SOSTENIMENT

Semblo un poltre jove o un ase vell: com costa fer-me treballar hores seguides!

DEMOCRÀCIA I AUTORITARISME

"Jo no crec en les solucions postmodernes als problemes induïts per les estructures modernes. I, vulguis o no, l'estat-nació és una estructura moderna" (18:55); "L'autoritarisme és ara el default, en el nostre món" (50:30)... Un munt d'idees interessants, incloses aquelles en què no coincidim del tot, en la presentació a VilaWeb del llibre de Thomas S. Harrington, professor de Trinity College, a Connecticut, Una democracia cívica en temps autoritaris (Gregal, la versió anglesa aviat a Publicacions de la Universitat de València).

Una hora de conversa ben sucosa. Atenció, per exemple, a la insistència en el concepte de planificació de la cultura, perfectament aplicable al cas català (al minut 10), i en idees innovadores com la d'endogàmia oberta, plantejada cap al minut 23.


MÉS
Entrevista amb T. Harrington: "Catalunya és un laboratori en la lluita contra l'autoritarisme" (VilaWeb, 3-XI-18)
F l u x, "Investigar la cultura" (28-X-18)

EL RISC D'ESCRIURE

Cada any penso que el cartell del PEN Català pel Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit és difícil de superar. Aquest any hi torno, impressionat per la proposta de Francesc Torres (i gràcies, com sempre, al teixir xarxa de Manuel Guerrero).

Comença una setmana intensa d'activitat i reivindicació, amb actes a Barcelona, València, Alaró, Lleida i Sant Just Desvern.

ISAKOV IN DA HOUSE

Tanques els ulls i penses "Que la gira passi per Hartford". I hi passa. Avui.

Gran cap de setmana, doncs.

FETS BÀSICS

Això és un llibre. És blau.
Això són pàgines. Són blanques i negres.
Ell és un home famós. Els cucs
no saben el seu nom ni el seu color.

                      W.S. Graham, Poetry de gener de 2018

1981

Som al 1981. Franco fa sis anys que descansa al Valle de los Caídos. Tot es pot mirar des de diversos punts de vista: al 1981 el Ministerio de Asuntos Exteriores publica una tria de Prosas escogidas com homenatge a Josep Carner. Bravo, o per fi. Al 1981 el Ministerio de Asuntos Exteriores fa servir encara el segell amb el pollastre franquista i encarrega el pròleg d'un llibre així a Guillermo Díaz Plaja. Al 1981 el Ministerio de Asuntos Exteriores envia a les ambaixades llibres com aquest, d'un seu diplomàtic egregi, i l'ambaixada d'Espanya als Estats Units el fa servir com obsequi.

1981, com qui diu avui.

ORIENTALISME NORD-AMERICÀ

La tardor subratlla la lectura o la mirada japonitzant als edificis del primer Frank Lloyd Wright, el d'Oak Park i Chicago.

DESCARREGA

Take a load off Fanny, take a load for free... Avui sóc a Chicago, a cals Wilco i ca la Mavis Staples. O com si hi fóssim.

Bon cap de setmana, doncs.

PREDICANT

EN VULL UN AIXÍ

Diu que plourà a les vuit, i a les vuit i cinc s'hi posa.

INVESTIGAR LA CULTURA

D'ara endavant, quan em preguntin què són els polisistemes i qui és aquest Itamar Even-Zohar podré afegir a la resposta aquesta bona entrevista d'Antoni Bassas.

Vostè es dedica a la investigació de la cultura. En quin sentit?

La cultura és un fenomen que ha interessat sempre els éssers humans. Des de la història més antiga ja es van adonar que hi havia grups que tenien altres creences o s’organitzaven d’una altra manera. Des dels anys 70, amb els treballs de Luigi Luca Cavalli-Sforza i Marcus Feldman, s’ha desenvolupat el concepte que la cultura és també un tret de la vida d’altres éssers vius, com els ocells, els peixos i els primats, de manera que hem arribat a una conclusió molt important: cultura és el conjunt d’informacions necessàries per fer possible la vida. Si un ocell no pot aprendre els senyals sonors de la seva espècie no podrà trobar aliments o parella.

Llavors la cultura és molt més que la llengua.

Esclar!

Cultura és identitat?

No, és tot el que condiciona la nostra vida, el que mengem, el que fem... Per exemple, la cultura inclou quins són els límits de la ironia o de la serietat. Les dones israelianes que van emigrar d’Etiòpia ara estan més enfadades que abans perquè a Israel han trobat la legitimitat per estar enfadades. Abans, a Etiòpia, no era legítim que una dona s’enfadés, només podien enfadar-se els homes. És a dir que les emocions també estan condicionades pel territori.

[+]

TOP

Sap greu que gent del nivell i amb els coneixements de Joan B. Culla hagin de perdre temps i energia espiritual en qui, com Inés Arrimadas, no té cap interès a saber ni a rectificar. Però mira, així podem llegir paràgrafs com aquest:

"A veure, senyora Arrimadas, si amb alguns exemples m’explico millor. Si vostè tingués raó respecte de l’afusellament de Companys, la jutge Carmen Lamela no hauria pogut enviar a la presó cap líder independentista en qualitat d’instructora de l’Audiència Nacional, per la senzilla raó que aquesta Audiència –simple mutació, el gener de 1977, del Tribunal de Orden Público franquista– no existiria, com no existeix en cap altre país democràtic. Si vostè tingués raó, la membre del Tribunal de Comptes Margarita Mariscal de Gante no estaria a punt de dictar nova sentència per la consulta del 9-N, perquè sense les credencials del seu pare (Jaime Mariscal de Gante, inicialment policia de la dictadura i després magistrat del TOP) és poc probable que la filla hagués fet la carrera judicial i política que ha fet. (...)"

   Joan B. Culla, "Companys i Arrimadas" (Ara, 22-X-18)