NASSOS TRENCATS

Dies enrere, a la presentació a la llibreria Seminary Co-op d’un llibre del poeta i activista Kevin Coval, el presentador va comentar que estimar Chicago és com estimar una dona guapa amb el nas trencat. Allà assegut lluny del meu país petit, la bona imatge em va fer pensar tot d’una en la literatura catalana.

Em va fer pensar en una literatura guapa a qui les alegries (la presència com a convidada a la fira de Bolonya, per exemple) li duren quatre dies. Nas trencat. En un sector esqueixat però fibrós i voluntariós damunt del qual els responsables polítics a banda i banda de la plaça de Sant Jaume han volgut estendre en pocs mesos dos cars plans de promoció de la lectura que regategen euros a biblioteques escolars, promotors residents o professionals del sector i els gasten en uns anuncis banals que han entretingut, això sí, els opinadors durant setmanes. Nas trencat. La Institució de les Lletres Catalanes perd el bell logo republicà dissenyat per Josep Obiols i passa a ser considerada com “els altres serveis del Departament de Cultura” quan ni és un servei ni mai s’havia volgut que fos com els altres, i al gremi tothom calla amb l’alegria funeral dels que o no saben o no els importa o tenen el cul (l’ajut) llogat. Nas trencat. Des d’un diari general d’aquells que havien tingut influència es critica el llibre coordinat per Xavier Pla sobre la recepció de Proust a Catalunya perquè no posa l’èmfasi en la traducció al castellà d’Alianza (com si Josep Pla i els seus contemporanis haguessin hagut d’esperar a finals dels seixanta per llegir À la recherche...), i la discussió acaba embolicada amb el Procés. Nas trencat.

I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir. Potser perquè no ens agrada prou la dansa. Merce Cunningham ho havia dit ben clar mig segle enrere: “Del que es tracta no és de cap llicència, sinó de llibertat, és a dir: d’una consciència absoluta del món i alhora de la desconnexió d’aquest món”. Llibres i autors guapos, nassos trencats i tota la llibertat del món. Que cadascú es fixi en el que li sembli.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 19-VII-17
Versión en castellano

MOTOWN

Quin seria per a vosaltres el tema o el grup més representatiu del so Tamla-Motown? Abans de respondre massa de pressa feu un cop d'ull a l'exuberància de la llista en aquesta antologia de cent títols de la gran discogràfica de Detroit (desplegueu-la clicant a "Mostra'n més").

En volia escollir un per dir-vos que, si tot va bé, avui seré a Hitsville USA, refent mentalment l'espai de creació d'un munt de tonades d'aquelles que sortien i tornaven a sortir de la ràdio i els tocadiscos. Ha tocat aquesta, coreografiada i tot.

Bon cap de setmana a tothom, inclosos els que no sabem ballar.





També hauria pogut ser aquesta cançó, o aquesta (les perruques arquitectòniques no se les va inventar Amy Winehouse), o aquesta altra, és clar...

ANNIE HALL

Aquesta mena de coses belles i vanes que, quan te n'assabentes, et fan feliç, com una espurna, un clatell fugaç o una bona rima: als darrers anys de la seva vida el pianista Bill Evans compartia amb el productor cinematogràfic Jack Rollins (si us agrada Woody Allen sabeu de qui us parlo) la propietat d'un cavall de carreres que es deia "Annie Hall".

QUART CREIXENT

Érem i som pocs, encara que ens costi admetre-ho o recorda-ho. Sempre hem estat pocs. I de tant en tant, a més, algú se'n va. Una abraçada a qui avui estigui de dol. I posat de fons aquest disc, I Will Say Goodbye, dels pocs i bons.

FILOLOGIA

"Tradició" no vol dir adorar les cendres, sinó preservar el foc.

   Gustav Mahler

VESPES I VERSOS

"Un dels poemes seleccionats per a aquest llibre tan ben traduït pels poetes Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana —la primera aproximació al poeta d’Iowa en la nostra llengua; n’hi havia, però, una traducció castellana, Delicias y sombras, a Pre-Textos— és el titulat “Un niu de vespa” (“A Wasp’s Nest”), que explica un fet en aparença molt menor —com són, en aparença, molt menors els fets que explica la poesia de Kooser. No ens enganyem, però: només són menors, en aparença, els pretextos dels poemes, mai els temes als quals aquells serveixen—. El poema que dic: una vespa ha fet niu en una campana que hi ha a l’entrada d’una casa, presumiblement la del mateix poeta. (Una campana com aquella que feia brandar la senyora Ingalls, de La casa de la pradera, per cridar el seu home i les seves dues filles a dinar, posem per cas.) Quantes coses que diu sense revelar-les del tot, aquest breu poema: sobre la naturalesa de la vida, és clar (i tot, a partir d’una modesta campana, “una vella peça d’una boia, fosa en bronze”, i d’una vespa que ha donat una vida nova —muda, en principi, però musical en el fons— a aquella):

Rarament la fem sonar, vivim tots sols,
no hi ha a qui cridar perquè torni del camp,
per tant ja va bé que ella hagi decidit
construir al cor d’aquell silenci.

El poeta hi afegeix que, amb el feinejar constructor de la vespa, hi ha com una “queixa càlida” que “amplifica una nota / clara i persistent de la campana / que ens guia pels passos estrets / i a través de les generacions”. També aquests poemes de Kooser ens guien —o potser encara millor: ens orienten— per la vida i el coneixement profund d’aquesta." [...]

  Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17)

PASSEN COSES

"Crec que és humà pensar que si algú es troba en unes circumstàncies dolentes en algun moment devia fer alguna cosa per provocar-les. Però la vida no va així. A la gent li passen coses, i realment no ens adonem com és de fàcil que passin".

Una història americana avui, aviat potser també europea.

ALLÒ DE MICHIGAN AVENUE

Malalts de legitimitat i de sempre voler quedar bé, quan algú que admirem diu o va dir alguna cosa inconvenient que pensem però, discrets, ens reservàvem, respirem tranquils: ja podem renegar citant l'autoritat! Com ara les paraules d'Oscar Wilde sobre la famosa Water Tower de Chicago, present a totes les guies: "És una monstruositat acastellada amb pots de pebre enganxats a sobre".

SOBRE KOOSER I UN OCELL MATINER

Aquí teniu un recull dels apunts i comentaris que han anat apareixent sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser publicat per El Gall Editor:

- Jordi Llavina, "La por de la mort (i una marieta)" (Núvol, 6-VII-17) > Llegiu aquesta obra, una antologia de dos llibres de l’autor —una mostra, per tant, parcialment diacrònica de la seva poesia: Delights and Shadows (2004) i Splitting an Order (2014)—. Llegiu-la, sí, fins i tot els que sigueu poc aficionats al gènere líric.

- Teresa Costa-Gramunt, "Ted Kooser, un poeta gens complaent" (Núvol, 11-VI-17) > Una poètica que s’allunya tant de l’hermetisme o del trobar clus, com de la poètica del so pel so, així com del camp oníric o surrealista. A L’ocell matiner i altres poemes trobem fotografiat amb l’objectiu d’aquest autor sensible a l’entorn el que passa aquí i ara, explicat amb paraules i metàfores precises.

- Pere Antoni Pons, "La densitat existencial i emotiva de la quotidianitat" (Ara Llegim, 24-VI-17) > Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador. Segons aquesta brúixola, l’obra del nord-americà Ted Kooser (Ames, Iowa, 1939) és plena de poemes valuosos.

- Carme Miró a Sonograma, Quadern de llibres (29-V-17)

- Sam Abrams, "Poetes del món" (Avui Cultura, 21-V-17) > La versió de 32 poemes de dos dels millors reculls de l’autor és molt cenyida, feliç, natural, rodona i treballada. Es nota que Llauger i Subirana s’han compromès a fons amb la lírica de Kooser.

- Carles Domènec, "L'ocell matiner i altres poemes", (Bearn, 19-V-17)

- Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, "Un dinar a Dwight amb Ted Kooser" (Núvol, 25-IV-17)

- Fitxa del llibre al web d'El Gall Editor

I sobre Ted Kooser...

- Lloc web del poeta
- Pàgina sobre ell a la Academy of American Poets
- Un vídeo excel·lent, "Passing Through: Ted Kooser" (The Nebraska Project)
- A.J. O'Connell, "Set coses que no esperava aprendre sobre la poesia en una lectura de Ted Kooser" (en anglès, BookRiot, 20-VII-15)

1958

"Go ahead, make my day", li diria.

Així, amb la perfecció sonant de fons, com si no hi hagués refugiats ni terminis ni no referèndums ni gana ni bullies, havent punxat al botonet aquell perquè no deixi de sonar i tornar a sonar, us desitjo un bon cap de setmana.

NOT AN EXIT

                  And sorry I could not travel both
                                                Robert Frost

Remugo “Com ho sé?”
però passo de llarg.
Quan arribo al carrer
veig les lletres escrites
sense haver de mirar,
i sé que la sortida
la duia aquí a la mà.

                            JS

UN BORBON CON HIELO

"Fuera de la ley solo existe negación de la libertad", Felipe VI de España. 2017.