dissabte, 10 de desembre de 2016

DOS AMB TREN

Fins ara, Billy & Joe era per a mi un llibre de converses (ben recomanable) entre Billy Wilder i Joseph L.Mankiewicz. Ara serà també per sempre aquest disc, Shine A Light: Field Recordings From The Great American Railroad, el resultat de posar junts Billy Bragg i Joe Henry, un homenatge conjunt al món dels trens i les vies i les estacions als Estats Units.

No us en perdeu les cançons... ni els vídeos. Spreading the word.





MÉS
Joe Henry fins ara aquí al F l u x (gràcies a l'antiga recomanació del Jaume i de l'altre Jaume).
Bragg i Henry presentant el disc a duo en un NPR Music Tiny Desk Concert.
"Finestra", de Carl Sandburg

dimecres, 7 de desembre de 2016

TORNA EL PRÍNCEP

"L'avió ha arribat puntualment, i la gent s’ha precipitat cap a les portes de vidre. No he vist el poeta fins que ja ha travessat gairebé tot el vestíbul. Plorava. La gent el voltava, emocionada, aplaudint. Ha entrat al cotxe, i llavors un grup de gent jove ha desplegat una bandera i una pancarta: 'Benvingut a Catalunya'." Així descriu Marià Manent al seu dietari (coneixeu els dietaris de Manent?) l’arribada de Josep Carner a l’aeroport del Prat la primavera de 1970. Carner se n’havia anat a fer de diplomàtic el 1921, i després de 1939 ja no va poder tornar a posar els peus a Espanya. Aquella mateixa tarda un periodista li feia una entrevista i, davant dels problemes del poeta (que patia arterioesclerosi) per respondre, la seva dona, Émilie Noulet, comentà a Manent: "C’est un homme qui a perdu son passé".

Quaranta-sis anys després de la mort, aquella mateixa primavera, de Carner, Edicions 62 acaba de presentar a Barcelona el primer volum de l’edició completa de l’obra de l’autor, Llibres de poesia 1904-1924, més de mil pàgines que apleguen 726 poemes i 11 llibres tal com van ser publicats, els de la "primera edat" d’un dels grans escriptors catalans del segle XX. Som davant d’un fet històric, pel temps que ha trigat a produir-se i perquè el conjunt del projecte (vuit volums, alguns en diversos toms) presentarà per primera vegada tota l’obra en poesia i en prosa (i una part de les traduccions) de Carner, en edició crítica dirigida pel professor Jaume Coll.

De la mateixa manera que els catalans de l’Exposició del 29 o del franquisme van viure cinquanta anys sense Carner, els lectors actuals no hem trobat mai a les llibreries bona part del que ell publicà, o ho hem llegit sempre en les versions retocades en la seva vellesa. Aquest projecte editorial promet posar-hi remei. I la bona notícia no és només per als carnerians: ho és per al país. Com va deixar escrit Carl Sandburg, quan una nació declina hi ha una condició que sempre es compleix: ha oblidat d’on venia. Allò que va ser. I com ho deia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 7-XII-16
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats



dimarts, 6 de desembre de 2016

dilluns, 5 de desembre de 2016

FINESTRA

La nit a la finestra d'un vagó de tren
és una cosa fina, fosca, gran
tallada a ganivetades de llum.

                Carl Sandburg, Chicago Poems (1916)
                Versió de JS





dissabte, 3 de desembre de 2016

AQUELL DIA

Apa, a disfrutar si més no amb això.

I bon cap de setmana a tots els que anem per la vida vestits d'algun color.





MÉS
No la coneixíeu? La cover que fa del "Creep" dels Radiohead també està molt bé. Res a veure amb l'acústica de Chrissie Hynde, és clar: I don't belong here, I don't belong here... (una altra bona versió acústica, també diferent, dels Running Mates).

divendres, 2 de desembre de 2016

TROBAR

T'agrada el que trobes, o trobes el que t'agrada?

Trobar al DCVB: "descobrir amb treball i enginy una cosa nova". La ànima... ha trobades diverses figures de letres, Bernat Metge Somni I.



dimarts, 29 de novembre de 2016

HUMÀ, TAN HUMÀ

Benvolguts simplistes d'un color i d'un altre: us he retallat aquesta citació de l'any que Primo de Rivera va inaugurar el monument barceloní a Verdaguer, escrita per una feminista i anarquista futura primera ministra dona d'Espanya parlant d'un capellà carca i escriptor de primera, perquè hi disfruteu una estona i tots plegats relaxem una mica els pressupòsits:

Ha pasado ya la pompa oficial; nada queda del rumor de los discursos y de las músicas; secas están las flores que las hijas de Maragall, el otro poeta cantor de Cataluña, depositaron sobre el monumento del pobre sacerdote místico y cándido, encendido de un amor que quería ser divino y que poseía todas las bellezas, todas las melancolías y todas las añoranzas del amor humano. | Y ahora, en este silencio oficial en que ha vuelto a hundirse el nombre del más humilde de los hombres, del más cristiano y sincero de los sacerdotes, precisa que suene la voz de los que reivindicamos su memoria de perseguido, de los que comprendemos su tormento de inadaptado, de los que concebimos su calvario de místico, de los que adivinamos un poema de tristeza, de abnegación, de sinceridad, de valentía obscura a través de la vida inquieta y de la muerte injusta de este gran poeta humano, demasiado humano, y que por serlo recibió trato de bestia.

 Frederica Montseny, “Verdaguer, el místico”, La Revista Blanca, juny de 1924

El text és en una de les parets de la nova (i excel·lent) museïtzació del MUHBA Vil·la Joana, a Vallvidrera, a tocar de la cambra on el juny de 1902 va expirar Jacint Verdaguer.


MÉS
Joan Safont, "La desconnexió cultural" (Ara, 28-XI-16)
Narcís Garolera, "Jacint Verdaguer" a lletrA
Manuel Delgado, "Anarquía y espiritismo" (El País, 20-IV-02)

dijous, 24 de novembre de 2016

PERE CINQUÈ

Què fa que certs escriptors segueixin vius després de morts, o d’haver deixat d’escriure? Com és que alguns noms, alguns només de la massa immensa d’escriptors i escriptores que omplen llibreries, biblioteques i catàlegs, se salten la barrera de l’oblit i continuen a la vora nostra anys, dècades després?

De tots els noms possibles, la gent que promou el manifest “SOS. Literatura a l’ensenyament” per denunciar el lent però fins ara implacable bandejament de la literatura dels plans d’estudis de secundària (bandejament que té també noms i cognoms, ben nacionalistes per cert) van escollir batejar-se com “Col·lectiu Pere Quart”. Aquest era el pseudònim que usava en poesia Joan Oliver, nascut a Sabadell un any abans que acabés el segle XIX i mort el 1986: Oliver era un home i un escriptor a favor del compromís, dels compromisos, i contra les convencions, un activista escèptic però perseverant, llenguallarg i rebec, un inconformista amb bona part d’allò que li tocà viure i algú que no va dubtar a prendre partit, de vegades amb crues conseqüències, una de les quals fou l’exili. Però tot té dues cares: molts lectors mai no li agrairem prou les “Corrandes d’exili” publicades des de Xile.

Ara fa trenta anys de la mort d’Oliver, i els que fugen a l’exili tenen colors de pell diferents, qui ens governa ja no és el general Franco, com quan ell va tornar, sinó un Felip VI. Gira la roda del temps i anem afegint numerals a certs noms. Però les paraules resisteixen. El proper dimarts 29 de novembre, dins de l’Any Joan Oliver, la Biblioteca de Catalunya i el PEN Català preparen un homenatge a l’escriptor, i amb aquest motiu el PEN ha editat un esplèndid àlbum ple d’imatges i textos en força casos inèdits que val la pena que no es perdin. El llibret s’obre dient: “Per dissort, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules”. En aquesta trinxera eterna que és la vida, vista des d’uns mínims principis, les paraules i els organitzadors de paraules ens hi fan una bella companyia. Repetim-ho amb Pere Quart: “Temps era temps hi hagué una vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet”.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 23-XI-16
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats

dimarts, 22 de novembre de 2016

POQUES LLETRES

Reprenent Gil de Biedma, hauria volgut ser música, no pas músic.

Bona diada de santa Cecília.




dilluns, 21 de novembre de 2016

LA MLA AVISA

La MLA (Modern Language Association), fundada el 1883 i punt de referència als Estats Units pel que fa a llengua i literatura al món acadèmic, acaba de fer pública aquesta declaració sobre les eleccions presidencials nord-americanes a favor de la llibertat de càtedra i condemnant la "injusta retòrica que apunta als més vulnerables". Tot seguit s'ha afegit al text l'ACLA (American Comparative Literature Association).

MLA Statement on the 2016 Presidential Election

Throughout the campaign and in the aftermath of the presidential election in the United States, sharp political lines have been drawn that pit groups and individuals against one another on the basis of national origin, race, ethnicity, religion, gender, sexual orientation, migration status, ability, class, and other forms of identity. The Modern Language Association reaffirms in the strongest terms possible its commitment to free inquiry and academic freedom for all, unimpeded by acts of prejudice and hate. We note especially the need to offer support to those who are the most vulnerable and condemn the unjust rhetoric that targets them. We recognize that the humanities and humanistic knowledge are now more essential than ever to help guide us in these difficult times, and we pledge to maintain the MLA as an organization open to all individuals who share our commitments.

[The Executive Council approved the following statement in November 2016.]


dissabte, 19 de novembre de 2016

LEAVING


Suddenly the night has grown colder.





MÉS
"El déu abandona Antoni", poema original de Konstandinos P. Kavafis: "i escolta amb la commoció que vulguis, / però no amb les súpliques i els planys dels pusil·lànimes, / escolta, com a últim goig teu, el clamoreig".