SES FEINES

[dibuix de Manuel Bas, extret de Pessebre (1947), de Joan Amades, i de "Les figures del pessebre" d'Albert Jané]

ESPERANÇA POSSIBLE

Una molt bona conversa (llarga, distesa, còmplice, amb noms i exemples) entre dos coneixedors de causa sobre cultura catalana, diplomàcia internacional, associacionisme i militàncies, accions i esperances degudes, possibles i impossibles. Carles Torner acaba de publicar un llibre sobre el tema.  

UNA ALTRA COLUMNA SOBRERA

El món és ple de faltes d'ortografia. I algunes fins i tot donen lliçons. 

ABC D'ODI (AL CATALÀ)

Sociopatia acadèmica i periodística sumades. Les Illes i el País Valencià són el camp de batalla, i els catalanoparlants som la nosa a eliminar.

DIPLOMÀCIA CULTURAL

Això és avui i demà. Hi parlarem de diplomàcia cultural i de diversos casos catalans. I jo, per això, del PEN i d'Even-Zohar, amb permís de la Simona Škrabec (amb qui vam escriure una peça llarga apareguda en anglès al llibre Culture as Soft Power publicat per De Gruyter. Si us interessa, aquí us la podeu descarregar).

 

INVESTIGAÇÕES NA CULTURA

Sí, la cultura és objecte de recerca, d'anàlisi i de discussió possibles. La setmana vinent, els dies 27 i 28 d'octubre, tindré la sort de compartir micro i discussions a la USC, a Santiago de Compostela, en el seminari "Investigações na Cultura", amb col·legues investigadors en cultura que admiro: Emilio Carral Vilariño, Itamar Even-Zohar, Antonio Monegal, Clara Saraiva, Rakefet Sela-Sheffy i Elias J. Torres-Feijó.

Les sessions seran retransmeses en obert en streaming a través de https://www.facebook.com/RedeGalabra.

RETALLADURA

Portem trenta anys retallant pressupostos. Confio que a hores d'ara com a mínim les tisores ja estiguin amortitzades.

 

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

COMPULSIÓ

La distància que hi ha entre citar i pensar ve a ser la mateixa que hi ha entre dir que faràs i fer.

ELEMENTO TRADICIONAL

Com tothom sap, els ja llavors espanyols van ensenyar als futurs nord-americans a celebrar el Thanksgiving (o això expliquen, pagat entre tots, els savis d'@EspañaGlobal), i el dia que va néixer el Nen Jesús el drap en què el van embolicar a Palestina (o amb què s'embolicaven les muntanyes) duia els colors de la rojigualda, com es pot veure reproduït al pessebre institucional de la foto. "Todos los que hemos tenido belenes en las casas sabemos que era también un elemento tradicional poner la enseña nacional", ha explicat l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, un home molt viatjat, lector segurament de Michael Billig i que recorda perfectament com van anar les coses fa un parell de mil·lennis.

Thanksgiving i Nadal són tradicions espanyoles. Dos fets històrics d'interès que espero que no obviï l'assignatura d'Espíritu Nacional que aviat ens deuran tornar a clavar entre Matemàtiques i Religió. ¡Pardiez!

AVIAT I BÉ

Quan llengua, sentit comú, ritme i memòria compartida es troben, passen coses tan boniques com aquesta: "Aviat i bé no van pel mateix carrer". Si en voleu més (sobre frases fetes i sobre un hipotètic esperit balear, que tal vegada sigui mediterrani, o catolicomediterraniagrari), us recomano l'entrevista al diari Ara d'ahir amb Bàrbara Sagrera, responsable del Corpus de fraseologia de les Illes Balears. El llibre l'ha premiat i l'edita aquest petit miracle cultural que és la llibreria Món de Llibres, a Manacor.

TANTA TANTA LITERATURA

"El resultat és un volum d’història i anàlisi cultural on es fixa en el rol, les traces i les relacions dels agents literaris (escriptors, editors, traductors, organitzacions, institucions, revistes...), en el seu ressò “simbòlic” i “retòric” i en com han acabat configurant la “cultura catalana contemporània”. En darrer terme, explica -o fa que s’entenguin millor- alguns dels fenòmens de l’època actual. Entre d’altres, “la potència editorial de Barcelona”, la gran quantitat d’escriptors i de premis, el commemoratisme (de “país enamorat de les celebracions” d’efemèrides d’escriptors), la hiperliteraturització del país i la cultura i la “retòrica literària d’honor i servei” (que contrasta, diu, amb “uns pressupostos públics de cultura minvants des de fa molt de temps” i amb el fet que “el nacionalisme retòric” recorri als escriptors com a “moneda de canvi”). Quin sentit atorga a la hiperliteraturització? Doncs des de l’elevada xifra de servidors públics d’un cert nivell que són filòlegs o “la forta presència de referents literaris en la vida pública” fins a la tirada -des de principis dels anys noranta- als centenaris d’escriptors o l’atenció “monopolitzadora” del Sant Jordi. “Com passa en altres comunitats fortament lingüístiques, a Catalunya la creació i gestió de la identitat nacional ha anat -i continua anant- associada a la llengua pròpia i a la literatura”."

Ho diu a "Totes les coses que ens fan un país hiperliteraturitzat" Anna Ballbona destil·lant a l'Ara d'ahir dissabte una llarga, apassionada i apassionant conversa a partir del Construir con palabras.

ABANS D'ASSIGNAR UNA RESSENYA

Potser sigui d'interès per als discutidors sobre la crítica literària al nostre país aquest fragment d'una entrevista amb Pamela Paul, Gregory Cowles i Barry Gewen, responsables de les ressenyes del New York Times, sobre les regles i criteris de la publicació per evitar conflictes d'interessos (via @KatyDerbyshire):

“First, we do a preliminary online search and go through our own archives. If you’ve reviewed an author for us before, you can’t review that person again. With small publishing houses, you can’t review someone if you’re in the same house, even if you don’t have the same editor or the same publicist. You can’t review someone who shares the same agent as you. If you’ve been on a panel with the author and it was antagonistic, we wouldn’t want you to review that person. If you have written a book blurb for the author or been blurbed by that person, you can’t review him or her.

All that said, we then ask the reviewer to disclose any possible conflicts of interest, and that often results in a back-and-forth.

What’s complicated is social media, because everyone is “friends” online. So we sometimes get into intricate discussions, like, “You follow her on Twitter, but have you ever direct messaged?” We want to get a sense of whether you actually know the author.”

  "How The Times Avoids Conflicts of Interest in Book Reviews" (8-X-2018)

CONSTRUIR AL NÚVOL

Llarga entrevista a partir de Construir con palabras, gentilesa d'Esteve Miralles, avui al Núvol. N'hi ha que ens costa tenir la boca tancada.

CAGA TIÓ

EL LLOC QUE INNOVA

Al documental “Silicon Valley: The Untold Story” s’esgrana l’èxit (i les crisis, cada cop superades) del lloc que avui és la Meca de l’alta tecnologia i el social media però que fa menys d’un segle (quan se’n deia vall de Santa Clara) eren tot camps de fruiters. M’interessen les raons que els especialistes i algun dels protagonistes de la història d’aquest espai aparentment màgic aporten per explicar per què tantes marques i tants invents avui essencials per a les nostres vides han nascut o han crescut justament allà, i no enlloc més. Un dels casos emblemàtics és el de Facebook, creat per Mark Zuckerberg a Boston però “fet” i expandit a Silicon Valley. I podríem afegir a la llista Adobe, Apple, Cisco, eBay, Google, HP, Intel, Netflix, Oracle, Tesla i tantes altres.

Els experts parlen d’una “màgia cultural” que fa que les coses funcionin, i a poc a poc concreten la suposada màgia: un ecosistema tecnològic, com una gran incubadora de talent, amb la combinació perfecta de condicions, gent i ambient; un espai relativament reduït amb una alta concentració de talent, amb l’ethos d’inventar i construir, la suma d’enginyers i emprenedors. En prenc nota mental pel que m’interessa, que és la cultura al meu país. O el meu país com a lloc on això podria passar al món de la cultura si sabéssim traduir-ho en termes nostrats. Com premiar les start-up culturals? Com augmentar la resiliència de les iniciatives? Com aconseguir empènyer empreses i institucions a abandonar, com recomana Don Valentine, fundador de Sequoia, allò en què ets bo per dedicar-te a una altra cosa en què pots ser millor?

No sóc babau, Catalunya no és Califòrnia. Però és bo buscar alternatives a l’anar fent, pensar fora de l’espiral de grans equipaments amb pocs recursos o subvencions i premis amb foto. Hàbitat favorable, gent amb talent, tothom connectat i condicions motivadores. Qui ha dit que l’alternativa al turisme no pot ser convertir-nos en un gran niu o hub cultural? Condicions i matèria primera hi són. Cal canviar dinàmiques i fer política. I això costa més que pagar una campanya de publicitat.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 21-XI-18
Versión en castellano

DEMOCRÀCIA I AUTORITARISME

"Jo no crec en les solucions postmodernes als problemes induïts per les estructures modernes. I, vulguis o no, l'estat-nació és una estructura moderna" (18:55); "L'autoritarisme és ara el default, en el nostre món" (50:30)... Un munt d'idees interessants, incloses aquelles en què no coincidim del tot, en la presentació a VilaWeb del llibre de Thomas S. Harrington, professor de Trinity College, a Connecticut, Una democracia cívica en temps autoritaris (Gregal, la versió anglesa aviat a Publicacions de la Universitat de València).

Una hora de conversa ben sucosa. Atenció, per exemple, a la insistència en el concepte de planificació de la cultura, perfectament aplicable al cas català (al minut 10), i en idees innovadores com la d'endogàmia oberta, plantejada cap al minut 23.


MÉS
Entrevista amb T. Harrington: "Catalunya és un laboratori en la lluita contra l'autoritarisme" (VilaWeb, 3-XI-18)
F l u x, "Investigar la cultura" (28-X-18)

INVESTIGAR LA CULTURA

D'ara endavant, quan em preguntin què són els polisistemes i qui és aquest Itamar Even-Zohar podré afegir a la resposta aquesta bona entrevista d'Antoni Bassas.

Vostè es dedica a la investigació de la cultura. En quin sentit?

La cultura és un fenomen que ha interessat sempre els éssers humans. Des de la història més antiga ja es van adonar que hi havia grups que tenien altres creences o s’organitzaven d’una altra manera. Des dels anys 70, amb els treballs de Luigi Luca Cavalli-Sforza i Marcus Feldman, s’ha desenvolupat el concepte que la cultura és també un tret de la vida d’altres éssers vius, com els ocells, els peixos i els primats, de manera que hem arribat a una conclusió molt important: cultura és el conjunt d’informacions necessàries per fer possible la vida. Si un ocell no pot aprendre els senyals sonors de la seva espècie no podrà trobar aliments o parella.

Llavors la cultura és molt més que la llengua.

Esclar!

Cultura és identitat?

No, és tot el que condiciona la nostra vida, el que mengem, el que fem... Per exemple, la cultura inclou quins són els límits de la ironia o de la serietat. Les dones israelianes que van emigrar d’Etiòpia ara estan més enfadades que abans perquè a Israel han trobat la legitimitat per estar enfadades. Abans, a Etiòpia, no era legítim que una dona s’enfadés, només podien enfadar-se els homes. És a dir que les emocions també estan condicionades pel territori.

[+]

UN EXEMPLE

L'altre dia llegint l'última columna a El Periódico algú em reclamava que donés noms locals argumentant que si no al final semblava que parlés massa en abstracte. I per mi no era així, però la constricció de l'espai t'obliga a anar per feina i els casos particulars, quan no són molt de domini públic, corren el risc de sonar a batalleta privada.

Però avui puc posar un bon exemple d'allò a què em referia. Ahir es va fer lliurament al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya d'una carta amb tot de signatures de persones del sector que coneixem i apreciem el Centre d'Art i Natura de Farrera, sorprenentment i tristament exclòs enguany dels ajuts del Departament i deixat en una situació que en podria fer perillar la continuïtat. Al CAN de Farrera s'hi fan estades i residències d'artistes, cursos de natura i activitats culturals de tota mena, i la Institució de les Lletres Catalanes hi organitza de fa anys (van per la vintena edició, si no m'erro) els Seminaris de Traducció Poètica de Farrera, un magnífic exemple de feina de formiga feta en xarxa, amb la humilitat i la fragilitat però també amb la persistència i la resistència de les teranyines, gràcies al qual s'ha traduït al català poesia en totes les llengües imaginables i s'ha posat en contacte els traductors catalans amb poetes d'arreu.

Reprodueixo tot seguit (amb el permís dels Amics del CAN) la carta adreçada al Conseller:

Farrera, 25 de gener de 2014

Benvolgut Conseller,

Les persones sotasignades ens adrecem a vós com a coneixedores de la tasca que
du a terme el Centre d'Art i Natura de Farrera, sigui per haver-hi col·laborat en alguna
ocasió, per haver-ne estat residents o bé per haver participat en activitats que organitza.
Ho fem per a demanar-vos que no deixeu sense ajuda econòmica (exercici 2013) a aquesta
singular iniciativa de producció cultural, segons decisió presa per una comissió de valoració
sobre la convocatòria “de projectes que articulin”, amb 4,5 punts. Aprofitant el recurs d'alçada
presentat per l'entitat, el Departament de Cultura que dirigiu té l'oportunitat de reconsiderar
la decisió presa i així assegurar la seva continuïtat.

Estem segurs que aquesta comissió rep moltes més peticions de les que pot atendre
en condicions i, pel fet de no conèixer de primera mà les característiques del CAN i la
seva molt especial localització i singularitat de servei, no l'ha pogut valorar en tota 
la seva complexitat. Sabem també que vos feu tot el que està a les vostres mans per
evitar que el panorama cultural català s'encongeixi i s'empobreixi més del que ja ha fet
els darrers anys. Amb tot, us preguem que reconsidereu aquesta decisió, perquè estem
davant d'un equipament extraordinari, i només cal repassar la seva trajectòria en el camp
de la creació i de la recerca, binomi que el defineix.

Com a creadors i responsables d'equipaments culturals, projectes de recerca, departaments
universitaris i altres iniciatives culturals de Catalunya, coneixem les activitats i la projecció
internacional del Centre d'Art i Natura de Farrera i us assegurem que hi ha pocs casos
a Europa amb un nivell tan alt de qualitat, amb una visió tan oberta i cosmopolita, així com
amb uns efectes directes sobre l'economia i la cultura locals tan palpables en el difícil medi
d'alta muntanya. En resum: es tracta d'un dels equipaments culturals de casa nostra més
coneguts i reconeguts arreu, malgrat el seu petit pressupost i una localització allunyada de
l'àrea metropolitana.

Estem segurs que també en sou conscient i que fareu els possibles per esmenar aquesta
decisió, raó per la qual us estem, ja des d'ara, profundament agraïts.

Rebeu la nostra més cordial salutació i consideració,

I ho signa una seixantena de representants del món de la cultura en el sentit més ampli possible, entre els quals hi ha, per exemple, la científica Josefina Castellví, el poeta i degà de la ILC Francesc Parcerisas, la demògrafa Anna Cabré, el filòsof Xavier Antich, la professora i directora de la Fundació Joan Brossa, Glòria Bordons, l'escriptor Colm Tóibín, la traductora Dolors Udina, la presidenta del PEN Carme Arenas o el geògraf Oriol Nel·lo. Al pot petit hi ha la bona confitura, i a les institucions culturals entusiastes, arrelades, proporcionades i ben gestionades hi ha la llavor per a la continuïtat i la represa, un cop escampi el trist panorama actual. Això és també el que volia dir l'altre dia a la meva columna.