CONVERSAR EN VERS

A les petjades d'ella 
hi sento 
el cor de l'ós. 

   Ted Kooser i Jim Harrison 

Braided Creek. A Conversation in Poetry (2003) és un experiment interessant de dos escriptors i amics, Jim Harrison i Ted Kooser, que durant un temps llarg es van escriure missatges en forma de poemes breus i després els van publicar sense especificar de qui era cada poema, o subratllant que tots plegats eren de tots dos.

Jim Harrison, en aquest cas xerrant amb Gary Snyder, apareix també al documental The Practice of the Wild, amb aquest altre llibre d'acompanyament.

 

 

MÉS 

Sobre Key West, escriptors com Brautigan, Harrison, McGuane i altres, els principis dels setanta als Estats Units, la pesca del tarpó, cinema alternatiu, beguda i un grapat de coses més, podeu veure en línia "All That Is Sacred" (34').

 

WANG WEI EN CATALÀ

Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina. 

Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.

 

 

NUMISMÀTICA

[F l u x d'estiu, #11. Deu anys de versions]

Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"  

El cap d'un home de l'elit que mana...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu" 

EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

MAINADA I FUTUR

 

For the Children

The rising hills, the slopes
of statistics
lie before us.
the steep climb
of everything, going up,
up, as we all
go down.

 

In the next century
or the one beyond that,
they say,
are valleys, pastures,
we can meet there in peace
if we make it.

 

To climb these coming crests
one word to you, to
you and your children:

 

stay together
learn the flowers
go light

From Turtle Island (New Directions, 1974) © 2006 Gary Snyder

 

Per a les criatures

Els turons ascendents, les baixades
de les estadístiques
són aquí al davant.
La pujada empinada
de tot plegat, cap a dalt,
a dalt, mentre tots
anem avall.

 

Al proper segle
o al de després
diu que
hi haurà valls, prades,
podrem trobar-nos-hi

si hi arribem.

 

Unes paraules per a tu,

tu i les teves criatures,

per pujar els propers cims:     

 

estigueu junts

apreneu de les flors

viatgeu lleugers

Gary Snyder (versió de JS)

SNYDER BRAMA

Demà dissabte serem a Alins, a la Vall Ferrera, en representació de (o donant veu a) Gary Snyder. Al costat de Jordi Benavente i pels bons oficis de la llibreria NaturaLlibres. Una Brama Poètica Snyder-Benavente, amb l'afegit de Tiger Mosquito, que promet.

EL PUMA SAVI

El cercle d'admiradors de Gary Snyder, "fort i serè com un puma" (m'agrada la imatge), creix i s'eixampla entre nosaltres...

"És l'home que va inspirar The Dharma Bums (1958), la novel·la de Jack Kerouac que Manuel de Pedrolo va rebatejar de manera brillant com Els pòtols místics. Graduat en Literatura i Antropologia i amant de la vida salvatge, ha fet de granger, de guarda forestal, de professor universitari. I és amic de Jim Dodge, que (entrevistat per Kiko Amat) va dir que llegir Wendell Berry, Ursula K. Le Guin o Gary Snyder t'amplia la intel·ligència i la comprensió, pels seus inusuals 'angles de ment'. | Ha publicat més de vint-i-cinc llibres de poesia, prosa i assaig. El 1975 va guanyar el Pulitzer amb el poemari Turtle Island (traduït al castellà pel mateix Regojo, a Kriller71). Té noranta anys, però se'l veu fort i serè com un puma amb cabells blancs. Viu a les muntanyes de la Sierra Nevada californiana en una casa que va construir ell mateix."

 Jordi Benavente, "Gary Snyder with a gun (una imatge)" (Catorze, 25-I-21)

MÉS sobre Snyder, al F l u x.

SNYDER, COM ROQUES

Lay down these words
Before your mind like rocks.

Gary Snyder va publicar el seu primer llibre de poemes, Riprap, al Japó l'any 1959. Avui a les llibreries dels Estats Units pots comprar una preciosa edició del cinquantenari (que inclou Riprap i les versions de Han-Shan, Cold Mountain Poems) a la contracoberta de la qual se situa Snyder, per l'obra i pel seu exemple vital, entre Tu Fu i Thoreau.

A "Zen Master", l'entrevista amb ell que mencionava a l'entrada anterior, hi ha unes paraules de Seamus Heaney (el vincle potser no és evident --o no ho era per a mi--, fins que hi penses una estona) sobre els poemes plens de pedres de Riprap, amb l'experiència com a treballador d'una brigada a les pedreres de granit de Sierra Nevada al darrere. Heaney hi parla de paraules posades com pedres, pesants i sòlides, al davant dels ulls de la ment del lector: “I felt absolutely at home with the colloquial voice and the honest-to-god, honest-to-earth elemental content—the things of the poems. There is something unleavened about that first book. The elements of the poems are trustworthy, and you feel there’s a real coherence in the sensibility that’s transmitting them to you. And, in the primal, mythic-poetry sense, he’s back on the Hill of Parnassus.” Something unleavened: cru, o millor sense llevat. Àzim, honest, elemental. I tenia seixanta anys de carrera per davant.

POEMES I QUADRES

"Quan la gent em diu que no entén un poema, jo els dic: 'Bé, tu escolta'l i prou. L'exposició al poema és part de la seva força. No t'enderiïs amb una comprensió intel·lectual dels versos'. No esperem entendre l'art visual d'aquesta manera".

  Gary Snyder a Dara Goodyear, en una magnífica entrevista de 2008 ("Zen Master") a The New Yorker

ANIVERSARI

Ahir el poeta i assagista Gary Snyder, un habitual en aquest blog, va fer vuitanta-nou anys. Amb José Luis Regojo n'hem traduït al català una antologia de poemes de natura que vam titular Les muntanyes són la teva ment (Tushita, 2013). En castellà en trobareu diversos llibres publicats per Árdora i, més recentment, Varasek Ediciones.

Felicitats, mestre!

QUÈ SOM

Lo que el suave murmullo otoñal de los grillos
es para nosotros,
lo somos nosotros para los árboles

como ellos lo son

para las colinas y las rocas.

                        Gary Snyder
                        versió de Nacho Fernández

EL QUE SABEN LES MONEDES

Per als que creuen que la poesia només parla de flors i violes: aquí Gary Snyder evoca la moneda més petita que els nord-americans duen (o ja ni duen) a la butxaca, la que la gent no cull de terra. Un poema menut com la moneda, i clar com la llum fina de la saviesa. Poesia política. O quotidiana. O mínima. O exemplar.

L'ALTRA CARA DE CADA MONEDA

El cap d'un home de l'elit que mana
i un edifici molt gran.
Un a cada cara de la moneda.

                     Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                     Versió de JS




MÉS
Més versions de poemes de Gary Snyder en català.
Gary Snyder a la Poetry Foundation.
Gary Snyder a l'Academy of American Poets.

MESTRES I SEITONS

Els bons escriptors saben posar paraules a coses que vivim o intuïm. Aquí sembla que Gary Snyder estigui parlant de zen, però jo hi llegeixo un punt de vista alliçonador sobre la poesia catalana.













EN QUIN SENTIT ELS MESTRES
ZEN SÓN COM SEITONS

Molt pocs arriben a créixer del tot.
I que necessaris són tots els altres:
      dons per a la cadena alimentària,
      aliment d'un altre univers.

Aquests més grans alimenten els taurons.

                                  Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                                  Versió de JS

SNYDER AL RAVAL

Hi ha pantalles que fan tanta il·lusió que les enganxes al blog així a pèl i senceres. Espero que a la gent de La Central no els importi. La lletra (massa petita, ja ho sé) diu que dijous a les 19:30h presentem a La Central del Raval, allà amagats a la cripta, La mente salvaje, poemas y ensayos, la primera antologia de poesia i prosa de Gary Snyder que es va publicar a Espanya, exhaurida de fa anys i ara reeditada per Árdora Ediciones en format més gran i generosament ampliada, i hi presentarem també la primera edició en castellà de La práctica de lo salvaje (Varasek), l'aplec d'assajos més conegut de Gary Snyder sobre ètica, medi ambient, activisme i compromís. Aquí podeu llegir-ne les primeres pàgines en pdf.

Dijous a La Central del Raval us esperem Ignacio Fernández (compilador de La mente salvaje...), José Luis Regojo, traductor i snyderià de primera hora, i un servidor. Però sobretot us hi espera Snyder. Si el coneixeu ja sabeu que no us decebrà. Si no el coneixeu, feu-me confiança: aquests llibres estranys, intensos, radicals són dels de veritat.

MÉS
Snyder abans, aquí al F l u x.
I en català, a Tushita Edicions.

EL BATRE DEL VENT

Els grans també es fan grans: avui Gary Snyder en fa vuitanta-sis. Varasek (La práctica de lo salvaje) i Árdora (La mente salvaje. Nueva antología. Poemas y ensayos) l'acaben d'editar i de reeditar, respectivament, en castellà.












Poema deixat a la caseta de guaita
de la muntanya Sourdough

Jo el poeta Gary Snyder
al cinquanta-tres vaig passar sis setmanes
en aquesta serralada i en aquesta roca
& vaig veure el que tot Guaita veu,
vaig veure moure’s aquestes muntanyes
& acabar al fons de l’oceà
vaig veure el batre del vent i de les aigües
el cérvol banyut, l’ull de l’Àguila,
& quan serà, que els Guaites morin?

  Gary Snyder
  Versió de José Luis Regojo i Jaume Subirana
  (Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. Tots els drets reservats)

D'ALBATROS

"L’albatros no és un ocell qualsevol en la història de la poesia occidental. En un dels seus poemes més famosos, Charles Baudelaire en va fer l’emblema de l’artista romàntic: l’esperit que sap elevar-se majestuosament, però que se sent maldestre i és objecte de menyspreu quan baixa a viure entre els altres homes. Trobam un altre albatros, potser més proper a Snyder, al llarg poema narratiu The rime of the Ancient Mariner, de l’anglès Samuel Taylor Coleridge. Un vaixell pateix una estanya venjança perquè un dels seus mariners havia matat un d’aquests ocells: un acte de crueltat que Coleridge, un dels primers romàntics, ja presenta com una fractura entre home i naturalesa. El més curiós, però, és que Snyder es refereix al gran ocell de l’oceà amb una citació entre cometes que no és ni del poema de Baudelaire ni del de Coleridge: parla dels “distingits estrangers vinguts a visitar-nos d’un altre món”. L’expressió és de Frederick Law Olmsted, un cèlebre arquitecre paisatgístic responsable, entre d’altres coses, del Central Park de Nova York, que la va escriure per parlar… de les sequoies gegants de Yosemite. Els ocells gegantins i els arbres gegantins, molt adequadament, es lliguen en la naturalesa sacralitzada de Snyder."

 Miquel Àngel Llauger, "El món sense albatros de Gary Snyder" (13-I-14)

LEGISLACIÓ I MENTIDES

Ahir, a sala plena i amb gent dreta, vam cloure la presentació amb paraules d'un poeta fent el millor discurs polític que he escoltat en mesos. Per què no encarreguen més discursos polítics dels de veritat als poetes?

"Plató va dir que trauria els poetes de la seva República, ja que 'mentien massa'. No obstant això, el seu text, La República, és un gran mite, una visió totalitària que ningú no es va prendre seriosament fins al segle XX. Aquelles idees van ser desastroses, tant si van venir via Hitler com via Stalin. Els poetes, en canvi, es queden amb els vells mites simples que clarament són només històries senzilles, i no demanen (com a norma) intentar formular polítiques públiques. Les mentides dels poetes es veuen de seguida i no són perilloses perquè prometen ben poc. La Gran Mentida de Plató és sinistra perquè promet control i poder als líders.

La poesia és saludable, perquè no hi ha dubte que pertany a l’elusiu i igualitari regne de la imaginació. Això té la seva importància, ja que la imaginació és part de la vida del veritable jo. Els dirigents d’una nació no poden ordenar els sentiments més profunds de la gent; només poden aspirar a dirigir-los. En això competeixen amb els narradors i els poetes, i és per això que Shelley va dir que els poetes són els legisladors no reconeguts del món. De fet, els poetes d’alguna manera són 'legisladors', i és millor i més segur que això continuï sense ser-los reconegut. Els poetes (és a dir, tots els artistes) ajuden a donar veu a les formes, estils i valors vernaculars pels quals una societat s’assenta en la seva pròpia naturalesa profunda."

 Gary Snyder, "La veritable (no) naturalesa de l'esperit de la muntanya", a Les muntanyes són la teva ment (2013) 

"El funeral de Shelley", Louis Edouard Fournier

DEMÀ LLEGIM SNYDER

Demà a dos quarts de vuit de la tarda, a La Createca (c. Comte Borrell, 122), parlarem de Gary Snyder i en llegirem alguns poemes i fragments de la prosa recentment publicats en català al llibre Les muntanyes són la teva ment. Hi haurà l'editor de Tushita Edicions, Enric Soler, els traductors, José Luis Regojo i un servidor, i la també traductora Pauline Ernest, a qui hem demanat que posi veu en anglès als versos de l'amic de Kerouac i Ginsberg. Tots hi sou convidats.

Demà al vespre, a l'Eixample hi creixeran muntanyes.








MÉS
David Castillo, "Les muntanyes de la ment" (El Punt Avui, 13-XII-13)
"La poesia no és per explicar històries" (entrevista de Sam Abrams a l'Avui, 2-VI-11)
"Entre arrayos amb el bo d'en Gary" (Foravial)
"Les muntanyes són la teva ment" (El Muntanyenc)

A FAVOR DE LA NATURA

Premi Pulitzer, company de Ginsberg i Kerouac, monjo zen, ecologista, manobre, poeta llorejat: Gary Snyder ja és entre nosaltres. Vull dir que ja el tenim en català. Els que passeu per aquí de tant en tant sabeu que us n'havia parlat i que ja havia penjat algun tast de les versions que anàvem enllestint amb el José Luis Regojo, però ara, de la mà de Tushita Edicions, Les muntanyes són la teva ment ja és a les llibreries. I no me'n sé estar de recomanar-vos descobrir tant Gary Snyder com la seva poesia.



The Practice of the Wild (Trailer) from San Simeon Films on FORA.tv

MÉS
Per comprar el llibre a La Central
Fitxa editorial del llibre
J.L. Regojo, "Gary Snyder, poeta de la generació beat, en català"
Una entrevista recent a Polònia
Fragment d'una lectura al Berkeley Watershed Poetry Festival (2013)

PETITS TALLS PRECISOS

Ja som a l'estiu, i ara arriben les vacances. Miro d'enllestir assumptes a mitges i de fer una mica de lloc a la taula de treball. Tot és en va, ho sé, però forma part dels ritus, del relleu de les estacions, del joc de la il·lusió. Faig una pila amb els papers i carpetes del futur Les muntanyes són la teva ment: amb el José Luis Regojo hem enllestit la traducció de Gary Snyder que ens va encarregar l'Enric Soler per a Tushita Edicions.

Que qui és Snyder? Us ho expliquen en aquest trailer de The Practice of the Wild. I aquí al F l u x ja n'hem presentat algun tast. Tot i així em sembla que seran uns quants, els sorpresos (gratament sorpresos) pel llibret quan surti a la tardor. Mentrestant, us en deixo una mostra més. En aquest cas, d'alta muntanya.

Go light!











WunderPhotos®



ELS SENDERS DE L'ANT

Sendes de l’Ant antigues, velles com el món
sendes de l’ant estretes, polsegoses
ben petjades, enfangades,
sense destí... errabundes...
Sendes de l’Ant sempre canviants.

Us he caminat, antics senders,
per les crestes estretes i rocoses
dalt de les muntanyes que
formen el vostre món:
atalaiant arbres gegants, silenciosos
entre les ombres porpres dels barrancs—
per sobre dels avets alpins punxeguts
per sobre dels prats alts i acinglerats
on glaceres estovades pel sol comparteixen el terra
amb les flors.

He seguit estretes crestes serpentejants,
esmolades i oscades com una serra trencada
tot al llarg del sostre del món de l’Ant
per un antic sender errabund,
tallant com un boig per damunt de roques i pols i neu–
lliscant suaument per prats d’altura,
rics del perfum de llobí,
rics de l’olor a excrement d’ant,
rics del perfum d’efímeres
delicades flors alpines.
I des de les crestes us he seguit
avall travessant camps de bruc, grans arbredes,
serpentejant fins a la riba petjada de peülles del
petit llac blau-verdós de muntanya
verge de llavis d’homes.

Senders antics, errabunds
tallats i vorellats per segles de peus forcats
passant d’una pastura a una altra—
ruta i destí hi semblen a l’atzar, però són
traçats pel subtil guardià de les criatures,
l’instint. Un Déu de cabell aspre, músculs d’acer,
esprimatxat i amb olor de mesc. Acostumat a dormir sol
a la neu, o a dormitar en prades de muntanya
les càlides tardes d’estiu, a dalt als prats.
I el seu Déu sovint se’n riu fluixet
dels senders fets per l’home,
petits talls precisos a les muntanyes
ignorants de les delicades altes crestes
i els inclinats prats d’herba
que pengen en l’espai—
senders que segueixen rierols i valls
en ben assenyalats camins en ziga-zaga per entre els arbres,
nouvinguts al món de l’Ant.

(Allà dalt, els Ants es mouen al capvespre
d’una pastura a una altra
removent pedres i neu
mentre els seus senders antics,
errabunds, sense destí
i el seu Déu antic de cabell aspre,
esprimatxat
se’n riuen silenciosament amb rialletes com de vent
de l’home, i de tots els seus senders.)

                  Mount St. Helens, llac Spirit, 1947

  Gary Snyder
  versió de José Luis Regojo i Jaume Subirana
  (tots els drets reservats)