MITJANS

"El poema és, per dir-ho d'alguna manera, el mitjà per dur el vent a la porta."

—Charles Simic 

BONS PROPÒSITS

L'objectiu de la poesia és fer tornar el que ens és familiar al seu estranyament original.

 --Charles Simic

MÉS

Obituari de Simic a The New York Times. 

Més Simic al F l u x.

AQUÍ, A LES FOSQUES

Sobre gats, gossos i versos violents: ahir, al Núvol, Xènia Dyakonova va entrevistar breument Charles Simic amb motiu de la seva participació al Festival Internacional de Poesia, i la peça inclou de regal la versió catalana d'"El cavall", un poema del darreríssim llibre del poeta serboamericà, The Lunatic.

VISITA TURÍSTICA A LA CAPITAL

Els vells edificis sublims
amb sales d'actes espaioses,
amb portes entapissades de pell,
on sospesen la vida i la mort
sense ni un moment de por
d'haver de donar mai explicacions,

i després es retiren a sopar amb estil
i beuen a la salut els uns dels altres
en clubs privats i finques rurals,
mentre nosaltres continuem a la vorera
admirant les fileres de finestres
enlluernades per la posta.

  Charles Simic
  Versió de Marta Pera


MÉS
Avui Simic serà al Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
Si us agrada, aquí teniu bastant més Simic, escampat pel F l u x.

POESIA DE PRIMERA

Això és el que promet el programa de la Setmana de la Poesia de Barcelona d'enguany, que ja és consultable a la xarxa. Del 12 al 18 de maig hi ha una mica de tot, per triar i remenar. Des d'aquí, escombrant cap a casa, us convido a venir dimarts 12 al vespre al TNC (a l'hora del Barça: cada assistent valdrà per dos) al recital de Fernando Beltrán, Gemma Gorga, Miquel Àngel Llauger i Berta Piñán (i Clementina Arderiu, Maria-Mercè Marçal, Sharon Olds i R.L. Stevenson) llegits a l'ombra del títol "Generacions. Poesia i família", d'acord amb l'eix temàtic de la temporada al teatre. L'acte és gratuït, però cal fer reserva prèvia dels seients.

I després de la gentil invitació, un favor. Us aviso que al XXXI Festival de Poesia, dilluns 18 al vespre al Palau de la Música, hi haurà Charles Simic i Sharon Olds en vivo y en directo: poques vegades tindreu dos grans grans del gènere tan a prop.

CHARLES

Noms d'agost al F l u x: Charles Simic.

SAMATHA

Ahir de matí, per entre un llamp de paraules vanes i fora de lloc, potser per exorcitzar la buidor solemne, vaig dedicar una estona a preparar un tast d'estiu amb aquestes

SÍNDRIES

Budes verds
a la parada.
En mengem el somriure
i n'escopim les dents.

 Charles Simic
 versió de JS

NO MOLESTEU

El New and Selected Poems (1962-2012) que acaba de publicar Charles Simic conté, com el seu nom indica, una quinzena de poemes inèdits, un dels quals es titula "Solitude in Hotels".


SOLITUD ALS HOTELS

Allà on vas anar a amagar-te de tothom
en una ciutat que la gent visita per altres motius,
en una habitació amb un "No molesteu"
penjat a la porta dia i nit,
mentre tu seies per allà amb roba interior
mirant durant hores la pantalla morta de la tele.

Esperant fins la mitjanit per escapolir-te
enllà del taulell de recepció al hall per anar
a algun antre mal il·luminat del barri
a fer una cervesa o dues i menjar alguna cosa
i llavors caminar per carrers foscos, deserts,
sense pressa i sense cap destí a la ment.

Tornar a ficar-te al llit cap a trenc d'alba
i estar-t'hi despert escoltant la pluja,
mentre les fulles a l'altra banda de la finestra
es tornen de color de foc, el que llegies
el va començar algun noi a l'església
per impressionar la xicota pàl·lida i callada.

 Charles Simic
 versió de JS

Edward Hopper, Hotel Window

A PUNT

CULLERA

Una cullera vella,
mossegada,
neta de llepar-la,

repolida fins
a una brillantor
d'ull diabòlic,

t'està mirant
des de la taula
a punt per ratllar

la data d'avui
i el teu nom
a la paret nua.

 Charles Simic, Dismantling the silence (1971)
 Versió de JS

SONA LA CAMPANA

"En el llibre que seguia [El rastre de l'animal més lliure], En altres coses (2002), el poeta es refermava en la idea de la claredat i de la precisió: “en el guix, en la idea, ser clar”. L'últim poema, Dies sicut umbra, reflexionava sobre tot allò que passa sense que nosaltres hi parem esment: “tens al rostre la dolcesa / de qui pensa en altres coses”. M'agradaria relacionar aquest poema amb un d'actual, Campana, que comença dient “Dormim malgrat el so de la campana”, i que acaba així: “I tornem a menjar, a xerrar, a dormir, / a anar de pressa amb cotxe / al ritme de l'oblit i la campana”. Subirana aspira a fer destacar el so de la campana: és a dir, a tornar a (fer) sentir allò que, de tan evident, ja no sentim, allò que ens hem desacostumat a sentir, perquè el traüt de la vida ens en distreu i ens n'aparta. Rapala (2007), el llibre que precedeix aquest, aportava novetats: alguna versió lírica, uns poemes ecfràsics... però la precisió continuava sent una marca d'estil, i l'aposta pel vers d'art menor, per un vers alat i gràcil, era també molt ferma. El títol d'aquest, Una pedra sura, parteix d'uns versos de Charles Simic: l'ambició és escriure un poema que sigui com una pedra que suri (Amikhai en té un que diu: “Aquell que se'n va de la dona que estimava / farà saltar la seva última paraula / com una pedra llisa damunt l'aigua: / farà tres bots / o quatre. Després s'enfonsarà”). La pedra és la plausible concreció d'aquests poemes. Aquí, a parer meu, no hi ha cap peça memorable com Pescador i fill amb salabre, de l'anterior. Però és ple de moments feliços. Si en títols precedents hi havia moltes referències a la llum, en aquest es dóna lliure curs a l'aigua: “A la peixera dels dies / he ficat dues mans buides, / i n'he tret dues mans molles”. Quiet especula sobre l'instant etern: el que quedarà fixat en una fotografia, el que anuncia una bala. Ocell centra la mirada en aquest animal, quan es pensa en altres coses (s'espera un avió)."

Jordi Llavina, "Saber escoltar la campana" (El Punt Avui, Cultura, 1-XII-11)

NY & BCN

Aquest vespre si sou o fóssiu a Nova York no hi ha excusa per perdre's la taula rodona sobre "La prosa d'un poeta: la visió poètica de Zbigniew Herbert," amb Edward Hirsch, Charles Simic, Alissa Valles i Adam Zagajewski. La convocatòria és a la seu nova de Poets House, a la part baixa de Manhattan, a prop de Battery Park.

Si no hi sou o no ho teniu fàcil per saltar-vos l'oceà, apunteu-vos que a Barcelona la setmana vinent presentem el llibre que recull la poesia completa d'un altre poeta amb molta prosa al darrera, Fernando Beltrán (creador de l'Aula de las Metáforas). El llibre es diu Donde nadie me llama i l'acaba de publicar Hiperión. L'acte serà dimecres dia 30 a les set del vespre a La Central del Raval, i tot i que els glossadors no tinguem l'anomenada dels d'avui a la Nova Amsterdam, l'entusiasme que hi posarem els Jordi Llavina, Ana María Moix, Carles Torner, Jordi Virallonga, Esther Zarraluki i un servidor serà com a mínim equivalent.

LA FORMA (MÉS SIMIC)

"La forma és la part visible del contingut. La via en què el contingut esdevé manifest. Forma: temps que es torna espai i espai que es torna temps simultàniament."

 Charles Simic, Wonderful Words, Silent Truth (1990)








 Il·lustració d'Ellen Lupton


MÉS
Set poemes de Simic traduïts al castellà a Yo, etc (no us perdeu "1938").

OPORTUNITATS

"L'oportunitat com una eina amb la qual esberlar les teves associacions habituals. I un cop esberlades, fer-ne servir un dels fragments per llançar-te al desconegut."

 Charles Simic, Wonderful Words, Silent Truth (1990)

CATALANS O QUÈ

LA MEVA IDENTITAT SECRETA ÉS

l'habitació és buida,
i la finestra és oberta

  Charles Simic, The World Doesn't End (1989)
  Versió de JS