dijous, 30 d’abril de 2020

DESIGUALTAT UNIVERSITÀRIA

Final més que pertinent a les reflexions d'un responsable acadèmic sobre el que el Coronavirus està representant per a l'ensenyament universitari:

"(...) En fin, en el contexto del confinamiento no falta quien se deja llevar por una ilusión embriagadora al afirmar que las universidades presenciales están dando pasos de gigante hacia la virtualización. Como si todo lo que no se ha hecho en dos o tres décadas se pudiese hacer a toda prisa y contrarreloj en un entorno tan poco propicio. La verdad es que a los profesores se les está exigiendo un esfuerzo casi heroico, que hace abstracción de su situación personal, no siempre sencilla, pues ellos también enferman pero se espera que sigan dando clases como si nada. Y a la inversa, el estudiante corre el riesgo de que se le pida lo mismo o incluso más que antes. Por ello parece más necesario que nunca hablar de educación y de desigualdad.

Thomas Piketty escribe en su último libro (Capital et idéologie, 2019, publicado en español por Deusto) que es el combate por la igualdad en la educación el que ha permitido el desarrollo económico y el progreso humano. Si esto es así, las universidades se encuentran ante una oportunidad de oro para reflexionar sobre la desigualdad en la sociedad en general y entre los estudiantes en particular. No cabe permanecer ajenos a situaciones de exclusión que provocan mucho sufrimiento entre los alumnos y su entorno.

Así pues, hace falta que los miembros de la comunidad educativa seamos conscientes de las desigualdades que indudablemente existen y que no partamos de la premisa falsa de que la virtualización de un curso por parte del profesorado produce al mismo tiempo la del estudiante. Los problemas sociales no van a desaparecer, eclipsados por la gravedad del drama sanitario, sino que este –y todas sus consecuencias, aún insospechadas– suponen el riesgo de ahondar más aún la ya existente brecha digital entre unos y otros. Por ello hay que saludar medidas como el préstamo gratuito de portátiles y otras que, aunque no sean suficientes para resolver el problema de fondo, van al menos en la buena dirección."

  Albert Ruda, "La universidad ante la pandemia: estudiantes que rezan para que sus megas no se acaben y profesores agobiados (eldiario.es, 28-IV-20)


dimecres, 29 d’abril de 2020

TORNA BRADBURY

"El bomber dubitatiu de la novel·la som segurament nosaltres mateixos, més en aquest temps en què les arbitrarietats policials i militars son utilitzades pel poder per demostrar qui mana. A què ve l’exhibició d’uniformes i medalles –guanyades on?– a què ens ha sotmès el govern 'progressista' en totes les rodes de premsa de les últimes setmanes?

La situació d’abús de les autoritats contra els llibres i la crema dels prohibits ara no caldria perquè la censura no cal que vingui de dalt sinó que és implícita a la civilització de rucs que hem aconseguit forjar. Si abans, nazis, soviètics, catòlics i musulmans havien cremat llibres, ara no es necessari perquè el llibre com a gran objecte cultural ha estat arraconat, fins i tot en el seu vessant d’entreteniment. Garcia Tur posa el dit a la nafra quan escriu 'una distopia en què la cultura de l’entreteniment més frívol ha desplaçat la cultura, en general'. 'És un món feliç, sempre que no et desviïs del lloc que tens marcat –consell: no surtis a fer un tomb perquè sí; no captis l’atenció de les autoritats o procediran a neutralitzar-te–. És un món, d’altra banda, on els llibres són material subversiu i la seva tinença, un delicte que es redimeix per via del foc. És un món irreal i, al mateix temps, prou familiar. Ens sorprèn i, a la vegada, tot plegat ens sona... Oi que ens sona?'."

  David Castillo, "Profecia d'un abús policial" (El Punt Avui, 29-IV-2020)




diumenge, 26 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Em pregunten si treballo, en aquestes circumstàncies (si llegeixo i escric i tradueixo, suposo que volen dir). La veritat és que no gaire. Però m'he enregistrat en vídeo més vegades i més minuts que en la resta de la meva vida tota junta. Això sí, això segur.




dimecres, 22 d’abril de 2020

dilluns, 20 d’abril de 2020

AGORA CONTEMPLAMOS A MAR DE VIGO

                                        A Eduardo
Amei a mar de Vigo.
Amei a luz que modifica a doctrina dos astros
a total curvatura que da unidade ás formas
cando a badía nace cada mañá
e ti agardabas.
Foi o móvil primeiro.

Amei o espacio único
cando decrece a chuvia pola banda da Guía
e a mar indefinida —paráfrasis celeste—
pode entregar a luz.
Amei o reino onde as aves inician unha curva
melódica para morrer de amor nos outonos diáfanos
do norde.

Amei os días indecisos. Había un río inmóvil.
Aínda ausencia implacable escribía
nunha letra miuda a nosa historia
e pechamos nun códice as derradeiras páxinas
do amor. Opera omnia.

Agora contemplamos a mar de Vigo xuntos.
Vemos caer a noite nun equilibrio ingrávido
e escoitamos a última sinfonía do crepúsculo nas avenidas
interiores dun xardín en penumbra.
Ben sei que ficarei neste sosego para sempre.
Mentres cruzamos pórticos transparentes
pontes iluminadas
espacios sucesivos
chegan coma mensaxe as horas extinguidas
no axioma da existencia.
Ben sei que ficarei neste sosego inda despois
da morte.

                    Luz Pozo Garza, Códice calixtino (1986)

divendres, 17 d’abril de 2020

CONFINAMENT

Una ambulància invisible. La cançoneta, la cançoneta, la cançoneta. Mires d'entendre-hi res, què deu voler dir. Molta estona. S'allunya i encara la sents. Realment, comença a pesar-te.




dijous, 16 d’abril de 2020

PELS LLIBRES, NO LES DROGUES

Més blanc que el blanc, o més blanc que la pal·lidesa. Llegim i versionem, que el món s'acaba!

Durant anys havia pensat que la versió original del tema "A Whiter Shade of Pale" era de Roxette (fustigueu-me), i ara buscant com sempre una altra cosa he descobert que no, que surt el 1967 del disc de debut dels Procol Harum, per cert amb un vídeo pseudopsicodèlic que fa bastanta por:






Llavors ve sant Spotify i em fa descobrir aquesta joia encalmada de Dan Reeder:



i versions paral·leles de vegades tan bones com la de Joe Cocker de 1980, que podria passar també perfectament per original



al costat d'altres, en canvi, no tan (o no gens) reexides, com les de Billy Joel o de la insigne Bonnie Tyler.

Però la millor frase sobre tot plegat és de Keith Reid, un dels co-autors de la cançó, davant de l'espiral d'explicacions, interpretacions i elucubracions que va despertar i ha anat arrossegant al llarg dels anys: "Està influïda pel llibres, no per les drogues". Doncs això, llibres.

And so it was that later
As the miller told his tale
That her face, at first just ghostly
Turned a whiter shade of pale



MÉS
I encara hi ha més versions, és clar, ja més aviat camí de l'infern:
- Eric Clapton
- Gary Brooker, dels Procol Harum, amb Queen!
- Percy Sledge

dimarts, 14 d’abril de 2020

I MÉS TERRAT

La veritat és que Eliot devia ser un sonso, o no vivia per aquests verals. Abril és un mes magnífic, fins i tot mirant-te'l confinat a casa.

Foto: elnacional.cat

diumenge, 12 d’abril de 2020

PASSING THROUGH

Una cançó tradicional amb Jesús al Calvari... i Nathaniel Rateliff i Gregory Alan Isakov i una bona colla més a dalt de l'escenari.

Apa, bona Pasqua (sometimes happy, sometimes blue...) a tothom.



eTown webisode #553 - Gregory Alan Isakov /  Nathaniel Rateliff / eTones - "Passing Through" from eTown on Vimeo.

dissabte, 11 d’abril de 2020

LA VINGUDA

I Déu va sostenir a la mà
un petit globus. Mira, va dir.
El fill mirà. Molt lluny,
com a través de l’aigua, va veure
una terra abrusada d’un color
violent. Allà, la llum
cremava; edificis esquerdats
projectaven ombres: una serp
brillant, un riu es
desenroscava, radiant
de llot.
             En un turó
nu, un arbre nu entristia
el cel. Tot de gent
alçaven les mans primes
a l’arbre, com si esperessin
que un abril desaparegut
retornés a les seves branques
encreuades. El fill se’ls mirava.
Deixa-m’hi anar, va dir.

            R.S. Thomas, “The Coming”
            Versió de JS

divendres, 10 d’abril de 2020

ATAVISMES

La gent se'n fum de les processons. I toquen l'himne del país davant dels hospitals, aplaudeixen a militars analfabets i s'escolten el que diuen sobre una crisi futbolistes milionaris. Tot en ordre. De revista.




dimecres, 1 d’abril de 2020

PODEM

Des de casa fem el que podem però, com deia aquell, a poc a poc la verdad desagradable asoma (via @jdorcacosta i @oriolmalet)