NO HO OBLIDEM

«Tinguem això clar. I ara anem a les memòries del rei emèrit, aquest llibre que es diu Reconciliación del qual, gràcies a la versió francesa que ja circula, n’anem sabent detalls. Passaré per alt les beneiteries de Juan Carlos I quan parla de les seves amants, dels “errors” que va cometre per culpa de les “debilitats d’un home”: les carnals, amb Corinna, per exemple, o les econòmiques, com els diners que va rebre del rei d’Aràbia Saudita. Tampoc no em fixo en les barrabassades gairebé humorístiques (si no fos que són un insult a la dignitat dels conciutadans): des del “sacrifici de deixar Espanya, l’expatriació forçosa” fins a definir-se com “l’únic espanyol que no cobra pensió després de quaranta anys de servei”.

»Em fixo en el que diu sobre Franco. “Si sóc rei és gràcies a ell”. Tot el castell de cartes de la Transició, tots els elogis a les bondats del pacte constitucional, cauen amb estrèpit. Va ser rei –i ho diu ell– gràcies a aquell general que el tractava “amb tendresa i amabilitat” i a qui “respectava enormement” i del qual “apreciava la seva intel·ligència i el seu sentit polític”. Aquell general, que va ser correligionari de Mussolini i de Hitler i que va ordenar i executar el terror fins poc abans de morir. “No oblidis”, va dir Juan Carlos I al seu fill, en el moment de la renúncia, “que heretes un sistema que jo he construït”. No ho oblidem: un sistema amb uns fonaments enfangats en un cop d’estat criminal i en una llarga dictadura, sanguinària, terrorífica. Això és el que hem de transmetre als nostres fills.»

       Josep M. Fonalleras, "Principis fonamentals" (El Periódico, 12-XI-2025)

VOLAR

Avui fa noranta-set anys que va començar a volar el millor avió del món: el de la imaginació de tants barcelonins. 

[via @historiesdebcn. La fotografia és de Josep Brangulí]

 

IDUS DE MARÇ

"Fes-te fotre, fill de ta mare", o potser "Merda, fill de..." És precís recordar Suetoni... I tenir present que Shakespeare era per damunt de tot dramaturg. O, com diu Carner, que els diccionaris de butxaca no només deformen la butxaca.

 

COM SI

Fem com si. Els catalans (i catalanes) juguem a la Champions, en això. 

 

EL DIA (O SEGLE) DESPRÉS

 

VENT DE BLOGS

De tant en tant algú em pregunta encara si té sentit, encara, fer blogs. Encara, sí. Jo trobo que el sentit com en tantes altres coses només el donen els casos, els exemples. I per a mi hi ha uns quants blogs que justifiquen el fet de ser-hi, que em fan anar-hi, o tornar-hi, i em fa content saber que hi són i hi puc anar. Com ara el ChelseaHotel.blog, lligam elegant i documentat d'història (i històries) amb cançons. Avui, 20-N, per exemple, s'ha despenjat enfilant a través de "Wild is the Wind" David Bowie i la mort del Generalísimo (amb Nina Simone de fons) a través d'una anècdota menor (com solen ser les bones anècdotes) però curiosa i qui sap si també prou il·lustrativa. No us ho perdeu.

FELIP A

Vaig a recollir un encàrrec. La conversa antimonàrquica amb la dependenta, serena i còmplice, val per tot el dia. Ah, i després he après que felipa en català és una travessa de ferrocarril. El gènere compta: no és el mateix una felipa que un Felip. Ni que anar a can Felip.

LENT

Navegar pels diaris, escoltar la Consellera, llegir el que tanta gent elogia, recopiar el currículum. "La decepció és un procés lent. No és fàcil abandonar les esperances ni els autoenganys que hem sostingut durant temps", Ágnes Heller (El món, el nostre món, Arcàdia, 2020).

 

CANVI DE LLENGUA

Y UN CAÑONAZO

"Himno nacional completo, con arma presentada, una descarga de fusilería y la salva de cañonazos que corresponda". Ja coneixem les demandes dels néts de Franco per al trasllat de les restes del Generalísimo.

Però no diuen cap a on, el cañonazo. A mi se m'acuden coses.

NO QUIERO SALIR

El Francisco Mercury del Guadarrama és "un anciano desahuciado, travesti y oprimido..." Oh yeah!

A Polònia se superen, després del "Y no estaba muerto" de l'any passat.

NOVA GARROTXA

"Pro Ecclesia et Patria" (per l'església i pel país) a la façana de l'antic laboratori reconvertit en cinema de Trinity College, a Connecticut. Pels que ens pensàvem que els carlins eren un assumpte catalanesc o hispànic.

CAPITALISME I RESISTÈNCIA

Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.

                                                                                Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)

MARMOTA CASTIZA

Busqueu la pancarta eterna...

2017

1934

2017

EN MANS DE QUI ESTEM

Nivellàs institucional, a partir de 1:45, i aquest to de ròlex i gomina: "Pues nada, ya l'he dao los datos"; "Esto de la memoria está muy bien, de verdad, lo digo sinceramente, me parece que es algo muy útil"; "Pero me va a permitir señoría que yo le pida que no haga memoria selectiva"; "Condenar el bombardeo de Guernica es una cosa estupenda que yo desde luego hago"... Agustín Conde Bajén, Secretario de Estado de Defensa de España. Secretario de Estado.

PASSES FERMES CAP AL XIX

Sempre hi ha hagut qui es fa un embolic amb els palets i les aspes per escriure les xifres romanes. El senyor Arsenio Fernández de Mesa, per exemple, exfalangista, pare de la seva filla, amic de Mariano Rajoy i Director general civil (no militar) de la Guardia Civil, s'ha fet retratar per passar a la posteritat, a càrrec dels ciutadans, ben bé com si fóssim al segle de la fundació de la Benemérita i no al dels iPhones, la Gürtel i el Brexit. Eldiario.es en dóna més detalls, algun bastant divertit.

Al segle XXI com al XIX. Tot plegat, d'acord amb tantes altres coses que passen.





MÉS
"Un artista del curriculum mentiroso al frente de la Guardia Civil" (19-I-14)
"El director de la Guardia Civil se retrata como si fuera un militar del siglo pasado" (La Vanguardia, 5-XI-16)

ESTATUÀRIA

Ha caigut l'estàtua de Franco del Born, pintada com una mona, i Jaume Plensa cedeix "Carmela" a Barcelona. Jo trobo que avui és un molt bon divendres.

LLORERS

Sabeu en què sí que s'assemblen Donald Trump i Juli Cèsar? La historiadora i divulgadora del món clàssic Mary Beard ho explica en aquest article al TLS ("A Don's Life")... i no té gaire a veure amb la política (o potser sí). Als cèsars el que és dels cèsars.











MÉS
Podeu seguir Beard a Twitter.

TALLAR O DESFER

Que l'alternativa al ministre García Margallo sigui José Borrell és un excel·lent avís que, si més no pel que fa a un tema que als catalans ens importa bastant, la diferència entre PSOE i PP remet al "Tanto monta" de l'escut dels Reis Catòlics i a l'apòleg d'Alexandre el Gran davant del nus gordià: tant és tallar com desfer. O, per posar-nos literals i humanístics: Tanto monta cortar como desatar.

CAUTIVOS, DESARMADOS

D'un altre 1 d'abril: papers que hauríem de tenir encara presents. Si més no mentre continuem discutint com domesticar la memòria del Valle de los Caídos o finançant públicament la Fundación Francisco Franco, i els violents seguexin sent els que s'oposen als desnonaments o els que reciten versos lletjos.


































(via @HMCarballeira)