dissabte, 26 de maig de 2018

dijous, 24 de maig de 2018

CAPITALISME I RESISTÈNCIA

Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.

                                                                                Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)



dimecres, 23 de maig de 2018

VOLÍEM PASSAR PEL PORTAL DEL JARDÍ DEL MONESTIR
UN VIDRE QUADRAT DE GRANDOR EXTREMA

Com més anys passen, més m'impressiona i m'intoxica Foix. Aquest 2018 en fa cent vint-i-cinc del seu naixement, i un segle de l'edició del Diari 1918. Amb aquest motiu, a la Fundació J.V. Foix publiquen cada setmana un dels textos del Diari (us hi podeu subscriure) i els difonen a la Xarxa. Avui he rebut i he llegit el que comença "Volíem passar pel portal del jardí..." i encara n'estic estabornit, assegut aquí a la cadira normal, no les de vori, darrere dels saurins i els profetes.




dilluns, 21 de maig de 2018

diumenge, 20 de maig de 2018

dijous, 17 de maig de 2018

PRESA DE

Com sol passar, els poetes ja ho havien descrit abans, tot plegat: desolación de la quimera.




dilluns, 14 de maig de 2018

INSOMNES I VIATGERS

Aquesta tarda Sasha Dugdale llegeix els seus poemes per primera vegada a Barcelona, al pati del Museu Marès, dins del programa del Barcelona Poesia.


DAWN CHORUS
                             March 29, 2010

Every morning since the time changed
I have woken to the dawn chorus
And even before it sounded, I dreamed of it
Loud, unbelievably loud, shameless, raucous

And once I rose and twitched the curtains apart
Expecting the birds to be pressing in fright
Against the pane like passengers
But the garden was empty and it was night

Not a slither of light at the horizon
Still the birds were bawling through the mists
Terrible, invisible
A million small evangelists

How they sing: as if each had pecked up a smoldering coal
Their throats singed and swollen with song
In dissonance as befits the dark world
Where only travelers and the sleepless belong


EL COR DE L'ALBADA
                             29 de març de 2010

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

                                                Sasha Dugdale
                                                Versió de JS

dissabte, 12 de maig de 2018

MOLTS OHIO

Aquella alegria quan trobes una versió nova i bona d'una cançó que t'agrada molt.

Apa, a comptar corbs, i mentre ho fem bon cap de setmana tot ple de versos.




I n'hi ha més, ep: de The Band of Heathens, dels Blind Pilot o en aquesta jam session post-concert. Aquí en teniu la cançó original de Gillian Welch.

dijous, 10 de maig de 2018

BARCELONA I POESIA

Avui comença el Barcelona Poesia, set dies de versos a la ciutat. Aquí en teniu el programa i el blog, que dóna notícia de les diverses activitats i els seus protagonistes, fins al Festival de dimecres vinent.




dimecres, 9 de maig de 2018

3.3.




El Senado de España, cambra de la diversitat autonòmica, obliga Mirella Cortès a jurar la Constitució en castellà.

dimarts, 8 de maig de 2018

COMUNICACIÓN (SECRETARIA DE)



Ahir el web belga de referència Politico.eu destacava que l'estil i la retòrica de Trump comencen a arrelar a Espanya tot traduint les paraules de la Secretaria de Comunicación de Rajoy, Carmen Martínez Castro, referides a un grup d'aturats que xiulaven el president.

A Politico.eu no deuen conèixer la diputada Andrea Fabra Fernández, filla del diputat condemnat per frau fiscal Carlos Fabra Carreras (d'una nissaga política que inclou cinc generacions de presidents de la Diputació de Castelló), i el seu elegant "Que se jodan" referit als aturats de 2012, o els insults de la també diputada del PP Celia Villalobos al seu xofer a la sortida del Congreso el 2010.

Com als Estats Units amb Doland Trump, avui a Espanya jubilats i treballadors tenen en el Partit Popular un gran garant.

dilluns, 7 de maig de 2018

UN VERSUS VINT

El periodista al novel·lista nicaragüenc Sergio Ramírez (nascut el 1942 a Masatepe, Mazartl-tepetl, terra de cérvols, en nàhuatl), Premio Cervantes 2017, parlant de l'alternança al guardó, un any per a un escriptor americà i un any per a un escriptor espanyol (en llengua espanyola, claro): "No és desproporcionat comparar la literatura d'un país amb la de vint?" I el guardonat respon, prudent: "Eso es una cosa que mejor no quisiera comentar".




divendres, 4 de maig de 2018

PAU

Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit
...

























Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.

dijous, 3 de maig de 2018

AMB QUI PARLES?

Escrivint poesia i traduint poesia parlo i convisc amb gegants. I tots seiem a la mateixa taula.




dimecres, 2 de maig de 2018

TORNA PIÑÁN

Berta Piñán torna al català amb la traducció del seu darrer llibre, La mancadura, i serà a més a Barcelona divendres vinent a Laie i dissabte 12 a la Setmana de Poesia.




dilluns, 30 d’abril de 2018

UN CRAC

Enfilat a la porta d'accés a la basílica de Montserrat per veure-hi malgrat la gentada que omple el temple a l'espera de l'actuació de l'Escolania, el vailet deu tenir onze o dotze anys. Quan acaba la missa conventual i l'oficiant fa el senyal de la creu, ell gira el cap i explica al pare, dret al meu costat: "Ha fet lo del Messi".

Dos mil anys d'història de l'església resumits en cinc paraules.




dissabte, 28 d’abril de 2018

ENCARA NO (PERÒ GAIREBÉ)

Hi ha qui li discuteix el Nobel, i jo pagaria per haver escrit la tornada d'aquesta cançó. Que no és un poema, d'acord, però sí literatura. Mai no és tothom content.

Alegrem-nos junts si més no que ha arribat el cap de setmana.




divendres, 27 d’abril de 2018

APARICIÓ

La felicitat és un ocell salvatge, enllardat i poruc. I vola.

dimecres, 25 d’abril de 2018

EL NO SANT JORDI

Quan vostès llegeixin això les parades i les aglomeracions de Sant Jordi al centre de Barcelona i d’altres ciutats catalanes ja seran història i les roses començaran a decandir-se al gerro del rebedor. Dilluns, el món editorial, els llibreters i els escriptors vam viure una altra fogonada que ens donarà a tots plegats aire fins a l’any vinent, enmig de la crisi sempiterna i les incerteses del país. La literatura i el llibre catalans són i no són Sant Jordi: se n’enorgulleixen i l’exhibeixen, en depenen i l’estimen, l’enyoren i el bescanten, el pateixen i el celebren. Per un dia, les lletres i la lectura hauran estat mainstream: si no compres i comentes algun llibre sembla que siguis un no ningú, com passa l’endemà de guanyar una Champions amb el futbol, l’onze de setembre amb la paraula Catalunya o el dia de Cap d’Any amb el cava i el raïm.

Després de dies d’inundació mediàtica, molts de vostès podrien ara donar algun nom de triomfador d’aquest Sant Jordi, segurament provinent de les llistes de més venuts o del pomet dels autors més coneguts. Fa un parell d’anys Màrius Serra (que enguany ha implicat les llistes a la trama de La novel·la de Sant Jordi) i Sergi Pàmies es van entretenir a calcular el percentatge de les vendes de Sant Jordi que representen els llibres de la llista dels més venuts: tots junts, no arribaven al 7 per cent. Vull dir que parlem d’un fenomen divers i dispers, que a Sant Jordi hi ha afortunadament molta vida enllà del que més sona: per poc que s’hi hagin fixat, hauran trobat als suplements i als taulells noves editorials (la darrera, Quid Pro Quo, benvinguts), traduccions inèdites, llibreries acabades d’estrenar (com La Inexplicable a Sants o La Carbonera al Poble-sec), autors novells: tots segueixen en dansa a partir del dia 24.

Som més que afortunats de tenir la diada de Sant Jordi, però també tot el que no és Sant Jordi, que és molt i molt divers. Sense llistes ni cues ni autobombo ni imatges cursis al whatsapp. Benvinguts als tres-cents seixanta-quatre dies que no són Sant Jordi.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-IV-18
Versión en castellano



dimarts, 24 d’abril de 2018

EGO SUBSIGNEM

Tot el poder als controllers, i glòria al timesheet. Que sigui santificada la justificació. Amén.




dilluns, 23 d’abril de 2018

PLA DEL DIA

Escriure, corregir, traduir una estona, potser llegir, sortir a passejar entre parades de llibres i una gentada que somriu, dinar amb amics, tornar a corregir, potser escriure, celebrar. Sant Jordi.




diumenge, 22 d’abril de 2018

PROBLEMES AMB POLÍTICS

"Els llibres, a Angola, mai no han estat un problema, perquè els nostres polítics no llegeixen. Per tant el problema no són els llibres, el problema són les entrevistes. Entrevistes, reportatges o articles als diaris, però no els llibres" (32:42). José Eduardo Agualusa al "Diàleg de Sant Jordi" d'ahir organitzat per Biblioteques de Barcelona a l’Auditori Disseny Hub amb ell i amb Xavier Aldekoa.




MÉS
Discurs d'acceptació del International Dublin Literary Award 2017.


dissabte, 21 d’abril de 2018

UNA DE TITELLAIRES

Les promeses al capvespre i el matí de l'endemà. Voler, ho volem tot.

Mentre anem esperant, bon cap de setmana.




dijous, 19 d’abril de 2018

EL PODER

A word after a word after a word is power.

                                  Margaret Atwood



dimecres, 18 d’abril de 2018

dimarts, 17 d’abril de 2018

BLAT

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

              Ronny Someck, En paper de vidre (Proa, 2000)

MÉS
Entrevistat a l'Ara Balears (13-IV-18): "M'agrada mesclar coses..."
Amor pirata (Proa, 2006), antologia de Someck en català, traduïda per Manuel Forcano
"Poema d'amor pirata"





divendres, 13 d’abril de 2018

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao


dimarts, 10 d’abril de 2018

CIÈNCIES INEXACTES

Veiem girar i girar la roda de la ruleta, negre i vermell i blanc. Alguna vegada hi tirem una bola i tot, ja no saps si per plaer, per inèrcia, per curiositat o per vici. "És una ciència inexacta. Com tota la resta en aquesta partida, ningú no en sap res", diu Terry Wogan, un dels locutors més famosos de la BBC Radio, parlant sobre què té èxit i què no (en música, però podria referir-se a qualsevol art) cap al final del documental "Eva Cassidy: Timeless Voice". I tanques els ulls i et limites a escoltar aquella veu, cremant tota en cant, un cop més i encara. A això ens dediquem: a la ciència inexacta.




dilluns, 9 d’abril de 2018

ARA PUC DIR...

IV

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre.
                               Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                       i declinar.

          Joan Vinyoli, Elegia de Vallvidrera (1984)




dissabte, 7 d’abril de 2018

TEMPS

El pit, millor per a una cançó com la de Damien Rice que per als cops.

I bon cap de setmana amb una mica de temps per a tothom.





dimecres, 4 d’abril de 2018

dimarts, 3 d’abril de 2018

MOTS D'ORDRE

Gentils mots d'ordre. Després de "¡Que te calles" i "¡A formar!", ara ve el "Todos a la cárcel". A veure si hi ha sort i ho deixem aquí, o també fan la passa següent: "¡Al paredón!".




diumenge, 1 d’abril de 2018

UNA, DUES, TRES

Una mentida és mentida, dues són mentides, tres ja són política.

    Proverbi jiddisch




dimecres, 28 de març de 2018

D'ESCÒCIA A ALABAMA

Fem lloc a les bones notícies, a règim com n'estem. Tracyanne Campbell té projecte musical nou entre mans, Tracyanne & Danny, i anuncia gira d'un mes pel Regne Unit i bona part dels Estats Units.

Per mostrar-nos que viatjar no l'espanta, s'ha marcat a més aquest vídeo que ens retorna la seva veu i l'aire dels vells bons temps dels Camera Obscura, temps que no fan gaire pinta de tornar després de la mort de Carey Lander. De moment, jo ja m'he enfilat a la furgo amb ella pels camins de Nova Anglaterra.




dimarts, 27 de març de 2018

DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.


dilluns, 26 de març de 2018

IN ABSENTIA

Sense ganes, sense paraules, sense perspectiva, sense humor. Sense humor ni perspectiva ni ganes ni paraules.


dissabte, 24 de març de 2018

dijous, 22 de març de 2018

MONTSERRAT ROIG, TOT TERRENY

Fins al 30 d’abril tenen l’oportunitat d’anar a veure l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia” a El Born Centre de Cultura i Memòria (cert: els gestors municipals han tingut millors dies, rebatejant). Roig va ser escriptora i periodista (a més de feminista, antifeixista, catalanista i algun altre adjectiu que em dec descuidar), i la inspirada autora de l’adagi que diu que a la literatura catalana un o una, faci els anys que faci que s’hi dedica, sempre està tornant a començar.

Potser no és mala idea, doncs, tornar a Montserrat Roig, perquè ha passat més d’un quart de segle de la seva mort, els seus llibres costen de trobar a les llibreries, van desapareixent els darrers testimonis directes dels camps d’extermini (per a nosaltres la memòria dels deportats no morirà mai gràcies al seu Els catalans als camps nazis, premi de la Crítica Serra d’Or, promogut per Josep Benet però assumit per ella amb passió professional i personal fins a fer-ne un tros de la seva vida). I perquè la magnífica sèrie dels retrats fotogràfics que va fer-li la seva amiga Pilar Aymerich mostra una veritable donassa (donota com a femení d’homenot és un d’aquells substantius, ai, amb gènere marcat) i il·lustra bellament dues dècades, els setanta i els vuitanta, centrals per a la cultura catalana moderna.

Roig va ser, amb Baltasar Porcel, la gran entrevistadora d’aquells anys: a l’exposició, seguin sense pressa a veure fragments de les seves entrevistes en el blanc i negre del temps en què molts pensaven que tot estava per fer i tot era possible. Es va estrenarl'any 1977 amb el programa Personatges al Circuit Català de TVE, en un mitjà nou on el català també començava a obrir-se pas. En literatura havia debutat amb els contes de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, premi Víctor Català (va rebre’n la notícia tancada amb a Montserrat per protestar contra els consells de guerra de Burgos), i la novel·la Ramona, adéu, i ja no va parar fins als reculls d’articles dels seus darrers dies. Inquieta, directa, entusiasta, generosa. En vida i ara també en aquesta memòria exposada, a la recerca de la utopia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 21-III-18
Versión en castellano



dilluns, 19 de març de 2018

CIM

La vista des de la fotocopiadora mentre per fi imprimeixes l'original que s'arrossega de fa un any i mig ve a ser aquesta.


Vull dir que he fet el cim. Demà agafo l'avió.

diumenge, 18 de març de 2018

TRANSPORT

Treballo a casa en aquest punyetero llibre que he de dur dimarts a l'editora i potser m'acabarà duent ell a mi vés a saber a on, i el dit màgic de l'spotify escull "I Wait for Late Afternoon and You" i la veu de Patricia Barber omple l'estudi. Apujo el volum, suspenc el paràgraf, tot d'una sóc al Green Mill amb ella asseguda al piano a pocs metres, les cambreres fent contorsions poc creïbles per entre les taules i el meu àngel dels viatges somrient aquí al costat, a les fosques, perquè ha tornat a guanyar la partida, taral·lejant I count on smaller things, minutes, seconds, days...




dissabte, 17 de març de 2018

CAMINANT

                       Melior est mors quan vita amara. (Eccl. 30, 17)

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

                  Jacint Verdaguer, Al cel (1903)




dijous, 15 de març de 2018

CINISME I POSTVERITAT

"Al gobernante de Catalunya lo pone o lo quita el pueblo y el Parlament."

Poques vegades he llegit en tan poques línies un catàleg tan evident i il·lustratiu de sentències fetes a mida per qui les diu sobre una cosa que no entén però que aspira a controlar a base de reescriure'n els fets i, sobretot, les consideracions. Amb la cirereta esplèndida de dir a la gent des de dalt del tron que qui mana és la gent.

Al pot petit hi ha la màxima impostura.



MÉS
I no us perdeu Enric Millo fent els cors a la cantata "You Love to Be Harassed".

dimecres, 14 de març de 2018

OBEDIENCIA DEBIDA

Em sumo a la proposta de Max. Si per decisió d'un jutge l'Ajuntament de Barcelona ha de penjar obligat una imatge del rei Felip VI al seu Saló de Plens, que sigui aquesta: la millor il·lustració de l'obediència deguda.


dissabte, 10 de març de 2018

I JA ENYOREM DEMÀ

Ara que sembla que ha deixat de ploure, alguns ja ho trobem a faltar.

Bon cap de setmana a totes els desacompassats.





MÉS
Els Jayhawks al NPR Music Tiny Desk Concert.

divendres, 9 de març de 2018

LLEGINT L'ACTUALITAT

"¿Dónde está el hombre justo, que no lleve un revólver sino un libro, que no sea un soldado pero sí un misionero para la libertad?"

  Sant Joan (Salvat- Papasseit), Humo de fábrica (1918)



dijous, 8 de març de 2018

SUCUMBITS

"L'esperit que sucumbeix sota el pes de la quantitat ja no té altre criteri que l'eficàcia."
    Simone Weil

(i si tinguessin almenys el de l'eficàcia!)




dilluns, 5 de març de 2018

FINS QUE NO ENS ALCEM



We never know how high we are
Till we are called to rise;
And then, if we are true to plan,
Our statures touch the skies—

The Heroism we recite
Would be a daily thing,
Did not ourselves the Cubits warp
For fear to be a King—

  Emily Dickinson

dissabte, 3 de març de 2018

UNA MICA DE CADA

Hi ha cantants que queden, no saps ben bé per què, per sempre en un segon o tercer pla, i després ve que mai no deceben. Ella n'és un.

Bon cap de setmana, amb una mica de cada.




(Aquí una altra cançó de primera, del mateix disc: "Hand on my back")


divendres, 2 de març de 2018

ROTONDITAT

"Ara Catalunya té dues capitals: Barcelona i Waterloo. I Girona més..."

Voltant desesmats a la rotonda on s'ajunten els carrers de Cursileria, Foradelloc, Santa Innocència i Cul-llogat.




dijous, 1 de març de 2018

TRANQUILS

Les solucions als problemes generen els seus propis problemes.

    Peter Burke, Què és la història cultural? (2004)




dimecres, 28 de febrer de 2018

TODO ES JEFATURA

"Todo es aquí en España jefatura. Hay jefe del Estado, a quien no ha de tocarse ni mentarse; hay jefe del gobierno, a quien no ha de tocarse ni mentarse aunque os toque a vosotros y aunque os mente a vosotros; hay jefes de partido, a quienes tocaréis y mentaréis mientras os dé la gana si no tienen guerrillas a modo de "mamporros" o a la de "requetés"; hay jefes de fracciones de partido; hay jefes de secciones de fracciones; y aún hay jefes de grupos de secciones..."

    Joan Salvat-Papasseit, 7-VII-1915 
    ("Altres textos de Los Miserables", dins J. S-P, Obra completa. Poesia i prosa, Galàxia Gutenberg, 2006, p. 843)




dilluns, 26 de febrer de 2018

BENVINGUT A CASA, MAJESTAT

via Claude Duguay
 

diumenge, 25 de febrer de 2018

EL PASSEJANT DE HARTFORD

Potser la veritat depèn d'una caminada al voltant del llac.

    Wallace Stevens


 






(via @holdengraber)

dissabte, 24 de febrer de 2018

COBRINT-NOS

Deixa les botes a la vora del llit, no sortirem d'aquesta habitació...

I bon cap de setmana a tothom.





El concert de Jason Isbell al Tiny Desk de la NPR.

divendres, 23 de febrer de 2018

PROVIDÈNCIA

Portem tots el mòbil a mà "Per si passa alguna cosa" (i el carregador, i una recàrrega), i el que passa és que gairebé no ens passa res.


dimarts, 20 de febrer de 2018

AQUÍ AIXÒ NO

Un argument més a favor de la no aplicabilitat de la teoria postcolonial al cas català: això aquí simplement no passa.

"El poder per narrar, o per blocar que altres narratives es formin i emergeixin, és molt important per a la cultura i per a l'imperialisme, i constitueix una de les principals connexions entre tots dos. Més encara: al món colonial els grans relats d'emancipació i d'il·lustració van mobilitzar els pobles per alçar-se contra la subjecció a l'imperi i desprendre-se'n. Durant el procés, molts europeus i nord-americans, commoguts per aquests relats i pels seus protagonistes, lluitaren també pel sorgiment de noves històries sobre la igualtat i la comunitat entre els homes."

Edward W. Said, Culture and Imperialism (1993)




dilluns, 19 de febrer de 2018

TÀNTALS

Moure una columna, llepar un fonament, foradar una canya... Com pot ser que ens diguem escriptors i que ens costi tant escriure cada frase, cada paràgraf, cada pàgina?




dissabte, 17 de febrer de 2018

ALLIBERAMENT

Sorpresa (sí, és ell, no hi ha playback)! I bon cap de setmana.




divendres, 16 de febrer de 2018

GRACIA, POCA

Dies enrere, un parent gallec de visita ens recordava, veient els llaços grocs penjats a la porta de casa, que "La ley es igual para todos". Acollint-me a aquest esperit de concòrdia, voldria recordar a l'empresa Iberostar Hotels & Resorts, que acaba d'obrir a Barcelona l'Iberostar Paseo de Gracia a la cantonada de la Plaça Catalunya i el Passeig de Gràcia, on anys enrere hi va haver l'Hotel Colón (i un temps després els grans retrats de Lenin i Stalin), que el nom oficial del passeig que va de la Plaça Catalunya a la vila de Gràcia és precisament Passeig de Gràcia. No "Paseo de Gracia", com van voler que es digués el general Franco i l'alcalde Porcioles. La ley es igual para todos.

Si aquest humil missatge no els arriba, esperem que l'Ajuntament els ho recordi i els convidi a canviar el nom del nou establiment. A Catalunya portem uns mesos fent un curset intensiu d'acatament de les lleis i hem après a canviar el que calgui, si la llei ho diu.

Ah, i posats a comentar petits errors de racord en un hotel de primera categoria: la porta que s'obre a la Plaça Catalunya amb el logo Paseo de Gracia queda guai: segur que als turistes els ajuda molt a situar-se.


dimecres, 14 de febrer de 2018

AGUALUSA I L'OBLIT

L’any passat vaig tenir la bona ventura de formar part del jurat del Premi Internacional de Literatura de Dublín, atorgat al millor llibre en prosa publicat en anglès d’entre els escollits per biblioteques d’arreu del món, inclosa la barcelonina Vila de Gràcia. El guanyador, Teoria general de l’oblit, de l’angoleny José Eduardo Agualusa, finalista també del Man Booker International i del Best Translated Book Award, acaba d’aparèixer en català traduït per Pere Comellas Casanova de la mà d’Edicions del Periscopi (en castellà l’ha publicat Edhasa). No passa cada dia que les novetats internacionals més destacades estiguin disponibles tot seguit en català, però en aquest cas d’entre els finalistes del premi a hores d’ara hi ha també a les llibreries Tota una vida de Robert Seethaler (La Campana), El simpatitzant de Viet Thanh Nguyen (Empúries) o La confessió de la lleona de Mia Couto (també a Periscopi): tots els asseguren hores de lectura de primera.

El cas és que Agualusa ja havia estat traduït al català: La Magrana va publicar-ne Nació criolla l’any 1999. Però cada vegada que he intentar trobar-lo en una llibreria he tornat a casa de buit. Com m’ha passat fa poc per altres raons amb l’edició de L’adversari d’Emmanuel Carrère (del 2000) o amb El malaguanyat de Bernhard (de 1995) en versió de Joan Fontcuberta (DEP). En català sembla que anem aclarint el gran bosc de la novetat internacional, però el fons de catàleg i la pervivència a les llibreries de les novetats traduïdes –amb l’esforç econòmic i promocional que això significa– continuen sent temes no resolts (i deixo de banda la poesia o l’assaig, certament qüestions al marge). Anys enrere, molts anys enrere, semblava que el print on demand resoldria el problema, i no va ser així. Després alguns ens vam fer la il·lusió que ho resoldria el llibre electrònic, però tampoc no acaba de ser així. Qui o què vindrà a tancar algun dia el cercle, a trencar la paret? Com podem saber que Ludovica Fernandes Mano continuarà entre nosaltres per molts anys, quan es proclami el premi IDLA 2018 i Teoria general de l’oblit deixi de ser novetat?

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 14-II-18
Versión en castellano



dimarts, 13 de febrer de 2018

I SI SÍ?

El noranta per cent de la ficció que consumim, a grans dosis, es basa en el principi soterrat que les coses o les persones no són el que semblen. Què passa, però, amb les que sí són el que semblen? Quin munt de vida, de realitat, malbaratada, deixada de banda.




dissabte, 10 de febrer de 2018

REFIAR-SE'N

El que un voldria a la vida és un acompanyament així. Mentre esperem que arribi, que tingueu tots plegats un bon cap de setmana.





I un regal: "The lyric. Jim Tomlinson featuring Stacey Kent"

divendres, 9 de febrer de 2018

ESCENA DE FEBRER A CIUTAT

Són les nou del matí. No plou ni glaça
i arreu s'estén la joia del treball.
Darrera d'una rossa un jove passa
i somriuen els dos, carrers avall.

Els tardans col·legials són a la plaça.
Juguen a fet. Blavor. Frega un mirall
la carnissera jove, fresca i grassa,
i... els nois empaita el guarda, al capdavall.

Refilen els ocells damunt les branques.
Esmorzen uns cotxers. És ja el sol alt.
I el vianant aquest, de barbes blanques,
retrobarà, impassible un criminal.

Para's un cotxe que després arranca.
Cerquen uns ulls a uns altres molt endalt.
I un balcó s'obre i una lletra es tanca,
i és medicina per al cor malalt.

    Josep M. de Sucre, L'Ocell Daurat (1921)

dimecres, 7 de febrer de 2018

LLUM I PINTURA (I BELLINI I VENÈCIA)

"La luz fue la pasión de Bellini a lo largo de toda su existencia. No es de sorprender cuando se piensa que trabajó en Venecia y sobre Venecia. Claro está que sin luz no tendríamos pintura alguna; sin luz no vemos. Sin embargo, lo que atraía a Bellini no era la luz, que, al destruir la oscuridad, nos permite distinguir los objetos; lo que le atraía era la manera en la que la luz, cuando es difusa, crea una unidad de todos los objetos sobre los que se derrama. Esta es la razón, por ejemplo, por la que una estancia o un paisaje son tan distintos vistos a las tres de la tarde y a las once de la mañana. Quizá para ser más precisos habría que decir que el interés real de Bellini era la luz del día. En este sentido, la luz implica espacio. No es solo una chispa o una llama; es un día entero. Y así, luchó toda su vida por crear en sus cuadros el espacio que pudiera mantener y contener todo aquello que encierra para nosotros la luz natural."

  John Berger, Sobre los artistas (vol. 1, 66-67)

G. Bellini, Madona i infant 
(The Metropolitan Museum of Art)