TRANQUIL·LA

Dir-li a la mare "Deixa-ho estar, no et preocupis" és com voler aturar el trànsit de la Ronda, o pretendre que no et mulli la pluja quan plou.  

 

 

ALEGRIA NOMINADA

Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski... 

L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.

 

MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).

AUTORIA

Mesos després, l'autor del text va ser detingut lluny del lloc dels fets. Havia infringit una llei bàsica: no deixar-se veure.

 

1874

Algú més s'apunta a venir a viure uns dies a la Barcelona de 1874? Som al final del Sexenni democràtic, Gustave Doré publica imatges de la ciutat dibuixada i Jacint Verdaguer ha aconseguit feina de capellà de vaixell a la Companyia Transatlàntica. Ah, i al final del passeig de Colom no hi ha estàtua de l'ídem.  [imatge via @CatalunyaColor] 

 

FESTA ENCADENADA

Som tres: la lluna i jo 
i l'ombra que em seguia...

Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:

Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

RES NATAM

Tot és molt i no res. Tot val tant i no res. Tant és, res i no res. 

 

MUNDIAL, I POESIA

En el Dia Mundial de la Poesia, Borges (i Stevenson i els ceramistes i l'etimologia i els escacs):

 

LOINNIR

Ja tinc títol per al proper i darrer (o epigonal i epítom) llibre de notes: una paraula irlandesa que pot fer de bona síntesi, o desig, o emblema, o mantra: loinnir. Àpali, ara ja només falta trobar l'estona i l'energia, o la confiança (i l'editor/a!), per posar-s'hi.

 

 

CONVERSAR EN VERS

A les petjades d'ella 
hi sento 
el cor de l'ós. 

   Ted Kooser i Jim Harrison 

Braided Creek. A Conversation in Poetry (2003) és un experiment interessant de dos escriptors i amics, Jim Harrison i Ted Kooser, que durant un temps llarg es van escriure missatges en forma de poemes breus i després els van publicar sense especificar de qui era cada poema, o subratllant que tots plegats eren de tots dos.

Jim Harrison, en aquest cas xerrant amb Gary Snyder, apareix també al documental The Practice of the Wild, amb aquest altre llibre d'acompanyament.

 

 

MÉS 

Sobre Key West, escriptors com Brautigan, Harrison, McGuane i altres, els principis dels setanta als Estats Units, la pesca del tarpó, cinema alternatiu, beguda i un grapat de coses més, podeu veure en línia "All That Is Sacred" (34').

 

IN JESUS NAME

Cançons estupendes que, malauradament, pel que fa al que diuen, no perden vigència. Com ara "Mercy Now", de Mary Gauthier. A tots ens aniria bé una mica de pietat, ara mateix. Esglésies i països inclosos. 

Bon cap de setmana a tothom.

TOTS ENS FEM GRANS

Sí, vaig ser a casa dels pares. I sí, aquesta cançó de Lori McKenna i aquesta versió en concret són or.

Apa, bon cap de setmana a tothom, abans que les cases, la neu, els fills, les tardes, els quaranta-cinc, les partides, la pescada, abans que tot plegat passi tan de pressa. 

 

LLL A NUMAX

Literatura, llengua i lloc... se'n va a Galícia. Dijous vinent, dia 26, a les 7h de la tarda, presentem el llibre en un dels meus llocs predilectes de Santiago: la llibreria Numax. En conversa amb els professors de la USC (i amics) Dolors Perarnau i Elias J. Torres Feijó.