dimecres, 20 de setembre de 2017

GOODBYE, GENERALITAT



En l'etapa actual, ha durat quaranta anys, de 1977 a 2017. Però ve del segle XIV, amb diverses restauracions. Esperem que n'hi hagi una altra.






dimarts, 19 de setembre de 2017

EL TIR AL CATALÀ

"Respecte": molt bon article d'Antoni Puigverd a La Vanguardia, posant negre sobre blanc un tema que em sembla que tots veiem de fa temps i no sabem (no sabíem) com formular, per timidesa, ingenuïtat, estratègia, incompetència o cansament, o potser per tot plegat alhora. La qüestió és que avui als mitjans espanyols la veda és oberta contra Catalunya i els catalans, i persones aparentment respectables, amb carrera i prestigi i càrrecs hi diuen, escriuen i dibuixen coses que no es tolerarien contra un munt d'altres col·lectius i minories. Potser ja n'hi ha prou de fer com que no ho veiem, d'esperar que passi la nuvolada:

"Sosté el fiscal general que milers de catalans estan abduïts. Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d’Andalusia, parla de “la Catalunya epilèptica” (que faci servir d’escut un article fora de context del mestre Gaziel encara fa més coent el qualificatiu). Josep Borrell és més benèvol: els catalans són víctimes “d’una pluja fina de mentides i desinformació”. Una paràfrasi amb significat precís: els catalans no sabem discernir la veritat. Fa anys i panys que sentim afirmacions d’aquest calibre: no pas als bars de noctàmbuls, sinó en diaris de la màxima credibilitat. En aquests media, les crítiques més o menys enraonades al catalanisme, habituals des de fa tres lustres, es combinen, sense solució de continuïtat, amb demonitzacions genèriques. Mil vegades s’ha dit: Catalunya és un país malalt, victimista, insolidari, adoctrinat, egoista, entotsolat, etcètera.

La setmana passada un escriptor el nom de qual no vull recordar, un home que ha estat tractat sempre a Girona amb respecte intel·lectual i sol·lícit afecte, va vincular una vegada més el nazisme amb el que està passant “a la región”. Ho va fer en la seva columna al diari de més tirada d’Espanya. De passada, va condemnar genèricament els gironins, ja que “aquella provincia es un clon de Guipúzcoa y comparte con ella lo montaraz, la víscera y el arcaísmo. Es gente de religión y trabuco”.

Aquestes generalitzacions que apareixen constantment a la premsa dita seriosa serien condemnades si s’apliquessin a qualsevol altre col·lectiu: els gais, les dones, els musulmans. La civilització occidental considera xenòfoba la caracterització negativa d’un col·lectiu, però a Espanya la civilització s’encongeix quan es parla dels catalans. Ha arribat el moment de qualificar de culpable el silenci de molts intel·lectuals davant d’aquestes actituds despectives que venen de lluny: de Quevedo. No és un vici tan remot com l’antisemitisme, però compleix la mateixa funció: denigrar una minoria interna per cohesionar la majoria; convertir la minoria en boc expiatori. [...]"

    Antoni Puigverd, "Respecte" (La Vanguardia, 18-IX-17)


dilluns, 18 de setembre de 2017

GENEROSITAS

La generositat funciona així: a cegues i sense garanties. Si no, no és generositat. I no sol funcionar.




dissabte, 16 de setembre de 2017

VORERES

Lucinda Williams ha tornat a enregistrar vint-i-cinc anys després una de les seves millors cançons, aquella sobre les voreres (no sé per què sempre les he imaginat nocturnes) de la ciutat: Digue'm coses bones, digue'm que la meva vida és segura.

Mentre esperem que algú ens ho digui, bon cap de setmana a tothom.




divendres, 15 de setembre de 2017

A LA LLUM DE SETEMBRE









TO THE LIGHT OF SEPTEMBER

When you are already here
you appear to be only
a name that tells of you
whether you are present or not

and for now it seems as though
you are still summer
still the high familiar
endless summer
yet with a glint
of bronze in the chill mornings
and the late yellow petals
of the mullein fluttering
on the stalks that lean
over their broken
shadows across the cracked ground

but they all know
that you have come
the seed heads of the sage
the whispering birds
with nowhere to hide you
to keep you for later

you
who fly with them

you who are neither
before nor after
you who arrive
with blue plums
that have fallen through the night

perfect in the dew

                W.S. Merwin

dijous, 14 de setembre de 2017

SEGUIRÀ SENT SETEMBRE

Abans de reaccionar davant de cada ofensa, de tuitejar o comentar o metabolitzar cada nova prohibició, cada amenaça, escoltar la versió instrumental de "September Song" al disc de Chet Baker i Bill Evans, enregistrat abans que jo naixés i que continuarà sonant molt després que els ministres i fiscals i caps de gabinet i capitans generals i directors de diari d'aquest setembre s'hagin acotat per darrera vegada. I evocar Kurt Weill a l'exili, que no va parar de treballar.




dimarts, 12 de setembre de 2017

HO VEUS? JA NO HO VEUS

"Ayer el Banco de España anunció que da por perdidos 42.590 millones de dinero público de los 56.865 que aportó el Estado al rescate bancario, ese que no nos iba a costar un euro a los ciudadanos. 42.590 millones, léanlo despacito, piensen en la cifra un momento. Ese momento que no dedicaron ayer ni en Moncloa ni en el Parlament. Ni en Madrid ni en Barcelona. Ni en España ni en Catalunya. ¿Para qué? Con lo entretenidos que estamos todos con la ruptura y las frases grandilocuentes. (...)"

  Gemma Herrero, "Filibusterismo, jetas y gilipollas" (Fot-li Pou, 8-IX-17)


dilluns, 11 de setembre de 2017

ARMATS I DESARMATS















Soldat britànic i nen (Belfast, 1981)

















Xabi Ventura (Iruñea, 1985)
 
















Joan Socies Fiol (Felanitx, 2012)











(Cuartel del Bruc, Barcelona, 2014)
















 José Carlos León (Valls, 2017)

dissabte, 9 de setembre de 2017

COSES ÚNIQUES

Per recomanació d'Allau (l'amo de The Daily Avalanche) vaig conèixer des de Chicago en Sufjan Stevens (que és de Detroit, val a dir), el seu recomanabilíssim Carrie & Lowell (2015) i el relativament famós Illinois (2005). I ara us el presento i el convido a acompanyar-nos des de la distància en aquest cap de setmana diguem que embolicat.

Should I tear my eyes out now,
before I see too much?





dimecres, 6 de setembre de 2017

#HAMZALLIURE

El PEN Català ha posat en marxa una campanya per evitar que el periodista i escriptor sueco-turc Hamza Yalçin sigui extradit a Turquia. Yalçin, crític amb el règim d'Erdogan, va ser detingut a l'aeroport del Prat el dia 3 d'agost i està empresonat a Can Brians des d'aleshores.

D'aquí a 8 dies el ministre de justícia del govern espanyol, Rafael Catalá, ha de decidir si dóna curs a l'ordre d'extradició que podria acabar amb l'entrega de Hamza a les autoritats turques.

El PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el suport de nombroses entitats, demanen l’alliberament del periodista i per això han creat aquesta petició a través de la plataforma Change.org.

Jo ja hi he signat. I tu?


dimarts, 5 de setembre de 2017

dissabte, 2 de setembre de 2017

ANY WAY THE WIND BLOWS

Mira que han passat anys i han passat coses d'ençà d'aquelles tardes a casa del Carles amb el doble disc negre obert escoltat una vegada i una altra, però aquesta gent i aquesta cançó en concret encara em fan trontollar. Aquí, a més, la canten seixanta mil persones. Gràcies per apuntar-hi, Natàlia.

Bona tornada a tothom, i bon cap de setmana. No escape from reality...




divendres, 1 de setembre de 2017

NOMÉS UNA I TOT CANVIA

Heu seguit avui el hashtag #RuinABookTitleInOneLetter? Jo sí, i m'hi vaig fer un fart de riure. Us en destaco una dotzena de propostes (amb el link, perquè en alguns casos la imatge ho acaba de brodar):

- Anques i ventalls (Màrius Serra)
- As I Lay Drying (Amber)
- Bride and Prejudice (Beau Willimon) 
- Cañas y marro (Sílvia Senz)
- Cavalls cap a la mosca (Miquel Àngel Llauger) 
- Diccionari per a odiosos (Anna Llisterri)
- El pop estepari (A. Raset)
- L'adolescent de Salt (Manel Ollé)
- Las bicicletas son para el vegano (Roberto Navarro)
- Les xones i els dies (Dolors Miquel)
- Mort de fama (Joan-Josep Isern)
- Teoria dels mossos (David Figueres)


MÉS PROPOSTES
De Julià Florit
Versió adaptada: #ArruïnaUnAutorCanviant1Lletra
Recull de Damià (@vullunfestuc): #LlibresEsgarratsAmbUnaLletra
"Contribució a l'esguerro literari" de Xavier Dilla

diumenge, 30 de juliol de 2017

OSBORNE

Convertir en emblema nacional allò que et carregues. I protegir-ne la icona mentre elimines els éssers. Ni els nord-americans, no han arribat a tant.




dissabte, 29 de juliol de 2017

AIRE

Aigua, líquid, riu. Fresca. Nedar, capbussar-se, surar. Ombra. Aire, ventet, brisa. Espardenyes. Res al canell. Badar. Llegir. Badar. Aigua.

Bon cap de setmana a tothom, i bones vacances a qui en tingui.





dijous, 27 de juliol de 2017

MENJAR LLETRES

El dissenyador i il·lustrador Marc Vicens és de les persones llegides que conec. Al seu blog Menjar blanc fa dialogar regularment lletres i dibuixos. I de fa unes setmanes ençà hi ha anat triant i dibuixant fragments de Cafarnaüm. Com en aquest "Ja pararà" o a "Pescador".




dimarts, 25 de juliol de 2017

BACK

Bon senyal: no recordar on tenia el botó d'engegada l'ordinador de la feina.




diumenge, 23 de juliol de 2017

¡VIVAN LAS CLOACAS!


Documental "Las cloacas de Interior" (The State's Secret Cesspit, with English subtitles)

MÉS
Informació de la productora sobre el documental
"Èxit rotund de 'Las cloacas de Interior': 30% de 'share' i 'trending topic' mundial" (Ara, 19-VII-17)
"Los bancos de Andorra permitieron a la policía ver sus cuentas en busca de pruebas contra Mas o Junqueras" (La Vanguardia, 19-VII-17)
Antonio Rey, "'Las cloacas de Interior': antitelevisión" (El Mundo, 19-VII-17)


dissabte, 22 de juliol de 2017

CONSTITUCIONALISME ÉS NACIONALISME

"El nacionalisme espanyol? És clar que existeix. Existeix perquè hi ha un percentatge majoritari de ciutadans a la majoria del territori, i un percentatge notable a d'altres punts, que pensa que Espanya és una nació. I no pensen que Espanya és nació perquè té una Constitució, sinó que creuen que la nació existeix anteriorment a la Constitució. Però com tots els nacionalismes d'estat, el nacionalisme espanyol no té necessitat de manifestar-se contínuament per existir com a tal. Ja té els seus símbols, els seus equips en les competicions internacionals, és reconegut per la comunitat internacional amb símbols propis... Això està fermament assentat i es veu en detalls de la vida quotidiana."

Voilà: "El constitucionalisme és un nacionalisme espanyol". Per això ens paguen (o ens haurien de pagar), als investigadors: per saber sumar i relacionar dades i, llavors, posar paraules entenedores a qüestions d'interès general. Xosé Manoel Núñez Seixas, catedràtic a Santiago i professor a la Ludwig-Maximilians Universität München, a qui vam tenir com a keynote speaker al congrés del projecte "Funcions del passat", és una autoritat internacional a llegir i a seguir en qüestions de nacionalisme i identitat.



divendres, 21 de juliol de 2017

DETROIT

Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".




dijous, 20 de juliol de 2017

NASSOS TRENCATS

Dies enrere, a la presentació a la llibreria Seminary Co-op d’un llibre del poeta i activista Kevin Coval, el presentador va comentar que estimar Chicago és com estimar una dona guapa amb el nas trencat. Allà assegut lluny del meu país petit, la bona imatge em va fer pensar tot d’una en la literatura catalana.

Em va fer pensar en una literatura guapa a qui les alegries (la presència com a convidada a la fira de Bolonya, per exemple) li duren quatre dies. Nas trencat. En un sector esqueixat però fibrós i voluntariós damunt del qual els responsables polítics a banda i banda de la plaça de Sant Jaume han volgut estendre en pocs mesos dos cars plans de promoció de la lectura que regategen euros a biblioteques escolars, promotors residents o professionals del sector i els gasten en uns anuncis banals que han entretingut, això sí, els opinadors durant setmanes. Nas trencat. La Institució de les Lletres Catalanes perd el bell logo republicà dissenyat per Josep Obiols i passa a ser considerada com “els altres serveis del Departament de Cultura” quan ni és un servei ni mai s’havia volgut que fos com els altres, i al gremi tothom calla amb l’alegria funeral dels que o no saben o no els importa o tenen el cul (l’ajut) llogat. Nas trencat. Des d’un diari general d’aquells que havien tingut influència es critica el llibre coordinat per Xavier Pla sobre la recepció de Proust a Catalunya perquè no posa l’èmfasi en la traducció al castellà d’Alianza (com si Josep Pla i els seus contemporanis haguessin hagut d’esperar a finals dels seixanta per llegir À la recherche...), i la discussió acaba embolicada amb el Procés. Nas trencat.

I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir. Potser perquè no ens agrada prou la dansa. Merce Cunningham ho havia dit ben clar mig segle enrere: “Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d’una consciència absoluta del món i alhora de la desconnexió d’aquest món”. Llibres i autors guapos, nassos trencats i tota la llibertat del món. Que cadascú es fixi en el que li sembli.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 19-VII-17
Versión en castellano



dissabte, 15 de juliol de 2017

MOTOWN

Quin seria per a vosaltres el tema o el grup més representatiu del so Tamla-Motown? Abans de respondre massa de pressa feu un cop d'ull a l'exuberància de la llista en aquesta antologia de cent títols de la gran discogràfica de Detroit (desplegueu-la clicant a "Mostra'n més").

En volia escollir un per dir-vos que, si tot va bé, avui seré a Hitsville USA, refent mentalment l'espai de creació d'un munt de tonades d'aquelles que sortien i tornaven a sortir de la ràdio i els tocadiscos. Ha tocat aquesta, coreografiada i tot.

Bon cap de setmana a tothom, inclosos els que no sabem ballar.





També hauria pogut ser aquesta cançó, o aquesta (les perruques arquitectòniques no se les va inventar Amy Winehouse), o aquesta altra, és clar...

divendres, 14 de juliol de 2017

ANNIE HALL

Aquesta mena de coses belles i vanes que, quan te n'assabentes, et fan feliç, com una espurna, un clatell fugaç o una bona rima: als darrers anys de la seva vida el pianista Bill Evans compartia amb el productor cinematogràfic Jack Rollins (si us agrada Woody Allen sabeu de qui us parlo) la propietat d'un cavall de carreres que es deia "Annie Hall".




dijous, 13 de juliol de 2017

QUART CREIXENT

Érem i som pocs, encara que ens costi admetre-ho o recorda-ho. Sempre hem estat pocs. I de tant en tant, a més, algú se'n va. Una abraçada a qui avui estigui de dol. I posat de fons aquest disc, I Will Say Goodbye, dels pocs i bons.




dimecres, 12 de juliol de 2017

FILOLOGIA

"Tradició" no vol dir adorar les cendres, sinó preservar el foc.

   Gustav Mahler




diumenge, 9 de juliol de 2017

VESPES I VERSOS

"Un dels poemes seleccionats per a aquest llibre tan ben traduït pels poetes Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana —la primera aproximació al poeta d’Iowa en la nostra llengua; n’hi havia, però, una traducció castellana, Delicias y sombras, a Pre-Textos— és el titulat “Un niu de vespa” (“A Wasp’s Nest”), que explica un fet en aparença molt menor —com són, en aparença, molt menors els fets que explica la poesia de Kooser. No ens enganyem, però: només són menors, en aparença, els pretextos dels poemes, mai els temes als quals aquells serveixen—. El poema que dic: una vespa ha fet niu en una campana que hi ha a l’entrada d’una casa, presumiblement la del mateix poeta. (Una campana com aquella que feia brandar la senyora Ingalls, de La casa de la pradera, per cridar el seu home i les seves dues filles a dinar, posem per cas.) Quantes coses que diu sense revelar-les del tot, aquest breu poema: sobre la naturalesa de la vida, és clar (i tot, a partir d’una modesta campana, “una vella peça d’una boia, fosa en bronze”, i d’una vespa que ha donat una vida nova —muda, en principi, però musical en el fons— a aquella):

Rarament la fem sonar, vivim tots sols,
no hi ha a qui cridar perquè torni del camp,
per tant ja va bé que ella hagi decidit
construir al cor d’aquell silenci
.


El poeta hi afegeix que, amb el feinejar constructor de la vespa, hi ha com una “queixa càlida” que “amplifica una nota / clara i persistent de la campana / que ens guia pels passos estrets / i a través de les generacions”. També aquests poemes de Kooser ens guien —o potser encara millor: ens orienten— per la vida i el coneixement profund d’aquesta." [...]

  Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17)





dissabte, 8 de juliol de 2017

PASSEN COSES

"Crec que és humà pensar que si algú es troba en unes circumstàncies dolentes en algun moment devia fer alguna cosa per provocar-les. Però la vida no va així. A la gent li passen coses, i realment no ens adonem com és de fàcil que passin".

Una història americana avui, aviat potser també europea.




divendres, 7 de juliol de 2017

ALLÒ DE MICHIGAN AVENUE

Malalts de legitimitat i de sempre voler quedar bé, quan algú que admirem diu o va dir alguna cosa inconvenient que pensem però, discrets, ens reservàvem, respirem tranquils: ja podem renegar citant l'autoritat! Com ara les paraules d'Oscar Wilde sobre la famosa Water Tower de Chicago, present a totes les guies: "És una monstruositat acastellada amb pots de pebre enganxats a sobre".




dimarts, 4 de juliol de 2017

SOBRE KOOSER I UN OCELL MATINER

Aquí teniu un recull dels apunts i comentaris que han anat apareixent sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser publicat per El Gall Editor:

- Ramon Guillem, "La transparència buscada" (Cartelera Turia, 6-IX-17) > Hi ha llibres que ens arriben en el moment just, autors que desconeixíem i que de sobte, com si sempre hi foren, passen a ser part indestriable de la nostra manera d´entendre la literatura i, en aquest cas, el poema i la seua concepció creativa.

- Josep M. Fonalleras, "Cuirasses" (El Periódico, 12-VII-17) > Com diu el poeta Ted Kooser, «hi ha dies que la por de la mort / és tan ubiqua com la llum».

- Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17) > Llegiu aquesta obra, una antologia de dos llibres de l’autor —una mostra, per tant, parcialment diacrònica de la seva poesia: Delights and Shadows (2004) i Splitting an Order (2014)—. Llegiu-la, sí, fins i tot els que sigueu poc aficionats al gènere líric.

- Teresa Costa-Gramunt, "Ted Kooser, un poeta gens complaent" (Núvol, 11-VI-17) > Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises.

- Pere Antoni Pons, "La densitat existencial i emotiva de la quotidianitat" (Ara Llegim, 24-VI-17) > Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador. Segons aquesta brúixola, l’obra del nord-americà Ted Kooser (Ames, Iowa, 1939) és plena de poemes valuosos.

- Carme Miró a Sonograma, Quadern de llibres (29-V-17)

- Sam Abrams, "Poetes del món" (Avui Cultura, 21-V-17) > La versió de 32 poemes de dos dels millors reculls de l’autor és molt cenyida, feliç, natural, rodona i treballada. Es nota que Llauger i Subirana s’han compromès a fons amb la lírica de Kooser.

- Carles Domènec, "L'ocell matiner i altres poemes", (Bearn, 19-V-17)

- Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, "Un dinar a Dwight amb Ted Kooser" (Núvol, 25-IV-17)

Fitxa del llibre al web d'El Gall Editor

I sobre Ted Kooser...

- Lloc web del poeta
- Pàgina sobre ell a la Academy of American Poets
- Un vídeo excel·lent, "Passing Through: Ted Kooser" (The Nebraska Project)
- A.J. O'Connell, "Set coses que no esperava aprendre sobre la poesia en una lectura de Ted Kooser" (en anglès, BookRiot, 20-VII-15)

dissabte, 1 de juliol de 2017

1958

"Go ahead, make my day", li diria.

Així, amb la perfecció sonant de fons, com si no hi hagués refugiats ni terminis ni no referèndums ni gana ni bullies, havent punxat al botonet aquell perquè no deixi de sonar i tornar a sonar, us desitjo un bon cap de setmana.



divendres, 30 de juny de 2017

NOT AN EXIT

                  And sorry I could not travel both
                                                Robert Frost

Remugo “Com ho sé?”
però passo de llarg.
Quan arribo al carrer
veig les lletres escrites
sense haver de mirar,
i sé que la sortida
la duia aquí a la mà.

                            JS



dimecres, 28 de juny de 2017

dilluns, 26 de juny de 2017

CONSENS

Consens és la paraula que usa el poder per continuar a la pomada en els moments en què deixa de ser l'únic a prendre les decisions.




diumenge, 25 de juny de 2017

LAMINATED CAT

La cançó d'aquesta setmana arriba fresca, fresquíssima (enregistrada fa un parell de dies), per recomanació del Miquel Tuson, @llumenera.

Apa, disfruteu-la, i passeu una bona segona meitat de cap de setmana.




MÉS
Aquí teniu més Jeff Tweedy, als impagables Tiny Desk Concerts de la NPR.
Els Wilco, amb Tweedy al capdavant, a la mateixa sèrie de concerts desendollats a la NPR, l'any 2011.

dissabte, 24 de juny de 2017

ELS TRES TRETS

Jo no sé si a vostès també els passa, però de fa anys em costa cada vegada més trobar gent que escrigui amb criteri sobre poesia catalana, o poesia en català. No parlo de poetes parlant del que fan, sinó del que abans se'n deia crítics. De tant en tant, afortunadament, topes amb algú a qui no coneixies, o amb qui no comptaves, i has de treure el llapis de subratllar. El campaneter Pere Antoni Pons explica avui a l'Ara Llegim el seu criteri per saber que es troba davant de bons poemes, enmig del borbolleig permanent de novetats i traduccions i de gent que diu d'altres que ara per fi sí que sí. Tres trets, fa servir Pons com a bastó de medir: singularitat, consistència i precisió expressiva:

"Personalment, una brúixola m’orienta a través de la confusió poètica actual. Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador."

Pons ho deixa escrit en l'obertura de la ressenya sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser (Gall Editor). La seva peça és tan recomanable com el llibre que llegeix, però val a dir que qui ara mateix escriu això no és del tot objectiu, en aquest cas. Valorin vostès mateixos la singularitat, la consistència i la precisió de l'article de Pere Antoni Pons. I no es perdin la poesia de Kooser.



dimarts, 20 de juny de 2017

D'EQUIVOCAR-SE AIXÍ

Hem desfermat una bèstia mesquina i venjativa, i no tenim manera d'escapar-ne o de guanyar-la, ni tan sols de torejar-la. Ens esperen anys miserables (perquè així ho vol, a hores d'ara, la bèstia, i perquè les bèsties són bèsties, com bé sap la granota). Ens quedarem sols amb la nostra raó i la nostra ràbia, i les bronques entre nosaltres per adjudicar-li a algú la culpa. Just you wait, 'enry 'iggins, just you wait...




dissabte, 17 de juny de 2017

UNA COSA AIXÍ, I LLESTOS

Escriure una cosa així, o cantar-la com Susan McKeown i Natalie Merchant, ni que s'hi assemblés remotament, i llavors ja poder jeure per la resta dels teus dies, passat el sol ponent.

Mentrestant, bon cap de setmana. I visca la Dickinson.





BECAUSE I COULD NOT STOP FOR DEATH

Because I could not stop for Death –
He kindly stopped for me –
The Carriage held but just Ourselves –
And Immortality.

We slowly drove – He knew no haste
And I had put away
My labor and my leisure too,
For His Civility –

We passed the School, where Children strove
At Recess – in the Ring –
We passed the Fields of Gazing Grain –
We passed the Setting Sun –

Or rather – He passed us –
The Dews drew quivering and chill –
For only Gossamer, my Gown –
My Tippet – only Tulle –

  Emily Dickinson

divendres, 16 de juny de 2017

CALUMET

Coses que mai no havies pensat que faries: dinar aquí, asseguts al cotxe. Demà passat us ho explico.

(Diu que el nom del lloc és una deformació en francès de com anomenaven aquesta zona d'aigua calma els indis Potawatomi, o bé una corrupció del francès antic chalemel, jonc).




dijous, 15 de juny de 2017

ALMA MATER

Cinc-cents trenta (530) actes de graduació, porten. Però alguns a casa estan convençuts que els podem donar lliçons en un munt de coses.


dimarts, 13 de juny de 2017

UN GAT A VENÈCIA

Cadascú té les fantasies que té pel dia que poguéssim tornar a començar en la forma i el lloc que volguéssim. La de Joseph Brodsky era ser gat a Venècia. Ho explicava el desembre de 1979 en aquesta entrevista amb Sven Birkerts per a The Paris Review, que no comença gaire bé i llavors va creixent com la marea alta, sorda i potent.




dilluns, 12 de juny de 2017

COM SI FOS

Penses en mi com si fos neu,
blanc, fred i relliscós?
Penses en mi com si fos jazz,
o corba, o negre, o fosc?


Algun dia enredaré un editor i li diré que ho he escrit jo, o que hi versiono un Pulitzer poc conegut, no la lletra del tema propi que una cantant de jazz de primera va incloure al seu disc dedicat a Cole Porter, el geni frívol d'Anything goes. Aquí la teniu al piano. I per cert: si sou al Midwest, Patricia Barber actua avui al Green Mill abans de sortir de gira per Europa.


MÉS
Concert de Barber al Newport Jazz Festival l'estiu de 2015. Si la voleu sentir cantar podeu començar al minut 15.

diumenge, 11 de juny de 2017

LA LLISTA

Pescador, versionaire, bibliòfil, musicòman, barceloní, carnerià, guardiolista... Quants defectes més es poden acumular a la vida?




divendres, 9 de juny de 2017

LET'S DO IT

Tots drets, si us plau. Tal dia com avui de 1891 va néixer a Peru, Indiana, el mestre Cole Porter, compositor i lletrista i una font de plaer auditiu inesgotable mentre passen i muden els temps.

With a million neon rainbows burning below me,
And a million blazing taxis raising a roar,
Here I sit, above the town,
In my pet-paillated gown,
Down in the depths
of the ninetieth floor...





dijous, 8 de juny de 2017

CRÍTICA I ELOGI

El presentador de l'acte conta una bona història de Burt Lancaster, confrontat un dia a Anglaterra amb un actor shakespearià dels de la vella escola, a qui explicava que ell havia arribat a un punt que les crítiques ja no l'afectaven. L'altre li va respondre: "Bé, ara, quan arribis al punt que l'elogi tampoc no t'afecti, ja seràs allà".




dimarts, 6 de juny de 2017

LA BONA VIDA

Aquells moments d'escriptura en què el que ja saps atabala, i el que encara ignores t'ofega. Aquests moments.




diumenge, 4 de juny de 2017

TAN

És tan punyeterament clar, sembla tan esclatantment (i mòrbidament, i traïdorament) simple, que hi vaig i en torno una vegada i una altra i sempre em llisca de les mans a l'últim moment, per un substantiu imprecís o per un ball d'ordre de mots o per la manca d'una coma on prémer amb els dits. Amb això vull dir només. Això és només per dir-te. Només volia dir-te... Però quines prunes!




dissabte, 3 de juny de 2017

CASABLANCA

Bon cap de setmana a tothom, que el món s'afona!

I per fer-ho passar avall tenim el vídeo amb la rumba de Mireia Vives i Borja Penalba, enregistrat a la Bodega Saltó, al Poble-sec. Gràcies a Xavier Antich per la recomanació.




divendres, 2 de juny de 2017

AIGUA, LLUM I APÒSTOLS

Brodsky. A Venècia l'aigua juga un paper especial. Però primer és molt interessant comparar l'arquitectura veneciana amb la romana del mateix període. A Roma hi deu haver un quilòmetre, entre les figures dels apòstols a les façanes. A Venècia aquells mateixos apòstols estan espatlla contra espatlla, tots junts, en filera. Com un exèrcit. Aquesta increïble densitat crea un fenomen peculiar venecià, no barroc sinó una cosa molt diferent i específicament veneciana.
  Però de tota manera, el més sorprenent de Venècia és l'aigua. L'aigua és, si vols, una forma condensada de temps. Si hem de seguir el llibre de la B majúscula, recordem el que hi diu: "I l'Esperit de Déu planava sobre les aigües". Si Ell planava sobre les aigües, vol dir que hi era reflectit. Quan dic Ell vull dir el temps, és clar. O el Geni del temps, o el seu Esperit. I atès que Ell és reflectit a l'aigua, en algun moment l'H2O esdevé Ell. O més aviat ja l'ha esdevingut. Pensa en totes aquelles arrugues a l'aigua, els plecs, les onades, com es repeteixen. Especialment quan l'aigua és grisa, és a dir, del mateix color que ha de ser el temps. D'aquí la idea d'Afrodita sorgint de les ones. Ella neix del temps, és a dir de l'aigua.

Volkov. I tot això passa a Venècia?

Brodsky. Naturalment. Perquè hi ha un munt d'aigua i tot es reflecteix en tot. Per això les constants transformacions. No sé com explicar-ho... Posem que un ocell vola per damunt de l'aigua. Vola avall des de bastant amunt com un colom, però a l'altra banda t'hi fixes i ara apareix amb la forma d'una gavina. El vol per sobre de l'aigua és especial. És un vol que paga un tribut a la reverberació, diferent de qualsevol altra cosa, i increïblement bonic, perquè hi ha aquesta antítesi, aquesta possibilitat de transformació. Quan el sol es pon a Venècia i la posta es reflecteix a les finestres, semblen peixos amb escates brillants, rutilants. Recordes totes aquelles finestres quasi-gòtiques, o més aviat romàniques tornant-se gòtiques? Després, al vespre, quan els llums s'encenen a les finestres, ja són de fet peixos, il·luminats per dins, amb escates a mig tancar.

   Joseph Brodsky i Solomon Volkov a Conversations with Joseph Brodsky (The Free Press, 1998)

Santa Maria Assunta, Cannaregio, Venècia





MÉS

"A fora" (F l u x, 3-II-13)
"Tocar, veure" (F l u x, 27-XI-12)
"Un Rothko" (F l u x, 13-XI-12)