dilluns, 21 de setembre de 2020

CONTRABAN (DE VERSOS)

A l'Arts Santa Mònica han aconseguit esquivar la possible suspensió dels Dilluns de Poesia, titulats enguany "Contrabandistes" i comissariats per Simona Skrabec, agrupant les sessions pendents del cicle en dues tardes, els propers dimarts i dimecres 29 i 30 de setembre, i plantejant-ho com una lectura i diàleg amb el presentador de cada poeta i tot seguit amb un altre poeta coetani. 

La nòmina té prou interès (ja sé que no queda del tot bé que ho digui, però mireu-vos els noms enllà del del blogaire). I com sempre, s'hi donarà als assistents el llibret de cada autor que el cicle prepara. A més, em diuen que les quatre sessions compactades s'enregistraran perquè puguin ser revisitades des de casa.

 




dimarts, 15 de setembre de 2020

LENT

Navegar pels diaris, escoltar la Consellera, llegir el que tanta gent elogia, recopiar el currículum. "La decepció és un procés lent. No és fàcil abandonar les esperances ni els autoenganys que hem sostingut durant temps", Ágnes Heller (El món, el nostre món, Arcàdia, 2020).

 


dissabte, 5 de setembre de 2020

ERROS


Aquesta setmana un col·lega de feina m'ha demanat un vell article de diari d'una brega literària en què vaig acabar embolicat i que em va costar un amic (o algú amb qui jo pensava que érem amics). Tot plegat, després de desenterrar carpetes i rellegir papers esgrogueïts, té a hores d'ara a penes la consistència ínfima i llefiscosa d'un remordiment o un peixet de plata mort. I he pensat que som dissabte i què millor que una cançó esplèndida sobre errors de joventut, per acompanyar-ho. Jo l'escolto i se m'aplanen les arrugues. Tant de bo us passi el mateix. 

Apa, bon cap de setmana a tots els que alguna vegada ens hem equivocat.

All the stupid things I've said,
And people I've hurt in my time.
I hope it's not my fate
To keep defeating my own self,
And keep repeating yesterday.
 
 
 
 

divendres, 4 de setembre de 2020

ENS HI ACLAMEM

Noranta-sis anys del naixement de Vicent Andrés Estellés. Celebrats amb un poema que ja és de tots. 

 


També està molt bé la versió de Pau Alabajos, que confesso que no coneixia.

dijous, 3 de setembre de 2020

dimecres, 2 de setembre de 2020

HONOR I POESIA

Una conversa llarga amb Enric Casasses sempre és un assumpte que cal llegir. Aquí, a més, se les heu (en el bon sentit de la paraula) entre d'altres amb Antoni Gaudí, en un “enamorament gaudienc i gaudiós”. Tot plegat aparegut al digital Núvol, de la mà de Bernat Puigtobella.


Foto: Laia Serch

dimarts, 1 de setembre de 2020

COM SEMPRE

En temps d'incertesa, és un descans que el calendari que LaLiga i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) van establir ahir per sorteig donés el mateix resultat que quan el calendari es decidia a mà i sense publicitat: primer partit del clásico entre Barça i Madrid a Barcelona (a porta tancada, enguany) i segon, ja en temps de decidir les coses, a Madrid i amb públic. Quan l'atzar i l'interès d'una part decideixen sempre el mateix l'assumpte deu tenir un nom (de cinc lletres, amb dues os) que no és casualitat, però ara no em ve al cap.


divendres, 31 de juliol de 2020

AGOSTAR

Avui és aquell dia que la gent diu "Fins d'aquí a unes setmanes".

Fins d'aquí a unes setmanes, doncs. Que agostegeu de gust.



dijous, 30 de juliol de 2020

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]


TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

dilluns, 27 de juliol de 2020

RECERCA

Algú em pregunta "Com es fa, la recerca?". Doncs a poc a poc.



dissabte, 18 de juliol de 2020

REPETIR LLETRES

Apa, una altra troballa. En aquest cas, per dir adéu amb guitarra i banjo.

I bon cap de setmana.





divendres, 17 de juliol de 2020

DEU CONSELLS

per tenir penjats al suro, a l'alçada dels ulls. De Richard Feynman.



dissabte, 11 de juliol de 2020

BETH I CLINTON

I una estona de volcà, ara que comença la calor de bo de veres?

Apa, bon cap de setmana a tothom.



dijous, 9 de juliol de 2020

dilluns, 6 de juliol de 2020

A TEMPS

Per raons que no venen al cas he tret la pila del rellotge petit de l'estudi, el que tinc a la vista mentre escric a l'ordinador. Ara sempre és una hora bona, suspesa. Em sembla que m'agrada.



diumenge, 5 de juliol de 2020

PUNTS DE VISTA (I DE FUGA)


























I ara, que ens diguin el que vulguin sobre pressupostos, despeses i demagògia.


dissabte, 4 de juliol de 2020

BRAGG

L'altre dia, en veure'm agafar el seu llibre a la col·lecció petita d'Anagrama, un amic em preguntava qui era Billy Bragg. Aquí ja m'heu llegit parlar d'ell alguna altra vegada. A més de la joia conjunta amb Joe Henry, li tinc un carinyo especial al disc amb Wilco (i a un vídeo meravellós de 1990, ep!). I, de Mermaid Avenue, a aquesta cançó.

Apa, bon cap de setmana a Califòrnia, ara que no se sap quan hi podrem tornar.


dimecres, 1 de juliol de 2020

CORREGINT, ENCARA

"No m'he afaitat perquè m'he adormit", "M'enreden perquè mai no miro el canvi", "He topat perquè just no mirava". I llavors, lògicament, "Hi ha faltes perquè no vaig tenir temps de revisar".



dissabte, 27 de juny de 2020

POLITÒLEG DE GUÀRDIA

Espai postconvergent ve a ser una altra manera de dir enllardada màxima, o broma soporífera, o prou si us plau prou.



divendres, 26 de juny de 2020

JUNTS PER LA GRUNYA

El greuge perpetu és una supervitamina. I un alcohol de grau.


dissabte, 20 de juny de 2020

BLUE

Temps enrere vaig posar-me la constricció (coses que fem els poetes) de no repetir grup de setmana en setmana. Però crec que la cançó ho justifica. A veure si a vosaltres també us ho sembla. Apugeu tranquils el volum.

Bon cap de setmana als tristos, i a la resta.


dijous, 18 de juny de 2020

COMPULSIÓ

La distància que hi ha entre citar i pensar ve a ser la mateixa que hi ha entre dir que faràs i fer.



dimarts, 16 de juny de 2020

INDIGESTES

El que se'm posa menys bé del menjar en un restaurant? Les pretensions.



dissabte, 13 de juny de 2020

QUE ENS DESPERTIN ELLS

Com m'agrada aquesta gent, confinats o a dalt de l'escenari...

Bon cap de setmana a tothom, que ja s'entrelluca la primera llum del dissabte. I quan ja estigueu desperts, poseu-vos també "There Was a Time".




divendres, 12 de juny de 2020

RAMBLA DEN LINDEN

Les nits de juny caminant sota els til·lers sí que sembla que el món estigui ben fet.



dijous, 11 de juny de 2020

RETALLS DE CONVERSA



Els autors de Serem Atlàntida, Joan Benesiu (JB), i d'Ignot, Manel Baixauli (MB), han inaugurat els actes virtuals del PEN Català 2020 en una conversa literària seguida per un centenar d'espectadors, de la qual he picotejat (al pas, i transcrites de memòria) aquestes frases:

"més que un estat d'alarma, semblava un estat d'excepció" (MB)

"per comptes d'un dietari, potser millor fer dieta" (JB)

"en qüestió de 15 o 20 anys anem a veure una democràcia molt debilitada, perquè la tecnologia ho permet" (JB)

"la natura ens ha demostrat que quan no estem és més feliç" (MB)

"per a mi l'arquitectura és molt important en les històries que escric. Perquè és com una metàfora de l'obra d'art" (MB)

"a Serem Atlàntida hi ha una tensió entre el no-lloc (visibilitzat al començament de la novel·la amb l'aeroport) i el lloc" (JB)

"el simulacre va guanyant terreny, com el guanya el camp de batalla" (JB)

"l'art és contemplació, no és possessió" (MB)

"per viure la literatura has de tenir temps i un grau d'atenció" (MB)

"inevitablement tens una posició moral. I això no s'ha de notar, però al final acaba notant-se" (MB)

"a mi com escriptor m'interessa mostrar les coses d'una manera sòbria" (JB)

"jo a Catalunya no trobe prejudicis (cap a la llengua). A on n'he trobat és al País Valencià" (MB)

"vivim un moment molt bo per a la literatura en català feta al País Valencià. I crec que això només és el començament (...) Però hi ha un desconeixement del que es fa ací: hi ha un decalatge molt gran entre el que es fa i la recepció que després té aquesta literatura" (MB)

"les editorials valencianes encara ho tenen difícil a Catalunya" (JB)

"a tu, Joan, t'acaben de donar un premi a nivell europeu i això no té eco en el nostre país" (MB)

"els xiquets no són idiotes. Hem de pensar així. I sempre posar el llistó una mica més a dalt" (MB)

[llibres que els van marcar d'adolescents] "jo recordo molt profundament haver descobert Borges i Pessoa" (JB)

[què han llegit durant el confinament] "jo he llegit l'Odissea (havia llegit la versió de Riba, ara he llegit la de Mira), i m'ho he passat molt bé. És que pense això, que els clàssics són molt divertits. També El món d'ahir, de Zweig... I vàries cosetes més" (MB)

"jo quan escric no pense en ningú. Sé més o menys quin és el meu públic: gent com jo" (MB)

"jo quan escric no pense que serà aprofitat per a una pel·lícula, però sí que pense en imatges" (MB)

"en la meva formació el cinema és fonamental. (...) I quan escric ho tinc present com imatge, però de cap manera no penso si anirà o no al cinema" (JB)

"quan pense en Trieste, no trobe una ciutat que tinga més densitat d'escriptors... excepte Sueca" (JB)

"sempre dic que l'art per a mi és una religió. Me trau d'ací i me proporciona l'espiritualitat que tots necessitem" (MB)

"és molt important la feina que fa el PEN, perquè s'ha de contrarestar la propaganda dels estats" (MB)

"esperem que algun dia tinguem els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua" (MB)

"ara resulta que utilitzar una llengua [al País Valencià] és un atac contra uns altres. (...) Jo no tinc dret a veure una televisió en la meva llengua. I no passa res. Si vols pots, però nosaltres si volem no podem" (JB)

dimecres, 10 de juny de 2020

PENSAR. POLÍTICAMENT

"Els artistes han de pensar políticament quan creen, i pensar vies alternatives per poder viure i crear i sobreviure", Guerrilla Girls (Tateshots, 6:25)



dimarts, 9 de juny de 2020

SIGH

Aquesta sensació incòmoda que t'ha tocat una cadira massa bona, quan mor gent més jove.


dilluns, 8 de juny de 2020

LA NORMAL

Algú sap quina és la cua de la normalitat normal?



dissabte, 6 de juny de 2020

LLUNA AMB TRENS

Coses que passen amb la lluna plena. Un dels grans començaments de cançó de la cançó moderna.

Apa, deixeu la finestra oberta i bon cap de setmana, un més.


dimecres, 3 de juny de 2020

2020-1970



Aquí teniu una tria de coses interessants que han anat sortint o que es poden veure i llegir aquests dies d'Any Carner, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort de l'escriptor:

- Jordi Galves, "Per entendre Josep Carner" (elnacional.cat, 6-VI-20). Fa un parell d'any, Galves ja escriví una altra peça breu molt recomanable: "El dret a la felicitat" (El Temps, 4-XII-17)
"Carner ha emprenyat molt perquè ha estat imprevisible. Sempre posa en qüestió el llenguatge i el que ens pensem que sabem del món. S’encara amb el més difícil, amb el que no volem saber, amb una actitud desconfiada, escèptica, tendra i irònica."

- Jordi Cornudella, "Tres passatges de Nabí, I" (La Lectora, 4-VI-20)
Contra l’horitzó il·luminat pels tons crepusculars encara s’hi dreçaria, però no com un profeta capaç d’esporuguir, sinó tot just com un espectre.

- Jaume Coll, "Els cinquanta anys del decés de Carner" (Ara, 4-VI-20)
"A Barcelona hi aterra un ancià que tenia moments de lucidesa i molts més d'opacitat. Els vectors del retorn van ser Noulet i Marià Manent, amb l'ajut indispensable de Cendrós. Noulet el veia diàriament en la seva opacitat, en l'emotiva ancianitat: se solia posar abric i capell, i en preguntar-li: "On vas, José?", ell responia: 'A Barcelona…'"

- Carles Casajuana, "Los demonios del pasado" (La Vanguardia, 1-VI-20)
"era hasta cierto punto lógico que Salvador Espriu no moviera un dedo para ver a Carner. Pero me sorprendió, sobre todo, que no lo hiciera Josep Pla, porque Pla había tenido una relación muy estrecha con el poeta en los años veinte"

- Jordi Marrugat, "Josep Carner i la poesia europea del seu temps" (IRL, 31-V-20). Molt bona peça que posa el Carner poeta en un context europeu
Per a un català és fàcil considerar Josep Carner el més gran escriptor en la seva llengua. Però, què representava en la literatura universal?

- Toni Sala, "L'emergència (18)", 6-IV-20. Un paper subjectiu, sí, però extraordinari
"Aquests dies tristos i cruels de patiments i dols, els versos de Carner em porten el consol de la saviesa, la saviesa del consol."

- Toni Sala, "L'emergència (17)", 5-IV-20
"Per què serveix una cultura catalana incapaç de tenir accessible Carner? Per què serveix l’ensenyament, si no és capaç d’ensenyar-lo? Per què serveix la llengua catalana si no podem llegir Carner? Per què serveix, ser catalans?"

"A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet."

- Proposta d'Oriol Izquierdo de recorregut per la vida i l'obra de Carner a través dels textos, per al Mapa Literari Català d'Espais Escrits (un recurs de primera).

- TVE-Catalunya ha repescat el programa commemoratiu que van enregistrar l'any 1984 ("JC. Deure, passió i diversió"), amb la participació, entre d'altres, d'Anna Maria Carner, la filla del poeta, Marià Manent, Narcís Comadira o Joaquim Molas, i també un curiós reportatge antic ("L'últim viatge de Josep Carner") amb breus entrevistes a Albert Manent i Francesc Vallverdú.

- El Josep Carner traductor té un espai privilegiat a la revista digital del PEN, Visat, amb un article llarg de Marcel Ortín i llistes, referències, enllaços i exemples. També hi ha, òbviament, el Carner escriptor (i un grapat de poemes seus), de la mà de Pere Ballart.

- Web de l'Any Josep Carner

- I si a algú no li importa una mirada analítica tirant a crítica, ara fa un any vaig publicar en un dossier de la revista Ínsula coordinat per Jordi Amat un paper sobre la "febre centenària" que vivim a Catalunya pel que fa a les commemoracions literàries (ho sento, no està en obert).


dimarts, 2 de juny de 2020

AVÍS

Suposo que ja en sou conscients, que dijous farà cinquanta anys de la mort, a Bèlgica, de Josep Carner. A L'Avenç d'aquest mes de juny han acollit un paper meu no sé si gaire estrambòtic sobre els molts Carners possibles. A veure què en penseu. I demà o demà passat miraré d'incorporar aquí una tria de bones peces sobre el Príncep dels Poetes que han anat apareixent al llarg de les darreres setmanes. Els autors de debò no s'acaben.



diumenge, 31 de maig de 2020

RÈGIM

Hi insistiria cada dia: més poesia, menys tonteria.


dissabte, 30 de maig de 2020

CARNERS

A punt d'entrar en la setmana aniversària (dijous vinent farà cinquanta anys de la mort de Josep Carner, que a tots ens ha fet, a Brussel·les, molla de pluja), potser tingui gràcia presentar-vos un tema d'un altre Carner. Aquest ve del Regne Unit, però també la toca bastant bé.

Apa, doncs, bon cap de setmana carnerià a tothom, a una banda i a l'altra de llengües, ritmes i  quarantenes.




dijous, 28 de maig de 2020

diumenge, 17 de maig de 2020

LA VUITENA LLETRA

Aquí estem, passat el temps. El setè llibre de versos es diu com la vuitena lletra de l'abecedari. I va treure el nas a Edicions 62 al mes de febrer, just abans de Tot Això.

Ara a poc a poc se'n van publicant cosetes, a banda d'alguna noticiassa com saber que l'any vinent sortirà en anglès de la mà de la gent de Fum d'Estampa Press. La culpa d'això, com de tantes altres coses, és en bona part de les meves agents d'Asterisc.


RESSONS

- A la primavera, en anglès

- Jordi Llavina, "Potser en farà un poema" (ressenya a Ara, Llegim, 16-V-20)

- Entrevista amb David Castillo, "Potser hem d'assumir que la poesia no és per a tothom" (El Punt Avui, 1-V-20)

- Gerard E. Mur, "Jaume Subirana i el jo ben travat" (Núvol, 25-III-20)

- Confinament en vers amb Esteve Miralles i Carles Torner (Núvol, 17-III-20)

- El vam presentar a Laie Pau Claris el 4 de març, dies abans del Cataclisme



dissabte, 16 de maig de 2020

ENSENYAMENT NOCTURN

Un estàndard, un clàssic, una alegria quan és cantada i puntuada així de bé.





(també quan la versionà una joveníssima Amy Winehouse. La cançó va ser afegida com a bonus track a l'edició de luxe del seu primer disc, Frank).

Bon cap de setmana a tothom, de nit i de dia.


MÉS
Una cantant de cantants, a més de popular. Conta Tony Bennett sobre la Washington a finals dels cinquanta, presentant-se a Las Vegas sense contracte: "She used to just come in with two suitcases in Vegas without being booked. And she'd just come in and put the suitcases down. And she'd say 'I'm here, boss'. And she'd stay as long as she wanted. And all the kids in all the shows on the Strip would come that night. They'd hear that she's in town and it would be packed just for her performance".


dissabte, 9 de maig de 2020

VILLAGE

El mestre Weller treu cançó, prèvia del disc nou, hi vas i així d'entrada sona com si toquessin i cantessin els Style Council, ten stories high. Però amb el caseller del segle canviat.

Apa, bon cap de setmana de coses estranyes a tothom, canalla inclosa.





divendres, 8 de maig de 2020

CONFITEOR

Navego i tuitejo potser una mica massa, escolto qui sap si massa poc. I gairebé tot m'importa cada cop més tirant a gens.


diumenge, 3 de maig de 2020

MOMENT BOLAND

En la mort d'Eavan Boland, el poeta i traductor Xavier Farré, sempre atent des de les seves terres septentrionals, ens va convidar amb el Miquel Àngel Llauger a traduir-ne algun poema, atès que encara no hi ha cap llibre d'ella en català. El Miquel Àngel ha traduït "Quarantine" en una versió excel·lent que molts ja haureu llegit. Ara ve la meva contribució a la demanda del Xavier, la traducció de "This Moment".


AQUEST MOMENT

Un barri.
Al capvespre.

Les coses es preparen
per passar
sense que les veiem.

Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.

Però encara no.

Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.

Una dona s’ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.

Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.

     —Eavan Boland, In a Time of Violence (1994)













MÉS
L'autora llegint el poema.
Una anàlisi del poema (a PoemAnalysis).
Entrevista a "The Writing Life" (2008): "Eavan Boland on loss, history and poetry" (28:42).

dissabte, 2 de maig de 2020

MISSISSIPPÍ

A vosaltres també us passa que el confinament us escalfa l'ànsia per llocs llunyans amb noms estranys, d'ortografia embolicada?

Apa, bon cap de setmana camí del millor llarg ball mental d'esses i pes i is.




dijous, 30 d’abril de 2020

DESIGUALTAT UNIVERSITÀRIA

Final més que pertinent a les reflexions d'un responsable acadèmic sobre el que el Coronavirus està representant per a l'ensenyament universitari:

"(...) En fin, en el contexto del confinamiento no falta quien se deja llevar por una ilusión embriagadora al afirmar que las universidades presenciales están dando pasos de gigante hacia la virtualización. Como si todo lo que no se ha hecho en dos o tres décadas se pudiese hacer a toda prisa y contrarreloj en un entorno tan poco propicio. La verdad es que a los profesores se les está exigiendo un esfuerzo casi heroico, que hace abstracción de su situación personal, no siempre sencilla, pues ellos también enferman pero se espera que sigan dando clases como si nada. Y a la inversa, el estudiante corre el riesgo de que se le pida lo mismo o incluso más que antes. Por ello parece más necesario que nunca hablar de educación y de desigualdad.

Thomas Piketty escribe en su último libro (Capital et idéologie, 2019, publicado en español por Deusto) que es el combate por la igualdad en la educación el que ha permitido el desarrollo económico y el progreso humano. Si esto es así, las universidades se encuentran ante una oportunidad de oro para reflexionar sobre la desigualdad en la sociedad en general y entre los estudiantes en particular. No cabe permanecer ajenos a situaciones de exclusión que provocan mucho sufrimiento entre los alumnos y su entorno.

Así pues, hace falta que los miembros de la comunidad educativa seamos conscientes de las desigualdades que indudablemente existen y que no partamos de la premisa falsa de que la virtualización de un curso por parte del profesorado produce al mismo tiempo la del estudiante. Los problemas sociales no van a desaparecer, eclipsados por la gravedad del drama sanitario, sino que este –y todas sus consecuencias, aún insospechadas– suponen el riesgo de ahondar más aún la ya existente brecha digital entre unos y otros. Por ello hay que saludar medidas como el préstamo gratuito de portátiles y otras que, aunque no sean suficientes para resolver el problema de fondo, van al menos en la buena dirección."

  Albert Ruda, "La universidad ante la pandemia: estudiantes que rezan para que sus megas no se acaben y profesores agobiados (eldiario.es, 28-IV-20)


dimecres, 29 d’abril de 2020

TORNA BRADBURY

"El bomber dubitatiu de la novel·la som segurament nosaltres mateixos, més en aquest temps en què les arbitrarietats policials i militars son utilitzades pel poder per demostrar qui mana. A què ve l’exhibició d’uniformes i medalles –guanyades on?– a què ens ha sotmès el govern 'progressista' en totes les rodes de premsa de les últimes setmanes?

La situació d’abús de les autoritats contra els llibres i la crema dels prohibits ara no caldria perquè la censura no cal que vingui de dalt sinó que és implícita a la civilització de rucs que hem aconseguit forjar. Si abans, nazis, soviètics, catòlics i musulmans havien cremat llibres, ara no es necessari perquè el llibre com a gran objecte cultural ha estat arraconat, fins i tot en el seu vessant d’entreteniment. Garcia Tur posa el dit a la nafra quan escriu 'una distopia en què la cultura de l’entreteniment més frívol ha desplaçat la cultura, en general'. 'És un món feliç, sempre que no et desviïs del lloc que tens marcat –consell: no surtis a fer un tomb perquè sí; no captis l’atenció de les autoritats o procediran a neutralitzar-te–. És un món, d’altra banda, on els llibres són material subversiu i la seva tinença, un delicte que es redimeix per via del foc. És un món irreal i, al mateix temps, prou familiar. Ens sorprèn i, a la vegada, tot plegat ens sona... Oi que ens sona?'."

  David Castillo, "Profecia d'un abús policial" (El Punt Avui, 29-IV-2020)




diumenge, 26 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Em pregunten si treballo, en aquestes circumstàncies (si llegeixo i escric i tradueixo, suposo que volen dir). La veritat és que no gaire. Però m'he enregistrat en vídeo més vegades i més minuts que en la resta de la meva vida tota junta. Això sí, això segur.




dimecres, 22 d’abril de 2020

dilluns, 20 d’abril de 2020

AGORA CONTEMPLAMOS A MAR DE VIGO

                                        A Eduardo
Amei a mar de Vigo.
Amei a luz que modifica a doctrina dos astros
a total curvatura que da unidade ás formas
cando a badía nace cada mañá
e ti agardabas.
Foi o móvil primeiro.

Amei o espacio único
cando decrece a chuvia pola banda da Guía
e a mar indefinida —paráfrasis celeste—
pode entregar a luz.
Amei o reino onde as aves inician unha curva
melódica para morrer de amor nos outonos diáfanos
do norde.

Amei os días indecisos. Había un río inmóvil.
Aínda ausencia implacable escribía
nunha letra miuda a nosa historia
e pechamos nun códice as derradeiras páxinas
do amor. Opera omnia.

Agora contemplamos a mar de Vigo xuntos.
Vemos caer a noite nun equilibrio ingrávido
e escoitamos a última sinfonía do crepúsculo nas avenidas
interiores dun xardín en penumbra.
Ben sei que ficarei neste sosego para sempre.
Mentres cruzamos pórticos transparentes
pontes iluminadas
espacios sucesivos
chegan coma mensaxe as horas extinguidas
no axioma da existencia.
Ben sei que ficarei neste sosego inda despois
da morte.

                    Luz Pozo Garza, Códice calixtino (1986)

divendres, 17 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Una ambulància invisible. La cançoneta, la cançoneta, la cançoneta. Mires d'entendre-hi res, què deu voler dir. Molta estona. S'allunya i encara la sents. Realment, comença a pesar-te.




dijous, 16 d’abril de 2020

PELS LLIBRES, NO LES DROGUES

Més blanc que el blanc, o més blanc que la pal·lidesa. Llegim i versionem, que el món s'acaba!

Durant anys havia pensat que la versió original del tema "A Whiter Shade of Pale" era de Roxette (fustigueu-me), i ara buscant com sempre una altra cosa he descobert que no, que surt el 1967 del disc de debut dels Procol Harum, per cert amb un vídeo pseudopsicodèlic que fa bastanta por:






Llavors ve sant Spotify i em fa descobrir aquesta joia encalmada de Dan Reeder:



i versions paral·leles de vegades tan bones com la de Joe Cocker de 1980, que podria passar també perfectament per original



al costat d'altres, en canvi, no tan (o no gens) reexides, com les de Billy Joel o de la insigne Bonnie Tyler.

Però la millor frase sobre tot plegat és de Keith Reid, un dels co-autors de la cançó, davant de l'espiral d'explicacions, interpretacions i elucubracions que va despertar i ha anat arrossegant al llarg dels anys: "Està influïda pel llibres, no per les drogues". Doncs això, llibres.

And so it was that later
As the miller told his tale
That her face, at first just ghostly
Turned a whiter shade of pale



MÉS
I encara hi ha més versions, és clar, ja més aviat camí de l'infern:
- Eric Clapton
- Gary Brooker, dels Procol Harum, amb Queen!
- Percy Sledge

dimarts, 14 d’abril de 2020

I MÉS TERRAT

La veritat és que Eliot devia ser un sonso, o no vivia per aquests verals. Abril és un mes magnífic, fins i tot mirant-te'l confinat a casa.

Foto: elnacional.cat

diumenge, 12 d’abril de 2020

PASSING THROUGH

Una cançó tradicional amb Jesús al Calvari... i Nathaniel Rateliff i Gregory Alan Isakov i una bona colla més a dalt de l'escenari.

Apa, bona Pasqua (sometimes happy, sometimes blue...) a tothom.



eTown webisode #553 - Gregory Alan Isakov /  Nathaniel Rateliff / eTones - "Passing Through" from eTown on Vimeo.

dissabte, 11 d’abril de 2020

LA VINGUDA

I Déu va sostenir a la mà
un petit globus. Mira, va dir.
El fill mirà. Molt lluny,
com a través de l’aigua, va veure
una terra abrusada d’un color
violent. Allà, la llum
cremava; edificis esquerdats
projectaven ombres: com una serp
brillant, un riu es
desenroscava, radiant
de llot.
             En un turó
nu, un arbre nu entristia
el cel. Tot de gent
alçava les mans primes
a l’arbre, com si esperessin
que un abril desaparegut
retornés a les seves branques
encreuades. El fill se’ls mirava.
Deixa-m’hi anar, va dir.

            R.S. Thomas, “The Coming”
            Versió de JS

divendres, 10 d’abril de 2020

ATAVISMES

La gent se'n fum de les processons. I toquen l'himne del país davant dels hospitals, aplaudeixen a militars analfabets i s'escolten el que diuen sobre una crisi futbolistes milionaris. Tot en ordre. De revista.




dimecres, 1 d’abril de 2020

PODEM

Des de casa fem el que podem però, com deia aquell, a poc a poc la verdad desagradable asoma (via @jdorcacosta i @oriolmalet)


dimarts, 31 de març de 2020

RESUMIR UNA VIDA

N'hi ha que necessiten quatre-centes pàgines per contar la seva vida. Podent escriure "Had to do time in the tower" i ja està (o, si voleu, per allargar-ho una mica, "Sometimes I’d head for the highway"). Si fes més mal temps i no tingués tantes ganes de badar ho traduiria i ho signaria i apa, ja he escrit la meva biografia, jo també.

Per cert: ahir vaig descobrir que Anjani Thomas, aquella veu de fons que li donava forma, té una curiosa (morosa, melosa) versió pròpia de "Crazy to love you".




dimecres, 18 de març de 2020

CIUTAT BUIDA

Torno sol del supermercat. Puc sentir el soroll que fa el silenci en una ciutat buida el dia que tothom és a casa. Us sona? Com tantes altres coses, a més, això té la seva cançó. I no és de Johnny Cash, com em pensava (ell la va popularitzar), sinó de Kris Kristofferson. Sí, l'actor (i cantant no del tot negligible: coneixeu les seves Austin Sessions?).

Però la millor versió que conec de "Sunday Morning Coming Down" és, de llarg, l'acústica de Joe Henry a l'AmericanaFest, i no la trobareu a Spotify. Per això us la deixo aquí. Per tots els diumenges i tots els dies de confinament que puguin venir.





Ah, per cert, diu que Kristofferson, vuitantí, ha demanat que a la seva làpida hi posin els versos inicials del "Bird on the Wire" de Cohen:

    Like a bird on the wire
    Like a drunk in a midnight choir
    I have tried in my way to be free


dimarts, 17 de març de 2020

TRIPODCAST

A can Núvol ens havien convidat a l'Esteve Miralles, el Carles Torner i un servidor, tots amb llibre de versos com qui diu calent del forn a sobre de la taula, a fer alguna cosa junts per al suplement "Faves tendes". Amb el Covid-19, la cosa s'ha convertit en uns "Poemes del confinament" presentats per Bernat Puigtobella i acabats de penjar al seu web en obert.

Que ho disfruteu, tafaners aïllats i versaires del món.

dilluns, 16 de març de 2020

CANCELLS

Cancell 1 m. [LC] [AQ] Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada.
2 m. [LC] [AQ] Clos anàleg format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
3 [AQ] cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop queda tancada la primera.


La convocatòria del cile "Contrabandistes" acabava dient: "Aquesta constant actualització del saber acosta la poesia a altres gèneres i l’exposa a un aiguabarreig amb altres disciplines artístiques. Però la traducció tanmateix no té com a objectiu l’eliminació de les fronteres, sinó que és una activitat que malda precisament per preservar la diferència. Es tradueix des del desig de conèixer allò que desconeixíem". En aquest escenari desconegut que ara compartim vulgues no vulgues, el dia 23 no podrem fer el Dilluns de Poesia amb la Xènia Dyakonova. Gràcies a Cinta Massip i l'Arts Santa Mònica, a Simona Skrabek i a la ILC per la iniciativa. Tant de bo la puguem reprendre.

diumenge, 8 de març de 2020

ETIQUETATGE

"Les definicions pertanyen als definidors, no als definits."

  Toni Morrison (via @LiteraryVienna)




dissabte, 7 de març de 2020

PRENDRE-S'HO

Uns quants Woody Guthrie, ara irien bé. Però quants per aquí saben qui era i què va fer? Al final d'una interpretació col·lectiva de "This land is your land" al "Woody Guthrie: At 100! (Live At The Kennedy Center)", amb els Old Crow Medicine Show, Rosanne Cash, Lucinda Williams, Jackson Browne i un munt més dalt de l'escenari (diria que fins i tot un Boss lleument desafinat), amb la cançó a punt d'acabar, entremig de l'esclat naixent dels aplaudiments, se sent una veu masculina que clama, convincent: "Take it easy... but take it!"




divendres, 6 de març de 2020

UN DELS MEUS

Ho passo de dalt de tot de la columna de la dreta a aquesta entrada, i ho deixo aquí com a recordatori i homenatge a un dels autors i un dels llibres que m'ha fet com a lector. I en què vaig estrenar-me (quina vergonya) com a traductor.




dimecres, 4 de març de 2020

MA FEINA

De riure's dels altres (d'això en sabem tant, els acadèmics...) a riure amb els altres, o ajudar-los a somriure mirant i pensant, i dient. En això deu consistir la saviesa. I potser també simplement la humanitat.