Certifiquem la grandesa d'un escriptor quan altres bons escriptors en parlen i encara ens l'eixamplem. Aquí teniu (la poso en obert) una molt bona entrevista de Jordi Nopca a Colm Tóibín sobre Mercè Rodoreda. Hi surten Barcelona, David Rosenthal, James Joyce i Ezra Pound, Elizabeth Bishop, Joan Sales, Neus Penalba... Ah, i en un lloc d'honor El carrer de les camèlies!
Tots (i quan dic tots vull dir tots i totes i) som força menys del que els que pensen bé de nosaltres pensen i una mica més del que pensen de nosaltres els que en pensen malament. Val a dir que em venen al cap algunes excepcions, sobretot al segon apartat, però considerem-les les excepcions necessàries perquè la regla se sostingui.
Una altra mena de poesia, de molt bon escoltar. Aja Monet. Va bé, tombar per les altres bandes.
I bon cap de setmana a totes i a tots.
(Gràcies, Marià)
Hem passat per la parada de Vox, al costat de les de partits polítics i associacions civils, com si fos un partit més, una altra associació. Realment, aquesta gent s'apunten a tot. O s'aprofiten de tot. Forges times.
Dir-li a la mare "Deixa-ho estar, no et preocupis" és com voler aturar el trànsit de la Ronda, o pretendre que no et mulli la pluja quan plou.
Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski...
L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.
MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).
Mesos després, l'autor del text va ser detingut lluny del lloc dels fets. Havia infringit una llei bàsica: no deixar-se veure.
Algú més s'apunta a venir a viure uns dies a la Barcelona de 1874? Som al final del Sexenni democràtic, Gustave Doré publica imatges de la ciutat dibuixada i Jacint Verdaguer ha aconseguit feina de capellà de vaixell a la Companyia Transatlàntica. Ah, i al final del passeig de Colom no hi ha estàtua de l'ídem. [imatge via @CatalunyaColor]
Som tres: la lluna i jo
i l'ombra que em seguia...
Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:
Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
Entrades
Comentaris
