ELS ANIMALS PREGUEN?

JO ERA ALLÀ, DRETA

No sé a on van les pregàries,
     o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
     endormiscats al sol?  
L’opòssum prega, mentre
     travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
     que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
     vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
     de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
     dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
     o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.

Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.


       —Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
        Versió de JS