dissabte, 28 març de 2015

divendres, 27 març de 2015

USHER NO CAU

Els que de joves, caragolats al sofà de casa, llegíem Edgar Allan Poe en el castellà de Julio Cortázar en aquells llibres blavosos d'Alianza Editorial i ens vam quedar penjats, per exemple, de "The fall of the House of Usher", mai no vam arribar a imaginar que un dia traspassaríem amb el somriure als llavis el llindar d'una antiga bodega de barri no a Nova Anglaterra sinó a Sant Gervasi de Cassoles convertida en llibreria amb el nom, precisament, de Casa Usher.

Avui a la tarda obre les portes al número 79 del carrer Santaló Casa Usher Llibreters, una aposta digna de treure's el barret a càrrec de tres joves lectors i emprenedors amb el suport d'un grapat de microcòmplices.

Que la hiperestèsia literària local ens sigui lleu, i ens faci a tots plegats una mica més feliços. I que tingui forma de molts, molts llibres més.


dijous, 26 març de 2015

CHIERICATI

"En què pensa, quan escriu versos?" Sincerament, no ho sé gaire. Sé, això sí, coses que mai no m'hauria pensat mentre escrivia Rapala o Una pedra sura: per exemple, que en llegiria poemes en un edifici de Palladio. I això passarà dimarts de la setmana vinent a Vicenza. O sigui que, com deia aquell, gairebé tot és possible, i el que no ja veus.



dimecres, 25 març de 2015

DOLS









Em sembla que un dia com avui poca cosa més hi deu haver a afegir a tot el que ja hem vist i llegit que això d'aquí, de fa uns anys i de sempre.


Outsin (mort al 1807)

A les arrels de l'herba
amagat sento
cucut, cucut.

dimarts, 24 març de 2015

MAGISTER









 
DIES DE GIRONA
                                  «Dins la nostra fusta mesquina, ressonen homes i ciutats» Carles Riba, Estances

Acabem d’arribar. Baixem del tren que esbufega escandalosament. Som embolicats en una boira trista que bruteja. Veig les figures que es mouen sense deixar-se endevinar. La mare —endolada— es confon al bell mig del carrer, carregada amb un matalàs a coll. Cada vegada ens aturem més sovint per reposar. Ni ens adonem que travessem el Pont de Pedra. La pujada de Sant Martí se’ns fa costeruda. Entrem al Seminari i encara ens falten sis plantes partides pel pati. A dalt de tot hi ha la cel·la. La mare em fa el llit i m’arregla l’armari. Després l’acompanyo fins a la porta i em quedo sol. Vaig sentir que alguns jugaven al pati i hi vaig anar a tirar quatre xuts i a fer els primers companys. Era el dia 15 d’octubre de l’any 1946.

 Modest Prats, Homilies de Medinyà (Empúries, 2011)



Avui a les 12:30 l'Institut d'Estudis Catalans ha programat un acte acadèmic d'homenatge amb motiu del primer aniversari de la mort d'aquest home que seguia la seva mare amb un matalàs a coll, un dels més grans savis de la llengua catalana després de la guerra. Hi haurà Josep M. Nadal, de la Secció Filològica, Francesc Feliu, Xavier Folch, Josep M. Fonalleras, Mariàngela Vilallonga, Teresa Cabré i Narcís Comadira. Justament ahir corregia les proves d'un llibre en què es reprodueix la dedicatòria a Gabriel Ferrater, mort feia poc, amb què Comadira encapçalà Un passeig pels bulevards ardents: "Vita litterisque amico atque magistro. In memoriam". Doncs això.

MÉS
"Modest Prats, l'homenatge" (VilaWeb, 30-X-11)
Josep M. Fonalleras, "Necessari Modest" (El Periódico, 17-IV-09)

dilluns, 23 març de 2015

ESTRAFOLLA

Samarreta rosa de màniga curta sota un abric blanc de pell, mòbil amb brillantets a la mà com si dugués una llanterna, morè d'UVA i ulleres de sol i somriure d'anunci malgrat la pluja. Algunes turistes eslaves riques superen el paper couché.



diumenge, 22 març de 2015

PREPARAR-SE O NO

«El que poden esperar els catalans a Espanya no és cap secret, l'hi criden a veus: "No vull que a Andalusia se la mani des de Catalunya, no vull que mani un partit que es diu Ciutadans, que té un president que es diu Albert". Deu ser a això al que es refereix el senyor Francesc de Carreras quan nega l'existència del nacionalisme espanyol: deu voler dir que el que hi ha és xenofòbia pura. Encara que també hi ha polítics que es reconeixen amb naturalitat com a nacionalistes espanyols. "L'altre dia un independentista em va dir: és vostè un nacionalista espanyol. I jo li vaig respondre... Efectivament!". Són declaracions del candidat socialista a l'alcaldia de la capital d'Espanya, que continua: "En aquests moments el nostre país és una nació que volen dissoldre i aquesta dissolució mirarem d'evitar-la cada dia del nostre futur polític. Si per als antiespanyols Espanya és una nació en procés de dissolució, els prometo que la meva tasca política tractarà d'impedir-ho." No es tracta de ser de dretes o d'esquerres però tampoc de no ser ni de dretes ni d'esquerres, ja que un dirigent de Podem acaba de referir-se en la seva visita a Catalunya a Isabel i Fernando i als cinc segles de la unitat d'Espanya per explicar per què tampoc consentiran que els catalans decideixin el seu futur. Del que es tracta és de ser espanyolista. Que es preparin els "antiespanyols" (...) Lliurar-se amb el carnet a la boca i els braços amunt no salvarà ningú en particular i afebleix la posició del conjunt del país. A Catalunya la volen derrotada. Davant d'un conflicte polític plantejat amb la lògica bèl·lica, com és aquest, hi ha tres sortides: guanya un, guanya un altre o es pacta armistici i es negocia. Rendir-se només és rendir-se, ser vençut. Cal tenir força tant per guanyar com per aconseguir un armistici. L'estat espanyol demostra que utilitza tota la força legal i il·legal, no li calen reforços. La societat catalana només té la seva ciutadania, i la necessita tota.»

 Suso de Toro, "Catalunya? Derrotada" (Ara, 20-III-15)



dissabte, 21 març de 2015

JOE ROBERTS

De vegades et trobes enmig de jocs de veus amb què no comptaves: aquí el Joe Roberts de "Highway Patrolman" diu amb la veu de Dar Williams aquell vers de Bruce Springsteen: Nothin' feels better than blood on blood.

Visca Nebraska. I bon cap de setmana




MÉS
La mateixa cançó versionada per Johnny Cash.
Springsteen interpretant el tema en acústic el 2005.

divendres, 20 març de 2015

POSSIBILITATS

Prefereixo el cinema.
Prefereixo els gats.
Prefereixo els roures al llarg del Warta.
Prefereixo Dickens a Dostoievski.
Prefereixo que m’agradi la gent
més que no estimar la humanitat.
Prefereixo tenir fil i agulla a mà, per si de cas.
Prefereixo el color verd.
Prefereixo no mantenir
que la raó té la culpa de tot.
Prefereixo les excepcions.
Prefereixo anar-me’n aviat.
Prefereixo parlar amb els metges d’alguna altra cosa.
Prefereixo les velles il·lustracions de línia clara.
Prefereixo l’absurditat d’escriure poemes
a l’absurditat de no escriure'n.
Prefereixo, en l’amor, dates incertes d'aniversari
que es poden celebrar cada dia.
Prefereixo els moralistes
que no em prometen res.
Prefereixo la bondat maliciosa a la confiada en excés.
Prefereixo la terra vestida de paisà.
Prefereixo els països conquerits als conqueridors.
Prefereixo mantenir certes reserves.
Prefereixo l’infern del caos a l’infern de l’ordre.
Prefereixo els contes de Grimm a les portades dels diaris.
Prefereixo fulles sense flors a flors sense fulles.
Prefereixo els gossos amb la cua sense retallar.
Prefereixo els ulls clars, perquè els meus són foscos.
Prefereixo els calaixos.
Prefereixo moltes coses que aquí no he mencionat
a moltes altres que tampoc no he dit.
Prefereixo els zeros tots sols
als que fan cua darrere d’una xifra.
Prefereixo el temps dels insectes al temps de les estrelles.
Prefereixo tocar fusta.
Prefereixo no preguntar quant temps més i a on.
Prefereixo seguir considerant fins i tot la possibilitat
que l’existència té la seva raó de ser.


  Wislawa Szymborska, Gent dalt del pont (1986)
  Versió (indirecta) de JS, amb l'ajut inestimable de Xavier Farré




MÉS
Amanda Palmer dient el poema en anglès
Wislawa Szymborska a abcd, el blog del poeta i traductor Xavier Farré
Wislawa Szymborska al F l u x

dijous, 19 març de 2015

ALGUNES COSES CERTES

Els tertulians mandrosos i els liberals de manual es pensen que l’ecologisme és un luxe, a més d’una pèrdua de temps. Consideren que lluitar per salvar les balenes és poc més que un hobby de diletants. Però les balenes (com els drets humans, com les llengües minoritàries) són un dels termòmetres de la salut de la diversitat al món, a cada país del món, i de la diversitat en depèn el futur de tots plegats. Sense respecte i promoció de la biodiversitat el futur que ens espera és el del màrqueting de les transnacionals.

Els que seguim des de fora la literatura asturiana (vull dir la literatura en llengua asturiana) ens topem sovint amb el mig somriure suficient del menyspreador de l’ecologisme: “Asturià?” Sí senyor, asturià (o asturlleonès, si ens volem posar filològics). Una llengua i una comunitat petites –com a una altra escala ho són tantes altres segons amb què les comparem–, i precisament per això d’un interès excepcional per conèixer la salut cultural i democràtica d’Espanya, com el que passa a la Val d’Aran o als altres territoris (respectem els xantatgistes institucionals valencians i no diguem “país”) de la nostra parla ho és per establir la salut de la cultura catalana.

Què en sabem els catalans de l’asturià? Doncs per poc que volguéssim, d’uns anys ençà, gairebé tot el que ha escrit l’autor més reconegut d’ençà del Surdimientu, Xuan Bello, puntualment traduït a la llengua de Gabriel Ferrater per Adesiara, editorial exemplar que s’està guanyant a pols ser cas d’estudi en algun màster local d’edició. De la mà de Jordi Raventós, responsable d’Adesiara a més de traductor, ens acaba d’arribar Unas poucas cousas guapas, publicat el 2008 i ara convertit en Unes quantes coses boniques. Hi trobaran sarrons, arbres, illes, parcs, viatges, mentides, records... Jo quan llegeixo Xuan Bello mai no acabo de saber si llegeixo ficció, alguna mena de quadern de notes, un fals dietari o unes memòries enriquides. El que sí sé és que mai no m’hi avorreixo, i que en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 18-III-15
Versión en castellano


dimecres, 18 març de 2015

QUID PRO QUO

Ahir a la sessió del gabinet de lectura de La Central, la convidada, l'editora Donatella Lanuzzi, de Gallo Nero, ho va dir referint-se a altres editors d'aquests que aparentment no tenen temps per a res: "¿Si tú no lees, ¿por qué pretendes que el señor entre en una librería y te compre a ti tus libros?". I jo vaig pensar que, fet i fet, també ho podríem aplicar a un grapadet d'escriptors superestrelles. Enèsima obvietat per a la salmòdia: a la base de l'ofici, de cadascun dels oficis del llibre, hi hauria d'haver sempre la lectura. I quan no, passa el que passa.


dimarts, 17 març de 2015

VERSOS AMB ENDOLL

Avui 17 de març el portal lletrA i la UOC convoquen el Dia de la Poesia Catalana a Internet per fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català.

Col·laboreu-hi enviant el vostre tuit o tuits amb el hashtag #jollegeixo.