CONTRABAN (DE VERSOS)

A l'Arts Santa Mònica han aconseguit esquivar la possible suspensió dels Dilluns de Poesia, titulats enguany "Contrabandistes" i comissariats per Simona Skrabec, agrupant les sessions pendents del cicle en dues tardes, els propers dimarts i dimecres 29 i 30 de setembre, i plantejant-ho com una lectura i diàleg amb el presentador de cada poeta i tot seguit amb un altre poeta coetani. 

La nòmina té prou interès (ja sé que no queda del tot bé que ho digui, però mireu-vos els noms enllà del del blogaire). I com sempre, s'hi donarà als assistents el llibret de cada autor que el cicle prepara. A més, em diuen que les quatre sessions compactades s'enregistraran perquè puguin ser revisitades des de casa.

 

LENT

Navegar pels diaris, escoltar la Consellera, llegir el que tanta gent elogia, recopiar el currículum. "La decepció és un procés lent. No és fàcil abandonar les esperances ni els autoenganys que hem sostingut durant temps", Ágnes Heller (El món, el nostre món, Arcàdia, 2020).

 

DILLUNS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Tret d'aquí)

ERROS

Aquesta setmana un col·lega de feina m'ha demanat un vell article de diari d'una brega literària en què vaig acabar embolicat i que em va costar un amic (o algú amb qui jo pensava que érem amics). Tot plegat, després de desenterrar carpetes i rellegir papers esgrogueïts, té a hores d'ara a penes la consistència ínfima i llefiscosa d'un remordiment o un peixet de plata mort. I he pensat que som dissabte i què millor que una cançó esplèndida sobre errors de joventut, per acompanyar-ho. Jo l'escolto i se m'aplanen les arrugues. Tant de bo us passi el mateix. 

Apa, bon cap de setmana a tots els que alguna vegada ens hem equivocat.

All the stupid things I've said,
And people I've hurt in my time.
I hope it's not my fate

To keep defeating my own self,
And keep repeating yesterday.

 

 

 

 

ENS HI ACLAMEM

Noranta-sis anys del naixement de Vicent Andrés Estellés. Celebrats amb un poema que ja és de tots. 

 

També està molt bé la versió de Pau Alabajos, que confesso que no coneixia.

PLA

 Anem per ordre. Primer de tot, un cafè.

HONOR I POESIA

Una conversa llarga amb Enric Casasses sempre és un assumpte que cal llegir. Aquí, a més, se les heu (en el bon sentit de la paraula) entre d'altres amb Antoni Gaudí, en un “enamorament gaudienc i gaudiós”. Tot plegat aparegut al digital Núvol, de la mà de Bernat Puigtobella.

Foto: Laia Serch

COM SEMPRE

En temps d'incertesa, és un descans que el calendari que LaLiga i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) van establir ahir per sorteig donés el mateix resultat que quan el calendari es decidia a mà i sense publicitat: primer partit del clásico entre Barça i Madrid a Barcelona (a porta tancada, enguany) i segon, ja en temps de decidir les coses, a Madrid i amb públic. Quan l'atzar i l'interès d'una part decideixen sempre el mateix l'assumpte deu tenir un nom (de cinc lletres, amb dues os) que no és casualitat, però ara no em ve al cap.

AGOSTAR

Avui és aquell dia que la gent diu "Fins d'aquí a unes setmanes".

Fins d'aquí a unes setmanes, doncs. Que agostegeu de gust.

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

RECERCA

Algú em pregunta "Com es fa, la recerca?". Doncs a poc a poc.

REPETIR LLETRES

Apa, una altra troballa. En aquest cas, per dir adéu amb guitarra i banjo.

I bon cap de setmana.