PESADESA

No vull que l'actualitzeu, vull que funcioni. 

JUNTS

Quan la partida s'acaba, tant el rei com el peó van a la mateixa capsa.

—proverbi italià 

TARDORAL

Natsume Soseki, versió de JS 

a partir d'una traducció de Soiku Shigematsu

  

RUTA FOIX

Barcelonins, barcelonines, lletraferits diversos: els dies 15 d'octubre (a les sis de la tarda) i 7 de novembre (a les 11:30h) la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix organitza una ruta per "Sarrià en els temps de J.V. Foix", a càrrec d'Helena Cuesta. 

FEINA ENLLESTIDA

El principi sempre és el mateix: gastes el temps que tens, tant com en tinguis. 

SOBRE LA CRISI EDUCATIVA

Aquí, llegint Dickinson: 

TO BRUNCH OR NOT TO BRUNCH

El brunch a l'Eixample si no te'l serveix un paio amb pantalons curts, bambes i mitjons, piercings i molts tatuatges no és ben bé un brunch.

A CORREOS AMB EDUARDO MOGA

Com que, per raons que ara no venen al cas, el meu ritme de publicació al F l u x s'ha alentit tant, he pensat que potser us faria gràcia llegir coses ben escrites per altres blogaires dels que encara donen la llauna, com un servidor quan ho feia. En aquest cas és una crònica d'una visita a l'oficina de Correos del poeta i traductor Eduardo Moga. Les anades a Correus sempre donen de si (ah, com enyoro el temps aturat al llegendari local del carrer Aragó). Aquí ho teniu: "En la oficina de Correos". Somriure garantit. 

LES SERPS

Un dia vaig veure dues serps

corredores del nord

afanyant-se pel bosc,

els cossos tibaven

i espetegaven endavant

com dos fuets negres:

amb els caps drets

en perfecta harmonia

lliscaven endavant

sobre els ventres llisos;

sota els arbres,

entre branques i esbarzers,

sobre les pedres,

per camps amb flors,

viatjaven

com un equip a l’hora

com una dansa

com una història d’amor.

 

Mary Oliver, “The Snakes” (American Primitive, 1983)

Versió de JS

 

Més de Mary Oliver.

RADIALS

Quan era petit ens deien que tot era al món per alguna raó. El soroll de les radials, se sap per què? 

 

PRAYING

Pregar

 

No cal que sigui

l’iris blau, podrien ser

males herbes d'un solar buit, o

unes pedres petites; només

para atenció, després ajunta

 

algunes paraules i no vulguis

fer-les complicades, això no

és un concurs sinó la llinda

 

de l’agraïment, i un silenci en què

potser parlarà una altra veu.

 

Mary Oliver, “Praying” (Thirst, 2006)

Versió de JS

 

Més de Mary Oliver.

INCOMODITAT

Aquesta sensació incòmoda de festival de final de curs en tants tinglados literaris. I que em perdonin, com sempre, les excepcions. Quan la literatura, que és en essència i per definició per als altres, per a l'altre lector, acaba sent per a nosaltres, per a la colla pessigolla.