NUMISMÀTICA
[F l u x d'estiu, #11. Deu anys de versions]
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"
El cap d'un home de l'elit que mana...
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon"
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
[F l u x d'estiu, #11. Deu anys de versions]
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"
El cap d'un home de l'elit que mana...
Escrit per
Jaume
a les
11:15
Conversa entre paradistes sobre bitcoins i criptomonedes dues taules més enllà, en un bar del mercat, a l'hora d'esmorzar. Si les quantitats de què parlen són reals, tenim un problema. "Tienes que saber, eh, tienes que saber..."
Vivim sota el capitalisme i el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules.
Ursula K. Le Guin (via @holdengraber)

Escrit per
Jaume
a les
9:00
Un lloc on faràs més hores que un rellotge per quatre quartos i on, quan toqui fer-te fix, no et renovaran el contracte per estalviar-s'ho. L'anunci ho sintetitza així: "Busquem gent dinàmica amb ganes de treballar".

El que va de 2013 a 2018. I d'un home lliure a un condemnat a quatre anys de presó... també lliure:
"Usted me acusa porque está protegida, ¿eh?, porque está protegida. Eso no sé si es ser delincuente penalmente pero moralmente es muy grave".
"A mi no me echan, dimito yo".
Però el millor de tot de la compareixença de Rodrigo de Rato y Figaredo a la comissió del Congreso sobre la crisi ha estat l'aforisme xulesc i tanmateix eficaç, que probablement incorporaran des d'ara les Escoles de Negocis, usat per descriure el capitalisme: "¿Esto es un saqueo? No, es el mercado, amigo".
Escrit per
Jaume
a les
12:23
Tot el que tenim, ho tenim només fins que al Ministerio corresponent se li acudi reclamar-ho.

MÉS
Josep M. Fonalleras, "El que tenim" (El Periódico, 29-XI-17)
Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".

Escrit per
Jaume
a les
9:30
Consens és la paraula que usa el poder per continuar a la pomada en els moments en què deixa de ser l'únic a prendre les decisions.

Escrit per
Jaume
a les
17:11
Etiquetes: Breu, Catalunya, Economia, Espanya, Gestió cultural, Política
Per als que creuen que la poesia només parla de flors i violes: aquí Gary Snyder evoca la moneda més petita que els nord-americans duen (o ja ni duen) a la butxaca, la que la gent no cull de terra. Un poema menut com la moneda, i clar com la llum fina de la saviesa. Poesia política. O quotidiana. O mínima. O exemplar.

Escrit per
Jaume
a les
21:23
Suposo que no serem capaços d'entendre la versió actual del capitalisme globalitzat i liofilitzat si no assumim o entenem una conversa com aquesta, fresca del dia. Al supermercat, la caixera s'esplaia amb una clienta mentre va passant productes pel lector de codis de barres: "¿Qué quieres? Cada vez que sale uno me lo compro. Llega la semana que viene... Tampoco es tan caro. En la tienda de Apple sale a novecientos ochenta y nueve".

Dedicat amb tot el carinyo als senyors de l'AEB i la CECA de part de Mario Benedetti, el poema que ha escollit l'editora Izaskun Arretxe per obrir la lectura a la Calders.

Escrit per
Jaume
a les
22:58
"L'accés a una educació de qualitat i gratuïta és un dels elements fonamentals per impedir la desigualtat". I ho diu (o promou que es digui) un banc: el Banc d'Anglaterra. A veure si hi ha sort i algú en campanya té un segon (o un segonet, en versió operador telefònic) per prendre'n nota.

Passo per davant de la nova megaoficina del Banco Popular al Passeig de Gràcia (banda Llobregat) i m'adono que amb els logos que hi han posat, d'on ha desaparegut discretament la paraula "Banco" i a l'adjectiu el precedeix una altra P, el PP podria ben bé estalviar-se les costoses seus que ha hagut de pagar de tan trista manera. Només que canviessin el color corporatiu ja estarien escampats per tot Espanya. Al cap i a la fi, uns i altres treballen pel mateix: Déu (el de l'Opus i el BOE), els diners (els de l'Opus i el BOE) i la clara vocació de sentir-se "perteneciente o relativo al pueblo". Al revés te lo digo para que me entiendas.

Posats a viure de conferència en conferència i a passar els dies entre setmana deconstruint els discursos dels presidents i candidats a president d'aquí i d'allà, una breu citació de fa mig segle, de quan la tele era en blanc i negre, per si algun president o candidat d'alguna cosa la pogués recuperar i la volgués tenir en compte:
"If a free society cannot help the many who are poor, it cannot save the few who are rich" (que en la llengua d'Antoni Brufau, Josep Oliu i Joan Rosell ve a dir que si una societat no pot ajudar els molts que tenen poc tampoc no podrà salvar els seus pocs rics).
John F. Kennedy, discurs inaugural de la Presidència, 20-I-1961

Escrit per
Jaume
a les
10:30
"Hi va haver un temps en què el capitalisme era vist a Amèrica com un sistema que calia combatre. Però ara ja ningú no el qüestiona. Així, encara que Wall Street robi milers de milions de dòlars dels contribuents i que el Golf de Mèxic s’hagi convertit en un pantà tòxic, no sabem què fer ni què dir. Condemnem els excessos del capitalisme sense exigir el desmantellament de l'Estat corporatiu. Els liberals [Llegiu-ho en el sentit que la paraula té als EUA. N. del T.] mantenen una lleialtat equivocada que il·lustren bé els grups ecologistes que refusen d'excoriar la Casa Blanca d'Obama per la catàstrofe ecològica del Golf de Mèxic. Els liberals s'inclinen davant d’un Partit Demòcrata que els ignora i que compleix les ordres de les corporacions. La deferència reflexiva envers els demòcrates per part dels liberals és el resultat de la covardia i la por. És també el resultat d'una comprensió infantil dels mecanismes de poder. La línia divisòria no és entre republicans i demòcrates. És una línia entre l'estat corporatiu i el ciutadà. És una línia entre capitalistes i treballadors. I això els comunistes, malgrat tots els seus fracassos, ho van entendre."
Chris Hedges, Truthdig ("This country needs a few good communists")
Escrit per
Jaume
a les
15:26
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017