UN BON DIA

"Avui sembla un bon dia per recordar a la gent que 'Jo només obeïa ordres' va ser rebutjat com argument de defensa als judicis de Nuremberg", Karly Kingsley

ESPERANÇA POSSIBLE

Una molt bona conversa (llarga, distesa, còmplice, amb noms i exemples) entre dos coneixedors de causa sobre cultura catalana, diplomàcia internacional, associacionisme i militàncies, accions i esperances degudes, possibles i impossibles. Carles Torner acaba de publicar un llibre sobre el tema.  

ÉS POSSIBLE PERÒ

Llengua de consens, de referència, de cohesió, tema tabú... Una entrevista molt interessant amb el sociolingüista Joan Pujolar, catedràtic a la UOC, una de les persones sàvies que conec posades a parlar d'això tan nostre, del tema del català.

A finals del segle passat, abans de les grans onades migratòries internacionals, semblava que es podria assolir la normalització del català.

— I jo crec que s’estava assolint una certa normalitat. Per a la generació que primer es va escolaritzar en català, el català era la llengua de referència fora de casa. Però la vida continua i passen coses.

BIGOTRY

Un Relator Especial de les Nacions Unides sobre minories subratlla dues coses que passen al món: "banalisation of bigotry" i "minorities used as scapegoats". Se m'acuden uns quants diaris i televisions en español que aniria bé que usin una estona el traductor.

DOS O RES

«No es pot entendre un idioma fins que no n'entens com a mínim dos», Geoffrey Willans (via @sklla1).

Això en anglès, en castellà, en xinès, en francès, en italià. I anar-ho escampant, més que discutir.

THAI

Sona música cubana en un restaurant tailandès atès per filipines al nord dels Estats Units. I ara, si voleu, parlem d'identitats.

LET THEM IN

Via @UweSteiner i @holdengraber

DE CASALS A COLAU

Quantes llengües grans i petites que no sabem! Quin munt de coses per aprendre i descobrir. I quina sensació tan estranya, poc després de la satisfacció de poder escoltar l'iranià, l'àrab o l'armeni sense intermediaris al Palau de la Música Catalana, descobrir que la mateixa alcaldessa que organitza el Festival Internacional de Poesia de Barcelona quan va a Nova York, a les Nacions Unides, troba que no toca parlar-hi la petita llengua de Pau Casals però de retruc no deu saber prou anglès, o potser no deu voler sonar imperialista, i per això usa el castellà. Així el català queda un cop més i com sempre, delmat i befat, a la intempèrie. Però aquesta intempèrie d'una manera menuda i antiga de mirar-se i de dir el món ara mateix no té foto.

DIVIDIU PER CATORZE

"¿Para qué siguen naciendo países nuevos si los que hay todavía no funcionan?".

Un dubte prou raonable i un repàs hilarant al mapamundi, de la mà de l'escriptor argentí i barceloní Hernán Casciari, inclòs de fa anys al meu panteó particular pel conte "Messi es un perro".



(via @FrancescFreixa)

WE, EUROPEANS

La principal lliço dels esdeveniments de Síria primer i, ara, de Turquia és que si la població civil d'algun lloc d'Europa espera que la UE la protegeixi de l'actuació lesiva d'un govern arbitrari, anem apanyats.









MÉS
El tuit (d'Albert Benzekry) que m'agradaria haver escrit a mi, sobre això.

1 & 12

1 any, 12 relats: molt bona proposta del diari Ara a l'apartat d'Interactius, amb 12 fotografies escollides de l'any 2015 a partir de les quals dotze escriptors (tots canviaríem noms de la llista, però alguns dels millors sens dubte hi són) han escrit un relat inèdit. Com una antologia en prosa del dia (bé, de l'any), amb sants.

AQUELLA MENA DE DIA

en què dius: "Quin bon temps, avui! Per què no anem a fer un passeig amb barca?"

#Refugees pic.twitter.com/ec7YtMhlcd

— juan carlos mohr (@juancarlosmohr) November 29, 2015

Via @juancarlosmohr i @JoanQueralt

SÍRIA EN 10 MINUTS

"Quan vulguis entendre el present, pregunta't: 'I el passat?'". #WHYSIRIA: un bon esforç explicatiu. Per si serveix a algú més per situar-se en el conflicte...

LA VIDA

"un conte/ explicat per un idiota, ple de soroll i fúria/ que no significa res" (Macbeth). Altrament dit proposta d'il·lustració per a la coberta del treball de final de curs de l'assignatura eterna de relacions internacionals a diaris i telenotícies.

 World Map Drawn in a Fool's Head, by an unknown artist, c. 1590. Via Bibliophilia on Twitter

CATALANÍSTICA GLOBAL

Com a continuació o ampliació dels actes del 15è Col·loqui biennal de la North American Catalan Society (NACS) que aquests dies té lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, des del Màster d'Estudis Catalans i el grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC hem organitzat, el proper dijous a la tarda a l'Ateneu Barcelonès, una doble sessió sobre el futur dels Estudis Catalans vistos amb perspectiva internacional, sota el títol "Catalanística global". Aquest és el programa de la jornada:

17:00h La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació
Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès
P. Louise Johnson, especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit)
Christian Muench, sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main)
Modera: Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya)

18:45h Més enllà de la llengua i la literatura?
Josep Maria Domingo, especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona)
Elisa Martí-López, especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units)
Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia)
Modera: Roger Canadell (Universitat Oberta de Catalunya)

20:00h Síntesi del relator de la jornada, Carles Torner, escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit)

(Assistència gratuïta, amb inscripció prèvia)

AMBAIXADORS SENSE AMBAIXADA

Em va passar per malla: al Quadern d'El País de la setmana passada Carles Geli publicava una extensa entrevista amb l'escriptor i activista Carles Torner, que en aquests moments és el Secretari executiu del PEN Internacional.

De la llarga conversa, tot ella d'interès, voldria subratllar-ne ara i aquí un aspecte que no sé si tenim prou present, emocionats com estem alguns amb la resplendor dels bits: el de la de la vigilància (i la repressió via) digital sobre els escriptors i creadors.

P. El 2000 el PEN comptabilitzava 201 casos d’escriptors o periodistes perseguits o empresonats; el 2014 s’ha tancat amb 900. La llibertat d’expressió i la circulació lliure d’idees va enrere al món?
R. En part sí, però el que passa és que en aquest temps s’ha eixamplat el concepte d’escriptor gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, i han aparegut noves plataformes d’escriptura, com els blogs, que són una clara activitat social. És un nou discurs públic que et pot fer ser perseguit.

P. O sigui: les noves tecnologies són una arma de doble tall...
R. Promouen la llibertat com mai abans, però també la repressió. La intromissió dels governs és fortíssima. Els EUA i Anglaterra venen tecnologia punta per intervenir les comunicacions electròniques. A Rússia, la Xina, l’Iran o Turquia ja han detingut o perseguit judicialment escriptors pel que han dit en blogs o correus electrònics. És un fenomen nou i difícil de copsar, fins i tot en les seves conseqüències, com l’autocensura. El PEN nord-americà va fer un informe fa un any sobre el tema, i el PEN Internacional ja va aprovar la Declaració de la Llibertat Digital abans de l’afer Snowden.

P. Tan preocupant és?
R. I tant. Hi ha escriptors que canvien la seva conducta per por de ser espiats: no consulten segons quines fonts, no envien segons quin missatge a segons qui, no fan públic que participen en actes (o no hi participen directament), no escriuen sobre temes espinosos... Aquest mateix dilluns vam fer públic un segon informe; amb les dades, podem afirmar que la vigilància digital massiva ja afecta directament la llibertat d’expressió i la circulació d’informació arreu del món. S’ha trencat la confiança de molts escriptors en els seus governs, i això també en democràcies com els Estats Units o el Regne Unit, considerades abans segures per a la llibertat d’expressió. S’ha creuat una frontera: els escriptors pateixen per la vigilància governamental a Internet tant en règims democràtics com en règims repressors. El sol fet que confessin aquestes formes d’autocensura implica un retrocés més gran en les llibertats públiques.

P. És quantificable?
R. Sí. Un 63% dels enquestats en països sense llibertat han evitat parlat d’un tema per telèfon o per email, o s’ho han plantejat seriosament per por de la vigilància del govern. Però és que, en països lliures, el percentatge és d’un de cada tres, un 34%. I els que han evitat buscar informació a Internet o visitar webs sobre temes conflictius és d’un 26% en països lliures, el mateix percentatge que en els que no tenen cap llibertat.

MÉS
"Global Chilling": Com afecta la vigilància massiva els escriptors internacionals (informe del PEN)

DIÀLEG INTERNACIONAL

En aquest temps en què la mirada i l'atenció però també la presència internacionals s'han tornat tan importants, el president del PEN Internacional, John Ralston Saul, confirma a la seva carta del mes als escriptors dels centres de tot el món la tria del poeta i assagista Carles Torner com a Director Executiu de l'entitat per als propers anys.

Des d'aquest racó digital alço la copa pel PEN i pel Carles!

UN BON DIA

Hi ha dies que penses que sí que s'acompleixen la locució comuna i la lletra de la cançó: són bons dies, dies bons. Ara fa setze anys, al febrer de 1992, just abans del referèndum a Bòsnia i Hercegovina, Carles Torner publicava al primer número de 1991 Revista magnètica, l'article "La balcanització de l'ànima", que després d'alguna manera havia d'anar a parar a l'impagable La victòria pòstuma de Hitler (Proa, 1995).

Un dels protagonistes polítics de la tragèdia que en aquelles dates es congriava es deia Radovan Karadzic, i dos noms de ciutats que llavors respiraven en l'ambigua calma d'abans de la tempesta hi havien de quedar per sempre més associats: Sarajevo, Srebrenica. Ahir vam saber que després d'anys de persecució pels tribunals internacionals Karadzic (poeta i psiquiatre, a més de genocida), amagat sota el nom de Dragan Dabic, ha estat detingut. Avui és, doncs, un bon dia: avui al món hi ha lliure un monstre de mans netes menys.








La notícia a The Guardian.
La notícia al New York Times.
Article de Xavier Rius.

JO ET SUÏCIDO, TU ET SUÏCIDES...

Enmig de prereferèndums, testaments de folclòriques i el beat Acebes fent de guinyol d'Acebes, trobo que el triple suïcidi coordinat de Guantánamo ha passat pels mitjans (i pels nostres caps) amb una discreció digna de millor causa. Potser és que ja som minoria els que si sentim Baader-Meinhof no pensem en un estadi del mundial de futbol. Potser el Guantánamo. Prisioneros en el limbo de la legalidad internacional (Península, 2004) d'Emma Reverter no va fer prou forat. Potser és que torna la fe en els impossibles, en Houdini, en la veu infal·lible i impol·luta del poder...

En qualsevol cas, s'agraeixen articles com el de David Ignatius al Washington Post, "A Prison We Need to Escape", que comença anant al cor del gra: "When I hear U.S. officials describe the suicides of three Muslim prisoners at Guantanamo Bay last Saturday as 'asymmetric warfare' and 'a good PR move,' I know it's time to close that camp -- not just because of what it's doing to the prisoners but because of how it is dehumanizing the American captors (...)"