Pregar
No cal que sigui
l’iris blau, podrien ser
llavors en un pot buit, o unes
pedres petites; només para
atenció, aleshores ajunta
algunes paraules i no vulguis
fer-les complicades, això no
és un concurs sinó la llinda
de l’agraïment, i un silenci en què
potser parlarà una altra veu.
Mary Oliver, “Praying” (Thirst, 2006)
Versió de JS
Més de Mary Oliver.
Una altra mena de poesia, de molt bon escoltar. Aja Monet. Va bé, tombar per les altres bandes.
I bon cap de setmana a totes i a tots.
(Gràcies, Marià)
Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski...
L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.
MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).
Som tres: la lluna i jo
i l'ombra que em seguia...
Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:
Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
En el Dia Mundial de la Poesia, Borges (i Stevenson i els ceramistes i l'etimologia i els escacs):
A les petjades d'ella
hi sento
el cor de l'ós.
Ted Kooser i Jim Harrison
Braided Creek. A Conversation in Poetry (2003) és un experiment interessant de dos escriptors i amics, Jim Harrison i Ted Kooser, que durant un temps llarg es van escriure missatges en forma de poemes breus i després els van publicar sense especificar de qui era cada poema, o subratllant que tots plegats eren de tots dos.
Jim Harrison, en aquest cas xerrant amb Gary Snyder, apareix també al documental The Practice of the Wild, amb aquest altre llibre d'acompanyament.
A la vida hi ha encàrrecs que et fan il·lusió, i llavors ja ve això. La càtedra Rosalía de Castro de la Universidade de Santiago de Compostela, a la Facultade de Filoloxía, m'ha encarregat la II Lectura antolóxica de Rosalía, amb motiu de la commemoració del seu naixement, el proper 26 de febrer a la USC. I sí, les paraules que hem fet servir per al títol no són de Rosalía (sinó d'una carta d'Emily Dickinson, i això ja dona pistes de per on anirà la lectura), però no em direu que no queden bé així en gallec, que no podrien ser-ho...
Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina.
Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.
Els ocells se’n van
amb la llum del vespre.
Surten d’algun lloc
d’aquest cos en vetlla.
Em miro les mans,
em palpo l’esquena,
torno a dins del pis,
compto les promeses.
S’han endut les claus
del que no tenia,
dels calaixos buits
han pres les paraules,
vola a contrallum
la porta de casa:
la lluna fa el ple
damunt de l’aigüera,
la neu ha esquerdat
la vella nevera
amb una destral
en forma d’estrella.
JS
Ser capaç d'escriure un poema titulat "Vigília" que no s'acabés, que fos tot ell un estar a l'aguait, que se sostingués sense final en la il·lusió, en la dolça, la pura expectativa, damunt de les xarneres d'una porta tancada que aviat ha d'obrir-se, en el to evocat de la veu que aviat has de sentir.
No sé a on van les pregàries,
o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
endormiscats al sol?
L’opòssum prega, mentre
travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.
Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.
—Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
Versió de JS
[D'una conversa d'Edward Hirsch amb W.S. Merwin, "The Art of Poetry", publicada a The Paris Review, 38 (1987)]
Hirsch: Veieu una connexió entre poesia i pregària?
Merwin: Suposo que la resposta senzilla és dir que sí, si més no perquè jo concebo la poesia com un intent d'usar el llenguatge de la manera més completa possible. I, si vols fer això, òbviament no t'importa el llenguatge en el sentit decoratiu, o el llenguatge com a entreteniment, tot i que certament vulguis que sigui plaent. El plaer forma part de la completesa. Jo concebo la poesia com si tingués a veure amb la completesa de la vida, i amb la completesa de la relació amb l'experiència d'un mateix, com si l'articulés, com si hi donés sentit.
"som a la tarda i doncs és l'hora de fer-ne un poema, alçar-se de sota de la tarda amb un llarg sospir i llançar-s'hi des de dalt: la tarda, l'hora daurada: no tenir altre tema que el món, la vida i el món, la vida al món, la textura de la vida, la textura de cada minut mentre passa [Kalymnos, març 20/64]"
—Robert Lax, "A Greek Journal", dins Love Had a Compass. Journals and Poetry
[F l u x d'estiu, #i20. Deu anys de versions]
Izumi Shikibu, "Avui, diria..."
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #19. Deu anys de versions]
Emily Dickinson, "Que mor el mot..."
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #18. Deu anys de versions]
Eavan Boland, "Aquest moment"
Una dona s'ajup per agafar una criatura...
POEMES ANTERIORS
Entrades
Comentaris
