Si quan escrius, amic, ets tan il·lús,
que penses que la rima i la mesura
són el secret, infausta singladura
li espera al teu vaixell pel trobar clus.
El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus.
Gerard Vergés
Els meus editors aquest Sant Jordi es diuen
Tushita Edicions (Les muntanyes són la teva ment)
Símbol Editors (Si..., de Rudyard Kipling)
Ara Llibres (50 poemes amb àngel)
Andana Editorial (L'ofici que més m'agrada)
i
Ajuntament de Barcelona (BarcelonABC. Alfabet de la ciutat)
També les virtuts (la paciència, per exemple) demanen unes condicions mínimes en les quals ser exercides.
D'entrada podríem desactivar la mala llet. Un adagi llatí (Furor fit laesa saepius patientia) ja advertia que, posada massa sovint a prova, la paciència pot acabar convertida en ira. I de la ira en surten poc més que estèrils cops a l'aigua.
[i IV]
Si pots fer grans discursos conservant la bondat
o pots passejar amb reis sense perdre-hi el seny,
si no et saben fer mal ni l’amic ni el rival,
si tothom compta amb tu i ningú no en depèn;
si pots omplir el minut mentre passa inclement
amb seixanta segons que valguin el camí,
la Terra serà teva amb tot el que conté
i tu, a més a més, seràs un Home, fill!
Rudyard Kipling, "Si..." ["If..."]
Versió de JS per a Símbol Editors
[Aquí, aquí i aquí en teniu les estrofes anteriors.]
 |
| Rudyard Kipling, Si... (Símbol, 2014) |
[III]
Si pots posar a la taula tot el que hagis guanyat
i arriscar-te jugant-t’ho a la carta més alta,
i perds i recomences just on vas començar
i no et roba un renec el fet d’arruïnar-te;
si pots forçar el teu cor, els nervis, els tendons
a seguir treballant amb la força acabada
i tu et mantens dempeus abandonat de tot
tret de la voluntat que els diu “Seguiu encara!”.
(...)
Rudyard Kipling, "If..."
Versió de JS
[II]
Si somies i el somni no és sempre qui mana,
si penses i el que penses no és el cor de tot,
si pots mirar de cara el Triomf i el Desastre
i tractar per igual aquests dos impostors;
si pots sentir torçades paraules que tu deies
dites per mala gent per enganyar ignorants,
o veure la teva obra destruïda per terra
i ajupir-te i refer-la amb les eines d’abans.
(...)
Rudyard Kipling, "If..."
Versió de JS
Si pots tenir el cap clar mentre els que t’acompanyen
tots van perdent el seu i te’n culpen a tu,
si pots confiar en tu quan tots se’n desenganyen
però deixes espai perquè dubtin de tu;
si pots tenir paciència i l’espera no et cansa
o, quan algú menteix, no menteixes també
o, quan algú t’odia, l’odi no se t’empassa
i no sembles un sant ni tampoc massa llest.
(...)
Rudyard Kipling, "If..."
Versió de JS
|
| Rudyard Kipling, Si... (Símbol, 2014) |
Hi ha una imatge poc coneguda però emblemàtica del jove Albert Manent: som a l’estiu a mitjans dels anys cinquanta, a l’ombra d’un arbre a l’Aleixar, el mas familiar, i Manent pica pacientment a màquina durant hores i hores, durant dies i dies, llargues llistes. Primer van ser els poemes que Josep Carner no tenia a l’abast en el seu exili de Brussel·les per compilar l’obra completa (Carles Riba i el pare d’Albert, Marià Manent, havien convençut l’autor de Nabí per aplegar-la). Després dels versos van venir les llistes de poemes escollits, per seccions, i encara la lenta comprovació que no hi hagués repeticions ni errors (Carner anava revisant sobre la marxa) entre el miler de poemes finalment aplegats a Poesia (1957). Albert Manent, nascut a Premià de Dalt el 1930, tenia poc més de vint anys: pensin en els joves de vint-i-pocs anys que coneixen i diguin-me quants creuen que es passarien l’estiu picant llistes de poemes per a un vell escriptor gloriós però absent que vivia en els llimbs de l’exili i de l’“abans de la guerra”.
És damunt d’aquella imatge de treball i de servei alhora que em sembla que podem alçar tots els altres Albert Manent que van anar venint després: el resistent polític, el maquinador a l’ombra de tantes iniciatives culturals, el funcionari de la renascuda Generalitat, l’erudit a la percaça de noms de núvols i boires, el col·leccionista de pseudònims, l’historiador de l’exili (mai no li agrairem prou els quatre volums del Diccionari dels catalans d’Amèrica), el biògraf, el memorialista, el col·laborador en premsa... Per tot plegat va obtenir el 2011 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, però el gest de posar-se al servei d’una il·lusió (la de la llengua i la gent que la sustenta) ja hi era fa seixanta anys als estius de l’Aleixar.
Com apunta l’adagi llatí, Verba volant, scripta manent: les paraules dites volen, les escrites resten. És a aquesta pervivència de les paraules –i en elles a la pervivència d’un poble– que Albert Manent ha dedicat la seva vida. I és per això que molts li n’estem agraïts amb un agraïment que ultrapassa totes les distàncies.
-------------------------------
Publicat avui a El Periódico
Versión en castellano
MÉS
Albert Manent, "Qui sóc i per què escric" (lletrA, UOC)
Quim Torra, "L'últim noucentista" (El Punt Avui, 21-IV-14)
Jordi Amat, "Albert Manent, el meu mestre d'energia" (Núvol, 16-IV-14)
Agustí Pons, "Què ens ha deixat Albert Manent?" (Núvol, 15-IV-14)
Jordi Gràcia, "Tejedor de vínculos" (El País, 15-IV-14)
José Martí Gómez, "Adiós a Albert Manent" (La Lamentable)
Jaume Subirana, "En paraules dels altres" (2001)
M'assabento en mala hora del seu traspàs. Com tants d'altres, jo no hauria pogut completar la tesi sense la seva generosa ajuda, no m'hauria embolicat a editar cartes de Carner ni a seguir el rastre d'Emilie Noulet sense el seu guiatge i entusiasme, no hauria sabut qui eren la meitat dels noms relacionats amb l'exili que anava trobant sense aquella prodigiosa memòria arxivística. Amb motiu del seu setantè aniversari vaig dedicar-li aquestes línies, que diria que no han caducat.
Descansi en pau.
A l'entrevista en vídeo que es pot veure just abans de la sortida de l'exposició de Colita a La Pedrera ("Colita, perquè sí!"), la fotògrafa dóna la millor definició de la Gauche Divine que conec, amb el valor afegit de fer-la des de dintre i amb un somriure: "Gente guapa haciendo tonterías". Just el bois.
Una mica de màgia de cap de setmana. Encara que Guardiola ja no hi sigui per avisar-nos que tenen disc nou, ni per dur-nos a la final.
Entrades
Comentaris
