dilluns, 22 setembre de 2014

UBICAR-SE

Lyn Coffin, traductora de poesia i poeta, sobre original i versió (a la taula rodona amb traductors literaris de la Feria del Libro de Chihuahua que mencionava ahir): "Sé que mai no seré tan bona com l'original, però també sé que tinc la possibilitat que la meva sigui la millor de les versions".



diumenge, 21 setembre de 2014

L'ALTRA LIBERALITAT

Mohsen Emadi, poeta i traductor de poesia, en una taula rodona sobre els traductors literaris a la Feria del Libro de Chihuahua: "Per la meva experiència els poetes, en traduir amb ells la seva poesia, són molt més oberts que els acadèmics i els traductors".




dissabte, 20 setembre de 2014

ENTRENAMENT

Un gran poema per a uns dies estranys, melangiosos, qui sap si perillosos.

Que el cap de setmana ens agafi desenderiats.


dimarts, 16 setembre de 2014

EL PEN PREGUNTA

Precisament avui que a la Contra de La Vanguardia es publica una entrevista amb l'escriptor canadenc John Ralston Saul, president del PEN Internacional, m'arriba còpia de la carta que el Director Executiu de l'organització, amb seu a Londres, ha adreçat a l'ambaixador espanyol a Anglaterra, l'exministre de Defensa Federico Trillo.

El PEN demana a l'ambaixador d'Espanya explicacions per la suspensió de l'acte de presentació a Utrecht d'un llibre escrit en la llengua de Borges i de Cervantes, Victus, per indicacions del Instituto Cervantes o del cos diplomàtic, no ho tenim del tot clar, i li adjunten el manifest de protesta davant del fet que ha promogut el PEN Català, on se sosté una evidència tan palmària (i tan relativa) com ara que "La llibertat d’expressió és el més fonamental de tots els Drets Humans, del qual es deriven tots els altres. Cal que tots els estats es constitueixin en garants d’aquest dret i que considerin els seus ciutadans amb prou criteri com per exercir-la sempre amb respecte". Llibertat públicament garantida i criteri privat: una combinació tirant a difícil, per aquestes latituds.

De moment no hi ha resposta oficial.



dilluns, 15 setembre de 2014

DE CANTAR-SE








Com que veig que Societat Civil Catalana i diversos corifeus dels organitzadors de la trobada tarragonina de l'11 de setembre reivindiquen la senyera catalana de sempre però una Diada i un himne alternatius per al país, i donat que l'Empar Moliner ja va fer dies enrere unes precisions interessants sobre el tema de la data de la Festa nacional, he pensat que potser fóra bo recordar la lletra del "Cant de la senyera", encarregat per Lluís Millet a Joan Maragall com a himne de l'Orfeó Català, usat després en moments de prohibició com a himne-substitut o subterfugi i ara novament proposat per alguns com alternativa a la suposada violència larvada (no han llegit el llibre de Jaume Ayats) d'"Els segadors".

Quedi escrit per endavant que jo n'estaria encantat, del canvi. El que ja no sé és si tots els defensors tarragonins del seny i la senyera dirien el mateix, si es prenguessin la molèstia d'escoltar-ne la lletra...


EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la,
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana,
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

 Joan Maragall


MÉS
Jordi Llovet proposa canviar el motiu de la Diada sense canviar-ne la data.

dissabte, 13 setembre de 2014

UNA MICA MÉS

Blossom Dearie cantava als catalans (i no ho sabia). A sobre, l'original és de 1932.

En tot cas, bon cap de setmana després d'allò i abans de tot el que ens esperi.





I set my chin a little higher, I hope a little longer,
Build a little stronger castle in the air
...

dimecres, 10 setembre de 2014

BARBES I CONTAGI

De l'editorial del diari El País d'avui ("Bulle Escocia"), curiós exercici d'asimetria interessada: allà calia haver formulat propostes, aquí no; el cas d'ells és paneuropeu, el d'aquí no; el vot democràtic allà podria exarcebar l'irredemptisme condemnat a no votar aquí...

Les queda a los partidarios de la unión una semana para allegar credibilidad a unas propuestas que debieron haberse formulado tiempo atrás. Si no lo logran, el impacto amenaza con traspasar las fronteras británicas, exacerbar otros irredentismos y perjudicar al conjunto de la UE justo cuando los europeos pugnan por soslayar la tercera recesión desde el fatídico 2008.




dimarts, 9 setembre de 2014

CINC ESCENARIS

Una anàlisi externa però documentada d'on som i del que pot passar en les properes setmanes (i mesos), serena i ben formulada, francament interessant (via VilaWeb):

"Ara els catalans poden declarar al món allò que han dit sempre: que les seves aspiracions democràtiques i pacífiques són sufocades per una camarilla opressiva castellana a Madrid que no tan sols té la determinació d'obligar-los a acceptar un 'modus vivendi' que els resulta intolerable, sinó que participa activament en la ruïna de l'economia catalana i en l'aniquilació de la singular cultura i identitat del poble català. Els castellans, òbviament, tenen els arguments contraris, i no em proposo d'entrar en una discussió sobre els mèrits dels uns o dels altres. Hi ha una pila articles per al lector que hi tingui interès. [+]"

 Fernando Betancor, "Catalonia-Spain: End Game Scenarios"


dilluns, 8 setembre de 2014

IMBECILITY

En una botiga de l'aeroport de Barcelona, al costat d'unes paelles plastificades per endur-se'n, el cartellet diu:

THE MARKET
Pan Provenzal: 0,55€
Pan Gran Reserva: 1,70€


Difícil posar més tonteria en tan poques paraules.

Per acabar de donar-hi el toc mediterrani, al costat de l'horari imprès al vidre (que diu que la botiga obre de les sis del matí a les deu de la nit) hi ha un paper cutre enganxat amb cel·lo avisant que qui se n'ocupa ara no hi és i tornarà d'aquí a una estona. Potser ha anat a pastar.



divendres, 5 setembre de 2014

LLIBRES ALLÀ I AQUÍ











Qualsevol viatger una mica atent ha pogut constatar com moltes de les coses que el sorprenien o que trobava diferents als Estats Units, passats uns anys acaben arribant a Europa, i fins i tot a Espanya. Aquest procés s'ha accelerat extraordinàriament en les darreres dècades: el temps que triga una dinàmica d'allà a ser comuna entre nosaltres és cada cop més breu.

Per això, tot i que a casa mirem d'implantar amb els llibres el catch and release de la pesca (sense gaire èxit de moment, ho confesso), quan sóc als Estats Units no puc evitar anar de llibreries (a les llibreries que encara hi ha: el sector allà també ha retrocedit), com a lector però igualment com a ensumador de tendències. Perquè tot i que és cert, per exemple, que la dinàmica novetat-primer-més-cara-en-tapa-dura (i després, si funciona, en butxaca) no ha aconseguit implantar-se del tot aquí, altres coses sí que ens han acabat arribant. O ens arribaran. Parlo per exemple de l'espai i el protagonisme creixent de la secció Stationery (on es ven de tot menys llibres), parlo de la secció True Crime, parlo del gran espai dedicat a revistes i diaris (en un país sense quioscos), parlo de la secció d'Americana (en moltes llibreries barcelonines ja hi ha un apartat de llibres i guies sobre la ciutat). No estic segur que el salt de l'oceà sigui tan fàcil per a l'enorme apartat de religions, ni per al nivell cultural que fa que en una llibreria de cadena (la de Union Square glosada fa poc per José Luis García Martín al seu excel·lent blog, tot i que no mencionava l'aire condicionat polar de la cafeteria ni la cua per seure-hi), que al costat dels gatets de peluix i les revistes de cotxes hi hagi un apartat d'estudis literaris amb Barthes i Frazer, amb Eagleton i James, autors que a casa no trobaria junts ni en una llibreria especialitzada.

Tot plegat coses encara diferents i d'altres de ben semblants. Miro les cares i les mans dels lectors, com fullegen els llibres o passen els dits pel prestatge, amb el cap lleument inclinat, en un continent i a l'altre alhora. A la terra de Nod de les lletres.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 4-IX-14
Versión en castellano

dimecres, 3 setembre de 2014

LA UTOPIA ASSASSINA DELS CATALANS

A mitjans d'agost la revista L'Espresso publicava un article-reportatge sobre Barcelona de Wlodek Goldkorn amb declaracions de Javier Cercas en què aquest sosté que el cosmopolitisme arribà a la capital catalana amb els Jocs Olímpics, el 1992, i que la utopia nacionalista nostrada és, com totes les altres, assassina (se suposa que en potència). Davant d'unes afirmacions d'aquest gruix malauradament no inhabituals, però més rares venint de gent intel·ligent i coneixedora del tema com l'autor de Soldados de Salamina, el professor Patrizio Rigobon, de la Università Ca'Foscari-Venezia, ha escrit una rèplica extensa i documentada que val la pena llegir i difondre, per gentilesa del Col·lectiu Emma:

Quanto all’utopia assassina dei catalani, che aspirerebbero a votare il 9 novembre 2014 in un referendum per sapere finalmente se c’è una maggioranza indipendentista oppure se la volontà d’indipendenza è una fanfaluca minoritaria agitata dai soliti quattro gatti, non credo che essa (l’utopia) abbia a che fare con l’omicidio o il delitto efferato, ma con la democrazia, come dimostra il caso scozzese. Si può essere d’accordo o meno con l’indipendenza, ma la cosa migliore è sempre chiederlo ai cittadini, catalani nel caso di specie, così come, a settembre, sarà chiesto agli scozzesi e non agli inglesi o ai gallesi. In questo senso la Spagna sta perdendo un’eccellente e forse irripetibile opportunità per “recuperare” la Catalogna e arrivare a un nuovo “modus vivendi” peninsulare. [+]

 "Patrizio Rigobon risponde a Wlodek Goldkorn e Javier Cercas" (30-VIII-14)