Ostres, com m'agrada aquesta gent... I mira, sense buscar-ho, de propina i parlant d'una altra guerra civil, hi trobareu una de les millors descripcions que recordo de les llopades que van arrencant llaços i pintant arribaespañas: They beat their chests and they swear we're going to rise again.
Apa, bon cap de setmana. I ja posats a demanar, que Islàndia guanyi el Mundial.
Ens ho havien promès, que els catalans algun dia ho tindríem tot pagat. El que no sabíem era que el nostre lloc de delícies seria enmig del desert envoltats de coiots i que per entrar-hi hauríem de renunciar a l'accent. La foto és de Robert Adams. Poseu l'intermitent.
Mentre reviso segones proves i organitzo l'índex de noms del llibre, Ediciones Cátedra ha donat permís al blog de Llengua i literatura catalanes de la UOC per reproduir un dels capítols de Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), producte de l'estada a Chicago i que se suposa que a la tardor ja serà a les llibreries.
Atès que El poema de La rosa als llavis és una de les lectures prescriptives de literatura catalana per a la Selectivitat d'enguany, que just comença avui, hem escollit el capítol sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquí el teniu sencer. A veure què us sembla.
I sort a la Selectivitat als que la feu, als que la vigileu, als que la corregireu i als pares i germans que també la patiu.
"Els qui venen llibres s’han de preocupar que la gent compri llibres. Els qui ens dediquem a escriure, ens interessa que la literatura formi part de la vida de la gent (...)"
Això i alguna altra cosa sobre poesia, versos, poetes, llibres, llibreries i literatura ho trobareu en aquesta extraordinària (en el sentit que no és gaire habitual: que te'n facin, que et deixin esplaiar-t'hi, que transcriguin tan bé el que hi dius: gràcies, Clara Ardévol!) entrevista a can VilaWeb amb l'autor del F l u x i d'un grapat ja de llibres als quals s'acaba d'afegir ara la tria de Compta amb mi. Trenta-dues mostres d'amistat (Columna).
La versió catalana de La mancadura de Berta Piñán, La ferida, segueix el seu camí xiroi. Aviat (dilluns 18 de juny a les set de la tarda) serà a la terra dels editors, a Palma, a la llibreria Drac Màgic.
A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.
I, lladre d’aquest lloc desposseït,
palpant, caient, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.
Jo sé d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.―
Veig l’últim monument en l’enderroc.
Jo pujaré, sense replans d’espera,
cap al camí de l’alba fugissera
pel tros d’escala que no mena enlloc.
Josep Carner, Poesia (1957, edició original: Paliers, 1950)
Potser caldria incloure-les a la llista d'espècies en perill d'extinció, les hores seguides de llegir i escriure.
No, no estic citant Christina Aguilera. Volia parlar-los d’un altre retorn: volia explicar-los que al gener de 2010, en aquesta columna, hi vaig publicar una peça titulada "Ja el tinc" on contava cofoi que els Reis m’havien portat un eReader, un lector electrònic de llibres. D’aleshores ençà no hem deixat de discutir, esperar, témer, desesperar i matisar sobre la mort o no del llibre en paper com sempre l’havíem conegut (no sempre: l’invent té poc més de cinc-cents anys) a mans del llibre electrònic, i de les llibreries de sempre a mans dels nous espais de descàrrega digital.
Ara resulta que Amazon, la bèstia negra de la compra en línia fundada per Jeff Bezos el 1994, ha obert una llibreria física a Nova York, a Columbus Circle, i trobo que la notícia ha passat bastant desapercebuda. La botiga es considera una "extensió física" del portal d’Internet "que integra els beneficis de la compra offline i online", i incorpora estratègies, productes i recomanacions provinents de l’experiència digital. Tafaner de mena, me n’hi vaig anar. I el que hi vaig trobar va ser un espai relativament reduït, poquets clients, uns llibreters o venedors molt amables (fet comú als Estats Units), una secció de “Llibres-més-posats-a-la-llista” d’Amazon, una altra de "Molt citables" (amb els llibres més subratllats pels usuaris de Kindle), l’ús de textos de ressenyes de clients (per comptes de crítics) i de la valoració mitjana (sobre cinc estrelles) juntament amb el nombre de ressenyes al portal com a criteris qualitatius... Era al món real i al virtual, a la vegada.
Sincerament, no vaig saber gaire què pensar. Qui hi guanya o hi perd, què s’hi guanya o s’hi perd. Com a símbol, que Amazon desfaci el camí fins a l’origen, de tornada a una llibreria "física", ho trobo potent. Potser ments més despertes o més acostumades a mirar endavant com les de Genís Roca o José Antonio Millán sabran destriar quant hi ha en el moviment de simple operació de màrqueting o de retorn a l’essència. Jo imaginava les reunions del gremi de llibreters, amb aquest nou soci, i se m’escapava un somriure.
-------------------------------
Publicat a El Periódico, 30-V-18
Versión en castellano
"Fa mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers catalans. Quan prengui possessió, el conseller d'Interior tindrà una feina ingent per retirar del carrer aquests grups parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat. No hi ha, en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i unionistes. El que sí que hi ha és una violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb violència i intimidació."
José Antich, "La llavor que va plantar Ciutadans" (elnacional.cat, 27-V-18)
Entrades
Comentaris
