DE PROP

Tornar a mirar de prop, de molt a prop. Tant que ja no hi hagi línies, ni lògiques, o si més no s'esclarissin, que hi torni a haver bàsicament colors, i gradacions. 

 

DOTZE

Abans que acabi l'any, aquest any tan diguem-ne desusat, deixeu-ho tot de banda durant dotze minuts, un per mes passat, i regaleu-vos una escoltada sencera i sense mòbil a prop ni preocupacions rondant-vos del "Spiegel im Spiegel" d'Arvo Pärt. No arregla res, però desfà i neteja molt. Ens ho haurien de receptar.

 

WILL GO ON

Acabo d'enllestir la submissió de tots els documents d'un projecte d'I+D+i al Ministerio. Miro per la finestra i veig que encara hi ha carrers, i gent que hi passeja.

 

 

UN, DOS, TRES

Quan no puc més, em regalo un valset amb la Debby. De vegades funciona. I sempre somric.

 

LLUM I NIT

Don Williams és el pintor escollit per il·lustrar la coberta del darrer llibre de Ted Kooser, Red Stilts, publicat per Copper Canyon Press. El poeta li dedica un dels poemes del llibre, "Farmyard Light", i hi és fosc amb una mica de llum, com en aquest petit pastel, "Road in Headlights".

Kooser parla aquí sobre Williams.

 

 

SILVICULTURA DISCENT

El greuge com a factor de creixement. Però llavors pugen torts. 

 

AQUEST REI SÍ

Coneixeu Ben Harper, amb sang afroamericana, cherokee i jueva, que diu que l'hivern és per als amants? 

Bon cap de setmana a tothom de la seva mà, i de la de la seva guitarra.

ACTES DE LITERATURA

"Quan llegeixo un llibre o jutjo poemes en un concurs busco versos que parlin amb mi, que em diguin alguna cosa, no que cometin un acte de literatura."

--Billy Collins, en diàleg amb Stephen Enniss al Harry Ransom Center sobre el seu nou llibre, Whale Day and Other Poems (3-XII-20) 

 

CINC O SIS

Brubeck, Desmond, tu i dos o tres més. I ja ho tindríem.

Així, bon cap de setmana i bona prefiguració de festes a tothom.

 

ELL

 La mandra que fan els presumptuosos, va dir-se Ell.

SEMPRE EN PERICH

 i el seu gat: no hi ha millors comentaristes.

 

PARRACS GRAPEJATS

Ep, gent, que tenim disc nou de directes de Quimi Portet, Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati). I s'obre amb "Homes i dones del cap dret", antropologia musical de primera. [Si l'escolteu a Spotify, per comptes de Youtube, us estalviareu la claveguera dels comentaris.]

Bon cap de setmana a tothom, cantant i vivint tots sota una col.

VENT DE BLOGS

De tant en tant algú em pregunta encara si té sentit, encara, fer blogs. Encara, sí. Jo trobo que el sentit com en tantes altres coses només el donen els casos, els exemples. I per a mi hi ha uns quants blogs que justifiquen el fet de ser-hi, que em fan anar-hi, o tornar-hi, i em fa content saber que hi són i hi puc anar. Com ara el ChelseaHotel.blog, lligam elegant i documentat d'història (i històries) amb cançons. Avui, 20-N, per exemple, s'ha despenjat enfilant a través de "Wild is the Wind" David Bowie i la mort del Generalísimo (amb Nina Simone de fons) a través d'una anècdota menor (com solen ser les bones anècdotes) però curiosa i qui sap si també prou il·lustrativa. No us ho perdeu.

RECOPILACIÓ

Aquests dies vaig prenent notes en paperets sobre el Covid, o arran, o malgrat, o sota l'influx. De pura exaltació. 

He decidit aplegar-les aquí. 

#diesCovid

Ara mateix als FGC, un nen de sis o set anys demana a sa mare: "Què és Black Friday?" Ells fan les bones preguntes.

- - -

No és més incòmode perquè no tenim més mans ni més orelles.

- - -

Quantes interfícies més, fins al silenci final?

- - -

Contra el que molta gent es pensa, el més difícil és esperar.

- - -  

Anem per ordre. Primer de tot, un cafè

- - -

Algú sap quina és la cua de la normalitat normal? 

- - -

Aquí estem, passat el temps. El setè llibre de versos es diu com la vuitena lletra de l'abecedari. I va treure el nas al mes de febrer, just abans de Tot Això. 

JA HO VEURÀS, ÉS MOLT SENZILL

Quantes interfícies més, fins al silenci final?

 

 

A CASA

Missatge de servei per a confinats i nades: aneu amb compte amb el volum dels auriculars.

I bon cap de setmana, és clar, que tenim cosa nova dels Eels.

CONSEQÜÈNCIES

Un escriptor (o, ara encara millor, escriptora) escriu un molt bon llibre que es ven o rep aprovació crítica, o totes dues coses. A partir de llavors, l'escriptor/a és insistentment convidat a parlar. A parlar.

KAMALA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"Potser sóc la primera, però no seré la darrera".  

ELLS

La mena de personatge (masculí, a més a més) que només te'l trobes que baixa per la Rambla de Catalunya, esquena erecta.

 

SÍ QUE VE D'AQUÍ

Tres-cents vint-i-vuit milions de persones i la presidència dependrà una altra vegada d'uns centenars de vots aquí i allà. No em torneu a dir (no tornem a dir) mai més que no ve d'aquí.

DEMOCRACY

 

REGALS

Ahir la Carla, vinguda de lluny i de fa molt de temps, a peu dret en un passadís d'un edifici desert, va recarregar les piles d'aquest blog per a uns quants mesos, com si em fes un regal. Jo ja m'entenc.

Gràcies, Carla!

CLEMÈNCIA

Hi ha el vent i la pluja, i la clemència (o la pietat, la indulgència) dels caiguts.

Bona setmana de Tots Sants.

Aquí la mateixa cançó amb Dar Williams tocant-la en directe. I si us ha agradat ella, aquí en teniu un concert de 2018 sencer, toa sola amb la guitarra al Hawthorne Barn, a Provincetown, MA.

SER (QUÈ?)

 Ser no Bill Evans sinó les notes de Bill Evans, o els silencis entre notes.

 

PESOS I MESURES

Preneu-ne nota: segons el sistema mètric espanyol, 1'66 és igual a 11. Supremo.

QUATRE

L'andante del concert en sol major RV 532 de Vivaldi per a dues mandolines, i callar i somicar i somriure mirant coses que la llum emmarca, si pot ser. Quatre minuts de felicitat.

 

 

FELIP A

Vaig a recollir un encàrrec. La conversa antimonàrquica amb la dependenta, serena i còmplice, val per tot el dia. Ah, i després he après que felipa en català és una travessa de ferrocarril. El gènere compta: no és el mateix una felipa que un Felip. Ni que anar a can Felip.

LA DISTÀNCIA SOCIAL

 explicada per països:

LA FELICITAT

existeix, i pot tenir la cara, per exemple, d'un enregistrament d'Ella Fitzgerald perdut durant anys i ara imprès en disc. 1962, a Berlín. "Taking a chance on love". Here I go again, here I go again...

Bon cap de setmana, amb Ella.

ENVIAT

 Contra el que molta gent es pensa, el més difícil és esperar.

MCKENNA

 Bon cap de setmana, ocells i escopetes.

CONTRABAN (DE VERSOS)

A l'Arts Santa Mònica han aconseguit esquivar la possible suspensió dels Dilluns de Poesia, titulats enguany "Contrabandistes" i comissariats per Simona Skrabec, agrupant les sessions pendents del cicle en dues tardes, els propers dimarts i dimecres 29 i 30 de setembre, i plantejant-ho com una lectura i diàleg amb el presentador de cada poeta i tot seguit amb un altre poeta coetani. 

La nòmina té prou interès (ja sé que no queda del tot bé que ho digui, però mireu-vos els noms enllà del del blogaire). I com sempre, s'hi donarà als assistents el llibret de cada autor que el cicle prepara. A més, em diuen que les quatre sessions compactades s'enregistraran perquè puguin ser revisitades des de casa.

 

LENT

Navegar pels diaris, escoltar la Consellera, llegir el que tanta gent elogia, recopiar el currículum. "La decepció és un procés lent. No és fàcil abandonar les esperances ni els autoenganys que hem sostingut durant temps", Ágnes Heller (El món, el nostre món, Arcàdia, 2020).

 

DILLUNS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Tret d'aquí)

ERROS

Aquesta setmana un col·lega de feina m'ha demanat un vell article de diari d'una brega literària en què vaig acabar embolicat i que em va costar un amic (o algú amb qui jo pensava que érem amics). Tot plegat, després de desenterrar carpetes i rellegir papers esgrogueïts, té a hores d'ara a penes la consistència ínfima i llefiscosa d'un remordiment o un peixet de plata mort. I he pensat que som dissabte i què millor que una cançó esplèndida sobre errors de joventut, per acompanyar-ho. Jo l'escolto i se m'aplanen les arrugues. Tant de bo us passi el mateix. 

Apa, bon cap de setmana a tots els que alguna vegada ens hem equivocat.

All the stupid things I've said,
And people I've hurt in my time.
I hope it's not my fate

To keep defeating my own self,
And keep repeating yesterday.

 

 

 

 

ENS HI ACLAMEM

Noranta-sis anys del naixement de Vicent Andrés Estellés. Celebrats amb un poema que ja és de tots. 

 

També està molt bé la versió de Pau Alabajos, que confesso que no coneixia.

PLA

 Anem per ordre. Primer de tot, un cafè.

HONOR I POESIA

Una conversa llarga amb Enric Casasses sempre és un assumpte que cal llegir. Aquí, a més, se les heu (en el bon sentit de la paraula) entre d'altres amb Antoni Gaudí, en un “enamorament gaudienc i gaudiós”. Tot plegat aparegut al digital Núvol, de la mà de Bernat Puigtobella.

Foto: Laia Serch

COM SEMPRE

En temps d'incertesa, és un descans que el calendari que LaLiga i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) van establir ahir per sorteig donés el mateix resultat que quan el calendari es decidia a mà i sense publicitat: primer partit del clásico entre Barça i Madrid a Barcelona (a porta tancada, enguany) i segon, ja en temps de decidir les coses, a Madrid i amb públic. Quan l'atzar i l'interès d'una part decideixen sempre el mateix l'assumpte deu tenir un nom (de cinc lletres, amb dues os) que no és casualitat, però ara no em ve al cap.

AGOSTAR

Avui és aquell dia que la gent diu "Fins d'aquí a unes setmanes".

Fins d'aquí a unes setmanes, doncs. Que agostegeu de gust.

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

RECERCA

Algú em pregunta "Com es fa, la recerca?". Doncs a poc a poc.

REPETIR LLETRES

Apa, una altra troballa. En aquest cas, per dir adéu amb guitarra i banjo.

I bon cap de setmana.

DEU CONSELLS

per tenir penjats al suro, a l'alçada dels ulls. De Richard Feynman.

BETH I CLINTON

I una estona de volcà, ara que comença la calor de bo de veres?

Apa, bon cap de setmana a tothom.

TRUITES, I IDEES

No les agafes lluny, però sí venint de lluny.

A TEMPS

Per raons que no venen al cas he tret la pila del rellotge petit de l'estudi, el que tinc a la vista mentre escric a l'ordinador. Ara sempre és una hora bona, suspesa. Em sembla que m'agrada.

PUNTS DE VISTA (I DE FUGA)

I ara, que ens diguin el que vulguin sobre pressupostos, despeses i demagògia.

BRAGG

L'altre dia, en veure'm agafar el seu llibre a la col·lecció petita d'Anagrama, un amic em preguntava qui era Billy Bragg. Aquí ja m'heu llegit parlar d'ell alguna altra vegada. A més de la joia conjunta amb Joe Henry, li tinc un carinyo especial al disc amb Wilco (i a un vídeo meravellós de 1990, ep!). I, de Mermaid Avenue, a aquesta cançó.

Apa, bon cap de setmana a Califòrnia, ara que no se sap quan hi podrem tornar.

CORREGINT, ENCARA

"No m'he afaitat perquè m'he adormit", "M'enreden perquè mai no miro el canvi", "He topat perquè just no mirava". I llavors, lògicament, "Hi ha faltes perquè no vaig tenir temps de revisar".

KILL ME

"ha dia d'avui"

POLITÒLEG DE GUÀRDIA

Espai postconvergent ve a ser una altra manera de dir enllardada màxima, o broma soporífera, o prou si us plau prou.

JUNTS PER LA GRUNYA

El greuge perpetu és una supervitamina. I un alcohol de grau.

BLUE

Temps enrere vaig posar-me la constricció (coses que fem els poetes) de no repetir grup de setmana en setmana. Però crec que la cançó ho justifica. A veure si a vosaltres també us ho sembla. Apugeu tranquils el volum.

Bon cap de setmana als tristos, i a la resta.

COMPULSIÓ

La distància que hi ha entre citar i pensar ve a ser la mateixa que hi ha entre dir que faràs i fer.

INDIGESTES

El que se'm posa menys bé del menjar en un restaurant? Les pretensions.

QUE ENS DESPERTIN ELLS

Com m'agrada aquesta gent, confinats o a dalt de l'escenari...

Bon cap de setmana a tothom, que ja s'entrelluca la primera llum del dissabte. I quan ja estigueu desperts, poseu-vos també "There Was a Time".

RAMBLA DEN LINDEN

Les nits de juny caminant sota els til·lers sí que sembla que el món estigui ben fet.

RETALLS DE CONVERSA

Els autors de Serem Atlàntida, Joan Benesiu (JB), i d'Ignot, Manel Baixauli (MB), han inaugurat els actes virtuals del PEN Català 2020 en una conversa literària seguida per un centenar d'espectadors, de la qual he picotejat (al pas, i transcrites de memòria) aquestes frases:

"més que un estat d'alarma, semblava un estat d'excepció" (MB)

"per comptes d'un dietari, potser millor fer dieta" (JB)

"en qüestió de 15 o 20 anys anem a veure una democràcia molt debilitada, perquè la tecnologia ho permet" (JB)

"la natura ens ha demostrat que quan no estem és més feliç" (MB)

"per a mi l'arquitectura és molt important en les històries que escric. Perquè és com una metàfora de l'obra d'art" (MB)

"a Serem Atlàntida hi ha una tensió entre el no-lloc (visibilitzat al començament de la novel·la amb l'aeroport) i el lloc" (JB)

"el simulacre va guanyant terreny, com el guanya el camp de batalla" (JB)

"l'art és contemplació, no és possessió" (MB)

"per viure la literatura has de tenir temps i un grau d'atenció" (MB)

"inevitablement tens una posició moral. I això no s'ha de notar, però al final acaba notant-se" (MB)

"a mi com escriptor m'interessa mostrar les coses d'una manera sòbria" (JB)

"jo a Catalunya no trobe prejudicis (cap a la llengua). A on n'he trobat és al País Valencià" (MB)

"vivim un moment molt bo per a la literatura en català feta al País Valencià. I crec que això només és el començament (...) Però hi ha un desconeixement del que es fa ací: hi ha un decalatge molt gran entre el que es fa i la recepció que després té aquesta literatura" (MB)

"les editorials valencianes encara ho tenen difícil a Catalunya" (JB)

"a tu, Joan, t'acaben de donar un premi a nivell europeu i això no té eco en el nostre país" (MB)

"els xiquets no són idiotes. Hem de pensar així. I sempre posar el llistó una mica més a dalt" (MB)

[llibres que els van marcar d'adolescents] "jo recordo molt profundament haver descobert Borges i Pessoa" (JB)

[què han llegit durant el confinament] "jo he llegit l'Odissea (havia llegit la versió de Riba, ara he llegit la de Mira), i m'ho he passat molt bé. És que pense això, que els clàssics són molt divertits. També El món d'ahir, de Zweig... I vàries cosetes més" (MB)

"jo quan escric no pense en ningú. Sé més o menys quin és el meu públic: gent com jo" (MB)

"jo quan escric no pense que serà aprofitat per a una pel·lícula, però sí que pense en imatges" (MB)

"en la meva formació el cinema és fonamental. (...) I quan escric ho tinc present com imatge, però de cap manera no penso si anirà o no al cinema" (JB)

"quan pense en Trieste, no trobe una ciutat que tinga més densitat d'escriptors... excepte Sueca" (JB)

"sempre dic que l'art per a mi és una religió. Me trau d'ací i me proporciona l'espiritualitat que tots necessitem" (MB)

"és molt important la feina que fa el PEN, perquè s'ha de contrarestar la propaganda dels estats" (MB)

"esperem que algun dia tinguem els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua" (MB)

"ara resulta que utilitzar una llengua [al País Valencià] és un atac contra uns altres. (...) Jo no tinc dret a veure una televisió en la meva llengua. I no passa res. Si vols pots, però nosaltres si volem no podem" (JB)

PENSAR. POLÍTICAMENT

"Els artistes han de pensar políticament quan creen, i pensar vies alternatives per poder viure i crear i sobreviure", Guerrilla Girls (Tateshots, 6:25)

SIGH

Aquesta sensació incòmoda que t'ha tocat una cadira massa bona, quan mor gent més jove.

LA NORMAL

Algú sap quina és la cua de la normalitat normal?

LLUNA AMB TRENS

Coses que passen amb la lluna plena. Un dels grans començaments de cançó de la cançó moderna.

Apa, deixeu la finestra oberta i bon cap de setmana, un més.

2020-1970

Aquí teniu una tria de coses interessants que han anat sortint o que es poden veure i llegir aquests dies d'Any Carner, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort de l'escriptor:

- Jordi Galves, "Per entendre Josep Carner" (elnacional.cat, 6-VI-20). Fa un parell d'any, Galves ja escriví una altra peça breu molt recomanable: "El dret a la felicitat" (El Temps, 4-XII-17)

"Carner ha emprenyat molt perquè ha estat imprevisible. Sempre posa en qüestió el llenguatge i el que ens pensem que sabem del món. S’encara amb el més difícil, amb el que no volem saber, amb una actitud desconfiada, escèptica, tendra i irònica."

- Jordi Cornudella, "Tres passatges de Nabí, I" (La Lectora, 4-VI-20)

Contra l’horitzó il·luminat pels tons crepusculars encara s’hi dreçaria, però no com un profeta capaç d’esporuguir, sinó tot just com un espectre.

- Jaume Coll, "Els cinquanta anys del decés de Carner" (Ara, 4-VI-20)

"A Barcelona hi aterra un ancià que tenia moments de lucidesa i molts més d'opacitat. Els vectors del retorn van ser Noulet i Marià Manent, amb l'ajut indispensable de Cendrós. Noulet el veia diàriament en la seva opacitat, en l'emotiva ancianitat: se solia posar abric i capell, i en preguntar-li: "On vas, José?", ell responia: 'A Barcelona…'"

- Carles Casajuana, "Los demonios del pasado" (La Vanguardia, 1-VI-20)

"era hasta cierto punto lógico que Salvador Espriu no moviera un dedo para ver a Carner. Pero me sorprendió, sobre todo, que no lo hiciera Josep Pla, porque Pla había tenido una relación muy estrecha con el poeta en los años veinte"

- Jordi Marrugat, "Josep Carner i la poesia europea del seu temps" (IRL, 31-V-20). Molt bona peça que posa el Carner poeta en un context europeu

Per a un català és fàcil considerar Josep Carner el més gran escriptor en la seva llengua. Però, què representava en la literatura universal?

- Toni Sala, "L'emergència (18)", 6-IV-20. Un paper subjectiu, sí, però extraordinari

"Aquests dies tristos i cruels de patiments i dols, els versos de Carner em porten el consol de la saviesa, la saviesa del consol."

- Toni Sala, "L'emergència (17)", 5-IV-20

"Per què serveix una cultura catalana incapaç de tenir accessible Carner? Per què serveix l’ensenyament, si no és capaç d’ensenyar-lo? Per què serveix la llengua catalana si no podem llegir Carner? Per què serveix, ser catalans?"

- Joan-Josep Isern, "El retorn de Josep Carner a Catalunya: una història trista i poc edificant" (VilaWeb, 2-IV-20)

"A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet."

- Proposta d'Oriol Izquierdo de recorregut per la vida i l'obra de Carner a través dels textos, per al Mapa Literari Català d'Espais Escrits (un recurs de primera).

- TVE-Catalunya ha repescat el programa commemoratiu que van enregistrar l'any 1984 ("JC. Deure, passió i diversió"), amb la participació, entre d'altres, d'Anna Maria Carner, la filla del poeta, Marià Manent, Narcís Comadira o Joaquim Molas, i també un curiós reportatge antic ("L'últim viatge de Josep Carner") amb breus entrevistes a Albert Manent i Francesc Vallverdú.

- El Josep Carner traductor té un espai privilegiat a la revista digital del PEN, Visat, amb un article llarg de Marcel Ortín i llistes, referències, enllaços i exemples. També hi ha, òbviament, el Carner escriptor (i un grapat de poemes seus), de la mà de Pere Ballart.

- Web de l'Any Josep Carner

- I si a algú no li importa una mirada analítica tirant a crítica, ara fa un any vaig publicar en un dossier de la revista Ínsula coordinat per Jordi Amat un paper sobre la "febre centenària" que vivim a Catalunya pel que fa a les commemoracions literàries (ho sento, no està en obert).

AVÍS

Suposo que ja en sou conscients, que dijous farà cinquanta anys de la mort, a Bèlgica, de Josep Carner. A L'Avenç d'aquest mes de juny han acollit un paper meu no sé si gaire estrambòtic sobre els molts Carners possibles. A veure què en penseu. I demà o demà passat miraré d'incorporar aquí una tria de bones peces sobre el Príncep dels Poetes que han anat apareixent al llarg de les darreres setmanes. Els autors de debò no s'acaben.

RÈGIM

Hi insistiria cada dia: més poesia, menys tonteria.

CARNERS

A punt d'entrar en la setmana aniversària (dijous vinent farà cinquanta anys de la mort de Josep Carner, que a tots ens ha fet, a Brussel·les, molla de pluja), potser tingui gràcia presentar-vos un tema d'un altre Carner. Aquest ve del Regne Unit, però també la toca bastant bé.

Apa, doncs, bon cap de setmana carnerià a tothom, a una banda i a l'altra de llengües, ritmes i  quarantenes.

MORNING POST

Anem per ordre. Primer de tot, un cafè.

LA VUITENA LLETRA

Aquí estem, passat el temps. El setè llibre de versos es diu com la vuitena lletra de l'abecedari. I va treure el nas a Edicions 62 al mes de febrer, just abans de Tot Això.

Ara a poc a poc se'n van publicant cosetes, a banda d'alguna noticiassa com saber que l'any vinent sortirà en anglès de la mà de la gent de Fum d'Estampa Press. La culpa d'això, com de tantes altres coses, és en bona part de les meves agents d'Asterisc.

RESSONS

- A l'hivern, en castellà (amb Berger, Novoneyra i Snyder) 

- Enregistrament en vídeo de "Dusk" i "Així"/"Like That"

- Un de "Els 25 llibres de 2020", segons els crítics de l'Ara Llegim (24-XII-20)

- Carles Geli, "Una vacuna de bons llibres" (El País, Quadern, 23-XII-20)

- Ja el tenim en anglès, traduït per Christopher Whyte.

- Manuel Castaño, "Veure la grandesa d'un instant" (ressenya a El País, Quadern, 10-VII-20)

- Enric Umbert-Rexach, "Jaume Subirana, només comença allò ja començat" (ressenya a elnacional.cat, 29-V-20)

- Jordi Llavina, "Potser en farà un poema" (ressenya a Ara, Llegim, 16-V-20)

- Entrevista amb David Castillo, "Potser hem d'assumir que la poesia no és per a tothom" (El Punt Avui, 1-V-20)

- Gerard E. Mur, "Jaume Subirana i el jo ben travat" (Núvol, 25-III-20)

- Confinament en vers amb Esteve Miralles i Carles Torner (Núvol, 17-III-20)

- El vam presentar a Laie Pau Claris el 4 de març, dies abans del Cataclisme

- A la pissarra de la Nollegiu!