EN DUES LLENGÜES

Als escriptors i escriptores catalans, o en català, ens passen coses ben curioses:

—Heu guanyat el premi Nadal de novel·la, que és en castellà! 

—He escrit la novel·la en dues llengües. Ha estat un repte que em vaig fixar jo mateixa i era una manera d’explorar creativament altres possibilitats. No puc escriure en anglès ni en amazic. Volia escriure en castellà però no volia renunciar al català. Ho vaig anar fent de mica en mica en totes dues llengües. Fer-ho tot primer en una llengua i després traduir-la hauria estat impossible per a mi. Alguns capítols, o vegades pàgines, els començava en una llengua i un cop ho tenia tancat, immediatament ho escrivia en l’altra. A vegades el castellà era la primera, a vegades el català. Hi va haver un moment que em vaig tornar mica boja, si he de dir la veritat, perquè calia pensar-ho tot en dues llengües, i a vegades l’una hi funcionava molt bé i l’altra no. Crec sincerament que el text hi ha guanyat, amb aquest sistema. Jo he participat en les traduccions de les altres novel·les de manera molt directa, tret del cas de L’últim patriarca, perquè es va haver de fer molt de pressa. I això m’ha servit d’experiència i ha fet que em posés aquest repte. Igual que els articles: durant molt de temps els articles d’El Periódico els escrivia jo mateixa en totes dues llengües. Quan pots dominar la llengua, costa no voler-hi intervenir. 

 Najat El Hachmi, "Fa temps que busco una paraula..." (VilaWeb, 16-II-21)

 

QUINA, QUI

En un despatx a prop del meu un telèfon sona i sona, sense resposta. De quina minúcia qui que no hi és no en sabrà mai res?

SINGS LIVE

Al fil de l'entrada d'ahir. Coses a ser en una altra vida: Colin Meloy, o el noi aquell que m'hi feia pensar a la cafeteria nova al centre de Hartford, amb els seus vinils i els exemplars de Poetry i el cotxe aparcat just al davant, a l'altra banda del vidre. I d'on em ve Meloy? No dels Decemberists, ve d'abans. Potser de la cover de "Everyday is like Sunday" o "Jack The Ripper", o de la fantasia d'aquell nen menut carrer Teodora Lamadrid avall d'agafar el mànec de la guitarra i saber fer-ne sortir alguna cosa que no fossin grinyols i que lligués amb una veu com la meva que ja no fos la meva, o perquè jo també vaig somiar ser arquitecte (i també desafino al final de la cançó), perquè ha anat a parar amb mitjans humans a un lloc discret i bo?

 

DE VIATGE

La fantasia no s'esgota, què voleu: bon cap de setmana a tothom, i bons somnis de viatges.

'Cause we're traveling on
Sold for a song
We're traveling on
And it won't be long
'Til we're traveling on

MALES BARREGES

Tan equivocat i tan convençut (o çuda).

LA PREGUNTA

Li Po, Petrarca, Dickinson, Verlaine... Per quan em tornin a preguntar pels meus poetes contemporanis.

 

SONO UN DESERTO

Aquests dies llegim Petrarca amb els estudiants, i els ajudo a identificar l'esquinç entre la primavera a fora i la tristesa o el desert a dins, tan fèrtil a la música popular durant segles. Per la finestra del despatx veig ocells que volen, i a la pantalla la policia que entra en una altra universitat a detenir algú per cantar i opinar.

 

RAMA DE AGUA

I llavors arriba un paquet i l'obres i a dins hi ha això, i és com si el teló del dia o la setmana s'abaixés i es tornés a alçar.

 

A Árdora Ediciones, Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2020, i a les millors llibreries. Ehem.

 

ELS DEL BRIC

Aquestes ganes de viatjar. I, com sempre, ep, els millors desigs pel cap de setmana.

A PASSEJAR

La decepció és un animal domèstic.

BALDATS

Baldat. Baldats. Quina meravella de llengua. Trobo que la paraula d'avui a Rodamots és d'allò més escaient per descriure l'estat d'uns quants (si no la majoria) aquests dies.

De vegades penso que m'agradaria tornar a ser estudiant (un estudiant ganàpia i sense pressió) i posar-me d'exercici un apunt cada dia, o una entrada aquí al F l u x o un poemet, amb la paraula triada per la gent de Rodamots.

 

PECES SOLTES

Diguem que és aquí on les nostres peces encaixen a lloc...

M'adono que han passat setmanes sense regalar-vos una cançó, o sigui que aquí teniu aquesta favorita del mestre Iron & Wine, "Call it dreaming", per ajudar-nos a tots plegats a encarar la setmana, una setmana més de quasi-confinament.