De la sèrie "Com pot ser que no hagués vist mai abans aquesta foto?" (que és, de fet, una postal de l'època). Àngel Guimerà davant del monument a Rafael Casanova, al que llavors era el Saló de Sant Joan (avui passeig Lluís Companys), a l'entrada a l'Exposició de 1888 venint de l'Arc de Triomf.
[dibuix de Manuel Bas, extret de Pessebre (1947), de Joan Amades, i de "Les figures del pessebre" d'Albert Jané]
Fins al 4 d'octubre hi ha oberta a l'Art Institute de Chicago l'exposició "Gustave Caillebotte: Painting His World". A més del quadre famós dels rascadors de parquet, cedit pel museu d'Orsay (que molts coneixem de quan vam estudiar Història de l'Art), a la tria, prou generosa, destaquen tot un seguit d'interiors burgesos amb escenes de vida més o menys quotidiana i, entre tots, alguns bons exemples de gent corrent llegint, com aquest "Interior, dona que llegeix" (1880, col·lecció particular) amb el curiós triangle generat sota les pàgines del diari que ella té entre les mans, on queda contingut (i transformat en un nou angle del triangle), més petit, a uns metres, ell que també llegeix. Lectura (lectures) a prop.
Et mires la mare de Déu i la pila de coses per aquests dies i penses, "Si ella duia el llibre sota el braç, i en l'altre el Nen, deurà ser normal que jo no sàpiga fer la maleta i no posar-ne..."
A mesura que em vaig fent gran cada vegada m'agrada més el Tiziano (Ticià, si voleu) gran. És greu, doctor?
L'altre dia, no sé si adormit o en vetlla, vaig veure la seva casa sent saquejada per la gent de la ciutat que l'acabava d'honorar amb un gran funeral a Sant Marc i a I Frari, i riques brodadures estripades mig penjant molles en un canal.
"Quan la gent em diu que no entén un poema, jo els dic: 'Bé, tu escolta'l i prou. L'exposició al poema és part de la seva força. No t'enderiïs amb una comprensió intel·lectual dels versos'. No esperem entendre l'art visual d'aquesta manera".
Gary Snyder a Dara Goodyear, en una magnífica entrevista de 2008 ("Zen Master") a The New Yorker
La bellesa i l'equilibri existeixen: són, per exemple, en un quadre com aquest de Rembrandt o d'un seu deixeble ("Home assegut llegint en una sala noble", 1628-1630).
 |
| National Gallery, Londres |
Miquel Barceló passejant pel Museo del Prado amb el fotògraf Jean Marie del Moral com a testimoni a "El Prado de Barceló" (El País Semanal, 2-VI-19).
I llavors salta l'espurna, la meravella, l'alegria íntima en trobar-t'hi, d'alguna manera (modesta i banal si voleu), retratat: "Cuando voy a un museo, si puedo llevo siempre un cuaderno pequeño en mi bolsillo. Puede sorprender, pero suelo detenerme en los mismos detalles. No es para recordar, pero me ayuda a observar. En estos cuadernos también hay cosas que no tienen nada que ver: listas de compras, notas diversas… Hago los cuadernos como realizo mis cuadros: sin objetivo preciso. Son pulsiones. Los cuadernos no son estudios ni preparatorios de nada. Tomo notas por todos lados, no saco fotos, dibujo en mis cuadernos".
 |
| Foto: Jean Marie del Moral |
(Deixo la paradeta en suspens per uns dies. Sóc a veure el sant patró a la terra de Joan Coromines.)
Fer servir el vers lliure em ve tant de gust com posar-me a jugar a tennis sense xarxa.
Robert Frost
De vegades –cada vegada més– se'm confonen els pintors i els segles: avui he trobat un Comadira del XIV al monestir de Pedralbes, a la capella de Sant Miquel, acabada de restaurar (si encara no hi heu anat poseu-ho a l'agenda com un sí sí sí).
M'encanta el joc que s'ha posat en marxa informalment a Twitter, similar en part al "Cartoon caption contest" del New Yorker, a partir de la foto del rei Felipe VI i Barack Obama drets davant del Gernika, amb la gent imaginant què devia dir el rei d'Espanya a l'expresident nord-americà. I no he sabut estar-me'n de fer-hi la meva aportació.
 | |
| "Picasso lo tituló 'Gernika'. Que en vascuence significa 'La ley es la ley, en España manda el Rey. Y por eso lo trajimos a Madrid'." |
Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.
Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)
Veiem girar i girar la roda de la ruleta, negre i vermell i blanc. Alguna vegada hi tirem una bola i tot, ja no saps si per plaer, per inèrcia, per curiositat o per vici. "És una ciència inexacta. Com tota la resta en aquesta partida, ningú no en sap res", diu Terry Wogan, un dels locutors més famosos de la BBC Radio, parlant sobre què té èxit i què no (en música, però podria referir-se a qualsevol art) cap al final del documental "Eva Cassidy: Timeless Voice". I tanques els ulls i et limites a escoltar aquella veu, cremant tota en cant, un cop més i encara. A això ens dediquem: a la ciència inexacta.
"Cap altre artista no s'acosta tant a fer-nos creure en la vida palpitant d'allò que pinta", Katya Andreadakis Berger en una carta al seu pare, John Berger
 |
| Ticià, "L'Assumpció de la Mare de Déu" (1516-1518, S. Maria Gloriosa dei Frari, Venècia) |
Entrades
Comentaris
