De la sèrie (o la llista, que potser s'hauria d'obrir), "Cançons més versionades de la història". I a sobre aquesta tampoc no m'agrada gaire. Però és que ella és Stacey Kent, i el vídeo em serveix per explicar-vos que té disc nou, Songs From Other Places (2022).
Apa, bon cap de setmana a tothom.
Això serà dilluns 16 de maig a la Facultat d'Humanitats de la UPF, a Barcelona, i crec que estarà molt bé. Amb Jordi Manent, Dolors Oller i Marcel Ortín, responsables de tres llibres recents sobre Carner que mantenen oberta la conversa sobre l'escriptor i les seves (tantes) circumstàncies.
Dolors Oller, "Mentre hi ha la llengua, hi ha un país" (El Temps, 22-II-2021)
Llibres que no ens haurien de passar per malla: El teatre de Shakespeare en el seu context (Edicions 1984), de Jordi Coca. Assaig de primera, pel que diuen. Per exemple en aquesta entrevista de Jacinto Anton al "Quadern" d'El País: "Al final sembla que només hi hagi Shakespeare, Shakespeare i Shakespeare. Però ell només va ser la culminació -grandiosa culminació, sens dubte- d'una època i una tradició sense la qual no hauria existit. També d'unes circumstàncies molt concretes, com l'enorme augment dels teatres a Londres en el seu temps i l'entusiasme pel teatre, que va fer que se n’obrissin més. El Globe s'omplia amb 2.000 espectadors cada dia, en una població de 200.000 persones. Hi havia una afició gran i transversal, que anava des de la reina fins a l'artesà humil."
Això serà aquest diumenge al Poblenou, a la Nollegiu. Poemes propis i apropiats, amb vermut de premi.
Entrades
Comentaris
