HIPÒTESI

Podria ser que els retransmissors tinguin alguna responsabilitat en la imbecil·litat retransmesa? 

 

FANTASIA

Arribes al cel i sant Pere t'atura et diu, revisant els papers, "Un moment... Tu encara tens seixanta hores de vida, a compte de tot el temps que has passat tornant a escriure contrasenyes".

KAE

Ahir vam anar a veure (bé, a escoltar) Kae Tempest a l'Aliança del Poblenou, en l'obertura del Barcelona Poesia. I, dins del "Traps and Lessons" (quaranta-cinc minuts d'una tacada) va dir això.

Bon cap de setmana a tothom, els sols i els acompanyats.

 

4M

Al final resulta que Cs era el sorollet que fa un partit en desaparèixer.

 

MÉS SAL

Alto les tonteries, que tenim cançó nova de Gregory Alan Isakov, versionant "Salt and the Sea" dels Lumineers (aquí, la cançó original)!

O sigui que bon cap de setmana a tothom, altra vegada.

 

LLEIS

La poesia no és un riu, és una inundació. Però qui cregui que les inundacions són arbitràries, que no obeeixen a cap llei, és que no s'ha mirat mai bé la natura. 

 

OH NO I SAID TOO MUCH

Dan Mangan canta fort "Losing My Religion" als altaveus. Ara, així, ja puc llegir les notícies sobre uns que no sé si no saben o no volen fer govern passats dos mesos llargs i sobre els socialistes q defensen escollir un senador feixista per estratègia. Tot tan català.

 

XANQUES

Davant dels ulls les proves d'un llibre estimat, estirat, esperat. I deixa de fer-te mal l'esquena, respires net, ja no recordes què o quan o com els propers dies. He's on his way.

 

PERSPECTIVA

Dies sencers corregint. Que poc que hi pensàvem, quan érem estudiants. 

 

LLETRAT

Passen dies i setmanes diguem-ne grisos i llavors arriba una bona nova d'aquelles que canvia la llum o l'aire o l'agenda o la perspectiva, jo què sé. Tants anys després, com si m'haguessin dut a confirmar. Un que es diu com jo diu que ja té pàgina a Lletra, la literatura catalana a Internet. Potser sí que sí, a la fi.

UN ALTRE ADÉU

Un cop més, la lliçó desoladora: amb els ulls i el cor per fi encalmats, mentre responia correu i ajornava posar-me a corregir, al balcó de Farrera, llegeixo un tuit acabat en DEP que parla de Josep Igual. Desorientació. No voler creure-ho, com dies enrere amb Adam Zagajewski, però ara encara més a prop. I era que sí. Desolació. Digues als que aprecies que els aprecies, recoi, i fes per veure'ls més, per freqüentar-los. Sobretot ara.

David Castillo a El Punt/Avui: "Josep Igual (Benicarló, 1966) ens ha deixat després d’una llarga lluita contra el càncer. En donava fe en el seu dietari a les xarxes socials, en què explicava, amb tot detall, les visites a l’Hospital de la Vall d’Hebron, la conducció temerària de les ambulàncies i la simpatia o antipatia de les infermeres i metges. Ho feia, com sempre, alternant el calvari amb lectures –la devoció per Joan Fuster i Josep Pla era habitual–, amb descripcions dels paisatges de les Terres de l’Ebre, els ocells, els cels, el menjar o la música clàssica que col·locava a l’aparell de música, que anomenava 'la gramola'. Igual era un escèptic, convençut del poder de la paraula, però també de l’escassa repercussió que tenia."

Incert alberg. Quanta raó, Josep. Anirem un dia al Crist de la Mar, a Benicarló.

LLUM PER SOTA DE LA PORTA

Per a la llista impossible dels meus vint, cinquanta o cent millors discos, o dels més estimats (diria que el Jordi Puntí també l'hi posaria). Quins dos paios!

I bon cap de setmana a tothom, menys als i les papanates del Parlament.