EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

CD

L'espècimen més rar en una organització: el competent disponible.

 

AQUELL JAZZ

Avui un editor i un traductor (Albert Nolla) m'han fet feliç. 

 

AQUESTA NIT A SAMARCANDA

Una de les històries més boniques i més iròniques --sí, també més tristes-- que conec. Un clàssic persa, recollit per Jean-Claude Carrière en aquella meravella que en castellà es va dir El círculo de los mentirosos (a Lumen):

ESTAR-NE SEGUR

"si has d'estar segur, no escriguis", diu (l'últim vers del poema) que li va dir John Berryman a W.S. Merwin quan aquest, de jove, li havia demanat consell sobre escriure versos. Reporta la història (en principi, sobre Berryman i la seva complicada relació amb el procés creatiu) Maria Popova al seu excel·lent blog, The Marginalian. 

 

IDUS DE MARÇ

"Fes-te fotre, fill de ta mare", o potser "Merda, fill de..." És precís recordar Suetoni... I tenir present que Shakespeare era per damunt de tot dramaturg. O, com diu Carner, que els diccionaris de butxaca no només deformen la butxaca.

 

FER, NO SER

"No pensis en el que vols ser, sinó en el que vols fer". El físic Richard Feynman és una mina de mirades i consells raonables, sovint exhilarants.

 

 

PROSPECTIVA

La gràcia de jubilar-se deurà ser no haver de corregir més.

 

TASTI EL MOSSÈN

"La història del món, estimat (...) és qui menja i qui és menjat". Trobo que en aquests nostres temps trumpians s'hauria de reposar el Sweeney Todd de Sondheim i Hugh Wheeler. El barber diabòlic del carrer Fleet va bé per explicar moltes coses, o per fer-les més passadores. I no recordava que a la lletra també hi surten els poetes (menys encara que hi tinguin a veure amb els nostres estudis de posteritat):

Haven't you got poet
Or something like that?

No, you see the trouble with poet
Is how do you know it's
Deceased?
Try the priest

 

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

NOVETATS QUE SÓN ECOS

L'única manera de superar la bona notícia que Kathleen Edwards estigui de tornada (amb l'EP Sweetness Follows) era que ho fes amb una cançó com "Hello in There", versionant John Prine. Per què? Perquè a banda que sigui una balada de primera, és un dels meus trios predilectes de fa molts, molts anys (del 1990), amb Billy Bragg, Natalie Merchant i Michael Stipe compartint barcassa a Glasgow. Hello in there...

Tot plegat, rodó com un bon cap de setmana. Enjoy.

CANNAREGIO

A Venècia vaig aprendre (i, millor: vaig assumir) que no passa res per perdre's.