Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’octubre del 2025

ZALDUA A CHICAGO

Dimecres vinent els estudiants de la universitat de Chicago mantindran una conversa en línia amb Iban Zaldua sobre l'escriure en idiomes "estranys i poderosos", dins del curs promogut per la càtedra Coromines. Si no coneixeu Zaldua i us interessen aquests asumptes, no us perdeu els seus contes traduïts al català a Godall Edicions, ni el llibre que motiva la conversa, en castellà a Lengua de Trapo: Ese idioma rao y poderoso. Once deciciones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (2012).

 

dijous, 3 de juliol del 2025

LLL AL DIA

Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada (LLL en família) ja és aquí; comença la conversa. Un llibre, dues edicions, tan poques pàgines per a tant de temps pensant-hi...

 

 

- Lectores i lectors a qui sembla que els ha interessat el llibre: una, una altra, un altre, un altre, un altre i un altre...

- "Etorkinen euskal literatura": Iban Zaldua parla sobre el llibre i sobre literatura escrita per migrants a Euskadi al seu blog (4-II-26) 

- LLL a Numax, a Santiago de Compostel·la, de la mà de Dolors Perarnau i Elias Torres Feijó (26-II-26)   

- Cesca Castellví Llavina, "Literatura entròpica" (El Punt-Avui, 6-I-26) 

- El llibre a l'Ex Libris del blog Extr@UOC

- Una extensa i documentada ressenya de Manu López Gaseni: "Termodinamika euskal kulturali aplikatua" (5-XI-25)

- Clàudia Rius, "El polisistema literari català vist per Jaume Subirana". Ressenya al Quadern d'El País (1-XI-25)

- Tall sobre la lectura del podcast amb H. Farré fet per Lavidita a Linkedin

- Darío Luque, "Literatura, lengua y lugar" (ressenya al blog Anika entre libros)

- Anton Not, "Fiquen-nos a puesto" (Segre, 26-VII-25)

"Radiografía del lector: Jaume Subirana". Conversa llarga (el que ara en diuen podcast) sobre la lectura amb Helena Farré Vallejo, d'ACEprensa (16-VII-25)

- "Jaume Subirana: «No necessito que un escriptor sigui 'fidel per sempre més al servei d'aquest poble'»". Entrevista de Laura Serra al diari Ara (12-VII-25)  

- Al minut 59:40 del darrer Ciutat Maragda de la temporada recomanen (gràcies, David Guzman!) el nostre LLL (5-VII-25)

- L'autor mig explicant-se a l'Instagram d'Ona Llibres

- Josep M. Fonalleras, "Exercicis sobre la redempció" (El Periódico, 2-VII-25) 

- Blablando (Radio3): conversa sobre el llibre amb Sara Pardo 

- Notícies en Xarxa (30-VI-25): aquí, fent veure que m'interessen els llibres ;) 

- Literatura, llengua i lloc. Termodinàmica aplicada: al web d'Anagrama

- Literatura, lengua y lugar. Termodinámica aplicada: al web d'Anagrama

- Si quieres empezar a leer el libro en castellano, clica aquí 

- Si voleu començar a llegir el llibre, cliqueu aquí 


divendres, 18 de febrer del 2022

dijous, 21 de gener del 2021

POLIBÉRICOS

Avui comença a la Universidade de Évora, amb una conferència de Joan Ramon Resina, el cicle online "Polibéricos", coordinat pel professor Antonio Sáez Delgado, que aplegarà fins a la tardor una bona selecció d'especialistes en la matèria: 

- Joan Ramon Resina (Universidade de Stanford): Sueño y realidad de los Estudios Ibéricos  | 21 de janeiro

- Xosé Manoel Núñez Seixas (Universidade de Santiago de Compostela): Os proxectos iberistas do galeguismo e do catalanismo: Utopias e Realidades  | 18 de fevereiro 

- Brad Epps (Universidade de Cambridge): Espectros (inter)nacionales: el cine a mediados del siglo XX en la península ibérica  | 18 de março 

- Jon Kortazar (Universidade de País Vasco): Perspectiva ibérica de los poetas vascos de la época republicana  | 22 de abril 

- Rosalía de Castro, desde más allá del neoiberismo Fernando Cabo (Universidade de Santiago de Compostela) | 18 de maio 

- Teresa Pinheiro (Technische Universitat Chemnitz): Memória e Desmemória no espaço urbano das capitais ibéricas  | 17 de junho 

- Hacia un nuevo canon de las poetas del 27 Julio Neira (Universidade Nacional de Educación a Distancia) | 30 setembro 

- Victor Martínez-Gil (Universidade Autònoma de Barcelona): Teixeira de Pascoaes, un referente poético português para la literatura catalana Victor Martínez-Gil (Universidade Autònoma de Barcelona)  | 21 de outubro 

- Carlos Reis (Universidade de Coimbra): Figuras e figurações realistas em contexto ibérico  | 18 de novembro 

 


 

divendres, 4 de maig del 2018

PAU

Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit
...

























Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.

divendres, 13 d’abril del 2018

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao


dimecres, 18 de maig del 2016

ONGI ETORRI

Avui cal llegir l'editorial de Vicent Partal: "l’estat espanyol és l’únic del món on un grup armat pretén desarmar-se voluntàriament i no li ho deixen fer".



dimarts, 3 de maig del 2016

Y MUCHO COHERENTE

"Y desde luego, los vetos no contribuyen a nada, ni en política ni en ninguna faceta de la vida."

  Mariano Rajoy, President del govern d'Espanya en funcions (2-V-2016)



divendres, 29 d’abril del 2016

LA CASA DEL MEU PARE

Defensaré
la casa del meu pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré
la casa del meu pare.
Perdré
els bestiars,
els camps,
les pinedes;
perdré
els beneficis,
les rendes,
els interessos,
però defensaré la casa del meu pare.
Em prendran les armes,
i amb les mans defensaré
la casa del meu pare;
em tallaran les mans,
i amb els braços defensaré
la casa del meu pare;
em deixaran
sense braços,
sense pits,
i amb l’ànima defensaré
la casa del meu pare.
Em moriré,
es perdrà la meva ànima,
es perdrà el meu llinatge,
però la casa del meu pare
restarà
dempeus.

       Gabriel Aresti
       Traducció de Josep Daurella


Si us ve de gust escoltar-ho recitat, i escoltar el Cor Incordis i més versos de Mario Benedetti, de Bertolt Brecht, de Salvador Espriu, de Celso Emilio Ferreiro, de Jean de la Fontaine, de Joan Maragall, ens podeu acompanyar aquest vespre a la Biblioteca de Navarcles. O podeu comprar-vos el llibre o demanar-lo a les llibreries i biblioteques habituals. El tema no passa de moda: de raons per a la revolta no sembla que ens n'hagin de faltar.

dilluns, 20 de juliol del 2015

IMPLICACIONS

"Como escritor que soy aunque si no lo fuera daría lo mismo creo que las lenguas son importantes; todas ellas, también aquellas que hablamos precariamente. Las palabras siempre van asociadas a trozos de vida, y sirven de gran ayuda a la hora de preguntarnos por las personas y por el mundo. Así me ocurre a mí con atta, ama, ebi, eguzki, Pater noster, te amo Gustavo, eres adorable Vanessa, hypocrisy, hable usted en cristiano y con miles de palabras más.

Con todo, hay lenguas que nos marcan más que otras y ocupan un territorio amplio de nuestro espíritu. Es mi caso con el euskara: no porque fue la lengua de mi niñez, ni por llevar consigo como dicen algunos escritores una particular visión del mundo me parece difícil, sino por razón de su especial historia; una historia dura en la que mi familia, mis amigos, los miembros de mi generación, una tercera parte o más de los vascos, y yo mismo, nos hemos visto implicados."

 Bernardo Atxaga, "Mi primera lengua"


dilluns, 19 d’agost del 2013

dijous, 9 de maig del 2013

PUERTOS ABIERTOS

La revista Insula, una de les capçaleres literàries deganes d'Espanya (fundada el 1946 per José Luis Cano) acull en el seu número del mes de maig el monogràfic "Letras vascas: Puertos abiertos", fruit del treball del grup d'investigació que dirigeix el professor i crític Jon Kortazar. Busqueu-lo: és una magnífica eina per posar-se al dia sobre una de les altres literatures peninsulars.





dilluns, 22 d’octubre del 2012

VOTS PODRITS

La senyora Rosa Díez González, que porta més de trenta anys cobrant com a diputada de diferents menes d'escons sempre més o menys electes, ens va deixar ahir parlant de Bildu una de les frases de la nit: "Que hayan conseguido que les voten no les convierte en demócratas, los nazis también consiguieron muchos votos". Com que ara ja la té patentada, espero que es guardi la sentència i la repeteixi l'endemà del proper 6 de novembre referint-se a tots els nord-americans que votin, no sé, per Mitt Romney per exemple, i també el 25 de novembre a la nit aplicant-la al partit que més ràbia li faci dels cinc o sis que hagin obtingut tan injustament algun dels escons que el seu no obtindrà.



diumenge, 21 d’octubre del 2012

BI / DOS










BI

Batzuetan, bi hizkuntzak
Trabatzen zaizkit eztarrian,
Burnizko bi ezpata bailiran

 Felipe Juaristi











DOS

De vegades, les dues llengües
se'm traven a la gola
com dues espases de ferro.

 [versió de Pau Joan Hernàndez]

dissabte, 20 d’octubre del 2012

GUTUN ZURIA

Demà hi ha coses importants en joc al País Basc i a Galícia, dues terres estimades. Esperem que d'alguna manera s'hi trenquin alguns silencis. He trobat aquest vídeo d'un acte de Manuel Rivas a Bilbao que, d'alguna manera, les agermana. Que el disfruteu.





BLUES

Só a noite é o paraíso: dormen os homes.

Os soños abren las xanelas
e lámbense as feridas nas praias e nas beiras
dos ríos.

Os soños cantan coa gorxa xeada.
Como esclavos, fan tocar os tambores
.

 Manuel Rivas


[Només la nit és el paradís: dormen els homes.

Els somnis obren les finestres
i es llepen les ferides a les platges i a les vores
dels rius.

Els somnis canten amb la gola glaçada.
Com esclaus, fan sonar els tambors.]

divendres, 21 d’octubre del 2011

GORA EUSKADI

L.D. No escriu en castellà per militància?
B.A. Escric en basc perquè és la llengua en què he viscut tota la vida. Vaig ser format per poetes bascos i la meva literatura s'ha forjat interiorment en aquesta comunitat. Haig de lluitar per defensar la llengua basca, perquè ha estat un eix de la meva vida, no per cap imposició política de ningú. Si no fos així, no seria lliure.

L.D. Amb tot, el radicalisme abertzale li recrimina que faci metaliteratura, que sigui massa cultista en lloc de dedicar-se a la causa nacionalista...
B.A. No tinc la sensació de tenir gaire gent en contra, sinó que més aviat penso que em porto bé amb gairebé tothom. Potser hi ha algú que s'enfada quan llegeix en una entrevista que critico algun aspecte del nacionalisme basc, però penso que precisament el millor servei que puc fer al nacionalisme d'Euskadi és adoptar una actitud crítica. També és cert que sempre hi ha el que jo qualifico de radical dels símbols, que tampoc no està gaire d'acord amb mi, però tampoc m'importa. Quan dic radical dels símbols em refereixo als que volen, per exemple, que quan algú coroni un cim, hagi de cridar a la força "Gora Euskadi" i hagi de plantar-hi una ikurriña per nassos.

  Entrevista amb Bernardo Atxaga, Avui (6-XII-2001)

dilluns, 19 de març del 2007

KULTUR











Pocs dies abans de començar a comentar a classe Obabakoak, llegeixo a les versions digitals de diversos diaris de gairebé tots els colors que Joseba Irazu (és a dir, Bernardo Atxaga) acaba de ser nomenat membre de ple dret de l'Euskaltzaindia, l'Acadèmia de la Llengua Basca. I ara que les lletres catalanes són a punt d'inaugurar a la Fira de Leipzig un dels seus anys clau pel que fa a la difusió exterior, em vénen al cap els mots de Luis Michelena (mestre i alhora admirador d'Atxaga) que Ibon Sarasola cita al final de la introducció al llibre més llegit i traduït de les lletres basques:

kultur alorrean zerbait sortzen duen herriak beretzat eta besterentzat sortzen du eta, orobat, besterentzat sortzen ez duenak ez du beretzat ere sortzen

Que ve a dir que, en el terreny cultural, el poble que crea alguna cosa la crea per a ell mateix i per als altres i, alhora, el que no crea per als altres tampoc no crea per a ell mateix. Amén.

dissabte, 13 de gener del 2007

RAONS SOBRE ETA

Tot i que ni la política ni les llargues transcripcions no són habituals en aquest Flux, l'article del professor Manuel Castells al seu "Observatorio global" de La Vanguardia d'avui em sembla un bon exemple d'allò més difícil en general, però sobretot en determinats moments: aportar des dels mitjans raons i raonament, enllà de tàctiques i consignes, per mirar de llegir millor la realitat. La de la possible negociació amb ETA, en aquest cas. Donat que l'accés digital al diari és restringit, m'ha semblat que tenia sentit transcriure l'article sencer.



¿NEGOCIAR CON ETA?

Cómo negociar con quien está dialogando mientras, a espaldas de sus interlocutores, prepara un descomunal y mortífero atentado con premeditación y alevosía? ¿Cómo creer en la palabra de quienes asesinaron a tantos seres humanos, con familias y rostros que viven en nuestra memoria, en nombre de una causa (la autodeterminación de Euskadi) que las instituciones democráticas permiten defender sin violencia desde hace ya tres décadas? ¿Cómo, en esas condiciones, resistir al instinto básico que nos incita a acabar de una vez por todas con la última guerra carlista, vestigio atávico de siglos de fanatismo destructivo que creíamos haber superado?

Así se carga de razón la postura, coherente, de aquellos como el ex presidente Aznar, que pretenden acabar con ETA por la vía policial para que, como ha declarado el legionario Acebes, haya vencedores y vencidos. Pero la coherencia de una posición intransigente se convierte en demagogia política cuando se enfrenta con la realidad. Y la realidad es que ETA lleva 45 años de atentados, con mayor o menor intensidad, sin que ningún gobierno, ni el mismísimo Franco, ni Suárez, ni González, ni Aznar, ni Zapatero, haya podido derrotarlos, incluso contando con la colaboración de Francia. Y aun utilizando métodos extremos, incluidos los pistoleros del GAL y la tortura, así como las muertes en enfrentamientos y las condenas de larga duración a cientos de activistas. La realidad es también que, en pleno trauma emocional tras la megaexplosión de Barajas y la muerte de dos de nuestros nuevos españoles, miles de personas se han manifestado en Euskadi en torno a Askatasuna, aun en condiciones de ilegalidad. Es un síntoma de las raíces profundas, por minoritarias que sean, que tiene ETA en Euskadi. Raíces de donde crecen y se reproducen generaciones de activistas que viven en un mundo ideológico cerrado y fanatizado, transmitido familiarmente en muchos casos, como documenta Fernando Reinares en su ejemplar estudio del patriotismo etarra. Por eso, a pesar de aborrecer no sólo al terrorismo etarra sino su ideología, tanto Felipe González como José María Aznar y más recientemente José Luis Rodríguez Zapatero tuvieron que aceptar negociar con ETA. Claro que ETA está debilitada, pero la idea de su exterminio sin concesiones de ningún tipo es, en el mejor de los casos, una historia que nos contamos para no tener que aceptar la dura verdad. Y en el peor de los casos, una táctica política partidista de la peor estirpe, porque con los muertos no se juega. Táctica que frecuentemente utilizan sectores nostálgicos del franquismo y al margen del sistema democrático, y por tanto también al margendel Partido Popular. ETA aparece a intervalos como el Guadiana, pero no desaparece. Y el entramado de su entorno político, ideológico, organizativo y cultural es de tal envergadura, que sólo con la contribución de la izquierda abertzale podrá enterrarse un día de forma definitiva.Por tanto, la negociación, cuando y como sea, no es una opción, sino una necesidad. A menos que estemos dispuestos a que Euskadi, y por tanto España, vivan con la lacra terrorista generación tras generación. Con todo lo que eso significa como elemento distorsionador de la vida política y la convivencia civil. Pero decir esto en el contexto actual parece tan vacío de contenido concreto como la proclama principista de los herederos de los vencedores de la Guerra Civil. Es evidente que Zapatero tenía que dar por cerrado el proceso actual de negociación. Bastante se ha jugado ya. Y bastante capital político ha perdido, hasta el punto de que su joven y brillante carrera política podría ser otra víctima de la explosión de Barajas, introduciendo así en nuestra democracia el peligroso hábito de cambios de Gobierno como reacción a atentados terroristas.

Pero miren por dónde, los españoles no parecen haber abandonado la esperanza de alcanzar la paz. Según el pulsómetro de la Ser, aunque un 74% considera roto el proceso de diálogo y culpa a ETA del desaguisado, un 55% apoya al Gobierno para que busque de nuevo ese diálogo, con tan sólo un 38% que rechaza el intento. Y Zapatero, que no tiene otra en realidad, porque se lo jugó casi todo a esta carta, tiene que buscar nuevas formas de llegar a ese acuerdo por la paz. Porque de acuerdo se trata en último término.

No tengo información confidencial, pero por lo que me cuentan unos y otros, parece obvio que si no se puede confiar en ETA, habrá que influir en su entorno para que su entorno influya en ETA, tal como apuntan las declaraciones de Otegi y su eco en el surrealista comunicado de ETA donde sostiene que mantiene el alto el fuego permanente. Si volar un aparcamiento entero y matar a dos personas no se considera violación del alto el fuego, sólo puede pensarse en dos interpretaciones. La primera es una disfunción mental tan profunda que impide cualquier relación inteligible. La segunda, que me parece más probable, es que no hay unidad en ETA en torno al diálogo, y las tensiones se intentan cubrir con juegos de palabras. Y en una organización terrorista los que tienen los fierros (como dirían los montoneros) son los que mandan. Que no suelen ser los más sutiles en lo que a estrategia se refiere. Entre otras cosas, porque un entramado terrorista de cinco décadas no está hecho sólo de ideología, sino de negocios, de medios de subsistencia, de modos de vida y de la incapacidad de vivir de otra forma. Con lo cual, los debates políticos en ese mundo cerrado y enrarecido se convierten a menudo en racionalizaciones de la vida por la que se ha optado o por la única vida que se puede llevar. De modo que la ETA dialogante tiene que surgir de esa evolución interna que puede ser favorecida por la presión de su entorno político, su única conexión con el mundo real. Y ese entorno puede ser influido por el nacionalismo vasco democrático, a condición de que ese nacionalismo tenga anclaje en el sistema político español. Por tanto, es mediante esa serie de vasos comunicantes que se puede ir estableciendo un flujo continuo en que iniciativas y propuestas circulen en los dos sentidos. Lo que se ha terminado es la vieja idea de González, de Aznar y también de Zapatero de enviar a sus expertos policiales y de asuntos vascos a verse las capuchas con ETA en alguna trastienda europea y arreglar eltema como en una partida de póquer. Con el detalle, en el caso de Zapatero, de que sometió su decisión de diálogo al control de las Cortes, como debe ser. Como ETA es multiforme y mutante, tanto más cuanto más rápida es su renovación como consecuencia de la presión policial, el diálogo directo es una ruleta rusa, porque no se sabe con quién se habla. En cambio el proceso político puede ir abriendo puertas hoy por hoy oxidadas por la sangre. Sabiendo que cada nuevo acto de violencia, incluso de kale borroka,es un palo en las ruedas de la carreta de la paz. Una carreta cuyos ejes, a diferencia de los de la canción triste de Atahualpa, tendremos que engrasar día a día si queremos andar por los caminos de Dios
.

                                                Manuel Castells, La Vanguardia, 13-I-2007

dissabte, 11 de març del 2006

ALES AMB ARRELS

Quan el bon menjar t'agrada tant com la bona literatura, enardeix trobar frases que vinculen totes dues arts i subratllen que sovint hi ha molta menys distància entre dos bons creadors o dues obres reeixides de disciplines diferents que entre suposats col·legues de gremi.

Un periodista demana al cuiner basc Martín Berasategui si la cuina que fa seria diferent si hagués nascut en una altra banda. I Berasategui respon, com un elegant candidat català al premi Nobel: "És clar. El meu ofici no té fronteres, però la meva cuina té arrels." Un sol mon amb arrels. Ales (o rodes) i arrels. On he llegit fa poc aquesta mateixa imatge amb altres paraules?