PRESENTAR VERSOS

Avui la Marta a La Impossible, dijous vinent el Carles a La Central del carrer Mallorca.

La vida és menys avorrida i més intensa posant-hi versos pel mig.

SIS

[...] "Què direm de Messi a les sobretaules per acabar abans? ¿Que feia caure els defenses amb un cop de maluc? ¿Explicarem l’eslàlom del Bernabéu? ¿Que corria més ell amb la pilota als peus que els defenses sense? ¿O explicarem el silenci que es feia a l’estadi quan queia a terra i semblava lesionat? ¿N’hi haurà prou amb dir que el dia que va guanyar la sisena Pilota d’Or encara pensàvem que podia no ser l’última?"

  Antoni Bassas, "Com explicarem Messi?" (Ara, 3-XII-19)





"They try to contain him but it's an impossible task. This man is just un-stoppable!" (06:20)

ELEMENTO TRADICIONAL

Com tothom sap, els ja llavors espanyols van ensenyar als futurs nord-americans a celebrar el Thanksgiving (o això expliquen, pagat entre tots, els savis d'@EspañaGlobal), i el dia que va néixer el Nen Jesús el drap en què el van embolicar a Palestina (o amb què s'embolicaven les muntanyes) duia els colors de la rojigualda, com es pot veure reproduït al pessebre institucional de la foto. "Todos los que hemos tenido belenes en las casas sabemos que era también un elemento tradicional poner la enseña nacional", ha explicat l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, un home molt viatjat, lector segurament de Michael Billig i que recorda perfectament com van anar les coses fa un parell de mil·lennis.

Thanksgiving i Nadal són tradicions espanyoles. Dos fets històrics d'interès que espero que no obviï l'assignatura d'Espíritu Nacional que aviat ens deuran tornar a clavar entre Matemàtiques i Religió. ¡Pardiez!

GAIREBÉ BÉ

Hi ha disc nou de Leonard Cohen a l'horitzó, parlant des del més enllà: Thanks for the Dance. No és una mala alternativa a reflexionar immobilitzats mentre ens tallen la gespa sota els peus, ens fan el llit o ens carreguen els daus. Ja m'enteneu.

Gairebé vius, doncs, gairebé a casa, que nostrosenyor ens agafi confessats.

POLÒNIA ET ALII

UN AMIC M'AVISA

Nunca choveu que não escampara.











MÉS
Al Refranyer multilingüe del Centro Virtual Cervantes

HO

"Ahora sí", "Ho tornarem a fer", "España siempre", "Més forts"... La buidor pomposa, la indefinició exaltada, com una pilota de ping-pong, va d'una banda a l'altra de la taula, i els jugadors fan com que posen cara de profunditat mentre més i més gent abandona la sala.

Si l'afany de Carner era "Dir molt en un mig dir", avui nosaltres vivim immersos (i ens hi ofeguem, i tanmateix seguim respirant) en la retòrica vaporosa dels que no diuen res en allò que es pensen que és un gran dir.

UNA GRAN IMPRESIÓN

Yagüe, Cabanellas, Mola, Orgaz, Queipo de Llano... La llista dels generals que ballen al voltant de Francisco Franco a Mientras dure la guerra, d'Alejandro Amenábar (2019), es llegeix com una guia urbana dels anys cinquanta a qualsevol ciutat espanyola de províncies.

Voltant per Wikipedia de biografia en biografia he confirmat la curiosa rastellera de morts en accident aeri de jerarques militars enutjosos per al Generalísimo (un paio amb sort), i he après que Pablo Neruda va dedicar un breu però intens poema a Emilio Mola, "el Director", l'autor de la reveladora Instrucción Reservada del 19 de juliol de 1936 que deia, a la Base 5ª: "Es necesario crear una atmósfera de terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todo el que no piense como nosotros. Tenemos que causar una gran impresión, todo aquel que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado".

El 3 de juny de 1937 l'Airspeed Envoy en què el general viatjava s'estavellà a Alcocero (Burgos), rebatejat des de llavors com Alcocero de Mola. Aquests són els versos que li dedicà Neruda:

MOLA EN LOS INFIERNOS

Es arrastrado el turbio mulo Mola
de precipicio en precipicio eterno
y como va el naufragio de ola en ola,
desbaratado por azufre y cuerno,
cocido en cal y hiel y disimulo,
de antemano esperado en el infierno,
va el infernal mulato, el Mola mulo
definitivamente turbio y tierno,
con llamas en la cola y en el culo.

ENCARA NO?

Visca les (bones) versions i els (bons) duets.

I bon cap de setmana, de la mà d'aquestes dues senyorasses, amb el Nobel de fons.

RESUMINT LA SITUACIÓ

People are crazy and times are strange (i no cal que us aixequeu).

APERCEBIMENT

Quan no hi ha antidisturbis, no hi ha disturbis.

ALLÒ QUE DIU LA VANGUARDIA (I A AMNISTÍA LI COSTA D'ENTENDRE)

Ahir el PEN Internacional va fer públic un comunicat mostrant la seva disconformitat amb la condemna de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ("The sentencing of Catalan writers and civil society leaders Jordi Sànchez and Jordi Cuixart to nine years in prison is a shocking outcome and must be overturned"). En va donar notícia VilaWeb, i avui se'n fa ressò fins i tot La Vanguardia en la seva edició digital. Acostumats com estem a una certa displicència mediàtica de part dels mitjans espanyols, des del PEN Català no podem fer altra cosa que celebrar-ho i agrair-ho.

Mentrestant, hom continua esperant el pronunciament d'Amnistía Internacional España, on se suposa que segueixen estudiant atentament la llarga sentència.