L'ESTIU DELS ANYS

Tal dia com avui de 1886 mor a Amherst Emily Dickinson. Carner tenia dos anys, i Robert Louis Stevenson setze. La versió del poema és de Marià Manent, que encara no havia nascut.

 

 

 

 

LITERATURA, LLENGUA I LLOC

Que diu el diari que d'aquí a unes setmanes surt això! En català i en castellà a Anagrama, a la col·lecció Nous Quaderns/Nuevos Cuadernos. Textet de presentació: 

La concepció i l'estudi de la literatura sovint remeten a un sistema tancat i estable. Això era comprensible al s. XIX, en el context de la "primavera dels pobles", però ja no som en aquell escenari. Avui, l'estudi tradicional de la literatura entès com una combinació d'exegesi textual i vides de sants no serveix per explicar com i per què segueix sent una activitat social i cultural significativa. Literatura, llengua i lloc es demana què passa avui en la confluència d'aquests tres elements en un món accelerat i canviant, i ho fa aplicant-hi els principis de la termodinàmica.

 

D'EPITAFIS

Què són, els epitafis, sinó proclames sobre la vida? Ahir, per a una intervenció en un acte a la FILBo25, vaig tornar a l'impressionant epitafi romà de John Keats ("Here lies one whose name was writ in water": aquí jau un de qui es va escriure el nom a l'aigua) i, d'aquest, per les coses i les llistes d'internet, vaig anar a parar a un altre que no coneixia, el del nord-americà Robert Frost. El poeta avança el seu epitafi en un poema, "The Lesson for Today": "And were an epitaph to be my story / I'd have a short one ready for my own. / I would have written of me on my stone: / I had a lover's quarrel with the world." En català, una mica refet, vindria a dir 

Si cal que un epitafi digui la meva història / en tindré un de breu ja preparat. / Hauré escrit de mi a la meva pedra: / Vam discutir amb el món com dos enamorats.

MESQUIDA, KAVAFIS, LLACH, RIBA, SOLÀ, AYENSA I ANAR ENFILANT

“Aprèn-ne, això sí que és bo”, diu que li va dir Biel Mesquida al llavors cantant Lluís Llach oferint-li un exemplar de les versions ribianes de Kavafis. I Llach en va aprendre. Els grans llibres suren i perviuen, van i venen, retornen i transformen. Ho explica Eugeni Ayensa (això i un grapat de coses més) a El bell viatge. Kavafis en la cultura catalana, darrer premi Joan Fuster d'assaig, publicat a València per 3i4. 

Ayensa, traductor ell també de Kavafis (en dos volums plens de notes sàvies, a Flâneur), en parla amb detall en aquesta entrevista a VilaWeb, on també apareixen el Cervantes i el Llull (i l'impagable PP, no en va l'autor és amic de Petros Màrkaris). Grècia, poesia, traducció, mar, cultura. I la paciència de les coses que s'ho valen.

QUE TU

Que tu no ho sàpigues fer no vol dir que no es pugui fer. Que tu ho vulguis fer no vol dir que es pugui fer. Que a tu no et vingui de gust fer-ho no vol dir que no es faci. 

 

THILE A LA CSO

Avui he sabut que Chris Thile (sí, el de Nickel Creek) toca al mes d'octubre a la Simfònica de Chicago, i n'he pres bona nota. Jo ja m'entenc. Si no el coneixeu, aquí el teniu fent un duet amb Norah Jones.

Bona Pasqua a tothom, creients i descreguts.

 

MÉS: El Tiny Desk Concert de Nickel Creek a la NPR. Felicitat bluegrass.

 

SANT JORDI A NOVA YORK

Per a la llista de coses que costa d'entendre del nostre país: el Farragut Fund torna a organitzar el seu festival de Sant Jordi a Nova York, al West Village, i ho fa sense gaire suport institucional d'aquí (de les institucions catalanes o espanyoles de projecció exterior, vull dir). Per això hi he fet una donació, i us convido a afegir-vos-hi si podeu i us ve de gust. 

Del 23 al 26 d'abril hi haurà entre d'altres, a més de parades al carrer, la presentació de l'edició en anglès d'Aram's Notebook de Maria Àngels Anglada, traduït per Ara Merjian, i lectures de les traduccions de Marialena Carr i Mary Ann Newman d'Irene Pujades i Antònia Vicens. Teniu el programa del festival a la xarxa.

 

GENT GRAN

Un rètol en una residència de gent gran a Barcelona, aquest nostre simpàtic parc temàtic. Taral·legeu amb mi "Help the Aged".

(via @Al_carrer i Míriam Rovira)  

EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

CD

L'espècimen més rar en una organització: el competent disponible.

 

AQUELL JAZZ

Avui un editor i un traductor (Albert Nolla) m'han fet feliç. 

 

AQUESTA NIT A SAMARCANDA

Una de les històries més boniques i més iròniques --sí, també més tristes-- que conec. Un clàssic persa, recollit per Jean-Claude Carrière en aquella meravella que en castellà es va dir El círculo de los mentirosos (a Lumen):