dimarts, 30 de juny de 2015

CATALANÍSTICA GLOBAL

Com a continuació o ampliació dels actes del 15è Col·loqui biennal de la North American Catalan Society (NACS) que aquests dies té lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, des del Màster d'Estudis Catalans i el grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC hem organitzat, el proper dijous a la tarda a l'Ateneu Barcelonès, una doble sessió sobre el futur dels Estudis Catalans vistos amb perspectiva internacional, sota el títol "Catalanística global". Aquest és el programa de la jornada:

17:00h La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació
Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès
P. Louise Johnson, especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit)
Christian Muench, sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main)
Modera: Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya)

18:45h Més enllà de la llengua i la literatura?
Josep Maria Domingo, especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona)
Elisa Martí-López, especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units)
Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia)
Modera: Roger Canadell (Universitat Oberta de Catalunya)

20:00h Síntesi del relator de la jornada, Carles Torner, escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit)

(Assistència gratuïta, amb inscripció prèvia)





dilluns, 29 de juny de 2015

IDONEÏTAT

Al sostre no s'hi planta blat de moro.

                      Proverbi jiddisch



dissabte, 27 de juny de 2015

PARODIA BÉ

Si gran part del que escolteu o llegiu cada matí a les notícies a vosaltres també us sembla una paròdia, dediquem-nos tots plegats a disfrutar les paròdies de veritat, les bones. Com aquesta amb Gene Kelly i Mitzi Gaynor, coreografiada per Kelly en una pel·lícula de George Cukor amb música i cançons de Cole Porter. Amb permís de Marlon Brando.

I això a banda, bon cap de setmana a tothom.



divendres, 26 de juny de 2015

S. F. VANNI

M'envien d'Itàlia una història esplèndida d'enciclopèdies i diccionaris i estampes i llibres italians... a Manhattan. Tot va començar el 1884 en aquest racó de la fotografia, al 548 de West Broadway, a Nova York, per sobre de Little Italy, quan un immigrant sicilià, Sante Fortunato Vanni, decideix obrir-hi una llibreria. No us perdeu l'evocació que en fa al New Yorker Alec Wilkinson.




MÉS
Sobre West Broadway, a Manhattan.

dijous, 25 de juny de 2015

ALDEANOS TODOS

Gracias, Carolina. Gracias, Ciudadanos. Hasta ahora no habíamos entendido por qué a algunos nos cuesta todo tanto. Hacía falta una hija de papá catalán nacida en Washington usando la lengua de Castrillo Matajudíos para iluminarnos desde Valencia y hacer que caigamos del burro local. Dejemos atrás Altea, perdón: la aldea. Disfrutemos las increíbles ventajas de saber una sola lengua, grande y libre. Como dice el libro de Planeta: No Importa de Dónde Vienes, sino Adónde Vas (las mayúsculas deben ser de su CM).



VIGILANT EXÀMENS










Tocar-se i tocar-se els cabells: les noies més que els nois. Fer pujar i baixar a tota velocitat una cama doblegada impulsant-se a la punta del peu: els nois més que les noies.

                *

Estudiant asiàtica amb passaport letó responent en castellà un examen en català. My world.

                *

Un clàssic acadèmic: caputxó de plàstic del boli Bic tot mossegat per la punta.

                *

Un altre clàssic: l'estudiant que mira i mira el sostre, com buscant-hi inspiració. En el cas d'aquest noi, ho feia amb tanta fe que al final, dissimuladament, he acabat mirant-hi jo i tot, per si se l'hi havia aparegut algun sant.

                *

Algú que primer somriu i després quasi riu, rellegint el seu examen abans de donar-lo per bo. No saber quina cara posar, quan te'l lliura.

                *

Vuit tirants de tres robes diferents, he comptat en aquella esquena.

                *

Fer oscil·lar de pressa el bolígraf entre frase i frase, entre el dit índex i el cor.

dimarts, 23 de juny de 2015

REVOLTES EN VERS


Per fer joc amb els espetecs, el cava i la coca, Llibertat! 50 poemes de revolta, el vuitè títol de la sèrie d'antologies temàtiques d'Ara Llibres, ja és a les llibreries, i la gent i els mitjans en comencen a parlar. Del recull, de la coberta (de Pol Millieri), del pròleg de David Fernàndez... Ara com fa mil, dos mil o tres mil anys, les paraules serveixen per evocar la llibertat.

Màrius Serra recomana el llibre al Lecturàlia de Catalunya Ràdio (29-VI-15).

Carles Geli, "Un libro reúne 50 poemas de lucha y esperanza" (El País, 21-VI-15).

Anna Punsoda, "Antologia de revolta" (Núvol, 20-VI-15).

Menció al blog de Josep Pedrals.

Miquel Àngel Llauger, "Poemes de revolta" (18-VI-15).

El llibre al catàleg de l'editorial.

dilluns, 22 de juny de 2015

SAVIESA DE PARET

Però de paret acadèmica. Vist (i retratat) dissabte en una aula de filosofia de la Universitat de Barcelona. Val a dir que la diàlectica, si més no, és prou bona.



diumenge, 21 de juny de 2015

ROLLINS: AL FONS A LA DRETA

Tanqueu els ulls i recordeu els moments inicials, els preliminars, en posar-vos a veure una pel·lícula de Woody Allen: bona música de jazz, fons negre, tipografia blanca fina, sempre la mateixa, i el "A Jack Rollins and Charles H. Joffe Production" obrint-ho tot o just abans de la llista d'actors. Dijous va morir, als cent anys, Jack Rollins, productor de Woody Allen, mànager de molts altres artistes ben coneguts i la figura en qui s'inspira una de les grans pel·lícules del director de Manhattan: Broadway Danny Rose (1984). Aquí el teniu per sempre al fons a la dreta de la fotografia, en una mena de contracameo, donat que a l'escena estan parlant precisament d'ell.



dissabte, 20 de juny de 2015

FESTES QUE ET FAN SENTIR QUANTS ANYS TENS

Escoltes la ràdio (les notícies polítiques i els debats i les tertúlies en bucle de la ràdio, vull dir) i penses amb els Pulp allò de "You take up my time / Like some cheap magazine / When I could have been learning something"...

En fi, bon cap de setmana a tothom, tan desconnectats com pugueu.



dijous, 18 de juny de 2015

GRÀCIES, MESTRE

Foto: Víctor P. de Óbanos (2014)
Nét d’un pagès humil de les Borges Blanques i fill de gent de molt poca lletra, a ell que no tenia llibres a casa els tebeos de petit el tornaven boig, i preferia un llibre abans que cap joguina: recordo bé l’espurneig als ulls amb què Josep M. Benet i Jornet ho explicava en una entrevista recent sobre la seva biblioteca. Ara l’escriptor fa setanta-cinc anys, i li cauen al damunt un seguit d’homenatges que accepta amb un somriure entre entremaliat i foteta, com quan el 2013 ja va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Narradors, poetes i assagistes ho som gràcies als llibres, però aquest no és el cas dels autors teatrals, o no ho és necessàriament. Benet i Jornet (el primer dramaturg català viu, i un nom clau del fenomen del guionatge) és, ell sí, un home de lletra impresa, ho ha estat sempre: de tebeos i revistes, de llibres en la llengua de Guimerà o Bertrana (durant anys anava a proveir-se’n els diumenges al Mercat de Sant Antoni amb Jordi Castellanos i Joaquim Molas), de clàssics teatrals, de llibres dels amics... La vida de Benet i Jornet (Papitu, per als més propers) l’omplen el teatre, els llibres i els amics, una xarxa d’afectes i de creences bastida al llarg del temps damunt de les ganes de fer teatre, sempre a les palpentes i a partir de l’instint de trencar el seu propi sostre d’interessos (les paraules són d’ell). Però no només teatre: jo he tingut el privilegi de veure’l actuar de prop en defensa dels interessos dels escriptors com a degà de la Institució de les Lletres Catalanes, i puc afirmar que entusiasme, llibertat de criteri i geni, del bo i de l’altre (quan l’administració es mostrava poc flexible, i això passava) de vegades coincideixen en una persona que, a la fi, es fa respectar i estimar per tothom.

A l’entrevista abans mencionada, evocant la seva amiga Montserrat Roig, Benet i Jornet diu: “Ens barallàvem molt però ens estimàvem molt, també”. Em sembla una proposta esplèndida: estimar aquells amb qui discutim, que deu ser aprendre a viure. Gràcies també per aquesta lliçó, mestre.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 17-VI-15
Versión en castellano


MÉS
"Carlota Benet conversa amb Cristina Maragall sobre l'Alzheimer del seu pare" (Ara, 16-VI-15)
Jacinto Antón, "T'estimem, Papitu!" (El País, 17-VI-15)

dimecres, 17 de juny de 2015

CON EÑE DE TURURÚ

A Barcelona, capital de la comunitat autònoma de Cataluña, si aneu a un caixer del Banco Popular a treure diners amb una targeta que no sigui 4B hi podreu parlar en sis llengües diferents (anglès, francès, alemany, portuguès, italià o castellà) però no en català, llengua oficial pero menos. D'això se'n diu vista, i arrelament, i atenció al client, i posicionament de marca, i "Nunca fue el castellano lengua de imposición".