TARDORAL

Natsume Soseki, versió de JS 

a partir d'una traducció de Soiku Shigematsu

  

SOBRE LA CRISI EDUCATIVA

Aquí, llegint Dickinson: 

CHICAGO (1950)

 

Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago. 

ELS ANIMALS PREGUEN?

JO ERA ALLÀ, DRETA

No sé a on van les pregàries,
     o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
     endormiscats al sol?  
L’opòssum prega, mentre
     travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
     que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
     vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
     de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
     dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
     o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.

Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.


       —Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
        Versió de JS

CAPVESPRES

[F l u x d'estiu, #18. Deu anys de versions]

Eavan Boland, "Aquest moment"   

Una dona s'ajup per agafar una criatura...

 POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

Wislawa Szymborska, "Possibilitats"

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade"

William Shakespeare, sonet CXXX

Ted Kooser, "Al vespre"
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon" 
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
Wendell Berry, "Du Fu"  
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"

Billy Collins, "Palermo"  

Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"

Wendy Cope, "Al tren"  
W.S. Merwin, "La cançó nova"

Kay Ryan, "Àlbum"

Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús"

 

D'ARBRES

Algunes de les troballes lingüístiques de la llista @alcarrer (gentilesa de l'Enric Gomà) són pura poesia. Com aquesta d'avui. Visca la mirada de la infantesa:

 

L’Anna Torra ha sentit al regional Portbou-Barcelona Sants (R11), una nena d’uns 3 o 4 anys li diu al seu germà d'uns 6 anys: 

-Tens un arbre a la sabata.

I assenyala un branquilló que se li havia quedat enganxat al nen. 

 

 

EL NOSTRE COS

El núvol dalt del cel. Els pins ventosos.

            el flux, el regalim a la prada amarada

            el nostre cos. 

                                        Gary Snyder  [versió de JS] 

 

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

SOL DE DESEMBRE

 

DIA U

 

La cançó nova

 

Durant un temps vaig pensar que hi havia temps

i que sempre hi hauria temps

per al que pretenia fer

i per allò a què podia imaginar

que tornaria i ho trobaria

com ho havia trobat la primera vegada

però a hores d’ara ja no sé

què pensava quan ho vaig pensar llavors

 

no hi ha temps i cada vegada n’hi ha menys

hi ha el so de la pluja a la nit

que arriba d’incògnit a les fulles

tot d’una sense abans o després

i llavors sento la merla que es desvetlla

a l’alba i canta la cançó nova

                    W.S. Merwin, "The New Song"

MÉS

The Merwin Conservancy ("Al darrer dia del món, m'agradaria plantar un arbre").

Merwin a la Poetry Foundation.

Un article de Michael Wiegers a LitHub sobre la casa de Merwin a Occitània. 

Tràiler del documental "Even though the whole World is burning" (2014).

 

MÉS COM SI

                          

                      Com si

Aquest matí fa sol als arbres

com si la nit fos un detall

i dos tudons proven les branques

amunt i avall, amunt i avall.

Aquest matí la llum perfila

cada contorn i el fa irreal

i tot el pati és com d’argila

i calla l’aigua a les canals.

Aquest matí la taula balla

com si la tassa no pesés

i com si el so de les batalles

fos una dansa a l’inrevés.

 

                                               JS

 

ARA I AQUÍ

Em miro les fulles acimades en un racó del porxo i em pregunto com hi han anat a parar. Després torno a llegir paraules solemnes sobre la literatura arreu i tota i sempre. A l'altaveu, els Decemberists canten "But we're travelling on/ Sold for a song/ We're travelling on/ And it won't be long". Es pot entendre menys i més alhora? 

TENELL

[De la sèrie "Paraules que s'aprenen jugant al Paraulògic"]

1 m. [LC] Grop de la fusta.
2 m. [LC] [AGF] Tros curt d’una branca que queda en una soca després d’esporgar-la.

 

 

CAPÇADA

La forma com un arbre ocupa l'espai. Quina lliçó per a tantes altres coses.

RAMBLA DEN LINDEN

Les nits de juny caminant sota els til·lers sí que sembla que el món estigui ben fet.

MOMENT BOLAND

En la mort d'Eavan Boland, el poeta i traductor Xavier Farré, sempre atent des de les seves terres septentrionals, ens va convidar amb el Miquel Àngel Llauger a traduir-ne algun poema, atès que encara no hi ha cap llibre d'ella en català. El Miquel Àngel ha traduït "Quarantine" en una versió excel·lent que molts ja haureu llegit. Ara ve la meva contribució a la demanda del Xavier, la traducció de "This Moment".


AQUEST MOMENT

Un barri.
Al capvespre.

Les coses es preparen
per passar
sense que les veiem.

Estrelles i papallons nocturns.
I peles que es decanten de la fruita.

Però encara no.

Un arbre negre.
Una finestra groga com la mantega.

Una dona s’ajup per agafar una criatura
que just ara corre
als seus braços.

Surten les estrelles.
Els papallons voleien.
Les pomes es fan dolces en la fosca.

     —Eavan Boland, In a Time of Violence (1994)













MÉS
L'autora llegint el poema.
Una anàlisi del poema (a PoemAnalysis).
Entrevista a "The Writing Life" (2008): "Eavan Boland on loss, history and poetry" (28:42).

LA VINGUDA

I Déu va sostenir a la mà
un petit globus. Mira, va dir.
El fill mirà. Molt lluny,
com a través de l’aigua, va veure
una terra abrusada d’un color
violent. Allà, la llum
cremava; edificis esquerdats
projectaven ombres: com una serp
brillant, un riu es
desenroscava, radiant
de llot.
             En un turó
nu, un arbre nu entristia
el cel. Tot de gent
alçava les mans primes
a l’arbre, com si esperessin
que un abril desaparegut
retornés a les seves branques
encreuades. El fill se’ls mirava.
Deixa-m’hi anar, va dir.

            R.S. Thomas, “The Coming”
            Versió de JS

ORIENTALISME NORD-AMERICÀ

La tardor subratlla la lectura o la mirada japonitzant als edificis del primer Frank Lloyd Wright, el d'Oak Park i Chicago.

BACKYARD

Em miro el pati del darrere, l'eixida (dubto com dir-ne, del backyard) de la casa on m'estic a Nova Anglaterra. Me'l miro sense pressa. Octubre. Si miro sense pla ni rellotge veig caure les fulles, ara una, ara una altra, de tant en tant un branquilló. Si miro molta estona en silenci, sense voler ni esperar res. Llavors és quan la tarda em regala totes aquestes fulles i les va deixant a terra, ara una, ara una altra, per a l'any que ve, si encara sé mirar amb calma. L'any que ja ve.













PS. Veig que a @llambreig li passa una cosa semblant.

FALL

La tardor per aquests verals, resumida.