23 D'ABRIL

Hem passat per la parada de Vox, al costat de les de partits polítics i associacions civils, com si fos un partit més, una altra associació. Realment, aquesta gent s'apunten a tot. O s'aprofiten de tot. Forges times.

 

MY CHOICE

Quan has canviat al català la llengua per navegar en una web deu vegades et regalen alguna cosa? Quan arribes a cent vegades queda finalment enregistrada la teva preferència lingüística? 

  

 

RODA DE FIRA

Roda, en català en diem roda, o roda de fira. La de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 era a on ara hi ha el Midway Plaisance, a quatre passes de casa, i feia vuitanta metres d'alçada. Parlem dels anys en què tot just es construïen els primers gratacels, com el Rookery (1888), de dotze plantes i 55 metres d'alçada, més tard renovat per Frank Lloyd Wright.

L'any despres de l'Exposició van desmuntar la gran roda, i poc després, el 1896, la van convertir en l'atracció principal del Ferris Wheel Park (pel nom del constructor), al que avui seria Lincoln Park. De llavors n'hi ha una filmació feta pels germans Lumière que podeu veure a Youtube. Més tard encara la van desmuntar per segona vegada i la van tornar a muntar a Saint Louis, a l'Exposició Internacional de 1904.

ZALDUA A CHICAGO

Dimecres vinent els estudiants de la universitat de Chicago mantindran una conversa en línia amb Iban Zaldua sobre l'escriure en idiomes "estranys i poderosos", dins del curs promogut per la càtedra Coromines. Si no coneixeu Zaldua i us interessen aquests asumptes, no us perdeu els seus contes traduïts al català a Godall Edicions, ni el llibre que motiva la conversa, en castellà a Lengua de Trapo: Ese idioma rao y poderoso. Once deciciones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (2012).

 

ÉS POSSIBLE PERÒ

Llengua de consens, de referència, de cohesió, tema tabú... Una entrevista molt interessant amb el sociolingüista Joan Pujolar, catedràtic a la UOC, una de les persones sàvies que conec posades a parlar d'això tan nostre, del tema del català.

A finals del segle passat, abans de les grans onades migratòries internacionals, semblava que es podria assolir la normalització del català.

— I jo crec que s’estava assolint una certa normalitat. Per a la generació que primer es va escolaritzar en català, el català era la llengua de referència fora de casa. Però la vida continua i passen coses.

ANDREU I GIORGIA

Clar, català i en vídeo, perquè ho puguin entendre els que no llegeixen.

 

UNA CONVERSA AMB BERTA PIÑÁN

Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota. 

Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.

 

Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.

UN AVENÇ

Tinc permís per explicar-vos que ahir a La Central s'hi coïen coses bones de la mà de la revista L'Avenç. Aviat en paper i a la xarxa. I la primera claqueta de ma vida.

ABC D'ODI (AL CATALÀ)

Sociopatia acadèmica i periodística sumades. Les Illes i el País Valencià són el camp de batalla, i els catalanoparlants som la nosa a eliminar.

NEOLLENGUA

 A la farmàcia, el jove dependent sol·lícit a qui he demanat com vol que pagui:

—Em dona igual, la v'ritat.  

 

 

HAPPY FEW

Trobat a tuíter. L'humor sempre ajuda:

 

LTI

Ens denuncien per parlar en català a Catalunya. Aquest no era el pla, o si més no no era el nostre pla. En prenc nota, intento respirar llarg i mirar lluny. Em venen a la ment els ulls de Klemperer a la coberta del seu llibre, llegit en castellà. A Catalunya. 

 

COM UNA PÀTRIA

No vaig conèixer Gabriel Ferrater. Però cada vegada que llegeixo aquest poema, o el llibre de Carner que hi menciona, sé que llegeixo el que ell llegia, que dic per dins el que deia i m'aturo on s'aturava. Així anem fent una literatura, una cultura: mots compartits que diem i ens parlen. Com una pàtria.

Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan 
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

                       Gabriel Ferrater, Menja't una cama (1962)

 

TENELL

[De la sèrie "Paraules que s'aprenen jugant al Paraulògic"]

1 m. [LC] Grop de la fusta.
2 m. [LC] [AGF] Tros curt d’una branca que queda en una soca després d’esporgar-la.

 

 

AVISO

(via  @elgranPerich)

RENTEU-VOS BÉ ELS PEUS

M'ha convençut: som els dolents, i ens fan pudor els peus.

"Hay un catalán que quiere estudiar y a estudiar empieza. Ese niño de Canet es nuestra Rosa Parks, nuestro Mandela, David frente a Goliat, Roma frente a los bárbaros, la Ilustración frente al fanatismo, la civilización frente a la oscuridad, el bien contra el mal y, es más, todo el bien frente a todo el mal, sin matices, a lo bestia, la ley frente a la jungla, la democracia frente al fascismo, los derechos frente al ‘bullying’ institucional, la buena gente contra la gente mala, que es la que no siente, la enferma de odio, la que se ahoga en su bilis y enferma cada día en el olor a pies y fuet de su propia tragedia. (...)"

--José F. Peláez, "Nuestra Rosa Parks" (ABC, 10-XI-21)

 

EL CATALÀ I LES FEINES

Parla Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua:

—Entre els residents a Catalunya que no fan servir mai el català, hi ha un 21% sense feina. I entre els que sí que el fem servir, un 11%. Però encara hi ha una tercera dada important que ho explica millor: del grup dels que sí que fem servir el català i tenim un 11% de desocupació, és indiferent si el català és la llengua primera o si s’ha après després. Això és important i ens diu una evidència: si domines més llengües, particularment les dues que conviuen aquí, tens més oportunitats i més opcions laborals. I a més ens diu que com a societat discriminem per capacitats, no per origen. Si no expliquem bé aquestes dades i ens quedem amb el 21% i l’11%, algú podria pensar que discriminem per origen i no per capacitats, però si ho expliquem bé ens adonem que és justament la contrària, perquè encara que el català no sigui la teva primera llengua, el sol fet de parlar-lo t’obre portes laborals. Per tot això és molt important la immersió i la immersió ben feta. Socialment, com a element cohesionador, és imprescindible. I una altra dada: tenim una enquesta de fa poc encarregada per la Plataforma per la Llengua i feta per GESOP que diu que el 82% de tots els ciutadans de Catalunya estan a favor de la immersió. I si analitzem només els ciutadans de Catalunya que són monolingües en castellà, més del 60% també es declara a favor de la immersió.

  "Proposàvem un mínim del 60%! I ara ens barallem per un 6%… És ridícul" (VilaWeb, 4-XII-2021)

 

MÉS

Més lent que les Glòries, més prim que el català, més fugaç que Dembélé (o, si volem riure una mica, més fugaç que les Glòries, més lent que el català, més prim que Dembélé). 

EN DUES LLENGÜES

Als escriptors i escriptores catalans, o en català, ens passen coses ben curioses:

—Heu guanyat el premi Nadal de novel·la, que és en castellà! 

—He escrit la novel·la en dues llengües. Ha estat un repte que em vaig fixar jo mateixa i era una manera d’explorar creativament altres possibilitats. No puc escriure en anglès ni en amazic. Volia escriure en castellà però no volia renunciar al català. Ho vaig anar fent de mica en mica en totes dues llengües. Fer-ho tot primer en una llengua i després traduir-la hauria estat impossible per a mi. Alguns capítols, o vegades pàgines, els començava en una llengua i un cop ho tenia tancat, immediatament ho escrivia en l’altra. A vegades el castellà era la primera, a vegades el català. Hi va haver un moment que em vaig tornar mica boja, si he de dir la veritat, perquè calia pensar-ho tot en dues llengües, i a vegades l’una hi funcionava molt bé i l’altra no. Crec sincerament que el text hi ha guanyat, amb aquest sistema. Jo he participat en les traduccions de les altres novel·les de manera molt directa, tret del cas de L’últim patriarca, perquè es va haver de fer molt de pressa. I això m’ha servit d’experiència i ha fet que em posés aquest repte. Igual que els articles: durant molt de temps els articles d’El Periódico els escrivia jo mateixa en totes dues llengües. Quan pots dominar la llengua, costa no voler-hi intervenir. 

 Najat El Hachmi, "Fa temps que busco una paraula..." (VilaWeb, 16-II-21)

 

BALDATS

Baldat. Baldats. Quina meravella de llengua. Trobo que la paraula d'avui a Rodamots és d'allò més escaient per descriure l'estat d'uns quants (si no la majoria) aquests dies.

De vegades penso que m'agradaria tornar a ser estudiant (un estudiant ganàpia i sense pressió) i posar-me d'exercici un apunt cada dia, o una entrada aquí al F l u x o un poemet, amb la paraula triada per la gent de Rodamots.