CEL BLAU

Una versió magnífica, i molt fidel, és clar, del "Sky Blue Sky" de Wilco en la veu i la guitarra de Jeff Tweedy.

I bon cap de setmana a tothom, faci el temps que faci. 

 

WANG WEI EN CATALÀ

Això serà dilluns vinent, dia 16, i estarà molt bé (per poc que us interessin la literatura, la traducció i/o la poesia). És una activitat del Màster en estudis comparatius de la UPF, però oberta a tothom. I el Manel Ollé deu ser qui en sap més del tema per aquests verals, juntament amb la versionadora, la Dolors Udina. 

Un llibre mític per a traductors, poetes i sinòlegs, un joc literari sensacional en què han participat al llarg del temps una llarga llista de noms il·lustres (inclòs el meu benvolgut Gary Snyder). Dedicat també tot plegat, si m'ho permeteu, a Marià Manent i Dolors Folch.

 

 

UN ESTRANY A L'ALTRA BANDA DE LA SALA

Dins de la carpeta Maridatges que no Esperaves, aquí teniu el de Bob Dylan i Rodgers & Hammerstein II, amb aquesta versió de "Some Enchanted Evening", del musical South Pacific. (Val a dir que el disc Shadows in the Night (2015) és ben bé, com en diuen per aquí, un underrated.)

Ah, aquest "so del seu riure"... Apa, bon cap de setmana a tothom.

DE TORNADA

Del disc recent de versions de Kathleen Edwards, feliçment i generosament retornada al món de la música. "Crawling Back to You": una cançó un pèl llangorosa de Tom Petty (de Wildflowers, 1994). Val a dir que no és la primera versió d'ell que fa. (No m'havia adonat mai que els que també canten "crawling back to you", tot i que amb un estil bastant diferent, són els Arctic Monkeys a "Do I Wanna Know?". Les voltes que fan les frases fetes!)

Apa, versionadors tots, bon cap de setmana.

SOBRE LA PÀTRIA (B. Piñán)

[F l u x d'estiu, #5. Deu anys de versions]

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade" 

No em demaneu que parli de la pàtria... 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

W. Szymborska, "Possibilitats"

POSSIBILITATS (W. Szymborska)

[F l u x d'estiu, #4. Deu anys de versions]

Wisława Szymborska, "Possibilitats" 

Prefereixo el temps dels insectes al temps de les estrelles... 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

EL PRAT IL·LUMINAT (R.S. Thomas)

[F l u x d'estiu, #3. Deu anys de versions]

R.S. Thomas, "El prat il·luminat" 

He vist sortir el sol...

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

POLÍTICA (W.B. Yeats)

[F l u x d'estiu, #1. Deu anys de versions]

W.B. Yeats, "Política" 

Com vols, veient aquesta noia...

NOVETATS QUE SÓN ECOS

L'única manera de superar la bona notícia que Kathleen Edwards estigui de tornada (amb l'EP Sweetness Follows) era que ho fes amb una cançó com "Hello in There", versionant John Prine. Per què? Perquè a banda que sigui una balada de primera, és un dels meus trios predilectes de fa molts, molts anys (del 1990), amb Billy Bragg, Natalie Merchant i Michael Stipe compartint barcassa a Glasgow. Hello in there...

Tot plegat, rodó com un bon cap de setmana. Enjoy.

BRUNYIU LES VOSTRES ANTOLOGIES

M'ha tornat a les mans aquesta meravella de Cole Porter en una pel·lícula de George Sidney on uns comediants de Broadway posen en escena Shakespeare. Honor també a James Whitmore i Keenan Wynn (i a Èsquil i Eurípides): "Ara les noies elegants volen versos com els d'abans..."

 

UNA MÉS PER A LA TRIA

M'adono que fa massa dissabtes que he deixat de penjar-vos suggeriments musicals. I avui que he topat amb aquesta perla amb una interpretació peculiar d'una de les meves cançons preferides del Boss, hi torno. "Thunder Road". Amb aquell porxo al vespre i la porta prima que s'obre i l'aparició d'ella i Roy Orbison sonant de fons...

 

 

Una altra presentació de la cançó, de "Thunder Road", al 2005, amb Springsteen al piano i xerrant i explicant-se mentre el toca.

SOTA EL SOL NEGRE

AL CEL

No és cap versió del llibre (pòstum!) de Verdaguer, sinó una d'elegantment apausada d'aquella cançó antològica dels Cure de finals dels vuitanta. Show me, show me, show me... Atents a The Lumineers! I el millor cap de setmana per a tothom. 

THESE FOOLISH THINGS

He preparat una llista en obert a Spotify amb un grapat de versions (de moment, vint-i-sis) de "These Foolish Things (Remind me of you)", el gran estàndard d'Eric Maschwitz i Jack Strachey amb una història --sol passar-- prou curiosa al darrere. 

Per acompanyar el diumenge, aquí en teniu una amb la trompeta de Chet Baker, i si us ve de gust tafanejar la resta (diria que no n'hi ha cap que desentoni), les trobareu aquí.

 

LA NEU

Aquí, tot esperant la neu, porto dies amb aquesta cançó de fons, en mode bucle. De l'ocell que a Nord-amèrica en diuen snowbird sembla que aquí n'hem de dir jonc fosc. De la interpretació de la canadenca Catherine MacLellan també en podem dir un bravo (la cançó és de son pare, Gene MacLellan).

Apa, doncs, obrim les ales minúscules i envolem-nos i si hi ha sort se'n emportarà un jonc fosc per damunt del blanc de la nevada.

 

QUÈ FA TANTA GRÀCIA

De vegades em ve com la intuïció que ja comencem a ser uns ganàpies. Bé, doncs aquí en teniu un altre, cantant una cançó que també suma dècades composta per ell però popularitzada per un favorit de qui escriu això, ja ho sabeu.

Apa, doncs. I molt bon cap de setmana als que també us ho heu preguntat algun cop.

 

ELS COMPROMISOS

Visca la tendresa, a més dels encàrrecs. I bon cap de setmana a tothom, com sempre. 

MÉS GRIS

 

 

L'adaptació de la lletra de "Misty" és de Jaume Picas.

ESTRANGERIA

Si penseu que res no iguala la versió de "Don't go to strangers" del duet d'Amy Winehouse (obviem-ne el vestit) i Paul Weller (ep, que a mi m'ha passat), torneu a escoltar-vos abans la senyora Etta Jones.

I bon cap de setmana als que acullen.

 

 

Aquí una altra versió una mica menys salvatge —tot i que amb més mal so— del duet. Per a un doble canvi d'aires, aquí i així la canta Joni Mitchell, i així ho fa ("I told you not to go to strangers") Dinah Washington.

RETORNS BONS

De la sèrie (o la llista, que potser s'hauria d'obrir), "Cançons més versionades de la història". I a sobre aquesta tampoc no m'agrada gaire. Però és que ella és Stacey Kent, i el vídeo em serveix per explicar-vos que té disc nou, Songs From Other Places (2022).

Apa, bon cap de setmana a tothom.