Pregar
No cal que sigui
l’iris blau, podrien ser
llavors en un pot buit, o unes
pedres petites; només para
atenció, aleshores ajunta
algunes paraules i no vulguis
fer-les complicades, això no
és un concurs sinó la llinda
de l’agraïment, i un silenci en què
potser parlarà una altra veu.
Mary Oliver, “Praying” (Thirst, 2006)
Versió de JS
Més de Mary Oliver.
Aquesta sensació incòmoda de festival de final de curs en tants tinglados literaris. I que em perdonin, com sempre, les excepcions. Quan la literatura, que és en essència i per definició per als altres, per a l'altre lector, acaba sent per a nosaltres, per a la colla pessigolla.
La felicitat deu ser una cosa semblant a veure aquesta gent en directe. I avui he sabut que a la tardor seran a València i a Madrid. Per què no també al cuadrante nordeste?
Apa, bon cap de setmana als que truquen i als que no ho fem.
No sabem de ningú a qui sant Pere, en arribar al cel, li hagi demanat "I tu, fill meu, quants articles has publicat en revistes indexades"?
Certifiquem la grandesa d'un escriptor quan altres bons escriptors en parlen i encara ens l'eixamplem. Aquí teniu (la poso en obert) una molt bona entrevista de Jordi Nopca a Colm Tóibín sobre Mercè Rodoreda. Hi surten Barcelona, David Rosenthal, James Joyce i Ezra Pound, Elizabeth Bishop, Joan Sales, Neus Penalba... Ah, i en un lloc d'honor El carrer de les camèlies!
Entrades
Comentaris
