dijous, 21 de maig de 2015

TNC: TRES DE TRES

Aquesta setmana que tothom parla de triplet referint-se al món de la pilota, em temo que ha passat més desapercebut un altre tres de tres de caire, en aquest cas, cultural: em refereixo a la coincidència a les tres sales del TNC, el Teatre Nacional de Catalunya, de tres obres d’autor català amb les darreres funcions dels Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, dirigit per Jordi Coca, a la Sala Tallers; L’Hort de les Oliveres de Narcís Comadira acabat d’estrenar a la Sala Gran, i la presentació pública i els darrers assajos a la Sala Petita d’Incerta glòria de Joan Sales, muntada per Àlex Rigola (i encara s’anuncia, a partir del 28 de maig, La nostra mort de cada dia, de Manuel de Pedrolo, dirigida per Marta Gil).

El fet no només és destacable perquè es tracti de tres autors catalans, quan temps enrere arribà a fer-se endèmica la queixa que a les obres autòctones els costava molt arribar als escenaris de la baluerna blanca de Bofill, sinó que s’ha de subratllar que són a més tres escriptors que han escrit teatre o s’hi han interessat però no pròpiament dramaturgs en el sentit d’autors reconeguts primer de tot com a tals. Així, se subratlla l’opció del TNC i del seu director, Xavier Albertí, gestionar el primer teatre públic del país no només vinculant-lo a una certa opció per la cultura catalana, entesa en el sentit més ampli del terme, sinó també al risc i a l’aposta, a una responsabilitat (no exclusiva, ni excloent, però sí present) diguem-ne de “quilòmetre zero” que ens ha dut o durà també aquesta mateixa temporada sarsuela en català, Serafí Pitarra, Feliu Formosa, el Tirant lo Blanc, Josep M. Muñoz Pujol i Lluïsa Cunillé. Al costat de Valle-Inclán, Bernhard o De Filippo, com voldríem que sempre fos: com ja és de fet a tantes col·leccions literàries, als taulells de les llibreries, als prestatges de casa nostra, a la nostra memòria de lectors i espectadors. D’aquí i d’allà en contrast i concurrència. Avantatges de les cultures no gegants, i poc cregudes.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 20-V-15
Versión en castellano




dimecres, 20 de maig de 2015

AQUÍ, A LES FOSQUES

Sobre gats, gossos i versos violents: ahir, al Núvol, Xènia Dyakonova va entrevistar breument Charles Simic amb motiu de la seva participació al Festival Internacional de Poesia, i la peça inclou de regal la versió catalana d'"El cavall", un poema del darreríssim llibre del poeta serboamericà, The Lunatic.




dilluns, 18 de maig de 2015

VISITA TURÍSTICA A LA CAPITAL

Els vells edificis sublims
amb sales d'actes espaioses,
amb portes entapissades de pell,
on sospesen la vida i la mort
sense ni un moment de por
d'haver de donar mai explicacions,

i després es retiren a sopar amb estil
i beuen a la salut els uns dels altres
en clubs privats i finques rurals,
mentre nosaltres continuem a la vorera
admirant les fileres de finestres
enlluernades per la posta.

  Charles Simic
  Versió de Marta Pera


MÉS
Avui Simic serà al Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
Si us agrada, aquí teniu bastant més Simic, escampat pel F l u x.





dissabte, 16 de maig de 2015

RECORDAR-SE'N O NO

Ostres, aquells vídeos antics, i aquests cantants... Bon cap de setmana en bona companyia.

I si en voleu més, us proposo dues perles contrastades: d'una banda aquest vídeo de l'Steve Earle enregistrant amb The Pogues "Johnny Come Lately"; de l'altra, no fa gaire i ja desintoxicat, el seu Tiny Desk Conncert.


divendres, 15 de maig de 2015

TORNAR ELS LLIBRES

L'AELC té ara una presidenta que sap de què parla, i diu les coses clares:

"De tot plegat no ens en sortirem fins que el contingut no es vegi com una cosa vital. Per abaratir costos, les correccions dels llibres han passat de tres a una; les traduccions es rebaixen a raig fet... Però els editors veuen que, malgrat que les coses no es fan bé, no passa res. Els lectors haurien de tornar els llibres si el veiessin amb faltes d’ortografia; que no ho fan quan falten planes? El problema és que els editors no estan fent bé la seva feina, les decisions no es prenen majoritàriament per motius literaris sinó que sovint executen decisions de consells de màrqueting; perden poder i recursos i tot això ho paguem nosaltres."

  Bel Olid ("Qui vol viure d’escriure a Catalunya s’ha equivocat de llengua o d’ofici”, El País, 14-V-15)


dijous, 14 de maig de 2015

VOTA VILLANGÓMEZ

Qui fos formenterenc per poder votar-los! Els (bons) versos són un molt bon argument.



dimecres, 13 de maig de 2015

EL VESTIT PENJAT D'UN CLAU

D'un clau rovellat,
a la paret, penja
el vestit morat
i buit del diumenge.

Nit i dia penja
rugós i tacat
del ball del diumenge.

La tristesa el menja.

Pansit i cansat
el teu vestit penja
d'un clau rovellat.

 Jaume Agelet i Garriga, Fonts de lluna (1960)



dilluns, 11 de maig de 2015

MELODIA ENCADENADA

Aquesta mania curiosa a confondre la gent que escriu llibres amb escriptors, i els escriptors amb pensadors o intel·lectuals o polítics.



diumenge, 10 de maig de 2015

PASSANT PEL MEU COS

com un mocador per una anella:
com si el meu pare pogués viure i morir
sense perill dintre meu.

  Sharon Olds
  versió de Gemma Gorga




dissabte, 9 de maig de 2015

PIANO PIANO

Parlant de grans pianistes, una de l'home que diu que feia concerts amb un auricular connectat a una ràdio dissimulada a l'americana quan hi havia partit del Barça. Com hauria xalat ell també amb Messi!

Apa, bon cap de setmana a tothom. I oficialidá ya!



dijous, 7 de maig de 2015

DESGRACIADA DIVERSITAT



De vegades cal agrair a certes persones que s'expressin amb claredat, perquè així ens fem una idea més o menys cabal del que volen i el que defensen per a ells... i per a nosaltres. Pel que fa a les llengües d'Espanya, per exemple. Transcric literalment el final de l'article "Algo hay que hablar", que Arcadi Espada (promotor de la plataforma Ciutadans de Catalunya, simpatitzant d'UPyD i un dels protagonistes de Libres e Iguales) publicà dies enrere al diari El Mundo:

"De ahí que la proliferación de lenguas atente contra la función del lenguaje, que es posibilitar la comunicación humana. Y de ahí que sea obligación moral de los hombres trabajar para que el número de lenguas disminuya y abstenerse de someter ninguna de ellas a carísimos tratamientos en la sala de reanimación artificial. Sigue con salud. A."

Els homes (les dones quedeu exemptes) tenim doncs segons Arcadi Espada l'obligació moral ("una exigencia propia de la razón, fundamentada en un valor objetivo") de treballar per fer disminuir el nombre de llengües, i hem d'abstenir-nos de demanar cures pal·liatives. El programa, formulat sense ambigüitat, és la desaparició ràpida i econòmica, doncs, del català, el gallec, el basc i altres molèsties. Sense artificials i costoses eutanàsies autonòmiques, que no està Espanya per invertir en cultura i convivència, havent-hi encara tantes capitals de província sense la seva estació de l'AVE a vint o trenta quilòmetres.

Formulat així de clar, un s'explica millor la caparroneria bel·licosa de Wert. I es veu més nítidament quins són els bàndols (bàndols, sí) i a quina banda de la batalla (batalla, sí) ens ha tocat estar, sense ganes potser però també sense alternativa: a una banda hi ha els que diuen que "Una lengua suele ser un desgraciado factor de diversidad", i disposen dels decrets, els jutges, els mitjans de comunicació i bona part del sistema educatiu per pal·liar-ho; a l'altra banda, els desgraciats que pensem just a l'inrevés. Sense remei i sense tractament.

dimecres, 6 de maig de 2015

BACK TO BASICS

"L'accés a una educació de qualitat i gratuïta és un dels elements fonamentals per impedir la desigualtat". I ho diu (o promou que es digui) un banc: el Banc d'Anglaterra. A veure si hi ha sort i algú en campanya té un segon (o un segonet, en versió operador telefònic) per prendre'n nota.