VEURE, PINTAR, ESCRIURE

[F l u x d'estiu, #17. Deu anys de versions]

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús" (trad. Manel Ollé)  

(...) I no és tan sols que no vegi la gent...

 

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

LLEIS

La poesia no és un riu, és una inundació. Però qui cregui que les inundacions són arbitràries, que no obeeixen a cap llei, és que no s'ha mirat mai bé la natura. 

 

EL PUMA SAVI

El cercle d'admiradors de Gary Snyder, "fort i serè com un puma" (m'agrada la imatge), creix i s'eixampla entre nosaltres...

"És l'home que va inspirar The Dharma Bums (1958), la novel·la de Jack Kerouac que Manuel de Pedrolo va rebatejar de manera brillant com Els pòtols místics. Graduat en Literatura i Antropologia i amant de la vida salvatge, ha fet de granger, de guarda forestal, de professor universitari. I és amic de Jim Dodge, que (entrevistat per Kiko Amat) va dir que llegir Wendell Berry, Ursula K. Le Guin o Gary Snyder t'amplia la intel·ligència i la comprensió, pels seus inusuals 'angles de ment'. | Ha publicat més de vint-i-cinc llibres de poesia, prosa i assaig. El 1975 va guanyar el Pulitzer amb el poemari Turtle Island (traduït al castellà pel mateix Regojo, a Kriller71). Té noranta anys, però se'l veu fort i serè com un puma amb cabells blancs. Viu a les muntanyes de la Sierra Nevada californiana en una casa que va construir ell mateix."

 Jordi Benavente, "Gary Snyder with a gun (una imatge)" (Catorze, 25-I-21)

MÉS sobre Snyder, al F l u x.

PACTAR AMB LA TERRA

Aquests dies llegim trasbalsats els plans del president Trump per aixecar la protecció al Tongass National Forest, a Alaska, la reserva forestal i minera més gran dels Estats Units (amb una superfície de 68.000 quilòmetres quadrats, dues Catalunyes, establerta per Theodore Roosevelt a principis del segle XX), per permetre-hi les perforacions petrolieres. I a l’estiu hem assistit a l’espectacle mediàtic del president brasiler Jair Bolsonaro rebutjant l’ajuda de la Unió Europea per lluitar contra els incendis que devastaven l’Amazònia. No són gestos nous ni es donen només al continent americà. De fet, va ser a Amèrica on va iniciar-se el moviment just en la direcció oposada, la de la protecció de la natura: el primer Parc Nacional del món va ser el de Yellowstone, establert el 1872, i figures com el naturalista John Muir (nascut a Escòcia i immigrat a Wisconsin) amb els seus textos i el seu activisme –i, diuen, una nit de vivac amb el president Roosevelt l’any 1903– van ser fonamentals en l’establiment de la xarxa de Parcs Nacionals i en el canvi d’actitud dels polítics i legisladors del país del Far West cap a una mena d’ecologisme primigeni que segurament va ser el que va salvar espais meravellosos com els parcs Yosemite o Sequoia.

“The mountains are calling”
La frase de Muir que ha fet més fortuna (avui estampada en samarretes, adhesius i imants de nevera), “Les muntanyes em criden, i hi he d’anar”, el consagrà ja en la seva època con un “preservacionista” que veia els grans parcs com espais per al descans, la inspiració i la pregària, en debat amb la idea d’explotació forestal científica que propugnaven “conservacionistes” com Gifford Pinchot (primer cap del US Forest Service). Llavors semblava que l’avenç o la modernitat estaven de la banda de l’explotació racional, però amb el pas dels anys i l’augment imparable de la pressió de l’home sobre el territori cada vegada més gent pensem en el silenci i la no-acció com alternatives reals a un col·lapse futur. De vegades, per canviar les coses cal gosar escoltar (i llavors posar en pràctica, és clar) idees contraintuïtives, o que ho semblen fins que demostren la seva eficàcia. Com ara per exemple, sense sortir de Califòrnia, la lluita contra els incendis cremant boscos de forma controlada per eliminar arbres morts i aclarir el sotabosc.

A tothom li sembla evident que un governant ha de fer l’esforç d’arribar a acords amb els seus rivals polítics (tot i que segurament aquests dies no són els millors per afirmar-ho a Espanya), i tothom signaria també la idea que per governar rectament els polítics han de pactar amb els ciutadans. Doncs bé: enllà dels altres polítics i dels ciutadans hi ha avui un pacte més primari, més elemental, però radicalment necessari, i prioritari: el pacte amb la Terra, amb la natura. Les muntanyes (i les valls i els rius, i els arbres, i el mar) criden i no podem seguir fent veure que no ho sentim. Malgrat el soroll dels cotxes, dels aires condicionats, de les campanyes electorals i dels lobbies, polítics i ciutadans hem de ser capaços de fer com John Muir i pensar i decidir a contracorrent.

------------------------------
Publicat a El Periódico, 3-X-19
Versión en castellano

SNYDER, COM ROQUES

Lay down these words
Before your mind like rocks.

Gary Snyder va publicar el seu primer llibre de poemes, Riprap, al Japó l'any 1959. Avui a les llibreries dels Estats Units pots comprar una preciosa edició del cinquantenari (que inclou Riprap i les versions de Han-Shan, Cold Mountain Poems) a la contracoberta de la qual se situa Snyder, per l'obra i pel seu exemple vital, entre Tu Fu i Thoreau.

A "Zen Master", l'entrevista amb ell que mencionava a l'entrada anterior, hi ha unes paraules de Seamus Heaney (el vincle potser no és evident --o no ho era per a mi--, fins que hi penses una estona) sobre els poemes plens de pedres de Riprap, amb l'experiència com a treballador d'una brigada a les pedreres de granit de Sierra Nevada al darrere. Heaney hi parla de paraules posades com pedres, pesants i sòlides, al davant dels ulls de la ment del lector: “I felt absolutely at home with the colloquial voice and the honest-to-god, honest-to-earth elemental content—the things of the poems. There is something unleavened about that first book. The elements of the poems are trustworthy, and you feel there’s a real coherence in the sensibility that’s transmitting them to you. And, in the primal, mythic-poetry sense, he’s back on the Hill of Parnassus.” Something unleavened: cru, o millor sense llevat. Àzim, honest, elemental. I tenia seixanta anys de carrera per davant.

ANIVERSARI

Ahir el poeta i assagista Gary Snyder, un habitual en aquest blog, va fer vuitanta-nou anys. Amb José Luis Regojo n'hem traduït al català una antologia de poemes de natura que vam titular Les muntanyes són la teva ment (Tushita, 2013). En castellà en trobareu diversos llibres publicats per Árdora i, més recentment, Varasek Ediciones.

Felicitats, mestre!

PAU

Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit...

























Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.

QUÈ SOM

Lo que el suave murmullo otoñal de los grillos
es para nosotros,
lo somos nosotros para los árboles

como ellos lo son

para las colinas y las rocas.

                        Gary Snyder
                        versió de Nacho Fernández

PINYOL

Està bé no poder
separar l'avellana de la pedra.
Està bé no poder
desprendre la carn de l'os.
Està bé no poder
treure les pepites del meló.
Està bé no poder
discernir la llum de l'ombra.
Està bé no poder
desarrelar tant de vi.
Està bé no poder
separar fàcilment les coses.

Hauríem d'extirpar
els estels al cel, el somni
a l'ésser, les preguntes
al silenci, i prescindiríem
de la bellesa d'enfebrar
si un cuc, només un cuc,
ens expulsa de l'univers.

Està bé no poder
dividir dos entre dos.
Està bé saber-ho.
Està bé no entendre-ho.
Està bé no poder.

        Josep Porcar, Nectari (Edicions del Buc, 2016)

SNYDER AL RAVAL

Hi ha pantalles que fan tanta il·lusió que les enganxes al blog així a pèl i senceres. Espero que a la gent de La Central no els importi. La lletra (massa petita, ja ho sé) diu que dijous a les 19:30h presentem a La Central del Raval, allà amagats a la cripta, La mente salvaje, poemas y ensayos, la primera antologia de poesia i prosa de Gary Snyder que es va publicar a Espanya, exhaurida de fa anys i ara reeditada per Árdora Ediciones en format més gran i generosament ampliada, i hi presentarem també la primera edició en castellà de La práctica de lo salvaje (Varasek), l'aplec d'assajos més conegut de Gary Snyder sobre ètica, medi ambient, activisme i compromís. Aquí podeu llegir-ne les primeres pàgines en pdf.

Dijous a La Central del Raval us esperem Ignacio Fernández (compilador de La mente salvaje...), José Luis Regojo, traductor i snyderià de primera hora, i un servidor. Però sobretot us hi espera Snyder. Si el coneixeu ja sabeu que no us decebrà. Si no el coneixeu, feu-me confiança: aquests llibres estranys, intensos, radicals són dels de veritat.

MÉS
Snyder abans, aquí al F l u x.
I en català, a Tushita Edicions.