dimarts, 31 de gener de 2012

SETMANA DEL SONET

En la commemoració de la mort de J.V. Foix i davant del to de les notícies que aquests dies ens arriben pertot, m'ha semblat que aniria bé una mica de calma, una pausa d'equilibri i dicció educada, d'intel·ligència i bellesa. Res a veure amb la realitat immediata, doncs, i sí en canvi amb la realitat artística de fa quatre segles. Una setmana terapèutica connectats als sonets de Shakespeare, a veure si els himnes dits a les portes del cel ens porten una mica de serenor.


SONNET XXIX

When in disgrace with fortune and men’s eyes,
I all alone beweep my outcast state,
And trouble deaf Heaven with my bootless cries,
And look upon myself, and curse my fate,
Wishing me like to one more rich in hope,
Featur’d like him, like him with friends possess’d,
Desiring this man’s art, and that man’s scope,
With what I most enjoy contented least:
Yet in these thoughts myself almost despising,
Haply I think on thee, –and then my state
(Like to the lark at break of day arising
From sullen earth) sings hymns at heaven’s gate;
   For thy sweet love remember’d such wealth brings
   That then I scorn to change my state with kings’
.

   William Shakespeare


Quan, infeliç als ulls de molta gent,
em dolc tot sol del meu estat mesquí
i torbo el cel en va amb el meu lament
i em miro i maleeixo el meu destí,
voldria ser el més ric en esperança,
de rostre bell, d’amics ben conhortat,
i amb l’enginy d’uns, i d’altres la puixança,
i sentir-me joiós, no infortunat.
A menysprear-me em duu aquesta follia;
però, si penso en tu, el cor exultant
s’enlaira com l’alosa a trenc de dia
i a les portes del cel entono un cant.
   Que el teu amor tanta riquesa em dóna
   que de cap rei no envejo la corona.

   Versió de Gerard Vergés


Si voleu escoltar el poema en anglès en la veu de Matthew Macfadyen, en teniu un bon videomuntatge contemporani a cal Josep Porcar.

I aquí el teniu cantat per Rufus Wainwright damunt d'imatges de Pride and Prejudice (i de Keira Knightley i Matthew Macfadyen, l'actor del muntatge enllaçat abans).





MÉS
Dies com nits (sonet XLIII)
Com si no els hagués pagat (sonet XXX)
Sabent que això és mentida (sonet CXXXVIII)
Xavier Antich, "¡Fuera Shakespeare!" (La Vanguardia, 6-II-12)

1 comentari:

  1. La bellesa de les paraules del bard, ressaltada per la magnífica traducció de Verdés. Es pot desitjar més? Somniar amb alguna musa del cinema, per exemple? :D

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió