dissabte, 23 de juny de 2018

SANT PAU

Avui aquí sant Pau passa per davant de sant Joan.

Mentre un pugui descobrir grups i vocalistes i temes així, la comèdia trista del dia a dia s'aguanta. Bon cap de setmana i bona revetlla, i la meva solidaritat per unes hores amb els gossos (els animals, no els humans).





Ah, i si us agraden els St. Paul and the Broken Bones no us perdeu les seves actuacions a la NPR (la primera peça, "Half the City", és antològica) i a la KEXP, un quart d'hora d'alegria per banda.

dijous, 21 de juny de 2018

1492, NO 2018

"Els immigrants més perillosos van arribar l'any 1492" (via @josepjulien).




dimecres, 20 de juny de 2018

AIXÒ ÉS FUTBOL

Via un medievalista savi i futboler, Xavier Renedo, he anat a parar a aquest poema de l'escriptor (i comentarista esportiu) Musa Okwonga (@Okwonga), en un muntatge en video promogut per l'Associació Anglesa de Futbol per celebrar el seu 150è aniversari (com farien els d'aquí amb la Marta Sánchez, per entendre'ns). Hi surt gent com Steven Gerrard, Arsene Wenger, Theo Walcott i un llarg enfilall d'històries, imatges, tòpics i records, i en un dels versos la gran frase de Bill Shankly. Futbol i molt més que futbol, doncs.




dissabte, 16 de juny de 2018

SENSE CONTROL

Ostres, com m'agrada aquesta gent... I mira, sense buscar-ho, de propina i parlant d'una altra guerra civil, hi trobareu una de les millors descripcions que recordo de les llopades que van arrencant llaços i pintant arribaespañas: They beat their chests and they swear we're going to rise again.

Apa, bon cap de setmana. I ja posats a demanar, que Islàndia guanyi el Mundial.




dimecres, 13 de juny de 2018

AL PARADÍS

Ens ho havien promès, que els catalans algun dia ho tindríem tot pagat. El que no sabíem era que el nostre lloc de delícies seria enmig del desert envoltats de coiots i que per entrar-hi hauríem de renunciar a l'accent. La foto és de Robert Adams. Poseu l'intermitent.




dimarts, 12 de juny de 2018

SALVAT A LA SELE

Mentre reviso segones proves i organitzo l'índex de noms del llibre, Ediciones Cátedra ha donat permís al blog de Llengua i literatura catalanes de la UOC per reproduir un dels capítols de Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), producte de l'estada a Chicago i que se suposa que a la tardor ja serà a les llibreries.

Atès que El poema de La rosa als llavis és una de les lectures prescriptives de literatura catalana per a la Selectivitat d'enguany, que just comença avui, hem escollit el capítol sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquí el teniu sencer. A veure què us sembla.

I sort a la Selectivitat als que la feu, als que la vigileu, als que la corregireu i als pares i germans que també la patiu.



divendres, 8 de juny de 2018

LITERATURA I VIDA

"Els qui venen llibres s’han de preocupar que la gent compri llibres. Els qui ens dediquem a escriure, ens interessa que la literatura formi part de la vida de la gent (...)"

Això i alguna altra cosa sobre poesia, versos, poetes, llibres, llibreries i literatura ho trobareu en aquesta extraordinària (en el sentit que no és gaire habitual: que te'n facin, que et deixin esplaiar-t'hi, que transcriguin tan bé el que hi dius: gràcies, Clara Ardévol!) entrevista a can VilaWeb amb l'autor del F l u x i d'un grapat ja de llibres als quals s'acaba d'afegir ara la tria de Compta amb mi. Trenta-dues mostres d'amistat (Columna).




dimecres, 6 de juny de 2018

FERIDA MALLORQUINA

La versió catalana de La mancadura de Berta Piñán, La ferida, segueix el seu camí xiroi. Aviat (dilluns 18 de juny a les set de la tarda) serà a la terra dels editors, a Palma, a la llibreria Drac Màgic.


MÉS
Sobre Berta Piñán i La ferida al  F l u x.
Jordi Llavina entrevista Berta Piñán: "Reivindico una tradició negada o falsejada" (Ara Llegim, 12-V-18)


dimarts, 5 de juny de 2018

dilluns, 4 de juny de 2018

COR FIDEL

A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.

    Josep Carner, Poesia (1957, edició original: Paliers, 1950)


Carner va morir a Brussel·les avui fa quaranta-vuit anys. Aquí teniu les versions del poema en anglès i francès. I aquí diversos papers sobre ell.

diumenge, 3 de juny de 2018

ECOLOGISME

Potser caldria incloure-les a la llista d'espècies en perill d'extinció, les hores seguides de llegir i escriure.