Aquesta sensació incòmoda de festival de final de curs en tants tinglados literaris. I que em perdonin, com sempre, les excepcions. Quan la literatura, que és en essència i per definició per als altres, per a l'altre lector, acaba sent per a nosaltres, per a la colla pessigolla.
La felicitat deu ser una cosa semblant a veure aquesta gent en directe. I avui he sabut que a la tardor seran a València i a Madrid. Per què no també al cuadrante nordeste?
Apa, bon cap de setmana als que truquen i als que no ho fem.
No sabem de ningú a qui sant Pere, en arribar al cel, li hagi demanat "I tu, fill meu, quants articles has publicat en revistes indexades"?
Certifiquem la grandesa d'un escriptor quan altres bons escriptors en parlen i encara ens l'eixamplem. Aquí teniu (la poso en obert) una molt bona entrevista de Jordi Nopca a Colm Tóibín sobre Mercè Rodoreda. Hi surten Barcelona, David Rosenthal, James Joyce i Ezra Pound, Elizabeth Bishop, Joan Sales, Neus Penalba... Ah, i en un lloc d'honor El carrer de les camèlies!
Tots (i quan dic tots vull dir tots i totes i) som força menys del que els que pensen bé de nosaltres pensen i una mica més del que pensen de nosaltres els que en pensen malament. Val a dir que em venen al cap algunes excepcions, sobretot al segon apartat, però considerem-les les excepcions necessàries perquè la regla se sostingui.
Entrades
Comentaris
