dissabte, 27 de maig de 2017

EN ACÚSTIC

Escriure com ella canta, inclosos el picar de mans, la veu estranya i els pocs recursos (o com ella o ella, no ens hi posarem pas per poc). Apa.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom.




divendres, 26 de maig de 2017

CENT UNA

A Banger's (Sausage House & Beer Garden), a Austin, no gaire lluny del riu (o llac, segons les versions), hi trobes només entrar aquesta espectacular paret amb cent una (101) cerveses de barril diferents, i uns cambrers que t'ajuden a escollir com si estiguessis buscant pregunta de recerca per a un treball final de màster. Avui, per exemple, hem tastat una Sierra Nevada amb base d'aigua salada ben diferent de tot. I amb música country sonant en directe al jardí mentre la gent sopa tranquil·lament a trenta graus de temperatura. ¡Otra vez!




dijous, 25 de maig de 2017

VERBOSITAT

"Com més poesia llegeixes, menys tolerant et tornes amb qualsevol mena de verbositat".

Ho va dir i ho va deixar escrit Joseph Brodsky (que enguany n'hauria fet setanta-set) al discurs d'obertura a la primera edició de la Fira del Llibre de Torí, l'any 1988.




dimecres, 24 de maig de 2017

PLANS DE DESCONNEXIÓ O DE LECTURA

"Entre els concurrents a una assemblea de catalans hi ha sempre un nombre destacat d'aspirants a alcalde de barri que més d'una vegada han estat a punt de fer perdre les causes més honorables i la bona humor dels més sensats. El fet, que tothom ha lamentat, que molts de compatriotes han confós Catalunya amb un casino, ha obligat sovint En Fabra, per deure, a presidir tot de casinaires."

J.V. Foix, "Dos presidents: H.G. Wells i Pompeu Fabra", 22-V-1935. Aplegat a Els lloms transparents (1969), consultable a la Càtedra Màrius Torres (aquesta sí, una infrastructura d'Estat).




dilluns, 22 de maig de 2017

ARXIU ENDINS

Amb en Jaume Claret al Harry Ransom Humanities Research Center, a la Universitat de Texas a Austin. Hi conserven, entre centenars, milers d'altres fons, el del PEN Internacional. Papers i cartes inèdits a les mans, memòria conservada, gruix del passat en una xarxa de fils i nusos que no s'acaba mai... Només algú que es dediqui a la recerca, que hagi treballat amb fons documentals, en un arxiu, pot entendre aquesta nostra exaltació d'avui. Anem passant pàgines i inspirant ("Has vist això?"), i inspirant i passant pàgines.




dissabte, 20 de maig de 2017

UNA MENA DE

La incondicionalitat no és mai bona consellera. Però ell té disc nou i us l'aconsello.

Apa, bon cap de setmana als puristes i a tots nosaltres.




divendres, 19 de maig de 2017

DIALECTE ACADÈMIC

Sentit en un congrés: "[A i B] protagonitzen una escena de violència de gènere". I vol dir que es barallen.




dimecres, 17 de maig de 2017

MESTRE CALVINO

"Jo sóc un escriptor de dia, però com que perdo els matins m'he convertit en escriptor de tardes", Italo Calvino.




dimarts, 16 de maig de 2017

FITNESS

He vist coses que vosaltres els no socis no us creuríeu mai de la vida. He vist homes drets i fets agenollats davant d'una màquina fent-li reverències amb el cul en popa. He escoltat crits i gemecs com el cruixir de dents aquell de l'Escriptura. He trobat gent més ben vestida per venir aquí que per anar pel carrer, i n'he vist clenxinar-se després com si els esperessin en una comunió d'upa. He conegut jovenassos que vénen quatre cops per setmana i diuen que no tenen temps per res que els faci perdre el temps. He vist homenets capficats mirant les gotes de condensació caure avall com llàgrimes en la pluja. Ara ja va sent hora de plegar. Al cel del múscul i la salut per la penitència de la suor i la contrició de les fiblades. Anem.




dilluns, 15 de maig de 2017

EN TEORIA

"En teoria no hi ha diferència entre teoria i pràctica. A la pràctica, n'hi ha".

La frase és de Yogi Berra (1925-2015), jugador de beisbol nord-americà que es va fer famós, a més de com a catcher, per les seves frases paradoxals i enginyoses parlant de l'esport i de la vida. Moltes han passat a formar part de la cultura popular.




diumenge, 14 de maig de 2017

EL PARAL·LEL A ILLINOIS

Què no deus poder trobar-te a Chicago? Ben emmarcat i penjat en lloc d'honor a l'entrada del bar d'un teatre alternatiu a Wicker Park, per exemple. Allò que no t'esperes encara t'alegra més la vista i el dia.

El Teatro Cómico/Teatre Còmic, "palau de la revista", reconegut escenari de sarsueles, era a la cantonada del Paral·lel amb el carrer del Poeta Cabanyes, on resistí fins a principis dels seixanta (a la postguerra era on actuaven Los Vieneses). Al Cómico s'estrenaven moltes obres provinents de Madrid. La camisa de la Pompadour, per exemple, amb música del maestro Guerrero i llibret de Joaquin Vela i Enrique Sierra, hi va triomfar la temporada 1933/34. El cartell prové d'un anunci al diari La Humanitat.

PS. Enric H. March ens recorda que Barcelona i Xicago de fet comparteixen paral·lel: el 41º.

dissabte, 13 de maig de 2017

EREN AIXÍ

Robert Clark/National Geographic
Així que l'he vist d'esquitllada, no he pogut apartar-ne els ulls. Potser perquè fa poc que visitàvem el Museu d'Història Natural, o perquè tot plegat forma part, milions d'anys després, sense explicacions que no sonin extravagants, del nostre imaginari, de coses que sabem sense poder saber-les, qui sap si perquè les hem somiades o ens les han explicat o dibuixat, o perquè en algun revolt d'adn vés a saber tu què queda des de quan.

En tot cas, us presento un nodosaure. La mòmia d'un nodosaure. Ve d'una mina d'Alberta, al Canadà, i d'ara fa 110 milions d'anys, poc abans de la formació d'Espanya. I eren herbívors, tranquils.


divendres, 12 de maig de 2017

DEL VEURE-HI

Les coses que he vist o viscut, les recupero millor tancant els ulls.




dimarts, 9 de maig de 2017

DU FU

Assegut aquí
a la meva barca
lligada a la riba
d'aquest riu que passa
en temps de ruïna,
ara penso en tu,
vell avantpassat.
T'envio records.

              Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
              Versió de JS





dilluns, 8 de maig de 2017

NOVA OFERTA

La UOC s'equivoca: el màster que jo brodaria és un sobre com no saber calcular mai prou bé el temps.




dissabte, 6 de maig de 2017

SIRENES

Una guitarra, un baix i unes veus que vénen de molt enrere, de lluny i de sempre. Avui m'ha agafat per aquí, potser per l'enèsima sirena dels bombers al carrer de casa, llevat molt d'hora en un matí fresc i clar:

A police car and a screaming siren
A pneumatic drill and ripped up concrete
A baby wailing and stray dog howling
The screech of brakes and lamp light blinking
That's entertainment, that's entertainment


Bon entreteniment, doncs, i millor cap de setmana.




divendres, 5 de maig de 2017

REPLECS I RÈPLIQUES

Quan penses que ja el tens vist i te'n pots estar, de Singer Sargent, arribes al retrat de "Madame Paul Escudier", pintat a Venècia el 1882 (joc de llums i ombres i densitat dels colors) i, ostres, t'has d'asseure una estona a mirar-te'l amb calma. I si bades et trobes replicant-ne les mans, tot i que ara i aquí sense aquell setí blau a sota, i sense l'arpa de llum ni els canals esperant-te a fora.

Art Institute of Chicago

dimecres, 3 de maig de 2017

CONNEXIONS

Diumenge vam anar a veure abans que la tanquessin "Common Time", l'exposició antològica sobre Merce Cunningham al Museu d'Art Contemporani de Chicago. A banda d'altres descobriments i alegries sempre més fàcils per al neòfit, vaig apuntar (i ara transcric, llimades) un parell de frases encadenades del ballarí nord-americà de mitjans dels cinquanta, paraules que a mi que no sé alçar un peu de terra sense patir per caure em parlen com si conegués de prop allò de què parlen, com si es referissin també a altres èxtasis i altres llicències: "El nostre èxtasi, a la dansa, prové del possible do de llibertat: l'excitant moment que aquesta exhibició d'energia nua pot donar-nos". I, llavors: "Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d'una consciència absoluta del món i alhora la desconnexió d'aquest món".




dimarts, 2 de maig de 2017

SILENCIS

El cafè amarganteja, la música no t'agrada gaire i sona fora de lloc, però el silenci, aquest teu silenci en calma, té la virtut de fer veure les coses amb l'angle més amable. Silenci i temps a la mà. Somrius per dins, agraït. O potser és que inconscientment reprens aquell poema breu de Wendell Berry que llegies ahir:


COM LA NEU

Imagina que féssim la feina
com la neu, en silenci, en silenci,
sense descuidar-nos res.

            Wendell Berry, New Collected Poems (2012)
            Versió de JS





dilluns, 1 de maig de 2017

PERVERTIR VERITATS

John Galsworthy, primer president del PEN Internacional, ho va escriure als anys vint per a un discurs. Canviant només el segle de la data em sembla que el text és plenament vigent: "Si el PEN pot transmetre als escriptors del món, inclosa la premsa, la sensació que pervertir la veritat sobre un enemic és igual de dolent que pervertir-la sobre un amic, ja haurà guanyat la meitat de la batalla per la Pau".

  Citat per Hermon Gould a John Galsworthy (1934), pp 78-79


dissabte, 29 d’abril de 2017

VERB AUXILIAR

I bon cap de setmana a tota la companyia, amb gran veu i septet.




divendres, 28 d’abril de 2017

NOUS PARLANTS

Tres adolescents enriolades a la sortida d'una escola a Washington, motxilles a l'esquena. La que duu la conversa tanca l'anècdota que devia estar explicant:

—And then my mom calls me: "¿Qué te pasa?".










MÉS
Una mica de dialectologia: és mum, mom o mam?


dimecres, 26 d’abril de 2017

SANT JORDI, ENDINS I ENFORA

Per circumstàncies de la vida (i gràcies a la meva feina universitària i a l’Institut Ramon Llull) enguany he celebrat la diada de Sant Jordi a l’estranger, concretament als Estats Units, a Chicago i a Washington, de la mà de les lectores de català d’aquestes dues universitats, Alba Girons i Laura Vilardell. I l’he celebrada amb roses i llibres, i parlant de literatura i de cultura amb estudiants, professors, traductors, expatriats, lectors estrangers interessats i simples passavolants, perquè al món hi ha de tot i només cal anar-ho a buscar i treballar-ho amb paciència, coneixement de causa i respecte. Coses semblants passaven també alhora, que jo sàpiga, a Nova York (de la mà del Farragut Fund i la infatigable Mary Ann Newman), a Amherst i a Califòrnia. Un gegant escoltant un infant, com als contes.

Això és el que la vicepresidenta del govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, no pot o no vol entendre quan ve a Catalunya a presidir, sense haver-hi estat convidada, un acte de suport a la candidatura de la festa de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El problema, és clar, no és que vingui: el problema mai no és anar als llocs, en tot cas pot ser-ho com hi vas i el que hi fas. Parlant sense parlar-ne del procés, la idea de llibertat de Sáenz de Santamaría (o la del seu escriptor de discursos) passa per citar a Barcelona els comuneros (que avui amb les lleis del PP serien a la presó) per recordar-nos alçant el ditet que Catalunya no és més que una comunitat autònoma entre disset, i passa segons ella per evocar un cop més com n’era de bucòlic tot segons Vargas Llosa quan el català convivia des de la clandestinitat amb la llengua del peruà i amb el franquisme. A Barcelona per Sant Jordi el gegant fa discursos als menuts, i els alliçona en castellà.

Dit això, com en el cas de l’autobús famós o amb el “Cara al sol” a l’enterrament d’incògnit ple d’autoritats a Melilla, el millor que podem fer és escoltar i callar. Nosaltres som com els lectors oberts de mires d’arreu, i el món és molt gran i conté un munt d’idees i de punts de vista, a més de la delectació per la força i la humiliació d'alguns ogres amb somriure de rateta.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 26-IV-17
Versión en castellano


Foto: Juanma Ramos. El Punt Avui

dilluns, 24 d’abril de 2017

DE FONS, A LA CUINA

El millor diàleg de fa dies. De fa mesos:

—How are you?
—Monday.




diumenge, 23 d’abril de 2017

EXERCICI

El coneixement no ho sé, però la comprensió (o una millor comprensió) arriba segur amb la pràctica continuada.




dimarts, 18 d’abril de 2017

PATRIOTISME

Per a la propera vegada que algun ruquet parli de Josep Pla i el feixisme italià (i no sé si també per rellegir-ho ara mateix a Barcelona a alguns, ai): "Estic una mica tip d'Itàlia i de patriotisme. Aquesta gent són com els alemanys abans de la guerra. Tots fan cara de carn de canó." [carta a Pere Pla, 8-XII-1922]




diumenge, 16 d’abril de 2017

MÀXIMES GENERALS

Un subratllat dedicat als que llegim i ens complaem en les frases curtes i les sentències, i els que parlem dels llocs (ara aquí de Chicago i el Midwest, per exemple) així en general. Escriu Josep Pla des de Gènova el 1922 al seu germà Pere, que li deu haver parlat de la idea d'anar a Amèrica a buscar fortuna:

Això dels EE.UU. no sé si és ben enfocat. En principi, crec que aquell país no és per gent de professió tancada, altrament dita de carrera. Vaig trobar a París el germà d'en López i em digué que als EE.UU. la gent de col·locació no té cap pervindre. De tota manera, ja deus haver observat que, davant de la vida, no tenen cap valor les màximes d'interès o caràcter general. (...) Tot és atzar i l'atzar comporta com a únic mètode de vida l'empirisme.

  Josep Pla, Cartes a Pere (Destino, 1996, pp. 30-31)


dissabte, 15 d’abril de 2017

SOM RIUS I LLACS

Tot un descobriment. La culpa, de l'Alba.

Des d'Illinois, pensant en el Segre, bon cap de setmana a tothom. Sant o no tant.




divendres, 14 d’abril de 2017

TÚRNEZ & SESÉ

Una de les coses bones d'escriure (en té, de coses bones, no us creieu la Cofradia de l'Úlcera Perpètua) ve quan algú agafa ratlles que tu has escrit i els insufla vida. A mi em va passar anys enrere amb el que hauria pogut ser un simple encàrrec dels Túrnez & Sesé (llibrescos per sempre admirats per coses com les "Aigües de la primavera" de Carner) i va acabar convertit en "Repartiment".

Avui al vespre els Túrnez & Sesé tanquen al Luz de Gas el Festival BarnaSants d’enguany, i hi celebren la publicació ara fa quinze anys del seu primer disc, “Quedarà la paraula”. No sóc lúnic que se'ls estima: diu que a l'escenari hi haurà també Joan Isaac, Jordi Batiste, Montse Castellà, Enric Hèrnaez, Silvia Comes, Darània, Albert Fibla, Miquel Pujadó, Laia Rius, Josep Tero i Rusó Sala.

Per molts anys i sobretot moltes cançons més, T&S!




dimarts, 11 d’abril de 2017

CANTA EL GALL

Benvolgut lector,

Si t'agrada la poesia i passes de tant en tant per aquí potser no et sigui desconegut el nom de Ted Kooser, premi Pulitzer el 2005, Poet Laureate dels Estats Units i una fina veu lírica diferent de tantes altres.

Si no et sona el seu nom o mai no n'has llegit res estem d'enhorabona, perquè de la mà d'El Gall Editor amb Miquel Àngel Llauger acabem de posar al carrer el primer llibre de Kooser en català, L'ocell matiner i altres poemes, una tria bilingüe per acostar la seva obra als que llegim en la llengua de Màrius Torres i Blai Bonet.

Aquest vídeo de The Nebraska Project dóna una bona idea del personatge i el seu món. I els versos hi lliguen de ple: aquí i aquí en tens algun tast. Però vés a buscar el llibre. No et decebrà.





Passing Through from Straw Hat Visuals on Vimeo.

diumenge, 9 d’abril de 2017

THREE POEMS

Erica Cid, Collin Diver, Max Grad, Kat Montemurro i Jacob B. Phillips, estudiants de català a la Universitat de Chicago i a la de Minnesota, han fet junts aquestes versions en anglès de tres poemes de qui signa el F l u x. Les comparteixo, amb el seu permís, com una manera de donar-los les gràcies a tots plegats (inclosa la professora Alba Girons) per la bona feina i l'excel·lent estona junts.


BOWL

Empty, winter is raw,
searching in the wait
for grapes, for the light
off the cherries.
Right now the scent
at the bottom is cold,
just like a fearful heart.
Yet it beats.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP



BOL

Buit, que l'hivern és cru,
busca en l'espera
grans de raïm, la llum
de les cireres.
Ara mateix l'olor
del fons és freda,
talment un cor amb por.
Però batega.

                    (El rastre de l'animal més lliure, 1994)



IMITATING LI PO
(SNOW IN MANHATTAN)

The taxis and the people are hidden away,
the last clouds bellow on mute.

We walk together, the streets and I,
until it is only the street who walks.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP



IMITANT LI PO
(NEU A MANHATTAN)

Els taxis i la gent s’han amagat,
els últims núvols bramen amb sordina.

Caminem plegats, els carrers i jo,
fins que ja només el carrer camina.

                    (Rapala, 2007)



ASSETS

The green of the wind through the leaves,
the shadow of the hour on the wall,
a gesture made as she undresses
and the air around us, void
of words like a truce: the world
is filled with my belongings.

                    Jaume Subirana
                    Versió d'EC, CD, MG, KM i JBP



PATRIMONI

El verd del vent entre les fulles,
l'ombra de l'hora a la paret,
un gest que fa mentre es despulla
i l'aire que ens envolta, net
de paraules com una treva:
el món és ple de coses meves.

                    (El rastre de l'animal més lliure, 1994)

dissabte, 8 d’abril de 2017

SEGONS L'ORDRE ESTABLERT

Un com tants altres. O no ben bé. En tot cas, bon cap de setmana, com sempre.




dijous, 6 d’abril de 2017

AIMLESS

M'he equivocat tantes vegades, i estic tan agraït als meus errors, que cada cop penso i imagino més tranquil.




dissabte, 1 d’abril de 2017

GRAY AL RAZZ

Nois i noies, no badeu, que Macy Gray canta aquesta nit al Razzmatazz!

Ah, i bon cap de setmana als que no hi podrem anar, també.




divendres, 31 de març de 2017

EL QUE SABEN LES MONEDES

Per als que creuen que la poesia només parla de flors i violes: aquí Gary Snyder evoca la moneda més petita que els nord-americans duen (o ja ni duen) a la butxaca, la que la gent no cull de terra. Un poema menut com la moneda, i clar com la llum fina de la saviesa. Poesia política. O quotidiana. O mínima. O exemplar.



L'ALTRA CARA DE CADA MONEDA

El cap d'un home de l'elit que mana
i un edifici molt gran.
Un a cada cara de la moneda.

                     Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                     Versió de JS




MÉS
Més versions de poemes de Gary Snyder en català.
Gary Snyder a la Poetry Foundation.
Gary Snyder a l'Academy of American Poets.



dijous, 30 de març de 2017

MESTRES I SEITONS

Els bons escriptors saben posar paraules a coses que vivim o intuïm. Aquí sembla que Gary Snyder estigui parlant de zen, però jo hi llegeixo un punt de vista alliçonador sobre la poesia catalana.













EN QUIN SENTIT ELS MESTRES
ZEN SÓN COM SEITONS

Molt pocs arriben a créixer del tot.
I que necessaris són tots els altres:
      dons per a la cadena alimentària,
      aliment d'un altre univers.

Aquests més grans alimenten els taurons.

                                  Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                                  Versió de JS


dimecres, 29 de març de 2017

SÍ, SENYOR PRESIDENT

Mariano Rajoy acaba de fer seixanta-dos anys. Em sembla indiscutible que se l'ha de felicitar per haver sabut arribar a Presidente de la gran nació única, la més antiga. Y mucho españoles.




dilluns, 27 de març de 2017

DIFERÈNCIES

Una altra de les diferències amb Espanya: aquí les connexions gratuïtes de wifi es connecten. I funcionen.



dissabte, 25 de març de 2017

ESTRELLAS LAND

Ho han tornat a fer: La la land és a les Espanyes (i als avions i organismes que en depenen, claro está) La ciudad de las estrellas, amb el detall que en aquest cas per comptes de treure's el títol hispànic de la punta del llapis han agafat com a mínim el d'una cançó, amb una sinècdoque tirant a clàssica.

En fi, bon cap de setmana a tothom, com sempre. Tituladors espanyols de pel·lícules inclosos.





MÉS
La banda sonora de la pel·lícula completa. Val la pena.
Emma Stone ballant també però en una peça una mica més animada (d'un dels Arcade Fire). I si us interessa la dansa, aquí teniu un vídeo amb el coreògraf de tot plegat.


dijous, 23 de març de 2017

TRANSALBERGÍNIA

Els tombs que han fet algunes coses! A la terra professional de Joan Coromines, deu tenir sentit fer una mica d'etimologia recreativa... Resulta que segons el Shorter Oxford English Dictionary la paraula anglesa aubergine (que es fa servir sobretot al Regne Unit al costat d'eggplant per referir-se a la Solanum melongena) prové del francès, a on va anar a parar via el català, que la va agafar de l'àrab, com aquest l'havia presa del persa, i aquest del sànscrit. L'albergínia (a casa, esbergínia).


Via @CatalanVoices

dimecres, 22 de març de 2017

JO MI ME

Com que s’acosta Sant Jordi, avui els parlaré del meu llibre. Bé, dels meus llibres. Perquè n’he publicat un parell, no es pensin. El problema és que si l’element distintiu del gremi literari és escriure i publicar llibres, hem deixat de ser un gremi, o hem deixat de ser distints. Qui no publica llibres, avui? Però: vostès condueixen un taxi, operen articulacions o preparen nòmines a banda de la seva feina? Doncs amb els llibres sí que es pot fer, perquè escriure’n és ben senzill, pel que sembla. La qüestió, avui, no és escriure (com dèiem, això ho fa qualsevol): ara l’important és aconseguir que es parli del teu llibre i, amb una mica de sort, que es vengui.

Per a això, en època de crisi endèmica, els editors, esgotats per la dictadura de l’Excel, resen no perquè l’autor ajudi, sinó perquè es faci la promoció. Per una banda no hi ha diners per gastar en màrqueting, i per l’altra hom ha descobert l’Eldorado de la promoció digital. Resultat: els editors s’estimen més autors que ja vinguin amb la promoció feta (perquè surten als mitjans, o perquè són els mitjans) i/o que se la facin ells. Abans de llegir cap original, el seu nombre de seguidors a Facebook o a Twitter ja parla de l’escriptor als possibles contractadors. Jo, que sóc fan de Twitter, aquests mesos pre-Sant Jordi ho poso tot entre parèntesis: el meu TL és un festival de l’autopromoció en què escriptors, editors, llibreters i amics i coneguts dels uns i dels altres s’escarrassen (ens escarrassem) per col·locar una petita falca del llibre de torn, que, indefectiblement, no s’assembla a cap altre.

Vaja, els he dit que parlaria dels meus llibres i se m’acaba l’espai. Són una antologia temàtica de versos i un dietari. La mena de coses que seixanta anys enrere ja feia Marià Manent. L’altre dia, sense venir a tomb, em vaig posar a riure sol imaginant Manent fent-se de community manager. Quin fracàs no hauria estat! I quin gran escriptor no era. Si del que es tracta és d’un concurs de multiplicadors d’ego potser valdrà més córrer damunt de tot plegat el pietós vel de Maia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 22-III-17
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats




dilluns, 20 de març de 2017

SAN JERÓNIMO A LA CARRERA

Senyores i senyors, un moment d'atenció si us plau. Before we go any further with the discussion, have a look at this. Après l'avoir lu, nous continuons à parler. De lo que haga falta, oigan. Porca miseria.



via Iu Forn


diumenge, 19 de març de 2017

dissabte, 18 de març de 2017

ESTEL POLAR

Per sant Patrici, un irlandès. I un bon cap de setmana a tothom. Amb un agraïment especial (per la descoberta) a l'altre Jaume, el que no sóc jo. Un dels.





MÉS
Més irlandesos: Pugwash, la recomanació de @malcombowie.
Més irlandesos: Lisa O'Neill, la recomanació de @raf_jaime.
Més irlandesos, ara del Canadà: The Irish Descendants, la recomanació de @ClaretVives.
Alguna altra recomanació?

divendres, 17 de març de 2017

LA VEU D'UNA DONA:

La mestra a mi no m'agradava,
hi tenia problemes
per molt poc, per no res.
M'havia d'estar dreta durant hores.
El dia de la gran tempesta
jo m'estava allà dreta
quan va picar a l'escola el primer cop de vent
i va apagar l'estufa. Sense perdre
el fil de la lliçó, la mestra
va mirar-me i va dir:
"Ara pots seure, Nettie".

                 Ted Kooser, The Blizzard Voices (1986)











MÉS
Kooser llegeix el darrer poema del llibre.
La introducció del llibre.
Crònica d'un testimoni, enregistrada el 1949.
Avui se celebra el Dia de la poesia catalana a Internet (17 de març, #jollegeixo)

dimarts, 14 de març de 2017

VIGÍLIA

Hi ha gent que dorm amb algú altre. Jo dormo amb un parell de radiadors i amb una parada de l'autobús.

dissabte, 11 de març de 2017

L'ISAKOV

Diu que el temps ho dirà, si l'encertem. Mentrestant, jo m'he fet del club de fans de Gregory Alan Isakov, amb el Jaume Claret i per culpa del Daniel Capó. Si us hi voleu afegir, ja ho veureu: sona igual de bé tocant a pèl la guitarra ("Si us plau, recorda'm alegrement...") que amb una simfònica al darrere.

Ah, i bon cap de setmana, és clar.




dijous, 9 de març de 2017

ASCENSIONS

Una de les coses bones i una de les condemnes de trepitjar terra estranya és la forma en què apareixen, s'acumulen, s'emboliquen, es potencien, malentens i travesses els estímuls. En dos dies, tot alhora, Hyde Park, Orlando, Carner, Joe Henry, Walgreens, Anish Kapoor, el TFM, Ter Stegen, Verdaguer en anglès, la bugada, Whole Foods, el Metra, Mies, Trump, Cafarnaüm, Saunders, Kooser, Bill Evans de fons. I la llista creix i s'escampa amb cada fil que estires.

Respiro. Em miro les dues batedores que he trobat a l'apartament. I somric.



Anish Kapoor, 'Ascension (Red)'. Guggenheim, NYC, 2010

dimecres, 8 de març de 2017

THAI

Sona música cubana en un restaurant tailandès atès per filipines al nord dels Estats Units. I ara, si voleu, parlem d'identitats.




dimarts, 7 de març de 2017

TOMA, NORUEGA

El ministre espanyol de Cultura anuncia que es reduirà del 21% al 10% l'IVA de les corrides de toros. Sembla que és un dels punts del pacte d'investidura amb Ciudadanos. Un ja no sap si riure o plorar.

A Noruega suposo que n'han pres bona nota: ja anem 1.786 a 0.



diumenge, 5 de març de 2017

USB

Tot lo sant dia recarregant aparellets. Sort que la tecnologia ens havia d'alliberar.




dissabte, 4 de març de 2017

SPANN

Si avui és dissabte, aquí al F l u x hi ha música. Ateses les circumstàncies, suposo que tocaria que us proposés això o això altre, és clar, però mira, ara mateix em ve més de gust un piano i una mica de blues.

Bon cap de setmana a totes les tecles, blanques o negres.




dimecres, 1 de març de 2017

CENDRA O ESBLAIM

Poca broma, Maragall, quan s'hi posava. Llegiu, avui precisament, el seu "Dimecres de Cendra". I aquí teniu un comentari del poema d'Ignasi Moreta al seu blog "Lector de Maragall", que us recomano.


DIMECRES DE CENDRA
                                               A una noia

No et facis posar cendra, — no et facis posar cendra,
  patró de joventut,
que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.
  No entelis amb mementos
  ton front rosat i pur.

Tu no has pas d’haver esment — de la trista paraula
  que diu el sacerdot
  girant-se de la taula.

Que aquest color rosat — que duus al front i als llavis
no t’ha sigut donat — per cendrosos agravis,

  que t’ha sigut donat,
  verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims — que no són pols ni cendra.
                                                       1896
      Joan Maragall



dimarts, 28 de febrer de 2017

A LA CINQUENA

Què feu que no seguiu a twitter @stjohnsphoto, el compte sobre fotografia de la St John's International Academy, una escola secundària "with academy status" de Marlborough, UK?

Avui, per exemple, hi han penjat "The Flatiron" (1904), d'Edward Steichen, amb l'edifici acabat de construir, i m'agradaria que em diguéssiu així en una mirada ràpida si és una foto, un quadre, un conte, una cançó de Joe Henry o una escena d'una pel·lícula de Jim Jarmusch o James Ivory. Per exemple.