LLISTES

La llista de les coses que ja no seran. I què fer-ne. De la llista, de les coses.

SOM NEU

Aquests magnífics paisatges que la neu fabrica o subratlla (estesa per terra, arrapada a les branques dels arbres, atzarosament amuntegada aquí i allà) són davant nostre oferts i d'aquí a uns dies hauran desaparegut, seran record o fotografia, i els turons i les cases i les coses seguiran al seu lloc. Som neu. Esplèndida, esperada, anunciada, admirada, palejada, oblidada. Donem forma i ens retraten i ens fonem. Neu. 

MIQUES

Una mica tard, una mica a destemps, una mica lluny. De mica en mica.

 

CHICAGO (1950)

 

Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago. 

GARGARITZAR

La boca de la gàrgola. Què diu i no sentim quan no du aigua. 

 

UN BON DIA

"Avui sembla un bon dia per recordar a la gent que 'Jo només obeïa ordres' va ser rebutjat com argument de defensa als judicis de Nuremberg", Karly Kingsley

NO HO OBLIDEM

«Tinguem això clar. I ara anem a les memòries del rei emèrit, aquest llibre que es diu Reconciliación del qual, gràcies a la versió francesa que ja circula, n’anem sabent detalls. Passaré per alt les beneiteries de Juan Carlos I quan parla de les seves amants, dels “errors” que va cometre per culpa de les “debilitats d’un home”: les carnals, amb Corinna, per exemple, o les econòmiques, com els diners que va rebre del rei d’Aràbia Saudita. Tampoc no em fixo en les barrabassades gairebé humorístiques (si no fos que són un insult a la dignitat dels conciutadans): des del “sacrifici de deixar Espanya, l’expatriació forçosa” fins a definir-se com “l’únic espanyol que no cobra pensió després de quaranta anys de servei”.

»Em fixo en el que diu sobre Franco. “Si sóc rei és gràcies a ell”. Tot el castell de cartes de la Transició, tots els elogis a les bondats del pacte constitucional, cauen amb estrèpit. Va ser rei –i ho diu ell– gràcies a aquell general que el tractava “amb tendresa i amabilitat” i a qui “respectava enormement” i del qual “apreciava la seva intel·ligència i el seu sentit polític”. Aquell general, que va ser correligionari de Mussolini i de Hitler i que va ordenar i executar el terror fins poc abans de morir. “No oblidis”, va dir Juan Carlos I al seu fill, en el moment de la renúncia, “que heretes un sistema que jo he construït”. No ho oblidem: un sistema amb uns fonaments enfangats en un cop d’estat criminal i en una llarga dictadura, sanguinària, terrorífica. Això és el que hem de transmetre als nostres fills.»

       Josep M. Fonalleras, "Principis fonamentals" (El Periódico, 12-XI-2025)

AGUAIT

Ser capaç d'escriure un poema titulat "Vigília" que no s'acabés, que fos tot ell un estar a l'aguait, que se sostingués sense final en la il·lusió, en la dolça, la pura expectativa, damunt de les xarneres d'una porta tancada que aviat ha d'obrir-se, en el to evocat de la veu que aviat has de sentir. 

DES MOINES

Ahir citava per aquí dos versos d'una cançó de Jeffrey Foucault. Remenant a internet vaig trobar una perla ben poc habitual, i no me'n sé estar de compartir-la. És poc habitual que els artistes expliquin amb detall les circumstàncies creatives d'una seva obra (un quadre, un poema, una cançó), i no és gens però gens habitual que ho expliquin tan bé com Foucault explica en aquest tall de vídeo què va passar-li en un concert a Des Moines, Iowa (el Miquel Àngel i l'Alba saben on és). El seu concert gairebé perfecte. Els que el seguim sabem que el que conta surt a pinzellades en una cançó titulada precisament "Des Moines". I en el meu cas resulta que és una cançó predilecta que escolto de vegades en bucle durant molta molta estona. Aquí ho teniu: un cantant explicant-se, no cantant, i val molt la pena.

DE VEGADES

"Sometimes the whole world is a city, and no one knows your name", Jeffrey Foucault, "One Part Love". Que en la nostra llengua (amb la llibertat d'afegir-hi un pronom) vindria a dir que de vegades el món sencer és una ciutat i ningú no hi sap el teu nom. També que potser res no és per sempre i alhora res no és en va.

 

PER EXEMPLE

Haver complert escrupolosament la rutina equivocada. 

PASSAR COMPTES

La meva idea de riquesa, ara mateix (risible, potser): tenir temps. Aquí a Chicago soc ric. 

UN ESTRANY A L'ALTRA BANDA DE LA SALA

Dins de la carpeta Maridatges que no Esperaves, aquí teniu el de Bob Dylan i Rodgers & Hammerstein II, amb aquesta versió de "Some Enchanted Evening", del musical South Pacific. (Val a dir que el disc Shadows in the Night (2015) és ben bé, com en diuen per aquí, un underrated.)

Ah, aquest "so del seu riure"... Apa, bon cap de setmana a tothom.

ELS ANIMALS PREGUEN?

JO ERA ALLÀ, DRETA

No sé a on van les pregàries,
     o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
     endormiscats al sol?  
L’opòssum prega, mentre
     travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
     que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
     vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
     de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
     dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
     o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.

Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.


       —Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
        Versió de JS

RES NO ÉS REAL

Onze minuts de teca. M'agradaria ser capaç de presentar, descriure, desmuntar i tornar a muntar així algun dels poemes que més m'agraden. Una anàlisi en detall del procés de composició, primer, i llavors sobretot de l'enregistrament de "Strawberry Fields Forever" dels Beatles. Som al 1966.

 

ESPERANÇA POSSIBLE

Una molt bona conversa (llarga, distesa, còmplice, amb noms i exemples) entre dos coneixedors de causa sobre cultura catalana, diplomàcia internacional, associacionisme i militàncies, accions i esperances degudes, possibles i impossibles. Carles Torner acaba de publicar un llibre sobre el tema.  

DE TORNADA

Del disc recent de versions de Kathleen Edwards, feliçment i generosament retornada al món de la música. "Crawling Back to You": una cançó un pèl llangorosa de Tom Petty (de Wildflowers, 1994). Val a dir que no és la primera versió d'ell que fa. (No m'havia adonat mai que els que també canten "crawling back to you", tot i que amb un estil bastant diferent, són els Arctic Monkeys a "Do I Wanna Know?". Les voltes que fan les frases fetes!)

Apa, versionadors tots, bon cap de setmana.

RODA DE FIRA

Roda, en català en diem roda, o roda de fira. La de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 era a on ara hi ha el Midway Plaisance, a quatre passes de casa, i feia vuitanta metres d'alçada. Parlem dels anys en què tot just es construïen els primers gratacels, com el Rookery (1888), de dotze plantes i 55 metres d'alçada, més tard renovat per Frank Lloyd Wright.

L'any despres de l'Exposició van desmuntar la gran roda, i poc després, el 1896, la van convertir en l'atracció principal del Ferris Wheel Park (pel nom del constructor), al que avui seria Lincoln Park. De llavors n'hi ha una filmació feta pels germans Lumière que podeu veure a Youtube. Més tard encara la van desmuntar per segona vegada i la van tornar a muntar a Saint Louis, a l'Exposició Internacional de 1904.

ZALDUA A CHICAGO

Dimecres vinent els estudiants de la universitat de Chicago mantindran una conversa en línia amb Iban Zaldua sobre l'escriure en idiomes "estranys i poderosos", dins del curs promogut per la càtedra Coromines. Si no coneixeu Zaldua i us interessen aquests asumptes, no us perdeu els seus contes traduïts al català a Godall Edicions, ni el llibre que motiva la conversa, en castellà a Lengua de Trapo: Ese idioma rao y poderoso. Once deciciones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (2012).

 

QUAN

Trobes quan no busques, aprens quan calles, recordes quan no hi penses... Quan devem viure? 

 

AUTORITARISMES

L'autoritarisme és com el Real Madrid, o viceversa. Té una estratègia, reescriu la realitat a base de consignes, ha descobert que comprar els mitjans és relativament barat (quan tens molts recursos) i et permet marcar els discursos públics, accepta el sistema mentre li va a favor i el qüestiona i deteriora si mai gosa jutjar-lo, emblanqueix la violència i es mou amb una lògica idolàtrica.

En aquesta interessant entrevista d'avui al diari Ara, la periodista francesa Salomé Saqué descriu molt bé algunes de les dinàmiques de l'extrema dreta (o de l'autoritarisme, o del nou feixisme: busquem-hi el nom adient) a França, tot subratllant que la qüestió és transnacional. Preguntada pel cas Sarkozy, per exemple, comenta: "El que em preocupa és com s'ha cobert mediàticament el cas: pocs periodistes han seguit el judici de prop i molts mitjans s'han limitat a repetir les paraules de Sarkozy, que ataca la justícia". A algú li sona? I no són només els periodistes: cadascun de nosaltres bastant alegrement reproduïm de vegades aquest comportament en la nostra pràctica digital, per exemple. Vist des de la gola del llop us puc ben assegurar que Saqué no parla només de França, ni només dels bojos que l'assetgen. Pregunteu-ho per exemple al rector de la universitat de Sevilla, o a la de Columbia. Hauríem de posar-nos tots plegats a pensar i a discutir estratègies democràtiques alternatives, i acords molt bàsics però radicals sobre com pensem reaccionar davant de l'abús de poder. Perquè d'això es tracta. I l'abusador no té cap intenció de deixar de guanyar.

 

SENSE CENSURA

Aquesta haurà de ser l'actitud. 

SI

Si és una solució només per a tu, no és una solució. 

AGUALUSA A BARCELONA

D'aquí a uns dies serà a Barcelona José Eduardo Agualusa, un dels narradors interessants del panorama internacional. El podreu anar a escoltar al CCCB (dins del festival Kosmopolis25, en diàleg amb el seu traductor, Pere Comellas) diumenge 26 a les 12h, i també dimarts 28 a la tarda al Cercle Artístic Sant Lluc, en una conversa amb Melcion Mateu organitzada pel PEN Català.

Anys enrere, Comellas va guanyar el premi PEN de Traducció per la seva versió de Teoria general de l'oblit, un llibràs que teniu a Periscopi.

ÉS POSSIBLE PERÒ

Llengua de consens, de referència, de cohesió, tema tabú... Una entrevista molt interessant amb el sociolingüista Joan Pujolar, catedràtic a la UOC, una de les persones sàvies que conec posades a parlar d'això tan nostre, del tema del català.

A finals del segle passat, abans de les grans onades migratòries internacionals, semblava que es podria assolir la normalització del català.

— I jo crec que s’estava assolint una certa normalitat. Per a la generació que primer es va escolaritzar en català, el català era la llengua de referència fora de casa. Però la vida continua i passen coses.

I'LL STILL BE THERE

Dissabte passat us parlava dels Nickel Creek. Aquesta és una de les seves cançons més conegudes, tocada aquí en acústic l'any 2021. "When you come back down": per si un dia no estem bé.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom. 

MITJANS

"El poema és, per dir-ho d'alguna manera, el mitjà per dur el vent a la porta."

—Charles Simic 

MYOPIC BOOKS (O QUALSEVOL ALTRA)

Hi ha dies que una llibreria t'exalta, altres t'aplana. Llibres i llibres i més llibres, noms i editorials i lloms i cobertes i pròlegs i col·leccions, ambició, il·lusió, geni, banalitat: tot aquí aplegat i compactat, barrejat, apartat, conservat, abandonat. La diabòlica (sí, diabòlica) mania no només d'escriure sinó, a més, de voler publicar, i de fer-ho. I si ja anés remetent? Un llibre més, un altre encara? Qui sap. Al matí, E. em deia per telèfon "Segur que de tot això en surt un llibre". I no he sabut què respondre-li. Si puc, si vull, si crec, si encara. Llibres. 

THILE

Divendres 24 Chris Thile (sí, el mandolinista, i un dels membres, sí, de Nickel Creek) toca a la Simfònica de Chicago, la CSO. Mentre esperem el concert, avui ens regala una estona de Bach amb la seva mandolina.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. M'avisen que no cal anar tan lluny: el 22 de novembre Thile toca a Bacelona, a la sala Razzmatazz, dins del programa del Festival de Jazz de Barcelona.

POESIA I PREGÀRIA

[D'una conversa d'Edward Hirsch amb W.S. Merwin, "The Art of Poetry", publicada a The Paris Review, 38 (1987)] 

Hirsch: Veieu una connexió entre poesia i pregària?

Merwin: Suposo que la resposta senzilla és dir que sí, si més no perquè jo concebo la poesia com un intent d'usar el llenguatge de la manera més completa possible. I, si vols fer això, òbviament no t'importa el llenguatge en el sentit decoratiu, o el llenguatge com a entreteniment, tot i que certament vulguis que sigui plaent. El plaer forma part de la completesa. Jo concebo la poesia com si tingués a veure amb la completesa de la vida, i amb la completesa de la relació amb l'experiència d'un mateix, com si l'articulés, com si hi donés sentit. 

PLA DE TARDA

"som a la tarda i doncs és l'hora de fer-ne un poema, alçar-se de sota de la tarda amb un llarg sospir i llançar-s'hi des de dalt: la tarda, l'hora daurada: no tenir altre tema que el món, la vida i el món, la vida al món, la textura de la vida, la textura de cada minut mentre passa [Kalymnos, març 20/64]"

—Robert Lax, "A Greek Journal", dins Love Had a Compass. Journals and Poetry

MÉS

Els papers de Lax són, entre d'altres llocs, allà on va estudiar, a Columbia University.

Why should I Buy a Bed When All I Want Is Sleep? Una pel·lícula de cambra de Nicholas Hubert i Werner Penzel (1999), amb Robert Lax.

James Uebbing, "A Visit With Robert Lax '38". Article d'un graduat de Columbia a partir d'una visita a Lax a Grècia.

VINDICTA

Si no fas el que vull (si no em dones el que vull, en aquest cas), et quedes sense feina. La revenja com a política laboral. Al segle XXI li sobren un parell d'aspes.

NATA LLEUGERA

Iogurt grec desnatat. Perquè després diguin que la poesia és el regne de l'oxímoron.

CAILLEBOTTE

Fins al 4 d'octubre hi ha oberta a l'Art Institute de Chicago l'exposició "Gustave Caillebotte: Painting His World". A més del quadre famós dels rascadors de parquet, cedit pel museu d'Orsay (que molts coneixem de quan vam estudiar Història de l'Art), a la tria, prou generosa, destaquen tot un seguit d'interiors burgesos amb escenes de vida més o menys quotidiana i, entre tots, alguns bons exemples de gent corrent llegint, com aquest "Interior, dona que llegeix" (1880, col·lecció particular) amb el curiós triangle generat sota les pàgines del diari que ella té entre les mans, on queda contingut (i transformat en un nou angle del triangle), més petit, a uns metres, ell que també llegeix. Lectura (lectures) a prop.

VOLAR

Avui fa noranta-set anys que va començar a volar el millor avió del món: el de la imaginació de tants barcelonins. 

[via @historiesdebcn. La fotografia és de Josep Brangulí]

 

DIUMENGE DE JAMES

Demà el quartet de Carmen Stokes fa un homenatge a Etta James al Winter's, a tocar del riu, i jo hi seré. Jazz o soul o R&B o joquèsé, com a alguns ens agrada.

I mentrestant, com que ara és dissabte reprenc el costum de les cançons recomanades, o celebrades. Àpali, bon cap de setmana.

MÉS CHICAGO

Anys després, torno per uns mesos a Chicago, a la universitat de Joan Coromines, a tocar de la seu de la gran exposició internacional de 1893. Aviat alguna foto i alguna nota en aquesta pantalla.

EL PRIMER MATÍ

[F l u x d'estiu, #i20. Deu anys de versions]

Izumi Shikibu, "Avui, diria..."   

el món no sembla...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús"

Eavan Boland, "Aquest moment"

Emily Dickinson, "Que mor el mot" 

 

LLUM

"La llum és el personatge més important del quadre", Claude Monet. Com traslladar això al poema?

 

 

 

BALL DE MOTS

[F l u x d'estiu, #19. Deu anys de versions]

Emily Dickinson, "Que mor el mot..."   

A word is dead...

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús"

Eavan Boland, "Aquest moment"

  

CAPVESPRES

[F l u x d'estiu, #18. Deu anys de versions]

Eavan Boland, "Aquest moment"   

Una dona s'ajup per agafar una criatura...

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús"

 

VEURE, PINTAR, ESCRIURE

[F l u x d'estiu, #17. Deu anys de versions]

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús" (trad. Manel Ollé)  

(...) I no és tan sols que no vegi la gent...

 

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

ÀLBUM DE FOTOS (I ALLÒ ALTRE)

[F l u x d'estiu, #16. Deu anys de versions]

Kay Ryan, "Àlbum"  

La mort té vida pròpia...

 

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

TROBAR-HO

[F l u x d'estiu, #15. Deu anys de versions]

W. S. Merwin, "La cançó nova"  

Durant un temps vaig pensar que hi havia temps (...)

 

 

 

 

 

 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren" 

TU DORMS

[F l u x d'estiu, #14. Deu anys de versions]

Wendy Cope, "Al tren"  

Tinc el llibre que llegia
a la falda. Tu dorms (...)

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

ALBADA

[F l u x d'estiu, #13. Deu anys de versions]

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"  

Des que va canviar el temps, cada matí...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

ACALORATS

[F l u x d'estiu, #12. Deu anys de versions]

Billy Collins, "Palermo"  

Va ser una bestiesa sortir de l'habitació...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

NUMISMÀTICA

[F l u x d'estiu, #11. Deu anys de versions]

Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"  

El cap d'un home de l'elit que mana...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu" 

WENDELL FU

[F l u x d'estiu, #10. Deu anys de versions]

Wendell Berry, "Du Fu"  

Assegut aquí
a la meva barca (...)

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"

PER TOT EL CEL, CAPVESPRE (V. Seth)

[F l u x d'estiu, #9. Deu anys de versions]

Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"  

(...) Al cel tot és fix a l'espera
de la crescuda del passat. 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"

Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon"

 

FIL DE COURE (C. Sandburg)

[F l u x d'estiu, #8. Deu anys de versions]

Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon"  

Sóc un fil de coure penjat en l’aire... 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"