dimarts, 14 de juny del 2016

PER TOT EL CEL, CAPVESPRE

Per tot el cel, capvespre.
La llum mor a l’oest.
Volen els últims corbs,
cridant, cap al seu cau.
La lluna ha vingut prest.
Ja lluen les estrelles.
Sense pensar, sense cap por
ara, cor meu, troba la pau.

Dorm sense somnis, deixa enrere
el que t’obligui o sigui un fre.
Resol els greuges amb l’etern:
no són per sempre, les estrelles.
La lluna un dia morirà
i tu i jo, la Terra, el vespre.
Al cel tot és fix a l’espera
de la crescuda del passat.

  Vikram Seth, Summer Requiem (2015)
  Versió de JS


Amb l'agraïment del versionador a Miquel Àngel Llauger, que em va posar en la pista del poema original.

2 comentaris:

  1. "La crescuda del passat". Per als que ens agrada de traducció de versos, un bon exemple de com la recerca d'una bona solució pot carregar un vers de ressonàncies inesperades (l'evocació de la crescuda d'un riu) que a l'original no hi eren.

    ResponElimina
  2. Sí, quin versot final, nen... Bravo.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.