CIUTATS

A Nova York hi vas, a Chicago hi viuries.

MITGES VIDES

En un concert a la sala Space, a Evanston, el teloner, Dave Moore, explica a Jeffrey Foucault, enllaçant de primera el que diu amb la cançó: "Ara que ja soc gran, l'únic retret que em faig és que em vaig passar la vida anant de bars, i de la meitat de la vida no me'n recordo... i l'altra meitat no hi ha manera que l'oblidi."

 

S CORNELL AVE

Un àpat a casa, un llibre, una trobada amb amics, les maletes per a un viatge: ho planegis com ho planegis, sempre et falta una mica de temps.

 

HERITAGE, PATRIMOINE

A la Regenstein, per entre rengles de prestatgeries. Llibres, llibres i més llibres sobre "Cultural Heritage". Enlloc no hi apareix la literatura. Curiós.

SOM NEU

Aquests magnífics paisatges que la neu fabrica o subratlla (estesa per terra, arrapada a les branques dels arbres, atzarosament amuntegada aquí i allà) són davant nostre oferts i d'aquí a uns dies hauran desaparegut, seran record o fotografia, i els turons i les cases i les coses seguiran al seu lloc. Som neu. Esplèndida, esperada, anunciada, admirada, palejada, oblidada. Donem forma i ens retraten i ens fonem. Neu. 

CHICAGO (1950)

 

Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago. 

DE VEGADES

"Sometimes the whole world is a city, and no one knows your name", Jeffrey Foucault, "One Part Love". Que en la nostra llengua (amb la llibertat d'afegir-hi un pronom) vindria a dir que de vegades el món sencer és una ciutat i ningú no hi sap el teu nom. També que potser res no és per sempre i alhora res no és en va.

 

PASSAR COMPTES

La meva idea de riquesa, ara mateix (risible, potser): tenir temps. Aquí a Chicago soc ric. 

RODA DE FIRA

Roda, en català en diem roda, o roda de fira. La de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 era a on ara hi ha el Midway Plaisance, a quatre passes de casa, i feia vuitanta metres d'alçada. Parlem dels anys en què tot just es construïen els primers gratacels, com el Rookery (1888), de dotze plantes i 55 metres d'alçada, més tard renovat per Frank Lloyd Wright.

L'any despres de l'Exposició van desmuntar la gran roda, i poc després, el 1896, la van convertir en l'atracció principal del Ferris Wheel Park (pel nom del constructor), al que avui seria Lincoln Park. De llavors n'hi ha una filmació feta pels germans Lumière que podeu veure a Youtube. Més tard encara la van desmuntar per segona vegada i la van tornar a muntar a Saint Louis, a l'Exposició Internacional de 1904.

ZALDUA A CHICAGO

Dimecres vinent els estudiants de la universitat de Chicago mantindran una conversa en línia amb Iban Zaldua sobre l'escriure en idiomes "estranys i poderosos", dins del curs promogut per la càtedra Coromines. Si no coneixeu Zaldua i us interessen aquests asumptes, no us perdeu els seus contes traduïts al català a Godall Edicions, ni el llibre que motiva la conversa, en castellà a Lengua de Trapo: Ese idioma rao y poderoso. Once deciciones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (2012).

 

SENSE CENSURA

Aquesta haurà de ser l'actitud. 

SI

Si és una solució només per a tu, no és una solució. 

MYOPIC BOOKS (O QUALSEVOL ALTRA)

Hi ha dies que una llibreria t'exalta, altres t'aplana. Llibres i llibres i més llibres, noms i editorials i lloms i cobertes i pròlegs i col·leccions, ambició, il·lusió, geni, banalitat: tot aquí aplegat i compactat, barrejat, apartat, conservat, abandonat. La diabòlica (sí, diabòlica) mania no només d'escriure sinó, a més, de voler publicar, i de fer-ho. I si ja anés remetent? Un llibre més, un altre encara? Qui sap. Al matí, E. em deia per telèfon "Segur que de tot això en surt un llibre". I no he sabut què respondre-li. Si puc, si vull, si crec, si encara. Llibres. 

THILE

Divendres 24 Chris Thile (sí, el mandolinista, i un dels membres, sí, de Nickel Creek) toca a la Simfònica de Chicago, la CSO. Mentre esperem el concert, avui ens regala una estona de Bach amb la seva mandolina.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. M'avisen que no cal anar tan lluny: el 22 de novembre Thile toca a Bacelona, a la sala Razzmatazz, dins del programa del Festival de Jazz de Barcelona.

PLA DE TARDA

"som a la tarda i doncs és l'hora de fer-ne un poema, alçar-se de sota de la tarda amb un llarg sospir i llançar-s'hi des de dalt: la tarda, l'hora daurada: no tenir altre tema que el món, la vida i el món, la vida al món, la textura de la vida, la textura de cada minut mentre passa [Kalymnos, març 20/64]"

—Robert Lax, "A Greek Journal", dins Love Had a Compass. Journals and Poetry

MÉS

Els papers de Lax són, entre d'altres llocs, allà on va estudiar, a Columbia University.

Why should I Buy a Bed When All I Want Is Sleep? Una pel·lícula de cambra de Nicholas Hubert i Werner Penzel (1999), amb Robert Lax.

James Uebbing, "A Visit With Robert Lax '38". Article d'un graduat de Columbia a partir d'una visita a Lax a Grècia.

VINDICTA

Si no fas el que vull (si no em dones el que vull, en aquest cas), et quedes sense feina. La revenja com a política laboral. Al segle XXI li sobren un parell d'aspes.

NATA LLEUGERA

Iogurt grec desnatat. Perquè després diguin que la poesia és el regne de l'oxímoron.

CAILLEBOTTE

Fins al 4 d'octubre hi ha oberta a l'Art Institute de Chicago l'exposició "Gustave Caillebotte: Painting His World". A més del quadre famós dels rascadors de parquet, cedit pel museu d'Orsay (que molts coneixem de quan vam estudiar Història de l'Art), a la tria, prou generosa, destaquen tot un seguit d'interiors burgesos amb escenes de vida més o menys quotidiana i, entre tots, alguns bons exemples de gent corrent llegint, com aquest "Interior, dona que llegeix" (1880, col·lecció particular) amb el curiós triangle generat sota les pàgines del diari que ella té entre les mans, on queda contingut (i transformat en un nou angle del triangle), més petit, a uns metres, ell que també llegeix. Lectura (lectures) a prop.

DIUMENGE DE JAMES

Demà el quartet de Carmen Stokes fa un homenatge a Etta James al Winter's, a tocar del riu, i jo hi seré. Jazz o soul o R&B o joquèsé, com a alguns ens agrada.

I mentrestant, com que ara és dissabte reprenc el costum de les cançons recomanades, o celebrades. Àpali, bon cap de setmana.

MÉS CHICAGO

Anys després, torno per uns mesos a Chicago, a la universitat de Joan Coromines, a tocar de la seu de la gran exposició internacional de 1893. Aviat alguna foto i alguna nota en aquesta pantalla.