SPRACHLOS

 

UN BON DIA

"Avui sembla un bon dia per recordar a la gent que 'Jo només obeïa ordres' va ser rebutjat com argument de defensa als judicis de Nuremberg", Karly Kingsley

VERKEHRSZEICHEN

Àxel Sanjosé ha traduït el poema "Senyal de trànsit" a l'alemany per a la revista digital Signaturen. Forum für autonome poesie.

 

NADAL DE 1914

Les Festes són temps de regals: Jordi Puntí ha escrit aquesta carta-conte al darrer número de L'Avenç: "Nadal de 1914. Una carta".

 

MANIA, ALEMANIA

Registrador i tautòleg. Tenim Hegel, Wittgenstein i llavors ja ve Rajoy: "dije que Alemania es Alemania y creo que Alemania me ha dado la razón".

 

 

QUÈ ES VEU EN L'ESTRETOR

  —Deje de escribir tanto y duerma una hora más —decía repetidamente cuando se daba cuenta de que me había levantado demasiado temprano—. Con todo esto que escribe sólo pone su vida en peligro. ¿Cree usted que está viviendo algo tan extraordinario? ¿No sabe usted que miles de otros viven situaciones mil veces peores? ¿Y no cree usted que se encontrarán cantidades ingentes de historiadores para describir todo esto? ¡Gente poseedora de mejor material y de una mejor visión que usted! ¿Qué vé, qué observa en esta estrechez? Todo el mundo tiene que ir a la fábrica, muchos reciben palos, y el hecho de ser objeto de los escupitajos ya no escandaliza a nadie...
  La cosa muchas veces seguía así un buen rato mientras permanecíamos en la cocina en nuestras horas libres, ayudando a nuestras mujeres a lavar la vajilla y a limpiar las verduras.

    Victor Klemperer, LTI. La lengua del Tercer Reich (Minúscula, 2001)

SEGUIRÀ SENT SETEMBRE

Abans de reaccionar davant de cada ofensa, de tuitejar o comentar o metabolitzar cada nova prohibició, cada amenaça, escoltar la versió instrumental de "September Song" al disc de Chet Baker i Bill Evans, enregistrat abans que jo naixés i que continuarà sonant molt després que els ministres i fiscals i caps de gabinet i capitans generals i directors de diari d'aquest setembre s'hagin acotat per darrera vegada. I evocar Kurt Weill a l'exili, que no va parar de treballar.

PATRIOTISME

Per a la propera vegada que algun ruquet parli de Josep Pla i el feixisme italià (i no sé si també per rellegir-ho ara mateix a Barcelona a alguns, ai): "Estic una mica tip d'Itàlia i de patriotisme. Aquesta gent són com els alemanys abans de la guerra. Tots fan cara de carn de canó." [carta a Pere Pla, 8-XII-1922]

DIVIDIU PER CATORZE

"¿Para qué siguen naciendo países nuevos si los que hay todavía no funcionan?".

Un dubte prou raonable i un repàs hilarant al mapamundi, de la mà de l'escriptor argentí i barceloní Hernán Casciari, inclòs de fa anys al meu panteó particular pel conte "Messi es un perro".



(via @FrancescFreixa)

GÖTTERDÄMMERUNG

A la tercera escena del primer acte, quan Brünnhilde rep la visita de Waltraute per demanar-li en nom del déu Wotan que retorni l'anell, la valquíria protagonista d'El capvespre dels déus diu a la seva germana, parlant del seu exili en una roca pelada: "El càstig m'ha fet benaurada" ("Dolç i bell / m'ha semblat aquest càstig", en la versió d'Anna d'Ax). I jo vaig pensar: ves, com a Catalunya.

Bon cap de setmana a tothom, fins i tot als que castiguen.

CORBS, VI

Al lloc de l'horror, passat el temps, ja no hi ha l'horror. Són les paraules o les imatges, la memòria, que l'hi vinculen. Què faríem sense les paraules? Alhora, però, la proximitat a llocs o experiències com Ravensbrück el que fa és robar-te les paraules: què dir, davant de tot això? Què pot ser dit que no ho banalitzi? Recorrem les sales d'exposició en silenci, ens acostem al pati dels recomptes en silenci, tornem al cotxe i conduïm cap a Berlín en silenci... Quina paraula aquí, ara, que no sigui o no sembli fora de lloc, una ofensa, absurda, inconsistent?

[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, V

En una de les sales del centre d'interpretació de Ravensbrück, entre tants i tants noms i tantes històries, escrit a la llista de les presoneres espanyoles (cent i escaig), al costat del de Neus Català, hi ha el nom de Lola Casadellà, filla d'una família pagesa benestant d'Alcoletge, al Segrià, enrolada en una brigada mèdica de l'exèrcit republicà i que amb aquest marxà després de la derrota a l'exili, on aviat va veure morir el seu fill en un dels camps de refugiats improvisats a les platges nord-catalanes.





[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

L'INFERN DE LES DONES

Avui no hi ha música simpàtica, ho sento.

Per continuar el fil de la sèrie "Corbs" he repescat aquest documental del programa "30 minuts" de TV3: "Ravensbrück, l'infern de les dones". Al minut 2:24 Neus Català hi diu, amb una picada d'ull no sé si conscient a Primo Levi: "l'infern Dante l'ha descrit, però no ha conegut Ravensbrück".





[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, IV

El 1939, davant de la inauguració del camp (a mitjans de maig) i de l'arribada de les presoneres provinents de Lichtenburg, es van contractar cinquanta-cinc (55) guàrdies femenines al poblet veí de Ravensbrück, que dóna nom al camp. Però ningú no en sabia res, del que estava passant.












[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, III
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, III

Ravensbrück era, tant com un camp de concentració, un camp de treballs forçats: els seus tallers tèxtils, gestionats per les SS, produïen els uniformes ratllats per als presoners de tots els camps de concentració alemanys del Reich. A més, l'estiu de 1942 l'empresa Siemens afegí al camp un complex de naus industrials on les recluses (i un grapat d'infants) produïen armament per a l'exèrcit de Hitler. Que Déu maleeixi Siemens per sempre.














[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, II
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS, II

Misteri de la superposició temporal: aquí va ser la por, el fred, la humiliació, el càstig, la mort, el plor, el crit. Aquí, on ara el vent remuga lleu per entre les fulles en una tarda idíl·lica d'estiu i tu seus en silenci a l'entrada de l'edifici que durant sis anys desenes de milers de dones més odiaren i temeren. No hi ha fantasmes, no se'n senten les veus ni els esgarips: som nosaltres que d'alguna manera els hem de reviure, que podem fer si volem que no desapareguin del tot, encara no.














[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, I
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

CORBS

[M'ha semblat que un homenatge possible als cent anys de Neus Català seria obrir una breu sèrie d'apunts presos en una visita al que va ser el camp de Ravensbrück, al pont dels corbs]



Presoneres al camp de Ravensbrück, el 1945.


CORBS, I

Una presonera explica l'anècdota que una de les caps de les guardianes va organitzar una coral perquè les recluses li cantessin una cançó determinada de la seva terra sobre un cavall que moria, i com es va emocionar aquella dona amb la cançó i hi plorava i somicava entendrida. La mateixa guàrdia poc després va tenir castigades sense ni parpellejar unes testimonis de Jehovà tres dies sencers a sol i serena per una fotesa.


[Apunts sobre Ravensbrück en homenatge a Neus Català]
Corbs, II
Corbs, III
Corbs, IV
L'infern de les dones
Corbs, V
Corbs, VI

MÉS
Montserrat Roig entrevista Neus Català al programa "Personatges" (TVE, 1978).

DE BELL COMENÇAMENT

"Quan el poeta, en tota la seva vida interior i exterior, se sent compenetrat amb el to, pur, de la seva sensació primordial i contempla el món que l’envolta, aquest li apareix tan nou i desconegut que la suma de tot el que ha après per experiència, de tot el que sap, de tot el que intueix, de tot el que pensa, l’art i la natura tal com se li presenten en ell i fora d’ell, tot se li fa present com per primera vegada."

Hölderlin, citat per Jordi Llovet a "Poètica de Hölderlin" (Quadern. El País, 2-X-2014)

SAGRAT, NO LITÚRGIC

El Rèquiem de Brahms ("Un rèquiem alemany, sobre textos de les Sagrades Escriptures, per a solistes, cor i orquestra, amb orgue ad libitum"). En un enregistrament diria que de principis dels vuitanta amb Herbert von Karajan dirigint la Filarmònica de Viena, a la ciutat on una part de l'obra s'havia presentat per primera vegada el 1867 (en un concert en homenatge a Schubert a la Grosse Redoutensaal de Hofburg).

Que passeu el cap de setmana ben acompanyats.

EUREKA!

El partit d'avui entre Alemanya i Grècia ja està escrit, i no pot ser millor. Si esteu farts de futbol, encara us agradarà més. (Amb el meu agraïment als tuits d'Anna Pérez, Toni Soler i Subal Quinina per repescar-ho).