PODEM

Des de casa fem el que podem però, com deia aquell, a poc a poc la verdad desagradable asoma (via @jdorcacosta i @oriolmalet)

RESUMIR UNA VIDA

N'hi ha que necessiten quatre-centes pàgines per contar la seva vida. Podent escriure "Had to do time in the tower" i ja està (o, si voleu, per allargar-ho una mica, "Sometimes I’d head for the highway"). Si fes més mal temps i no tingués tantes ganes de badar ho traduiria i ho signaria i apa, ja he escrit la meva biografia, jo també.

Per cert: ahir vaig descobrir que Anjani Thomas, aquella veu de fons que li donava forma, té una curiosa (morosa, melosa) versió pròpia de "Crazy to love you".

SEMPRE QUINO

(via @GemmaPasqual)

CIUTAT BUIDA

Torno sol del supermercat. Puc sentir el soroll que fa el silenci en una ciutat buida el dia que tothom és a casa. Us sona? Com tantes altres coses, a més, això té la seva cançó. I no és de Johnny Cash, com em pensava (ell la va popularitzar), sinó de Kris Kristofferson. Sí, l'actor (i cantant no del tot negligible: coneixeu les seves Austin Sessions?).

Però la millor versió que conec de "Sunday Morning Coming Down" és, de llarg, l'acústica de Joe Henry a l'AmericanaFest, i no la trobareu a Spotify. Per això us la deixo aquí. Per tots els diumenges i tots els dies de confinament que puguin venir.





Ah, per cert, diu que Kristofferson, vuitantí, ha demanat que a la seva làpida hi posin els versos inicials del "Bird on the Wire" de Cohen:

    Like a bird on the wire
    Like a drunk in a midnight choir
    I have tried in my way to be free

TRIPODCAST

A can Núvol ens havien convidat a l'Esteve Miralles, el Carles Torner i un servidor, tots amb llibre de versos com qui diu calent del forn a sobre de la taula, a fer alguna cosa junts per al suplement "Faves tendes". Amb el Covid-19, la cosa s'ha convertit en uns "Poemes del confinament" presentats per Bernat Puigtobella i acabats de penjar al seu web en obert.

Que ho disfruteu, tafaners aïllats i versaires del món.

CANCELLS

Cancell 1 m. [LC] [AQ] Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada.
2 m. [LC] [AQ] Clos anàleg format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
3 [AQ] cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop queda tancada la primera.

La convocatòria del cile "Contrabandistes" acabava dient: "Aquesta constant actualització del saber acosta la poesia a altres gèneres i l’exposa a un aiguabarreig amb altres disciplines artístiques. Però la traducció tanmateix no té com a objectiu l’eliminació de les fronteres, sinó que és una activitat que malda precisament per preservar la diferència. Es tradueix des del desig de conèixer allò que desconeixíem". En aquest escenari desconegut que ara compartim vulgues no vulgues, el dia 23 no podrem fer el Dilluns de Poesia amb la Xènia Dyakonova. Gràcies a Cinta Massip i l'Arts Santa Mònica, a Simona Skrabek i a la ILC per la iniciativa. Tant de bo la puguem reprendre.

ETIQUETATGE

"Les definicions pertanyen als definidors, no als definits."

  Toni Morrison (via @LiteraryVienna)

PRENDRE-S'HO

Uns quants Woody Guthrie, ara irien bé. Però quants per aquí saben qui era i què va fer? Al final d'una interpretació col·lectiva de "This land is your land" al "Woody Guthrie: At 100! (Live At The Kennedy Center)", amb els Old Crow Medicine Show, Rosanne Cash, Lucinda Williams, Jackson Browne i un munt més dalt de l'escenari (diria que fins i tot un Boss lleument desafinat), amb la cançó a punt d'acabar, entremig de l'esclat naixent dels aplaudiments, se sent una veu masculina que clama, convincent: "Take it easy... but take it!"

UN DELS MEUS

Ho passo de dalt de tot de la columna de la dreta a aquesta entrada, i ho deixo aquí com a recordatori i homenatge a un dels autors i un dels llibres que m'ha fet com a lector. I en què vaig estrenar-me (quina vergonya) com a traductor.

MA FEINA

De riure's dels altres (d'això en sabem tant, els acadèmics...) a riure amb els altres, o ajudar-los a somriure mirant i pensant, i dient. En això deu consistir la saviesa. I potser també simplement la humanitat.

MORIR-SE I AIXÒ

O viure després així. La producció, en el sentit més ampli del terme, és una cosa que –quan funciona com aquí– sempre envejaré, des de la torre aïllada del fer poemes, al món de la música, als cantants i compositors. Un bon vídeo sobre Thanks for the dance, el disc pòstum de Leonard Cohen, un treball de col·laboració extraordinari.

SOBRE EL CASTELLÀ (I EL CATALÀ)

Enric Gomà ("jo no sóc historiador, sóc un divulgador lingüístic") acaba de publicar a Pòrtic El castellà, la llengua del costat, i al suplement "Faves tendres" del digital Núvol Bernat Puigtobella hi ha parlat amb calma i n'han penjat el podcast a Internet i en obert. Una conversa sobre bisbes i heretges, sobre Montserrat i Carles I, sobre el lloc on viuen i el lloc on escriuen els escriptors, sobre bilingüisme i multilingüisme, sobre llengua ambiental, sobre vodevils idiomàtics i sobre no bibliografies.

Altament recomanables, la conversa i el llibre.