BIBLIOTECA J.V. FOIX

A Sarrià. De vegades ens en sortim. 

 

I JA ESTÀ

El secret és que no hi ha secret. 

UNA CONVERSA AMB BERTA PIÑÁN

Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota. 

Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.

 

Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.

EL PRIMER MATÍ

He fet una variació a partir d'una versió d'un poema d'Izumi Shikibu de mil anys enrere:

 

   Avui, diria,
   el món no sembla
   el món de cada dia:
   aquest d'aquí
   és el primer matí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NADAL DE 1914

Les Festes són temps de regals: Jordi Puntí ha escrit aquesta carta-conte al darrer número de L'Avenç: "Nadal de 1914. Una carta".

 

CANÇONS A LA TELE

Si aquests dies teniu la mala pata d'haver de veure els programes de Nadal a les televisions públiques i privades i us toca entomar les cançons que hi canten, recordeu que al 1993 a Irlanda al programa de Nadal del Late Late Show hi van portar aquesta noia a cantar aquesta cançó.

Visca Irlanda.

 

MÉS O MENYS UNA NADALA

ESPERA

Esperava resposta a un missatge que em vaig descuidar d'enviar. Quantes coses més, així?

 

 

 

PENSANT-HI

Una cançó de cap de setmana, amb una de les meves cantants preferides d'ara. Que el passeu així de bé.

 

TRIA

«El màxim del millor, el mínim del pitjor.»

  Robert Louis Stevenson

 

HAN PASSAT SEGLES

"The Carriage held but just Ourselves – And Immortality" / "Al Cotxe anem Nosaltres dos – i la Immortalitat".

Aquest vers d'Emily Dickinson, aquest poema i aquest duet de Susan McKeown i Natalie Merchant posant-hi veus són (o si més no a mi em resulten de fa anys) magnètics. Jo ja m'ho sé, per què hi torno avui. A passeig amb les paraules, mirant el cap dels cavalls. I passen segles i som al mateix dia.

 

AL TREN

Tinc el llibre que llegia
a la falda. Tu dorms.

És bonic, a fora:
camps, estanys i arbres d'hivern
sota el sol de febrer,
els aparcaments són mosaics brillants. 

Llargs minuts resplendents,
la teva mà a la meva,
encara càlida, encara.

                          Wendy Cope, "On a Train"

                          Versió de JS