divendres, 5 de febrer de 2016

ALS TRIBUNALS (DE TESI)

Qui parla escoltant-se, per quadrar i fer lluir el seu discurs. Qui divaga sense rumb ni remei, mirant de tant en tant de cua d'ull el rellotge fins que arriba per fi al port dels vint minuts. Qui fa en canvi un discurs brillant que t'hauria agradat enregistrar, o que l'escrigui per tornar-hi amb calma. Qui no gosa acabar de plantejar els problemes del treball, i no fent-ho gaire, o de ple, acaba llançant una ombra de dubte general sobre tota la tesi. Qui es posa per primera vegada en sa vida una americana, i així li queda. Qui va fent preguntes i responent-les, plantejant pegues i exculpant-les, i al final estalvia al doctorand la rèplica. Qui diu que es va apuntar les cites o les pegues en un paperet i, ves, ara no el troba, i mentre parla busca i busca. Qui sembla haver oblidat que la tesi ja està escrita, i les seves idees sobre per on hauria hagut d'anar són a hores d'ara com a mínim accessòries. Qui somriu, entendrit, mirant el doctorand, o la doctoranda. Qui somriu, distant, mirant la base del micròfon. Qui no somriu ni quan el públic aplaudeix.



dijous, 4 de febrer de 2016

DESPRÉS DEL DESPRÉS

A can Punctum acaben d'estampar (i de difondre en línia) el número 10 de la revista Indesinenter, anuari Espriu coeditat amb el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar sota la direcció dels professors Gavagnin i Martínez-Gil. Aquest número conté bona part del material del II Simposi Internacional Salvador Espriu "Després de La pell de brau" de 2013, amb la conferència de D. Gareth Walters al capdavant ("Salvador Espriu: l'art de sanar") i, abans, una interessant entrevista amb Enrique Badosa.



dimarts, 2 de febrer de 2016

SAGARRA I NEWMAN A CAL BARÓ

Jo no m'ho perdria. Avui a les set al palau del Baró de Quadras, a la ciutat que el llibre retrata.
















MÉS
Esteve Miralles, "Qui té por de Mary Ann Newman?" (Núvol, 1-II-16)
Sobre la traducció al web de l'IRL.

diumenge, 31 de gener de 2016

TORRÓ DE PEGA

El País Valencià ens torna a regalar una imatge i una història que resumeixen anys d'encaterinament col·lectiu i de subordinació a paraules buides però ben teatralitzades (via ‏@etfelicitofill). Aquí teniu la història de la foto tal com l'expliquen a Gente de la Safor.


No us fa pensar en aquella escena de la declaració als mitjans i la cançó de Chicago? O potser més aviat en aquella altra amb la cançó de Queen Latifa, "When You're Good to Mama", la de "perquè el sistema funciona, el sistema que en diem Reciprocitat"...

dissabte, 30 de gener de 2016

DEMÀ SEREM MÉS RÀPIDS

Pels que estem a favor de les bones veus, ni que vinguin de l'Àrtic, una mica d'immersió de cap de setmana. I bon ídem a totes i a tots.




Tomorrow I'll be quicker
I'll stare into the strobe light flicker
And afloat I'll stay
But I'm quite alright hiding today


divendres, 29 de gener de 2016

IN PARADISE

"Si en conegués la fórmula, la patentaria", va dir Billy Wilder parlant del "Lubitsch touch".

Ho sé: hi ha la riota del PP de València, la sequera barcelonina, les semis de la Copa i els refugiats deambulant pel Vell Continent, però ara i aquí, què voleu, em ve de gust deixar escrit que avui és el dia que va nèixer Ernst Lubitsch.



dimecres, 27 de gener de 2016

ELS LLIBRES CREMEN BÉ

Vosaltres sabíeu que a la banlieue de París en els darrers deu anys han cremat setanta-dues biblioteques públiques? Una dada singular amb què un no sap gaire què fer (com amb les declaracions del jove que ho explica), certament dissonant amb el que solem associar a aquests equipaments. En parla Pau Giralt en un article a Núvol titulat "Llibres en flames", on fa un breu recorregut per diversos episodis de destrucció de biblioteques i els seus principals protagonistes.

A la Wikipedia, les cremes de llibres al llarg de la història tenen entrada (llarga entrada) pròpia.



dimarts, 26 de gener de 2016

MEQUI MEQUI

Sóc l'únic a qui aquests taxistes joves amb Mercedes nou de trinca i cara de capatàs que van canviant de carril i tocant la botzina fan pensar en els diputats de C's?



diumenge, 24 de gener de 2016

EXAMINATOR

[Més apunts presos in situ "Vigilant exàmens", amb esbossos ràpids de coses vistes aquests dies]



Gent que parla amb l'enunciat, en veu molt baixa.

                *

L'alçador de celles compulsiu.

                *

Qui, com que el resultat que li surt és estrany, troba que les dades de l'enunciat a la força han d'estar malament.

                *

El que gira i gira el full d'examen, com si pogués tenir més de dues cares.

                *

Qui mostra òbviament que no ho està passant bé: sospira, tanca els ulls i els manté així uns segons, es posa la palma de la mà que no escriu oberta al front.

                *

La previnguda: mocadors de paper, ampolleta d'aigua, pot de típex, paquet de caramels, nebulitzador, recanvi de bolígraf...

                *

Un que li pica el clatell, però tant tant que al final tens el dubte si no deu estar fent senyals amb els dits al de darrere.


dissabte, 23 de gener de 2016

FANTASIA INANIMADA

El vídeo d'una pel·lícula que pel que sembla no veurem mai. Però que hi és. Ves: com l'Ovidi.

Mentrestant, bon cap de setmana a tothom.




TRAILER OFICIAL: L'OVIDI EL MAKING OF DE LA PEL·LÍCULA QUE MAI NO ES VA FER
from Sergi Miralles on Vimeo.

divendres, 22 de gener de 2016

PÍOS DESEOS

Caminar furiosament cap a enlloc, fins que et cansis de no voler tornar.



dijous, 21 de gener de 2016

UN CAS D'ÈXIT

Menteix i enganya. Se salta les regles. Copia, pispa o falsifica. Repeteix, banalitza, arracona, ensabona. I així va fent, recollint admiracions i elogis diversos (i retuitejant-los compulsivament). L'interès de tot plegat, si en té algun, deu ser a analitzar els aplaudiments. I la xarxa de silencis en què ressonen.