HERITAGE, PATRIMOINE

A la Regenstein, per entre rengles de prestatgeries. Llibres, llibres i més llibres sobre "Cultural Heritage". Enlloc no hi apareix la literatura. Curiós.

SENSE CENSURA

Aquesta haurà de ser l'actitud. 

BIBLIOTECA J.V. FOIX

A Sarrià. De vegades ens en sortim. 

 

UBI SUNT

Definició d'idiota: qui perd llibres que tenia i els ha de tornar a comprar.

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

PETITES GRANS ACCIONS

Poca gent sap que en l’horror del camp de concentració de Mauthausen hi va haver, a més dels forns crematoris de la ignomínia, una biblioteca. I encara menys gent sap que aquesta biblioteca la va fer Joan Tarragó, combatent al bàndol republicà, exiliat, enrolat en l’exèrcit francès, capturat pels alemanys i enviat a Mauthausen l’any 1941. Al camp, Tarragó formà part de la xarxa de resistència i, a partir dels llibres que recuperaven de la roba i les pertinences dels nous detinguts, organitzà una petita biblioteca clandestina amagada sota el terra de fusta de la barraca número 13 del camp. Una biblioteca. A Mauthausen. Émile Zola i Fiodor Dostoievski contra Franz Ziereis i Karl Chmielewski.

Anys enrere vam recuperar la figura del fotògraf Francesc Boix, que va fer el viatge del Poble-sec també fins a Mauthausen, on treballà com a fotògraf, i acabà sent un dels testimonis clau a Nuremberg contra l’horror nazi als camps. Ara podem afegir al nom de Boix el de Joan Tarragó (1914-1979), nascut al Vilosell, a les Garrigues, un poble que no arriba als dos-cents habitants però que des de fa un any té una biblioteca com no n’hi ha d’altra a Catalunya: nascuda de la idea i l’energia de dues veïnes (Cristina Llorens i Marta Guillén), va ser inaugurada mesos enrere en memòria de Tarragó i, per això, batejada com “La Clandestina”. Una iniciativa privada assumida per l’ajuntament que evoca un fet menor, un petit gest contra la barbàrie, i que el duplica en el present treballant des de la il·lusió i el sentit, enllà de dimensions i propaganda. En l’acte de bateig de la biblioteca un dels fills de Joan Tarragó, Llibert Tarragó, llibreter i activista cultural (autor d’un dels millors llibres sobre Catalunya escrit “des de fora”: Le puzzle catalan: La nation fiévreuse) explicà que el seu pare no es recuperà mai del pas per Mathausen, i que al camp i després del camp el que omplia el cap dels més compromesos era la lluita, l’organització.

Obrir una biblioteca allà on ningú no n’esperaria una. Com un gest de confiança i de memòria, d'organització, com una inversió. Petites gran accions, enrere i endavant.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 1-IX-19
Versión en castellano

DIVERSITATS

Avui que la ressaca ja minva, us recomano dues reflexions sobre Sant Jordi ben pertinents, allunyades les dues de l'èxtasi mediàtic tan melós i satisfet que sol acompanyar la diada.

El traductor i poeta Xavier Farré, a "Un altre Sant Jordi", reivindica des de Wrocław els llibres i les llibreries (i llibreters) únics, i posa distància amb "les entrevistes de tv3 tan poques substància i aquelles llistes per a les quals no vull ni esmerçar-me per trobar un adjectiu". Màrius Serra, per la seva banda, dedica la columna d'avui ("Es diu cinc per cent") a parlar precisament de les llistes, aportant una dada bàsica que no es té gens en compte i apuntant, ell que enguany hi surt: "Valoro molt que la meva última novel·la figuri entre els cinc llibres de ficció en català més venuts per Sant Jordi, al costat de les d’Amela, Moliner, Hawkins i Puig. Si escric és perquè vull que em llegeixin i em sento molt feliç de formar part d’aquest 5%. Però crec que ens cal canviar el tractament periodístic que fem d’aquests rànquings, compensant el pes del podi del 5% amb altres dades sobre el 95% restant de la venda. Al capdavall, Sant Jordi és la diada de la diversitat". O si més no ho hauria de ser.

I posats a parlar de llibres i de diversitat, us convido aquest divendres a una lectura de poesia fora de Barcelona. L'organitza la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles, i hi participaran el cor reivindicatiu Incordis i el taller de lectura en veu alta de la biblioteca. A partir de les vuit del vespre, ens revoltarem en vers.

ELS LLIBRES CREMEN BÉ

Vosaltres sabíeu que a la banlieue de París en els darrers deu anys han cremat setanta-dues biblioteques públiques? Una dada singular amb què un no sap gaire què fer (com amb les declaracions del jove que ho explica), certament dissonant amb el que solem associar a aquests equipaments. En parla Pau Giralt en un article a Núvol titulat "Llibres en flames", on fa un breu recorregut per diversos episodis de destrucció de biblioteques i els seus principals protagonistes.

A la Wikipedia, les cremes de llibres al llarg de la història tenen entrada (llarga entrada) pròpia.

LLUM TRIADA

El 2015 va ser declarat per les Nacions Unides Any internacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum. Per tal de participar-hi, les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya han posat en marxa, coincidint a més amb la Setmana de la Ciència, el blog "La llum a les biblioteques de la UPC", que conté una antologia temàtica in progress de poesia en què d'una forma o una altra la llum hi és mencionada.

Podeu llegir aquí els poemes fins ara aplegats.

LLIBRES I CASES

Jordi Amat (de qui us recomano El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània, acabat d'aparèixer a Tusquets) ha dedicat a Biblioteques particulars de Barcelona una generosa columna que comença evocant aquests dies immediatament posteriors a Sant Jordi, dies estranys per al gremi de lectors, comentadors i traficants de paper imprès:

"Ara, travessat Sant Jordi, els llibres han deixat els carrers per anar fent via cap a la seva nova llar. Són com uns nouvinguts que primer passaran uns dies a la tauleta de nit, a prop de la butaca, damunt de la taula del despatx. Després, ­fullejats o llegits, trobaran el seu espai en prestatgeries sempre massa plenes, esperant un altre moment per fer allò que, mentre ens varien els dies i els sentits, justifica la seva existència: distreure, ensenyar, conscienciar i, si són bons, eixamplar la vida dels lectors... [+]"

 Jordi Amat, "La casa dels llibres" (La Vanguardia, 28-IV-15)

CONSELLS DE LECTURA

La gent de Bookriot (Book Recommendations and Reviews) proposen quaranta petits consells per a una millor vida lectora. Són propostes elementals però eficaces, per poc que juguis a seguir-ne algun, ni que ja us considereu bons lectors.

Hi he arribat via el compte de Twitter de la NYPL, la biblioteca pública de Nova York (@nypl), un molt bon recurs digital. Tan recomanable com el de @BookRiot mateix. De res.

BIBLIOTEQUES PARTICULARS

M'han dit que ja puc dir "Ja ha sortit!". El teniu a la vostra llibreria habitual.




MÉS
"Les biblioteques més particulars de Barcelona" (El digital DBarcelona, 31-I-15)
Màrius Serra recomana el llibre al Lecturàlia (Catalunya Ràdio).
"Una passió transversal i necessària", ressenya de Jordi Nopca a Barcelona Metròpolis.
La fitxa editorial del llibre.
Ressenya de Lara Sánchez Roo al blog de l'Escola de Llibreria.

& MÉS LLIBRES

"Una biblioteca és un acte de fe."

 Victor Hugo, "A qui la faute?" 

CARNER PRESENT

Avui clausuren a la Biblioteca de Catalunya l'exposició "Josep Carner, de príncep a mite", comissariada per Anna Gudayol i Jaume Clarà, cap de Manuscrits i cap de Col·leccions generals de la Biblioteca respectivament. L'exposició ha estat oberta només unes setmanes, i ara em sap greu no haver-vos-en parlat abans, però els seus responsables em recorden que a Internet en queda tant el tríptic (amb la relació completa de les peces exposades) com una molt bona visita virtual que d'ara endavant caldrà incorporar al conjunt de recursos digitals sobre l'autor de Nabí, d'El giravolt de maig o de Tres estels i un ròssec. I trio aquests títols perquè em sembla que una de les virtuts de l'exposició és la de presentar-nos el Carner poeta, sí, però també al costat d'aquest el dandi, el diplomàtic, l'exiliat, el col·laborador de diaris i revistes, el corresponsal, el musicat, l'enyorat, el dissortat... Cartes, retalls de premsa, llibres, passaports, contractes, pàgines de diari: el paper imprès pren totes les formes possibles per anar fent més dens i més pregon el retrat d'un clàssic que tanta gent creu que pot definir amb quatre trets generals i repetits.

Mireu-vos l'exposició virtual, i tornem als versos i als llibres del Príncep viatger. Passat i present a la literatura d'aquest nostre racó de món.

(...) Enfront de cada terme, enfront de cada espona
jo sentiria un tel d'oblit que m'abandona;
a cada mata, a cada roc del meu camí
tu ressuscitaries una esma antiga en mi.
I prop del rierol que llisca entre falgueres,
veient-te per les comes, guarnit de prada i blat,
m'aixecaria, nu de les meves quimeres,
i somriuria del meu dany passat.

UNS ALTRES ACTES

Un altre dels fruits que haurem d’agrair a la moguda frankfurtiana de 2007 (que dura i dura, i si no que ho preguntin a Maria Barbal, Jaume Cabré o Carme Riera) ha estat aprendre que a Alemanya els actes amb escriptors a les llibreries són simples (i pures) lectures per part de l’autor d’un fragment del llibre que es presenta, previ pagament d’entrada per part del respectable. La literatura hi és realment protagonista i la gent hi xala. No com aquí. Ara fa poc, convidat a Nova York amb motiu del World Voices Festival, he viscut dues altres variants d’acte-literari-no-pallissa: d’una banda la presentació amb lectura per part d’un actor professional d’un tros del llibre motiu de l’acte (dos anys enrere ja va ser aquesta l’opció escollida per l’Institut Ramon Llull a l’hora de presentar, que jo recordi, Porcel, Moliner i Puntí), i per l’altra la conversa distesa entre dos o més escriptors. Escoltar Joan Margarit i Philip Levine a Housing Works, després d’haver llegit alguns poemes, xerrar sobre poesia i la pròpia poesia amb una barreja d’intensitat i relaxament, d’informalitat i calidesa, fa més per l’acostament a l’obra de tots dos que cap amic, professor, crític i/o (encara pitjor) editor dient-nos que són tan bons i tan bona gent i moltes gràcies per convidar-me a presentar-los. Vostès ja m’entenen: a la gent del gremi de per aquests verals ens haurien de permetre deduir a la declaració de renda cada presentació de llibre tòpica i buida a què hem hagut d’assistir (i que m’obviïn les excepcions).

Però el súmmum dels altres actes literaris possibles (i desitjables, què caram: a veure si algú en pren nota) arriba quan et trobes dos noms famosos que, primer, llegeixen un fragment literari propi i després s’asseuen a entrevistar-se l’un a l’altre des de l’interès i la sintonia. Em va passar amb Colum McCann i Michael Ondaatje un diumenge al migdia a la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL). A mi i a tres-centes persones més. A la sortida, el director es lamentava: solen ser cinc-cents. Potser perquè aquell dia tenien dos actes com aquell alhora. I amb tothom pagant.

Publicat a El Periódico (iLlibres), 21-V-08

A LA BIBLIOTECA

Repasso els darrers apunts i em temo que això agafa per moments un to massa enaltit i engolat. Anem a la biblioteca a riure una estona? Jo hi vaig arribar via eLiteratura, i em sembla que se'm va escapar alguna llagrima i tot. Salut.