CHICAGO (1950)
Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago.
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago.
[F l u x d'estiu, #14. Deu anys de versions]
Wendy Cope, "Al tren"
Tinc el llibre que llegia
a la falda. Tu dorms (...)
L'hivern que arriba com a novetat. Ja ve a ser això.
Bon cap de setmana a fredoliques i fredolics satisfets.
Escrit per
Jaume
a les
9:00
Són les nou del matí. No plou ni glaça
i arreu s'estén la joia del treball.
Darrera d'una rossa un jove passa
i somriuen els dos, carrers avall.
Els tardans col·legials són a la plaça.
Juguen a fet. Blavor. Frega un mirall
la carnissera jove, fresca i grassa,
i... els nois empaita el guarda, al capdavall.
Refilen els ocells damunt les branques.
Esmorzen uns cotxers. És ja el sol alt.
I el vianant aquest, de barbes blanques,
retrobarà, impassible un criminal.
Para's un cotxe que després arranca.
Cerquen uns ulls a uns altres molt endalt.
I un balcó s'obre i una lletra es tanca,
i és medicina per al cor malalt.
Josep M. de Sucre, L'Ocell Daurat (1921)
No sé si queda bé o malament dir-ho (ni m'importa, francament), però a hores d'ara John Berger s'assembla bastant a la mena d'escriptor que m'agradaria arribar a ser. M'agradaria.
Fa uns anys per aquestes dates vaig traduir-ne a rajaploma aquí al F l u x un fragment ("Once upon a time") que us recomano: una de les coses més fines que he llegit sobre fronteres i migracions al nostre món, sense un sol gram de nyonyeria.
Descansi en pau.

Escrit per
Jaume
a les
11:23
Etiquetes: Animalia, Art, Berger, D'escriure, Hivern, Muntanya, Traduir
i pluja i promesa de neu. Un bon cap de setmana.
NITS DE VENT
Quan surten els estels i surt la lluna,
quan el vent bufa fort,
tot al llarg de la nit molla i obscura,
ell cavalca al galop.
Tard en la nit, amb els focs apagats,
per què galopa amb cavall desbridat?
Quan els arbres gemeguen i es barallen
i el mar mou els vaixells,
enllà pel camí ral, soroll i tralla,
enllà galopa més.
Enllà galopa i galopa i llavors
gira i se’n torna altre cop al galop.
Robert Louis Stevenson,
Jardí de versos d'un nen (Castellnou, 2011)
Versió de JS
MÉS
El poema original: "Windy Nights".
La mateixa cançó, versionada per David Bowie.
Escrit per
Jaume
a les
13:18
Si a vosaltres també us passa que mai no esteu segurs si els 30 graus Fahrenheit de Nova York, per exemple, són molt o poc fred, us agradarà aquest mapa dels països del món que medeixen la temperatura amb graus Celsius i Fahrenheit, com l'acudit aquell del que anava per l'autopista amb tots els altres cotxes en contra direcció.

via Beautiful Maps (@BeautifulMaps)
Escrit per
Jaume
a les
19:38
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017