"Si vius prou temps, la gent que t'estimes es fan vells". Sí, vaig ser a casa dels pares. I sí, aquesta cançó de Lori McKenna i aquesta versió en concret són d'or.
Apa, bon cap de setmana a tothom, abans que les cases, la neu, els fills, les tardes, els quaranta-cinc, les partides, la pescada, abans que tot plegat passi tan de pressa.
[F l u x d'estiu, #16. Deu anys de versions]
Kay Ryan, "Àlbum"
POEMES ANTERIORS
Un rètol en una residència de gent gran a Barcelona, aquest nostre simpàtic parc temàtic. Taral·legeu amb mi "Help the Aged".
(via @Al_carrer i Míriam Rovira)
Desmuntar una casa és una lliçó radical (qui sap si la lliçó més radical possible) de relativisme.
A més a més, la gent gran ens ajuda a tenir paciència. I a relativitzar. I a agrair. I a oblidar. I a agrair. I a tenir paciència.
Amb el Miquel Àngel Llauger ens agermanen un grapat de coses, ara també haver reincidit a traduir junts Ted Kooser. Ahir va penjar al seu magnífic web Anostrats (subtitulat "versos en altres llengües, fets nostres") el poema que dóna títol al darrer llibre del poeta d'Iowa, "Xanques vermelles". Aneu-hi.
Aquell somriure per dins quan el treball d'un estudiant et fa tornar a un poema de bandera. Gràcies, Cristiano.
Nois i noies, tots, de la mare i del pare. Si teniu a prop gent gran malalta, em sembla que avui aquest vídeo pot fer sentit. És de fa un parell d'estius a casa d'uns bons amics mallorquins, amb Biel Mesquida dient la versió que en Miquel Àngel Llauger i un servidor vam fer de "Pearl", un extens poema del nostre admirat Ted Kooser. El van preparar en Jaume Capó i la gent d'Hores Extraordinàries.
Torno a Kooser, que no ha parat de donar-nos alegries petites però palpables i ossudes com la mà dels vells.
Pearl from Hores extraordinàries on Vimeo.
Més català del que ara es parla. En aquest cas, dues joves estudiants en un campus barceloní:
—Tampoc tinc ultraconfi, però sé qu'és molt maja.
Vaig demanar un desig i s'ha acomplert: si tot va bé, d'aquí a un mes ho escoltaré en directe. O sigui que avui tot sembla camí avall: bon cap de setmana a tothom i bon retorn a la realitat. Som-hi, que ens esperen un final d'estiu i una tardor intensos.
I sí: la lletra és un poema de Gerard Manley Hopkins. Un d'aquells que si mai arribes a fer alguna cosa que s'hi assembli ja et pots donar per satisfet. Jo fa anys que miro simplement de traduir-lo i la versió encara em grinyola.
Hi ha qui li discuteix el Nobel, i jo pagaria per haver escrit la tornada d'aquesta cançó. Que no és un poema, d'acord, però sí literatura. Mai no és tothom content.
Alegrem-nos junts si més no que ha arribat el cap de setmana.
"Et fas gran i la llengua se't torna com les sabates o com els estris de cuina: ja no necessites peces elegants. Has après, simplement, a dir les coses."
DEP Ursula K. Le Guin.
(Aquí teniu l'entrevista a The Paris Review, de la sèrie "The Art of Fiction", d'on prové la frase)
Si yo fuera mayor,
lo cual parece casi imposible,
amaría los ríos limpios entre las aneas,
el arco de las truchas,
las ocas paseando una tras otra tras la orilla,
bobas y solteras como señoritas puritanas,
la campana sonando lejana en la heredad,
todo como lo viera alguna vez
en un paraje nórdico.
Y allí, bajo el árbol de la vida,
sentarme a leer un libro hermoso,
ya leído.
Pero sí, soy mayor
y amo aun lo que apenas si recuerdo:
la madrugada alta y su ginebra,
la nuca que termina en rizo último
entre tus dientes,
despertar con el alba y con el miedo
de no saber quién duerme entre las sábanas,
la ola blanca y fría dejándome en el cuerpo
la escarcha de los christmas,
su ventura augural del año nuevo.
Y a la mañana al sol, junto a la barca,
leer el mismo libro de mis días.
Pablo García Baena, Los Campos Elíseos (2006)
Ahir a la reunió del patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana veient imatges dels participants al que serà el documental (esplèndid) sobre el CCC, dies enrere al seminari "Politics of the Spirit" repassant els noms, les edats i els rostres dels impulsors del PEN Català, de la Institució de les Lletres Catalanes i de tantes altres iniciatives culturals abans de la guerra civil, dies enrere mirant-me la fotografia redifosa en què apareixen tres responsables de la Crida a la Solidaritat (Colom, Sànchez i Riera) joves i barbuts...
Cada vegada la mateixa impressió comparant-ho amb les imatges de Brussel·les, dels darrers 11 de setembre, de bona part de la mobilització associada al Procés: que la joventut hi ha perdut protagonisme. O Catalunya era més jove al 1920 i al 1975 i el país s'ha fet gran (que també) o el pòndol de moure les coses s'ha desplaçat dues, tres, quatre dècades endavant, deixant els joves d'avui, la gent de vint anys, fora d'un aspecte més de les nostres (i de les seves) vides. Potser la CUP n'és l'excepció, però en general és com si els que són a la vintena (entesos com a subjectes i agents principals, no com a decorat de fons) haguessin deixat de jugar aquesta partida.
Un vespre d'aquest estiu, cap a la banda de llevant de Mallorca, a Son Vives, a casa de la Maria i el Jaume, vam fer una de les coses més boniques de ma vida de traductor: una lectura de les versions catalanes del poemes de Ted Kooser que hem escrit amb en Miquel Àngel Llauger, publicades per El Gall Editor. Com a cloenda de la festa (festassa, en va dir ell) vam convidar-hi Biel Mesquida a llegir "Pearl", un llarg poema narratiu no inclòs al llibre que havíem traduït de més a més, com a fermall de la convocatòria. Algú ho va enregistrar en vídeo, i ara els amics d'Hores Extraordinàries n'han fet un senzill muntatge i l'han penjat a Vimeo, perquè tothom el pugui veure i compartir.
Pearl from Hores extraordinàries on Vimeo.
"Crec que és humà pensar que si algú es troba en unes circumstàncies dolentes en algun moment devia fer alguna cosa per provocar-les. Però la vida no va així. A la gent li passen coses, i realment no ens adonem com és de fàcil que passin".
Una història americana avui, aviat potser també europea.
M'equivoco, per haver anat massa de pressa. Celebrem-ho: això de la velocitat sí que ho puc millorar, vulgui o no, amb l'edat.
Entrades
Comentaris
