DIES LOCALS DE LA POESIA

Ahir a La Impossible escoltant Fernando Beltrán, Berta Piñán, Alicia Fernández i Jordi Llavina, amb Jordi Pàmias entre el públic. Demà amb el grup de la Laura López Granell a l'Escola d'Escriptura, sessió sobre Billy Collins i els seus Set elefants... Dissabte de tornada a la llibreria de l'Eixample al cicle de Poetes Impossibles que coordina Ricard Mirabete, per llegir al costat de Vicent Almela. I correus i projectes i dos contractes sobre la taula. Com en aquells rius eslovens, el corrent subterrani de vegades aflora. O sempre acaba aflorant. La poesia: tants dies locals.

A BETEVÉ

Per si per comptes de comprar el llibre (o pispar-lo: l'altre dia me'n van explicar el primer cas) sou dels que preferiu les versions explicades.

DE COP

De cop, un enllaç t'alegra el matí.

ESCRIPTORS I SOCIETAT

Avís amb temps: dimecres 30 de gener, al costat de l'antic director de l'IRL i editor Xavier Folch i de l'assagista Simona Škrabec, dos bons coneixedors (i practicadors) del tema, celebrarem amb una conversa sobre escriptors, literatura i cultura catalana la publicació de Construir con palabras a Ediciones Cátedra.

La cita és a les set de la tarda a la llibreria La Central del carrer Mallorca, a Barcelona. No cal dir que hi esteu més que convidats.

CONSTRUIR AL NÚVOL

Llarga entrevista a partir de Construir con palabras, gentilesa d'Esteve Miralles, avui al Núvol. N'hi ha que ens costa tenir la boca tancada.

PEDRA PLANA

Diumenge a Sant Cugat, dins del programa del Festival de Poesia, s'organitza la Samperíada, un homenatge a Màrius Sampere. Jo no hi podia ser però hi volia ser, i llavors, com diu la cantarella digital, el que va passar us sorprendrà: vaig acabar escrivint un poema. Si aneu a la Samperíada el podreu escoltar (també a Sam Abrams, Lala Blay, Carles Duarte, Núria Martínez-Vernis, Marc Romera, Cèlia Sànchez-Mústich, Àlex Susanna, Jordi Valls i Mireia Vidal-Conte); si no, aquí el teniu.

TOCAR UN ESCRIPTOR MORT

                                                  A Màrius Sampere

Tocar un escriptor mort és desenterrar paraules,
és triar palets de riu per llançar-los a la lluna
i seure a esperar la veu amb un fil blanc a les mans.

Tocar un escriptor mort és girar-li les costures
com ens va ensenyar la mare i mirar-nos les mans buides,
és furgar-nos les butxaques mentre cauen les monedes.

Tocar un escriptor mort abans de la seva mort
és el que sol fer la gent: donar les gràcies, somriure,
quedar per veure’ns aviat, agafar-lo fort pel braç.

Jo vull tocar-lo ja mort, després que se n’hagi anat,
buscar la vella energia que la nit ha refredat:
palpar-li les alegries i cada llibre i el cap
fins a la llengua apagada, jugar amb l’anell de l’escriba
entre els dits amb què desfeia les idees i la rima,
burxar la punta dels dits al final de les mans fortes.

Tocar la mort amb paraules, no tocar paraules mortes.
Agafar la pedra plana i posar-me-la a la boca
com si fos un tros de riu, i fluir i omplir-la tota.

                                                                JS

PARAULES SOBRE LES PARAULES

Per a un filòleg (d'Hispàniques, en dèiem abans) publicar a Ediciones Cátedra ve a ser com pujar el Tourmalet. Jo aquests dies en baixo a poc a poc, mirant de disfrutar el trajecte: ja és a les llibreries Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), fruit de la beca i de l'estada de recerca l'any passat a la Universitat de Chicago però, tirant enrere, també d'un grapat d'altres estades i congressos i articles i discussions i marrades.

El llibre està pensat per a aquells que els interessa la història cultural, la literatura catalana i el que en diríem planificació cultural: la lenta elaboració d'una cultura compartida, mancomunada. Paraules sobre les paraules de la tribu.

Entrevista de Víctor Fernández per a La Razón: "La de Cataluña es una sociedad hiperliteraturizada" (28-II-19)

Entrevista de David Guzmán al programa "Terrícoles" de betevé (18-II-19).

"Ens cal més planificació i menys sentimentalisme". Entrevista a partir del llibre amb Esteve Miralles, al digital de cultura Núvol (26-XII-18).

Ressenya de Lluís Quintana al Blog de l'Escola de Llibreria (21-XII-18).

Un tuit d'autor cofoi.

Aquí podeu fer-hi un cop d'ull i comprar-vos-el visqueu on visqueu, en paper o en edició per a Kindle.

Aquí podeu llegir-ne i descarregar-vos-en la introducció ("Escritores, literatura e identidad en Cataluña").

Aquí, la fitxa editorial.

CONSTRUIR

Setmanes obrint cada dia la tapa de la gran bústia de fusta al porxo de casa. De vegades un sobre, un simple sobre, et pot fer feliç. Com un ganàpia amb sabates noves.

SALVAT A LA SELE

Mentre reviso segones proves i organitzo l'índex de noms del llibre, Ediciones Cátedra ha donat permís al blog de Llengua i literatura catalanes de la UOC per reproduir un dels capítols de Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), producte de l'estada a Chicago i que se suposa que a la tardor ja serà a les llibreries.

Atès que El poema de La rosa als llavis és una de les lectures prescriptives de literatura catalana per a la Selectivitat d'enguany, que just comença avui, hem escollit el capítol sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquí el teniu sencer. A veure què us sembla.

I sort a la Selectivitat als que la feu, als que la vigileu, als que la corregireu i als pares i germans que també la patiu.

LITERATURA I VIDA

"Els qui venen llibres s’han de preocupar que la gent compri llibres. Els qui ens dediquem a escriure, ens interessa que la literatura formi part de la vida de la gent (...)"

Això i alguna altra cosa sobre poesia, versos, poetes, llibres, llibreries i literatura ho trobareu en aquesta extraordinària (en el sentit que no és gaire habitual: que te'n facin, que et deixin esplaiar-t'hi, que transcriguin tan bé el que hi dius: gràcies, Clara Ardévol!) entrevista a can VilaWeb amb l'autor del F l u x i d'un grapat ja de llibres als quals s'acaba d'afegir ara la tria de Compta amb mi. Trenta-dues mostres d'amistat (Columna).

VERMUT AL RIU

TORNA PIÑÁN

Berta Piñán torna al català amb la traducció del seu darrer llibre, La mancadura, i serà a més a Barcelona divendres vinent a Laie i dissabte 12 a la Setmana de Poesia.

IN ABSENTIA

Sense ganes, sense paraules, sense perspectiva, sense humor. Sense humor ni perspectiva ni ganes ni paraules.

CIM

La vista des de la fotocopiadora mentre per fi imprimeixes l'original que s'arrossega de fa un any i mig ve a ser aquesta.

Vull dir que he fet el cim. Demà agafo l'avió.

TRANSPORT

Treballo a casa en aquest punyetero llibre que he de dur dimarts a l'editora i potser m'acabarà duent ell a mi vés a saber a on, i el dit màgic de l'spotify escull "I Wait for Late Afternoon and You" i la veu de Patricia Barber omple l'estudi. Apujo el volum, suspenc el paràgraf, tot d'una sóc al Green Mill amb ella asseguda al piano a pocs metres, les cambreres fent contorsions poc creïbles per entre les taules i el meu àngel dels viatges somrient aquí al costat, a les fosques, perquè ha tornat a guanyar la partida, taral·lejant I count on smaller things, minutes, seconds, days...

WRITING AND PUBLISHING SINCE 1985

Em fa una il·lusió especial presentar-vos la versió anglesa del web d'aquest escriptor catalanesc, amb els bits encara lluents i els links acabats d'enllaçar.

No ho hauria pogut fer sense la Mariona, la Pauline, la Meri i Asterisc. I ho he pogut fer sense CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes ni la SGAE. A tots i a totes, moltes gràcies!

ELS MILLORS LLIBRES DE L'ANY

No us deixeu enganyar, en això La Vanguardia i la resta de diaris també s'equivoquen. Fent servir l'estilisme après de Joan Oliver, els quatre millors llibres d'aquest 2017 que ja s'acaba són tres: Cafarnaüm i L'ocell matiner i altres poemes. 

MENJAR LLETRES

El dissenyador i il·lustrador Marc Vicens és de les persones llegides que conec. Al seu blog Menjar blanc fa dialogar regularment lletres i dibuixos. I de fa unes setmanes ençà hi ha anat triant i dibuixant fragments de Cafarnaüm. Com en aquest "Ja pararà" o a "Pescador".

SOBRE KOOSER I UN OCELL MATINER

Aquí teniu un recull dels apunts i comentaris que han anat apareixent sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser publicat per El Gall Editor:

- David Castillo, "Ted Kooser" (Cultura, El Punt-Avui, 15-X-17) > El llibre és un autèntic cofre ple de tresors.

Ramon Guillem, "La transparència buscada" (Cartelera Turia, 6-IX-17) > Hi ha llibres que ens arriben en el moment just, autors que desconeixíem i que de sobte, com si sempre hi foren, passen a ser part indestriable de la nostra manera d´entendre la literatura i, en aquest cas, el poema i la seua concepció creativa.

- Josep M. Fonalleras, "Cuirasses" (El Periódico, 12-VII-17) > Com diu el poeta Ted Kooser, «hi ha dies que la por de la mort / és tan ubiqua com la llum».

- Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17) > Llegiu aquesta obra, una antologia de dos llibres de l’autor —una mostra, per tant, parcialment diacrònica de la seva poesia: Delights and Shadows (2004) i Splitting an Order (2014)—. Llegiu-la, sí, fins i tot els que sigueu poc aficionats al gènere líric.

- Teresa Costa-Gramunt, "Ted Kooser, un poeta gens complaent" (Núvol, 11-VI-17) > Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises.

- Pere Antoni Pons, "La densitat existencial i emotiva de la quotidianitat" (Ara Llegim, 24-VI-17) > Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador. Segons aquesta brúixola, l’obra del nord-americà Ted Kooser (Ames, Iowa, 1939) és plena de poemes valuosos.

- Carme Miró a Sonograma, Quadern de llibres (29-V-17)

- Sam Abrams, "Poetes del món" (Avui Cultura, 21-V-17) > La versió de 32 poemes de dos dels millors reculls de l’autor és molt cenyida, feliç, natural, rodona i treballada. Es nota que Llauger i Subirana s’han compromès a fons amb la lírica de Kooser.

- Carles Domènec, "L'ocell matiner i altres poemes", (Bearn, 19-V-17)

- Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, "Un dinar a Dwight amb Ted Kooser" (Núvol, 25-IV-17)

- Fitxa del llibre al web d'El Gall Editor

I sobre Ted Kooser...

- Lloc web del poeta
- Pàgina sobre ell a la Academy of American Poets
- Un vídeo excel·lent, "Passing Through: Ted Kooser" (The Nebraska Project)
- A.J. O'Connell, "Set coses que no esperava aprendre sobre la poesia en una lectura de Ted Kooser" (en anglès, BookRiot, 20-VII-15)

NOT AN EXIT

                  And sorry I could not travel both
                                                Robert Frost

Remugo “Com ho sé?”
però passo de llarg.
Quan arribo al carrer
veig les lletres escrites
sense haver de mirar,
i sé que la sortida
la duia aquí a la mà.

                            JS