dissabte, 14 de juliol de 2018

QUÍMICA ESTIVAL

Enmig de tanta tonteria ambiental, sàpiguen que acaba de sortir el primer senzill d'un disc nou (Evening Machines) de Gregory Alan Isakov. Als senyors @ClaretVives, @danicapoblog i a mi una cosa així ens arregla el mes. Espero que ara a algú altre, si no el coneixen, també.

Apa, i bon cap de setmana. Ah, i visca els països petits.





dijous, 12 de juliol de 2018

ALLÀ I AQUÍ

Quan arribes allà, allà no hi ha cap allà. (Gertrude Stein, with a little help of the zen i tal com sabem bé per experiència els pescadors de canya)




dilluns, 9 de juliol de 2018

DOS AMIGOS

M'encanta el joc que s'ha posat en marxa informalment a Twitter, similar en part al "Cartoon caption contest" del New Yorker, a partir de la foto del rei Felipe VI i Barack Obama drets davant del Gernika, amb la gent imaginant què devia dir el rei d'Espanya a l'expresident nord-americà. I no he sabut estar-me'n de fer-hi la meva aportació.

"Picasso lo tituló 'Gernika'. Que en vascuence significa 'La ley es la ley,
en España manda el Rey. Y por eso lo trajimos a Madrid'."


diumenge, 8 de juliol de 2018

PERLES DE RUMI, MANENT, SHAKESPEARE I VINYOLI






Tot és u: l'onada i la perla, la mar i la pedra.
 Rumi


Alguna cosa em ressona dins del cap, i deixo que ressoni. Hi ha aquella quasi-cançó de Marià Manent amb el mar i enmig una perla, com una rosa al mig de la terra trista... Pot ser que Manent hagués llegit Rumi? O tots dos van somiar coses similars?

DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA 
Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,

tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepig

fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,

tu, com una rosa.

Sabia res Manent del sufisme? El que havia llegit segur és Shakespeare i La tempesta, com Joan Vinyoli. Aquí, la traducció d'aquest de la "Cançó d'Ariel" shakespeariana:



Ben bé cinc braces fondo jeu ton pare:
dels ossos seus se n’està fent coral,
el que eren els seus ulls són perles ara,
ni una mica del que és en ell mortal
no s’ha perdut; una mudança clara
de mar el torna en cosa rica i rara.
Nimfes toquen a morts per ell cada hora: el dring
escolta!, ara les sento, ning-nang-ning.


Vinyoli havia escrit una "Cançó de mar" que acaba amb el vers "i se m'han fet totes les perles ulls", i llavors va adonar-se que allò



era una rèplica gairebé literal del tercer vers de la cançó d'Ariel --el que eren els meus ulls són perles ara-- (escena segona, acte primer de La tempesta, de Shakespeare). Va meravellar-me que el meu poema, nascut arran d'un somni, fos tot ell com preparat per arribar al "màgic" vers final, que li dóna, al meu entendre, un peculiar encís i entitat, gràcies a la referència al de Shakespeare. No em va sorprendre, però, que fos així, perquè l'extraordinària cançó d'Ariel em va colpir ja a la primera lectura i me l'he repetit de memòria moltes vegades, tantes almenys com m'he interrogat sobre l'"essència" de la poesia lírica". Aquest senzill i breu poema deixa l'ànim en suspens, fascinat per la simple descripció lírica de les mutacions que sofreix el cos d'un negat, el qual, tanmateix, no s'altera, ans solament es transforma en una cosa rica i rara.

[J. Vinyoli, "Nota a 'Cançó de mar' i a 'Cançó d'Ariel'"]




MÉS
Miquel Àngel Llauger fa la llista de les diverses versions catalanes de la "Cançó d'Ariel" de Shakespeare (a partir d'aquest article acadèmic de Dídac Pujol).


dimecres, 4 de juliol de 2018

ARENAS, AMBAIXADORA

Un dels aspectes que caracteritza la democràcia, comparada amb altres règims que la imiten, és la capacitat per rellevar els dirigents que no han fet bé la feina (i els que l’han feta molt malament, és clar). Si per comptes de democràcia parlem de democràcies avançades, un dels trets que les distingeix és que a més de rellevar els poc competents saben agrair, quan arriba el moment del relleu, la feina dels que sí que han estat eficaços i marxen deixant la seva ciutat, entitat o país millor de com els van trobar. No és el nostre cas: aquí cada dia veiem mostres que la discussió sobre el càstig als inútils és molt més llaminera que pensar com agrair i recompensar els bons dirigents.

Des de 2010 i fins fa un parell de setmanes la filòloga i editora Carme Arenas ha presidit el PEN Català, i en aquests vuit anys de feina intensa ha dut l’entitat literària a un envejable nivell d’activitat, de visibilitat i de reconeixement (inclosos diversos premis als darrers anys). Arenas és a més una valorada traductora de l’italià (d’autors com Italo Calvino, Umberto Eco, Salvatore Satta o Italo Svevo) i va ser abans secretària general de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i també del PEN (amb Dolors Oller com a presidenta), a més de comissària dels centenaris de Carles Sindreu i Joana Raspall. Òbviament, no ha fet la feina sola: ha tingut sempre al costat la napolitana Raffaella Salierno, responsable del programa Escriptor Acollit de la xarxa ICORN de ciutats refugi, però quan una entitat va bé el president o presidenta és qui simbolitza la feina. Exigent, constant i discreta, en aquest cas. En un moment internacional dolç, a més, en què Carles Torner és el Director Executiu del PEN Internacional i Simona Škrabec la responsable del Comitè Internacional de Traducció i Drets Lingüístics.

En el 95è aniversari de l’entitat, Joan Safont ha titulat el llibre commemoratiu PEN Català, un exemple de diplomàcia cultural. No hi ha diplomàcia sense diplomàtics: amb aquestes ratlles volem deixar constància que Carme Arenas ha estat una ambaixadora extraordinària. Cap govern no l’hi agrairà. Per això ho fem nosaltres.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 4-VII-18
Versión en castellano



diumenge, 1 de juliol de 2018

DOS O RES

«No es pot entendre un idioma fins que no n'entens com a mínim dos», Geoffrey Willans (via @sklla1).

Això en anglès, en castellà, en xinès, en francès, en italià. I anar-ho escampant, més que discutir.




dissabte, 30 de juny de 2018

GENTLE ON MY MIND

Ara que tot és 1968, una gran cançó escrita aquell any per John Hartford (i carregada de Grammys), en una versió i un duet de barretada. La millor tonada per a un bon cap de setmana.

(Aquí podeu comprovar com pot anar-se'n de lluny una versió d'una altra, i somriure. Tot i que aquí la cosa millora –per la veu, és clar, no per la producció, tirant a horrorosa–).





It's just knowing that the world
Will not be cursing or forgiving
When I walk along some railroad track and find
That you're movin' on the back roads
By the rivers of my memory
And for hours you're just gentle on my mind


dijous, 28 de juny de 2018

UN NOU SANTORAL, LAIC I CATALÀ

Endreçant papers m'adono que han passat tres anys des de les primeres sessions de treball amb l'historiador Jaume Claret per preparar la presentació pública que havíem de fer (a l'Anglo-Catalan Society) de la recerca conjunta sobre la munió d'entrevistes a personatges destacats de la cultura catalana als anys seixanta i setanta, ara finalment convertida en l'article "Un santoral laic de referència. Les sèries d'entrevistes a figures culturals en el tardofranquisme", acabat d'aparèixer a Catalan Review (no en obert, ho sento).

A l'article hi ha Baltasar Porcel i Montserrat Roig com a entrevistadors i protagonistes, però les pàgines són plenes d'una plèiade d'altres noms, d'entrevistadors (Lluís Busquets i Grabulosa, Joaquim M. Puyal, Antoni Ribas, Robert Saladrigas, Joaquín Soler Serrano) i sobretot d'entrevistats, centenars d'entrevistats, amb una llista preciosa cap al final de la peça.

Miro les dates dels papers i penso que en molts casos cal fer-se càrrec, en l'àmbit de les humanitats, que aquest és el ritme per a la recerca&presentació&redacció&discussió&revisió&publicació acadèmiques. Com amb l'arròs o amb els fills, amb el coneixement compartible no hi ha manera de forçar que les coses vagin més de pressa, si no les volem de supermercat.




dimecres, 27 de juny de 2018

D'EXÀMENS

En aquest, poden usar diccionari. Majoria de butxaca, o assimilats (malgrat l'avís de Carner que els diccionaris de butxaca no només deformen la butxaca), alguns francament antics. Al fons de l'aula, em crida l'atenció un noi que per comptes de mirar al sostre o al buit passa les estones que no escriu llegint, seriós, encalmat, el seu diccionari.




dissabte, 23 de juny de 2018

SANT PAU

Avui aquí sant Pau passa per davant de sant Joan.

Mentre un pugui descobrir grups i vocalistes i temes així, la comèdia trista del dia a dia s'aguanta. Bon cap de setmana i bona revetlla, i la meva solidaritat per unes hores amb els gossos (els animals, no els humans).





Ah, i si us agraden els St. Paul and the Broken Bones no us perdeu les seves actuacions a la NPR (la primera peça, "Half the City", és antològica) i a la KEXP, un quart d'hora d'alegria per banda.

dijous, 21 de juny de 2018

1492, NO 2018

"Els immigrants més perillosos van arribar l'any 1492" (via @josepjulien).




dimecres, 20 de juny de 2018

AIXÒ ÉS FUTBOL

Via un medievalista savi i futboler, Xavier Renedo, he anat a parar a aquest poema de l'escriptor (i comentarista esportiu) Musa Okwonga (@Okwonga), en un muntatge en video promogut per l'Associació Anglesa de Futbol per celebrar el seu 150è aniversari (com farien els d'aquí amb la Marta Sánchez, per entendre'ns). Hi surt gent com Steven Gerrard, Arsene Wenger, Theo Walcott i un llarg enfilall d'històries, imatges, tòpics i records, i en un dels versos la gran frase de Bill Shankly. Futbol i molt més que futbol, doncs.




dissabte, 16 de juny de 2018

SENSE CONTROL

Ostres, com m'agrada aquesta gent... I mira, sense buscar-ho, de propina i parlant d'una altra guerra civil, hi trobareu una de les millors descripcions que recordo de les llopades que van arrencant llaços i pintant arribaespañas: They beat their chests and they swear we're going to rise again.

Apa, bon cap de setmana. I ja posats a demanar, que Islàndia guanyi el Mundial.




dimecres, 13 de juny de 2018

AL PARADÍS

Ens ho havien promès, que els catalans algun dia ho tindríem tot pagat. El que no sabíem era que el nostre lloc de delícies seria enmig del desert envoltats de coiots i que per entrar-hi hauríem de renunciar a l'accent. La foto és de Robert Adams. Poseu l'intermitent.




dimarts, 12 de juny de 2018

SALVAT A LA SELE

Mentre reviso segones proves i organitzo l'índex de noms del llibre, Ediciones Cátedra ha donat permís al blog de Llengua i literatura catalanes de la UOC per reproduir un dels capítols de Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), producte de l'estada a Chicago i que se suposa que a la tardor ja serà a les llibreries.

Atès que El poema de La rosa als llavis és una de les lectures prescriptives de literatura catalana per a la Selectivitat d'enguany, que just comença avui, hem escollit el capítol sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquí el teniu sencer. A veure què us sembla.

I sort a la Selectivitat als que la feu, als que la vigileu, als que la corregireu i als pares i germans que també la patiu.



divendres, 8 de juny de 2018

LITERATURA I VIDA

"Els qui venen llibres s’han de preocupar que la gent compri llibres. Els qui ens dediquem a escriure, ens interessa que la literatura formi part de la vida de la gent (...)"

Això i alguna altra cosa sobre poesia, versos, poetes, llibres, llibreries i literatura ho trobareu en aquesta extraordinària (en el sentit que no és gaire habitual: que te'n facin, que et deixin esplaiar-t'hi, que transcriguin tan bé el que hi dius: gràcies, Clara Ardévol!) entrevista a can VilaWeb amb l'autor del F l u x i d'un grapat ja de llibres als quals s'acaba d'afegir ara la tria de Compta amb mi. Trenta-dues mostres d'amistat (Columna).




dimecres, 6 de juny de 2018

FERIDA MALLORQUINA

La versió catalana de La mancadura de Berta Piñán, La ferida, segueix el seu camí xiroi. Aviat (dilluns 18 de juny a les set de la tarda) serà a la terra dels editors, a Palma, a la llibreria Drac Màgic.


MÉS
Sobre Berta Piñán i La ferida al  F l u x.
Jordi Llavina entrevista Berta Piñán: "Reivindico una tradició negada o falsejada" (Ara Llegim, 12-V-18)


dimarts, 5 de juny de 2018

dilluns, 4 de juny de 2018

COR FIDEL

A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.

    Josep Carner, Poesia (1957, edició original: Paliers, 1950)


Carner va morir a Brussel·les avui fa quaranta-vuit anys. Aquí teniu les versions del poema en anglès i francès. I aquí diversos papers sobre ell.

diumenge, 3 de juny de 2018

ECOLOGISME

Potser caldria incloure-les a la llista d'espècies en perill d'extinció, les hores seguides de llegir i escriure.

dimecres, 30 de maig de 2018

BACK TO BASICS

No, no estic citant Christina Aguilera. Volia parlar-los d’un altre retorn: volia explicar-los que al gener de 2010, en aquesta columna, hi vaig publicar una peça titulada "Ja el tinc" on contava cofoi que els Reis m’havien portat un eReader, un lector electrònic de llibres. D’aleshores ençà no hem deixat de discutir, esperar, témer, desesperar i matisar sobre la mort o no del llibre en paper com sempre l’havíem conegut (no sempre: l’invent té poc més de cinc-cents anys) a mans del llibre electrònic, i de les llibreries de sempre a mans dels nous espais de descàrrega digital.

Ara resulta que Amazon, la bèstia negra de la compra en línia fundada per Jeff Bezos el 1994, ha obert una llibreria física a Nova York, a Columbus Circle, i trobo que la notícia ha passat bastant desapercebuda. La botiga es considera una "extensió física" del portal d’Internet "que integra els beneficis de la compra offline i online", i incorpora estratègies, productes i recomanacions provinents de l’experiència digital. Tafaner de mena, me n’hi vaig anar. I el que hi vaig trobar va ser un espai relativament reduït, poquets clients, uns llibreters o venedors molt amables (fet comú als Estats Units), una secció de “Llibres-més-posats-a-la-llista” d’Amazon, una altra de "Molt citables" (amb els llibres més subratllats pels usuaris de Kindle), l’ús de textos de ressenyes de clients (per comptes de crítics) i de la valoració mitjana (sobre cinc estrelles) juntament amb el nombre de ressenyes al portal com a criteris qualitatius... Era al món real i al virtual, a la vegada.

Sincerament, no vaig saber gaire què pensar. Qui hi guanya o hi perd, què s’hi guanya o s’hi perd. Com a símbol, que Amazon desfaci el camí fins a l’origen, de tornada a una llibreria "física", ho trobo potent. Potser ments més despertes o més acostumades a mirar endavant com les de Genís Roca o José Antonio Millán sabran destriar quant hi ha en el moviment de simple operació de màrqueting o de retorn a l’essència. Jo imaginava les reunions del gremi de llibreters, amb aquest nou soci, i se m’escapava un somriure.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 30-V-18
Versión en castellano




dilluns, 28 de maig de 2018

EL QUE HI HA (I FA POR)

"Fa mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers catalans. Quan prengui possessió, el conseller d'Interior tindrà una feina ingent per retirar del carrer aquests grups parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat. No hi ha, en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i unionistes. El que sí que hi ha és una violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb violència i intimidació."

  José Antich, "La llavor que va plantar Ciutadans" (elnacional.cat, 27-V-18)




dissabte, 26 de maig de 2018

dijous, 24 de maig de 2018

CAPITALISME I RESISTÈNCIA

Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.

                                                                                Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)



dimecres, 23 de maig de 2018

VOLÍEM PASSAR PEL PORTAL DEL JARDÍ DEL MONESTIR
UN VIDRE QUADRAT DE GRANDOR EXTREMA

Com més anys passen, més m'impressiona i m'intoxica Foix. Aquest 2018 en fa cent vint-i-cinc del seu naixement, i un segle de l'edició del Diari 1918. Amb aquest motiu, a la Fundació J.V. Foix publiquen cada setmana un dels textos del Diari (us hi podeu subscriure) i els difonen a la Xarxa. Avui he rebut i he llegit el que comença "Volíem passar pel portal del jardí..." i encara n'estic estabornit, assegut aquí a la cadira normal, no les de vori, darrere dels saurins i els profetes.




dilluns, 21 de maig de 2018

diumenge, 20 de maig de 2018

dijous, 17 de maig de 2018

PRESA DE

Com sol passar, els poetes ja ho havien descrit abans, tot plegat: desolación de la quimera.




dilluns, 14 de maig de 2018

INSOMNES I VIATGERS

Aquesta tarda Sasha Dugdale llegeix els seus poemes per primera vegada a Barcelona, al pati del Museu Marès, dins del programa del Barcelona Poesia.


DAWN CHORUS
                             March 29, 2010

Every morning since the time changed
I have woken to the dawn chorus
And even before it sounded, I dreamed of it
Loud, unbelievably loud, shameless, raucous

And once I rose and twitched the curtains apart
Expecting the birds to be pressing in fright
Against the pane like passengers
But the garden was empty and it was night

Not a slither of light at the horizon
Still the birds were bawling through the mists
Terrible, invisible
A million small evangelists

How they sing: as if each had pecked up a smoldering coal
Their throats singed and swollen with song
In dissonance as befits the dark world
Where only travelers and the sleepless belong


EL COR DE L'ALBADA
                             29 de març de 2010

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

                                                Sasha Dugdale
                                                Versió de JS

dissabte, 12 de maig de 2018

MOLTS OHIO

Aquella alegria quan trobes una versió nova i bona d'una cançó que t'agrada molt.

Apa, a comptar corbs, i mentre ho fem bon cap de setmana tot ple de versos.




I n'hi ha més, ep: de The Band of Heathens, dels Blind Pilot o en aquesta jam session post-concert. Aquí en teniu la cançó original de Gillian Welch.

dijous, 10 de maig de 2018

BARCELONA I POESIA

Avui comença el Barcelona Poesia, set dies de versos a la ciutat. Aquí en teniu el programa i el blog, que dóna notícia de les diverses activitats i els seus protagonistes, fins al Festival de dimecres vinent.




dimecres, 9 de maig de 2018

3.3.




El Senado de España, cambra de la diversitat autonòmica, obliga Mirella Cortès a jurar la Constitució en castellà.

dimarts, 8 de maig de 2018

COMUNICACIÓN (SECRETARIA DE)



Ahir el web belga de referència Politico.eu destacava que l'estil i la retòrica de Trump comencen a arrelar a Espanya tot traduint les paraules de la Secretaria de Comunicación de Rajoy, Carmen Martínez Castro, referides a un grup d'aturats que xiulaven el president.

A Politico.eu no deuen conèixer la diputada Andrea Fabra Fernández, filla del diputat condemnat per frau fiscal Carlos Fabra Carreras (d'una nissaga política que inclou cinc generacions de presidents de la Diputació de Castelló), i el seu elegant "Que se jodan" referit als aturats de 2012, o els insults de la també diputada del PP Celia Villalobos al seu xofer a la sortida del Congreso el 2010.

Com als Estats Units amb Doland Trump, avui a Espanya jubilats i treballadors tenen en el Partit Popular un gran garant.

dilluns, 7 de maig de 2018

UN VERSUS VINT

El periodista al novel·lista nicaragüenc Sergio Ramírez (nascut el 1942 a Masatepe, Mazartl-tepetl, terra de cérvols, en nàhuatl), Premio Cervantes 2017, parlant de l'alternança al guardó, un any per a un escriptor americà i un any per a un escriptor espanyol (en llengua espanyola, claro): "No és desproporcionat comparar la literatura d'un país amb la de vint?" I el guardonat respon, prudent: "Eso es una cosa que mejor no quisiera comentar".




divendres, 4 de maig de 2018

PAU

Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit
...

























Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.

dijous, 3 de maig de 2018

AMB QUI PARLES?

Escrivint poesia i traduint poesia parlo i convisc amb gegants. I tots seiem a la mateixa taula.




dimecres, 2 de maig de 2018

TORNA PIÑÁN

Berta Piñán torna al català amb la traducció del seu darrer llibre, La mancadura, i serà a més a Barcelona divendres vinent a Laie i dissabte 12 a la Setmana de Poesia.




dilluns, 30 d’abril de 2018

UN CRAC

Enfilat a la porta d'accés a la basílica de Montserrat per veure-hi malgrat la gentada que omple el temple a l'espera de l'actuació de l'Escolania, el vailet deu tenir onze o dotze anys. Quan acaba la missa conventual i l'oficiant fa el senyal de la creu, ell gira el cap i explica al pare, dret al meu costat: "Ha fet lo del Messi".

Dos mil anys d'història de l'església resumits en cinc paraules.




dissabte, 28 d’abril de 2018

ENCARA NO (PERÒ GAIREBÉ)

Hi ha qui li discuteix el Nobel, i jo pagaria per haver escrit la tornada d'aquesta cançó. Que no és un poema, d'acord, però sí literatura. Mai no és tothom content.

Alegrem-nos junts si més no que ha arribat el cap de setmana.




divendres, 27 d’abril de 2018

APARICIÓ

La felicitat és un ocell salvatge, enllardat i poruc. I vola.

dimecres, 25 d’abril de 2018

EL NO SANT JORDI

Quan vostès llegeixin això les parades i les aglomeracions de Sant Jordi al centre de Barcelona i d’altres ciutats catalanes ja seran història i les roses començaran a decandir-se al gerro del rebedor. Dilluns, el món editorial, els llibreters i els escriptors vam viure una altra fogonada que ens donarà a tots plegats aire fins a l’any vinent, enmig de la crisi sempiterna i les incerteses del país. La literatura i el llibre catalans són i no són Sant Jordi: se n’enorgulleixen i l’exhibeixen, en depenen i l’estimen, l’enyoren i el bescanten, el pateixen i el celebren. Per un dia, les lletres i la lectura hauran estat mainstream: si no compres i comentes algun llibre sembla que siguis un no ningú, com passa l’endemà de guanyar una Champions amb el futbol, l’onze de setembre amb la paraula Catalunya o el dia de Cap d’Any amb el cava i el raïm.

Després de dies d’inundació mediàtica, molts de vostès podrien ara donar algun nom de triomfador d’aquest Sant Jordi, segurament provinent de les llistes de més venuts o del pomet dels autors més coneguts. Fa un parell d’anys Màrius Serra (que enguany ha implicat les llistes a la trama de La novel·la de Sant Jordi) i Sergi Pàmies es van entretenir a calcular el percentatge de les vendes de Sant Jordi que representen els llibres de la llista dels més venuts: tots junts, no arribaven al 7 per cent. Vull dir que parlem d’un fenomen divers i dispers, que a Sant Jordi hi ha afortunadament molta vida enllà del que més sona: per poc que s’hi hagin fixat, hauran trobat als suplements i als taulells noves editorials (la darrera, Quid Pro Quo, benvinguts), traduccions inèdites, llibreries acabades d’estrenar (com La Inexplicable a Sants o La Carbonera al Poble-sec), autors novells: tots segueixen en dansa a partir del dia 24.

Som més que afortunats de tenir la diada de Sant Jordi, però també tot el que no és Sant Jordi, que és molt i molt divers. Sense llistes ni cues ni autobombo ni imatges cursis al whatsapp. Benvinguts als tres-cents seixanta-quatre dies que no són Sant Jordi.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-IV-18
Versión en castellano



dimarts, 24 d’abril de 2018

EGO SUBSIGNEM

Tot el poder als controllers, i glòria al timesheet. Que sigui santificada la justificació. Amén.




dilluns, 23 d’abril de 2018

PLA DEL DIA

Escriure, corregir, traduir una estona, potser llegir, sortir a passejar entre parades de llibres i una gentada que somriu, dinar amb amics, tornar a corregir, potser escriure, celebrar. Sant Jordi.




diumenge, 22 d’abril de 2018

PROBLEMES AMB POLÍTICS

"Els llibres, a Angola, mai no han estat un problema, perquè els nostres polítics no llegeixen. Per tant el problema no són els llibres, el problema són les entrevistes. Entrevistes, reportatges o articles als diaris, però no els llibres" (32:42). José Eduardo Agualusa al "Diàleg de Sant Jordi" d'ahir organitzat per Biblioteques de Barcelona a l’Auditori Disseny Hub amb ell i amb Xavier Aldekoa.




MÉS
Discurs d'acceptació del International Dublin Literary Award 2017.


dissabte, 21 d’abril de 2018

UNA DE TITELLAIRES

Les promeses al capvespre i el matí de l'endemà. Voler, ho volem tot.

Mentre anem esperant, bon cap de setmana.




dijous, 19 d’abril de 2018

EL PODER

A word after a word after a word is power.

                                  Margaret Atwood



dimecres, 18 d’abril de 2018

dimarts, 17 d’abril de 2018

BLAT

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

              Ronny Someck, En paper de vidre (Proa, 2000)

MÉS
Entrevistat a l'Ara Balears (13-IV-18): "M'agrada mesclar coses..."
Amor pirata (Proa, 2006), antologia de Someck en català, traduïda per Manuel Forcano
"Poema d'amor pirata"





divendres, 13 d’abril de 2018

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao


dimarts, 10 d’abril de 2018

CIÈNCIES INEXACTES

Veiem girar i girar la roda de la ruleta, negre i vermell i blanc. Alguna vegada hi tirem una bola i tot, ja no saps si per plaer, per inèrcia, per curiositat o per vici. "És una ciència inexacta. Com tota la resta en aquesta partida, ningú no en sap res", diu Terry Wogan, un dels locutors més famosos de la BBC Radio, parlant sobre què té èxit i què no (en música, però podria referir-se a qualsevol art) cap al final del documental "Eva Cassidy: Timeless Voice". I tanques els ulls i et limites a escoltar aquella veu, cremant tota en cant, un cop més i encara. A això ens dediquem: a la ciència inexacta.




dilluns, 9 d’abril de 2018

ARA PUC DIR...

IV

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre.
                               Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                       i declinar.

          Joan Vinyoli, Elegia de Vallvidrera (1984)




dissabte, 7 d’abril de 2018

TEMPS

El pit, millor per a una cançó com la de Damien Rice que per als cops.

I bon cap de setmana amb una mica de temps per a tothom.





dimecres, 4 d’abril de 2018

dimarts, 3 d’abril de 2018

MOTS D'ORDRE

Gentils mots d'ordre. Després de "¡Que te calles" i "¡A formar!", ara ve el "Todos a la cárcel". A veure si hi ha sort i ho deixem aquí, o també fan la passa següent: "¡Al paredón!".




diumenge, 1 d’abril de 2018

UNA, DUES, TRES

Una mentida és mentida, dues són mentides, tres ja són política.

    Proverbi jiddisch




dimecres, 28 de març de 2018

D'ESCÒCIA A ALABAMA

Fem lloc a les bones notícies, a règim com n'estem. Tracyanne Campbell té projecte musical nou entre mans, Tracyanne & Danny, i anuncia gira d'un mes pel Regne Unit i bona part dels Estats Units.

Per mostrar-nos que viatjar no l'espanta, s'ha marcat a més aquest vídeo que ens retorna la seva veu i l'aire dels vells bons temps dels Camera Obscura, temps que no fan gaire pinta de tornar després de la mort de Carey Lander. De moment, jo ja m'he enfilat a la furgo amb ella pels camins de Nova Anglaterra.




dimarts, 27 de març de 2018

DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.


dilluns, 26 de març de 2018

IN ABSENTIA

Sense ganes, sense paraules, sense perspectiva, sense humor. Sense humor ni perspectiva ni ganes ni paraules.


dissabte, 24 de març de 2018

dijous, 22 de març de 2018

MONTSERRAT ROIG, TOT TERRENY

Fins al 30 d’abril tenen l’oportunitat d’anar a veure l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia” a El Born Centre de Cultura i Memòria (cert: els gestors municipals han tingut millors dies, rebatejant). Roig va ser escriptora i periodista (a més de feminista, antifeixista, catalanista i algun altre adjectiu que em dec descuidar), i la inspirada autora de l’adagi que diu que a la literatura catalana un o una, faci els anys que faci que s’hi dedica, sempre està tornant a començar.

Potser no és mala idea, doncs, tornar a Montserrat Roig, perquè ha passat més d’un quart de segle de la seva mort, els seus llibres costen de trobar a les llibreries, van desapareixent els darrers testimonis directes dels camps d’extermini (per a nosaltres la memòria dels deportats no morirà mai gràcies al seu Els catalans als camps nazis, premi de la Crítica Serra d’Or, promogut per Josep Benet però assumit per ella amb passió professional i personal fins a fer-ne un tros de la seva vida). I perquè la magnífica sèrie dels retrats fotogràfics que va fer-li la seva amiga Pilar Aymerich mostra una veritable donassa (donota com a femení d’homenot és un d’aquells substantius, ai, amb gènere marcat) i il·lustra bellament dues dècades, els setanta i els vuitanta, centrals per a la cultura catalana moderna.

Roig va ser, amb Baltasar Porcel, la gran entrevistadora d’aquells anys: a l’exposició, seguin sense pressa a veure fragments de les seves entrevistes en el blanc i negre del temps en què molts pensaven que tot estava per fer i tot era possible. Es va estrenarl'any 1977 amb el programa Personatges al Circuit Català de TVE, en un mitjà nou on el català també començava a obrir-se pas. En literatura havia debutat amb els contes de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, premi Víctor Català (va rebre’n la notícia tancada amb a Montserrat per protestar contra els consells de guerra de Burgos), i la novel·la Ramona, adéu, i ja no va parar fins als reculls d’articles dels seus darrers dies. Inquieta, directa, entusiasta, generosa. En vida i ara també en aquesta memòria exposada, a la recerca de la utopia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 21-III-18
Versión en castellano



dilluns, 19 de març de 2018

CIM

La vista des de la fotocopiadora mentre per fi imprimeixes l'original que s'arrossega de fa un any i mig ve a ser aquesta.


Vull dir que he fet el cim. Demà agafo l'avió.

diumenge, 18 de març de 2018

TRANSPORT

Treballo a casa en aquest punyetero llibre que he de dur dimarts a l'editora i potser m'acabarà duent ell a mi vés a saber a on, i el dit màgic de l'spotify escull "I Wait for Late Afternoon and You" i la veu de Patricia Barber omple l'estudi. Apujo el volum, suspenc el paràgraf, tot d'una sóc al Green Mill amb ella asseguda al piano a pocs metres, les cambreres fent contorsions poc creïbles per entre les taules i el meu àngel dels viatges somrient aquí al costat, a les fosques, perquè ha tornat a guanyar la partida, taral·lejant I count on smaller things, minutes, seconds, days...




dissabte, 17 de març de 2018

CAMINANT

                       Melior est mors quan vita amara. (Eccl. 30, 17)

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

                  Jacint Verdaguer, Al cel (1903)




dijous, 15 de març de 2018

CINISME I POSTVERITAT

"Al gobernante de Catalunya lo pone o lo quita el pueblo y el Parlament."

Poques vegades he llegit en tan poques línies un catàleg tan evident i il·lustratiu de sentències fetes a mida per qui les diu sobre una cosa que no entén però que aspira a controlar a base de reescriure'n els fets i, sobretot, les consideracions. Amb la cirereta esplèndida de dir a la gent des de dalt del tron que qui mana és la gent.

Al pot petit hi ha la màxima impostura.



MÉS
I no us perdeu Enric Millo fent els cors a la cantata "You Love to Be Harassed".