EL MEJOR CLUB DEL MUNDO
Cada vegada més el futbol fa oi, també als que ens agrada.
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Cada vegada més el futbol fa oi, també als que ens agrada.
Tots (i quan dic tots vull dir tots i totes i) som força menys del que els que pensen bé de nosaltres pensen i una mica més del que pensen de nosaltres els que en pensen malament. Val a dir que em venen al cap algunes excepcions, sobretot al segon apartat, però considerem-les les excepcions necessàries perquè la regla se sostingui.
Una altra mena de poesia, de molt bon escoltar. Aja Monet. Va bé, tombar per les altres bandes.
I bon cap de setmana a totes i a tots.
(Gràcies, Marià)
Hem passat per la parada de Vox, al costat de les de partits polítics i associacions civils, com si fos un partit més, una altra associació. Realment, aquesta gent s'apunten a tot. O s'aprofiten de tot. Forges times.
Escrit per
Jaume
a les
20:14
Etiquetes: Barcelona, Català, Catalunya, Llibre i lectura, Llunari, Sant Jordi
Dir-li a la mare "Deixa-ho estar, no et preocupis" és com voler aturar el trànsit de la Ronda, o pretendre que no et mulli la pluja quan plou.
Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski...
L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.
MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).
Escrit per
Jaume
a les
11:27
Etiquetes: Antologia, Dickinson, Meu, Poesia, Premis, Salvat-Papasseit, Zagajewski
Mesos després, l'autor del text va ser detingut lluny del lloc dels fets. Havia infringit una llei bàsica: no deixar-se veure.
Algú més s'apunta a venir a viure uns dies a la Barcelona de 1874? Som al final del Sexenni democràtic, Gustave Doré publica imatges de la ciutat dibuixada i Jacint Verdaguer ha aconseguit feina de capellà de vaixell a la Companyia Transatlàntica. Ah, i al final del passeig de Colom no hi ha estàtua de l'ídem. [imatge via @CatalunyaColor]
Escrit per
Jaume
a les
12:02
Som tres: la lluna i jo
i l'ombra que em seguia...
Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:
Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
Ja tinc títol per al proper i darrer (o epigonal i epítom) llibre de notes: una paraula irlandesa que pot fer de bona síntesi, o desig, o emblema, o mantra: loinnir. Àpali, ara ja només falta trobar l'estona i l'energia, o la confiança (i l'editor/a!), per posar-s'hi.
A les petjades d'ella
hi sento
el cor de l'ós.
Ted Kooser i Jim Harrison
Braided Creek. A Conversation in Poetry (2003) és un experiment interessant de dos escriptors i amics, Jim Harrison i Ted Kooser, que durant un temps llarg es van escriure missatges en forma de poemes breus i després els van publicar sense especificar de qui era cada poema, o subratllant que tots plegats eren de tots dos.
Jim Harrison, en aquest cas xerrant amb Gary Snyder, apareix també al documental The Practice of the Wild, amb aquest altre llibre d'acompanyament.
Escrit per
Jaume
a les
8:32
Etiquetes: Amicitia, Animalia, D'escriure, Kooser, Poesia, Snyder
Cançons estupendes que, malauradament, pel que fa al que diuen, no perden vigència. Com ara "Mercy Now", de Mary Gauthier. A tots ens aniria bé una mica de pietat, ara mateix. Esglésies i països inclosos.
Bon cap de setmana a tothom.
Escrit per
Jaume
a les
11:19
Sí, vaig ser a casa dels pares. I sí, aquesta cançó de Lori McKenna i aquesta versió en concret són or.
Apa, bon cap de setmana a tothom, abans que les cases, la neu, els fills, les tardes, els quaranta-cinc, les partides, la pescada, abans que tot plegat passi tan de pressa.
Escrit per
Jaume
a les
8:00
Literatura, llengua i lloc... se'n va a Galícia. Dijous vinent, dia 26, a les 7h de la tarda, presentem el llibre en un dels meus llocs predilectes de Santiago: la llibreria Numax. En conversa amb els professors de la USC (i amics) Dolors Perarnau i Elias J. Torres Feijó.
Escrit per
Jaume
a les
15:45
Quan Déu va fer el món en aquells set dies rabents, ja va deixar establert que a la Meridiana sempre hi hagués obres?
Una versió magnífica, i molt fidel, és clar, del "Sky Blue Sky" de Wilco en la veu i la guitarra de Jeff Tweedy.
I bon cap de setmana a tothom, faci el temps que faci.
Escrit per
Jaume
a les
8:30
A la vida hi ha encàrrecs que et fan il·lusió, i llavors ja ve això. La càtedra Rosalía de Castro de la Universidade de Santiago de Compostela, a la Facultade de Filoloxía, m'ha encarregat la II Lectura antolóxica de Rosalía, amb motiu de la commemoració del seu naixement, el proper 26 de febrer a la USC. I sí, les paraules que hem fet servir per al títol no són de Rosalía (sinó d'una carta d'Emily Dickinson, i això ja dona pistes de per on anirà la lectura), però no em direu que no queden bé així en gallec, que no podrien ser-ho...
Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina.
Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.
Escrit per
Jaume
a les
19:34
Etiquetes: Llibre i lectura, Poesia, Snyder, Traduir, Universitat, UPF, Versions, Xina
(les lectores, per ser justos). El final o el principi de tot plegat? Cada vegada m'interessen més. Diversitat, empatia, sovint també simpatia. Relativitat. Atenció. Curiositat. Llegir és un misteri ple.
(Sí, he anat a un club de lectura.)
Hart, Lorenz Hart. Uneasy in my easy chair... Algun dia li farem justícia com un dels millors lletristes dels musicals nord-americans. Heu vist Blue Moon? Jo encara no. Quedem-nos de moment amb aquest magnífic "It Never Entered My Mind" en la veu de Sarah Vaughan (sí, també hi ha la monumental versió de Miles Davis, però diria que allò, sense lletra, ja és tota una altra cosa).
Quan has canviat al català la llengua per navegar en una web deu vegades et regalen alguna cosa? Quan arribes a cent vegades queda finalment enregistrada la teva preferència lingüística?
De la sèrie "Com pot ser que no hagués vist mai abans aquesta foto?" (que és, de fet, una postal de l'època). Àngel Guimerà davant del monument a Rafael Casanova, al que llavors era el Saló de Sant Joan (avui passeig Lluís Companys), a l'entrada a l'Exposició de 1888 venint de l'Arc de Triomf.
Escriu amb frases de bossetes de te. Jo ja m'entenc.
La curiosa tirada dels arranjaments provisionals a convertir-se en solucions definitives. Enough.
"Què significa això que anomenem 'literatura catalana'? En un context de mobilitat i multilingüisme creixents, ¿com podem mirar d'entendre com es configuren les lletres catalanes"... Cesca Castellví Llavina ha fet una llarga ressenya de Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada a les pàgines de llibres d'El Punt-Avui, i la titula "Literatura entròpica".
Escrit per
Jaume
a les
11:35
Escrit per
Jaume
a les
19:57
Etiquetes: Animalia, Borges, Literatura, Música, Poesia, Stevenson
Coneixement: tenir les respostes correctes, o adients. Intel·ligència: fer les preguntes correctes. Saviesa: saber quan fer les preguntes correctes. I tot plegat té a veure sempre en essència amb la curiositat.
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017