En un concert a la sala Space, a Evanston, el teloner, Dave Moore, explica a Jeffrey Foucault, enllaçant de primera el que diu amb la cançó: "Ara que ja soc gran, l'únic retret que em faig és que em vaig passar la vida anant de bars, i de la meitat de la vida no me'n recordo... i l'altra meitat no hi ha manera que l'oblidi."
"Sometimes the whole world is a city, and no one knows your name", Jeffrey Foucault, "One Part Love". Que en la nostra llengua (amb la llibertat d'afegir-hi un pronom) vindria a dir que de vegades el món sencer és una ciutat i ningú no hi sap el teu nom. També que potser res no és per sempre i alhora res no és en va.
[F l u x d'estiu, #13. Deu anys de versions]
Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"
Des que va canviar el temps, cada matí...
Don Williams és el pintor escollit per il·lustrar la coberta del darrer llibre de Ted Kooser, Red Stilts, publicat per Copper Canyon Press. El poeta li dedica un dels poemes del llibre, "Farmyard Light", i hi és fosc amb una mica de llum, com en aquest petit pastel, "Road in Headlights".
Kooser parla aquí sobre Williams.
Un estàndard, un clàssic, una alegria quan és cantada i puntuada així de bé.
(també quan la versionà una joveníssima Amy Winehouse. La cançó va ser afegida com a bonus track a l'edició de luxe del seu primer disc, Frank).
Bon cap de setmana a tothom, de nit i de dia.
MÉS
Una cantant de cantants, a més de popular. Conta Tony Bennett sobre la Washington a finals dels cinquanta, presentant-se a Las Vegas sense contracte: "She used to just come in with two suitcases in Vegas without being
booked. And she'd just come in and put the suitcases down. And she'd say 'I'm here, boss'. And she'd stay as long as she wanted. And all the
kids in all the shows on the Strip would come that night. They'd hear
that she's in town and it would be packed just for her performance".
En la mort d'Eavan Boland, el poeta i traductor Xavier Farré, sempre atent des de les seves terres septentrionals, ens va convidar amb el Miquel Àngel Llauger a traduir-ne algun poema, atès que encara no hi ha cap llibre d'ella en català. El Miquel Àngel ha traduït "Quarantine" en una versió excel·lent que molts ja haureu llegit. Ara ve la meva contribució a la demanda del Xavier, la traducció de "This Moment".
AQUEST MOMENT
Un barri.
Al capvespre.
Les coses es preparen
per passar
sense que les veiem.
Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.
Però encara no.
Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.
Una dona s’ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.
Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.
—Eavan Boland, In a Time of Violence (1994)
MÉS
L'autora llegint el poema.
Una anàlisi del poema (a PoemAnalysis).
Entrevista a "The Writing Life" (2008): "Eavan Boland on loss, history and poetry" (28:42).
Hi ha gent que dorm amb algú altre. Jo dormo amb un parell de radiadors i amb una parada de l'autobús.
No tothom sap que "Because the night", aquest esplèndid cant al gaudi sota els llençols, és coescrita per Bruce Springsteen i Patti Smith. I tot i que la versió dels 10000 Maniacs també estava molt bé, l'energia que transmeten els dos autors en interpretar-la cadascun a la seva manera és senzilla i extraordinària.
RONDA D'INFANTS
A l'arbre fullós
l'oratjol naixia.
Cada fulla en tanca
un petit alè.
Argent d'olivera,
mirallet del vent.
El vent s'ha perdut
en l'ombra marcida.
Tusta la campana
amb un so apagat.
Si la flama el crida,
quin caliu més alt!
En la nit de juny,
una lluna clara.
Veles de la mar,
canyes del camí.
Surt el vent de l'arbre,
i del foc, la nit.
Vora l'espurneig
volti la rotllana.
L'oratjol, de l'arbre,
i del vent, el foc;
de la flama el vespre,
i del somni, tot.
Tomàs Garcés
Entrades
Comentaris
