AVUI AQUÍ NO HI HA MÚSICA

Ha mort Màrius Sampere.

























- "Per a mi un poema és dir el que no es pot dir". Conversa amb Oriol Izquierdo a QVC
- Entrevista a Poetàrium
- Màrius Sampere a lletrA
- Màrius Sampere al F l u x
- "La fredor als llavis"

CAPITALISME I RESISTÈNCIA

Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.

                                                                                Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)

VOLÍEM PASSAR PEL PORTAL DEL JARDÍ DEL MONESTIR UN VIDRE QUADRAT DE GRANDOR EXTREMA

Com més anys passen, més m'impressiona i m'intoxica Foix. Aquest 2018 en fa cent vint-i-cinc del seu naixement, i un segle de l'edició del Diari 1918. Amb aquest motiu, a la Fundació J.V. Foix publiquen cada setmana un dels textos del Diari (us hi podeu subscriure) i els difonen a la Xarxa. Avui he rebut i he llegit el que comença "Volíem passar pel portal del jardí..." i encara n'estic estabornit, assegut aquí a la cadira normal, no les de vori, darrere dels saurins i els profetes.

BLA

Les lliçons, millor dels infants o dels animals.

SWEET SILVER SONG

Ahir vaig anar a fer el meu homenatge particular al Liverpool.

PRESA DE

Com sol passar, els poetes ja ho havien descrit abans, tot plegat: desolación de la quimera.

INSOMNES I VIATGERS

Aquesta tarda Sasha Dugdale llegeix els seus poemes per primera vegada a Barcelona, al pati del Museu Marès, dins del programa del Barcelona Poesia.

DAWN CHORUS
                             March 29, 2010

Every morning since the time changed
I have woken to the dawn chorus
And even before it sounded, I dreamed of it
Loud, unbelievably loud, shameless, raucous

And once I rose and twitched the curtains apart
Expecting the birds to be pressing in fright
Against the pane like passengers
But the garden was empty and it was night

Not a slither of light at the horizon
Still the birds were bawling through the mists
Terrible, invisible
A million small evangelists

How they sing: as if each had pecked up a smoldering coal
Their throats singed and swollen with song
In dissonance as befits the dark world
Where only travelers and the sleepless belong


EL COR DE L'ALBADA
                             29 de març de 2010

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

                                                Sasha Dugdale
                                                Versió de JS

MOLTS OHIO

Aquella alegria quan trobes una versió nova i bona d'una cançó que t'agrada molt.

Apa, a comptar corbs, i mentre ho fem bon cap de setmana tot ple de versos.




I n'hi ha més, ep: de The Band of Heathens, dels Blind Pilot o en aquesta jam session post-concert. Aquí en teniu la cançó original de Gillian Welch.

BARCELONA I POESIA

Avui comença el Barcelona Poesia, set dies de versos a la ciutat. Aquí en teniu el programa i el blog, que dóna notícia de les diverses activitats i els seus protagonistes, fins al Festival de dimecres vinent.

3.3.

El Senado de España, cambra de la diversitat autonòmica, obliga Mirella Cortès a jurar la Constitució en castellà.

COMUNICACIÓN (SECRETARIA DE)

Ahir el web belga de referència Politico.eu destacava que l'estil i la retòrica de Trump comencen a arrelar a Espanya tot traduint les paraules de la Secretaria de Comunicación de Rajoy, Carmen Martínez Castro, referides a un grup d'aturats que xiulaven el president.

A Politico.eu no deuen conèixer la diputada Andrea Fabra Fernández, filla del diputat condemnat per frau fiscal Carlos Fabra Carreras (d'una nissaga política que inclou cinc generacions de presidents de la Diputació de Castelló), i el seu elegant "Que se jodan" referit als aturats de 2012, o els insults de la també diputada del PP Celia Villalobos al seu xofer a la sortida del Congreso el 2010.

Com als Estats Units amb Doland Trump, avui a Espanya jubilats i treballadors tenen en el Partit Popular un gran garant.

UN VERSUS VINT

El periodista al novel·lista nicaragüenc Sergio Ramírez (nascut el 1942 a Masatepe, Mazartl-tepetl, terra de cérvols, en nàhuatl), Premio Cervantes 2017, parlant de l'alternança al guardó, un any per a un escriptor americà i un any per a un escriptor espanyol (en llengua espanyola, claro): "No és desproporcionat comparar la literatura d'un país amb la de vint?" I el guardonat respon, prudent: "Eso es una cosa que mejor no quisiera comentar".