SPRACHLOS

 

ÉS POSSIBLE PERÒ

Llengua de consens, de referència, de cohesió, tema tabú... Una entrevista molt interessant amb el sociolingüista Joan Pujolar, catedràtic a la UOC, una de les persones sàvies que conec posades a parlar d'això tan nostre, del tema del català.

A finals del segle passat, abans de les grans onades migratòries internacionals, semblava que es podria assolir la normalització del català.

— I jo crec que s’estava assolint una certa normalitat. Per a la generació que primer es va escolaritzar en català, el català era la llengua de referència fora de casa. Però la vida continua i passen coses.

POESIA I PREGÀRIA

[D'una conversa d'Edward Hirsch amb W.S. Merwin, "The Art of Poetry", publicada a The Paris Review, 38 (1987)] 

Hirsch: Veieu una connexió entre poesia i pregària?

Merwin: Suposo que la resposta senzilla és dir que sí, si més no perquè jo concebo la poesia com un intent d'usar el llenguatge de la manera més completa possible. I, si vols fer això, òbviament no t'importa el llenguatge en el sentit decoratiu, o el llenguatge com a entreteniment, tot i que certament vulguis que sigui plaent. El plaer forma part de la completesa. Jo concebo la poesia com si tingués a veure amb la completesa de la vida, i amb la completesa de la relació amb l'experiència d'un mateix, com si l'articulés, com si hi donés sentit. 

D'ARBRES

Algunes de les troballes lingüístiques de la llista @alcarrer (gentilesa de l'Enric Gomà) són pura poesia. Com aquesta d'avui. Visca la mirada de la infantesa:

 

L’Anna Torra ha sentit al regional Portbou-Barcelona Sants (R11), una nena d’uns 3 o 4 anys li diu al seu germà d'uns 6 anys: 

-Tens un arbre a la sabata.

I assenyala un branquilló que se li havia quedat enganxat al nen. 

 

 

ANDREU I GIORGIA

Clar, català i en vídeo, perquè ho puguin entendre els que no llegeixen.

 

LITERATURA, LLENGUA I LLOC

Que diu el diari que d'aquí a unes setmanes surt això! En català i en castellà a Anagrama, a la col·lecció Nous Quaderns/Nuevos Cuadernos. Textet de presentació: 

La concepció i l'estudi de la literatura sovint remeten a un sistema tancat i estable. Això era comprensible al s. XIX, en el context de la "primavera dels pobles", però ja no som en aquell escenari. Avui, l'estudi tradicional de la literatura entès com una combinació d'exegesi textual i vides de sants no serveix per explicar com i per què segueix sent una activitat social i cultural significativa. Literatura, llengua i lloc es demana què passa avui en la confluència d'aquests tres elements en un món accelerat i canviant, i ho fa aplicant-hi els principis de la termodinàmica.

 

GENT GRAN

Un rètol en una residència de gent gran a Barcelona, aquest nostre simpàtic parc temàtic. Taral·legeu amb mi "Help the Aged".

(via @Al_carrer i Míriam Rovira)  

NEU DE VIDALBA

 

 

 

 

 

 

Vidalba: vinya blanca. El Rodamots d'avui se m'ha endut a un dels millors poemes de Manent:

 

Prou sé...

Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, neu de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alba.

Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda, la Terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.

     Marià Manent

 

 

 

ESPANHA DIVERSA

Què feu el 6 de març? La gent del projecte ESCORE sobre escriptors, comunitat i reconeixement ens n'anem a Lisboa a escoltar l'Helena Miguélez-Carballeira, i a xerrotejar al seminari "Cânone e periferias".

 

 

 

 

UNA CONVERSA AMB BERTA PIÑÁN

Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota. 

Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.

 

Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.

ABC D'ODI (AL CATALÀ)

Sociopatia acadèmica i periodística sumades. Les Illes i el País Valencià són el camp de batalla, i els catalanoparlants som la nosa a eliminar.

IS DIFFERENT

Un lloc on els que saben són els que han de demanar disculpes. 

 

LTI

Ens denuncien per parlar en català a Catalunya. Aquest no era el pla, o si més no no era el nostre pla. En prenc nota, intento respirar llarg i mirar lluny. Em venen a la ment els ulls de Klemperer a la coberta del seu llibre, llegit en castellà. A Catalunya. 

 

AVISO

(via  @elgranPerich)

RENTEU-VOS BÉ ELS PEUS

M'ha convençut: som els dolents, i ens fan pudor els peus.

"Hay un catalán que quiere estudiar y a estudiar empieza. Ese niño de Canet es nuestra Rosa Parks, nuestro Mandela, David frente a Goliat, Roma frente a los bárbaros, la Ilustración frente al fanatismo, la civilización frente a la oscuridad, el bien contra el mal y, es más, todo el bien frente a todo el mal, sin matices, a lo bestia, la ley frente a la jungla, la democracia frente al fascismo, los derechos frente al ‘bullying’ institucional, la buena gente contra la gente mala, que es la que no siente, la enferma de odio, la que se ahoga en su bilis y enferma cada día en el olor a pies y fuet de su propia tragedia. (...)"

--José F. Peláez, "Nuestra Rosa Parks" (ABC, 10-XI-21)

 

FELIP A

Vaig a recollir un encàrrec. La conversa antimonàrquica amb la dependenta, serena i còmplice, val per tot el dia. Ah, i després he après que felipa en català és una travessa de ferrocarril. El gènere compta: no és el mateix una felipa que un Felip. Ni que anar a can Felip.

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

RETALLS DE CONVERSA

Els autors de Serem Atlàntida, Joan Benesiu (JB), i d'Ignot, Manel Baixauli (MB), han inaugurat els actes virtuals del PEN Català 2020 en una conversa literària seguida per un centenar d'espectadors, de la qual he picotejat (al pas, i transcrites de memòria) aquestes frases:

"més que un estat d'alarma, semblava un estat d'excepció" (MB)

"per comptes d'un dietari, potser millor fer dieta" (JB)

"en qüestió de 15 o 20 anys anem a veure una democràcia molt debilitada, perquè la tecnologia ho permet" (JB)

"la natura ens ha demostrat que quan no estem és més feliç" (MB)

"per a mi l'arquitectura és molt important en les històries que escric. Perquè és com una metàfora de l'obra d'art" (MB)

"a Serem Atlàntida hi ha una tensió entre el no-lloc (visibilitzat al començament de la novel·la amb l'aeroport) i el lloc" (JB)

"el simulacre va guanyant terreny, com el guanya el camp de batalla" (JB)

"l'art és contemplació, no és possessió" (MB)

"per viure la literatura has de tenir temps i un grau d'atenció" (MB)

"inevitablement tens una posició moral. I això no s'ha de notar, però al final acaba notant-se" (MB)

"a mi com escriptor m'interessa mostrar les coses d'una manera sòbria" (JB)

"jo a Catalunya no trobe prejudicis (cap a la llengua). A on n'he trobat és al País Valencià" (MB)

"vivim un moment molt bo per a la literatura en català feta al País Valencià. I crec que això només és el començament (...) Però hi ha un desconeixement del que es fa ací: hi ha un decalatge molt gran entre el que es fa i la recepció que després té aquesta literatura" (MB)

"les editorials valencianes encara ho tenen difícil a Catalunya" (JB)

"a tu, Joan, t'acaben de donar un premi a nivell europeu i això no té eco en el nostre país" (MB)

"els xiquets no són idiotes. Hem de pensar així. I sempre posar el llistó una mica més a dalt" (MB)

[llibres que els van marcar d'adolescents] "jo recordo molt profundament haver descobert Borges i Pessoa" (JB)

[què han llegit durant el confinament] "jo he llegit l'Odissea (havia llegit la versió de Riba, ara he llegit la de Mira), i m'ho he passat molt bé. És que pense això, que els clàssics són molt divertits. També El món d'ahir, de Zweig... I vàries cosetes més" (MB)

"jo quan escric no pense en ningú. Sé més o menys quin és el meu públic: gent com jo" (MB)

"jo quan escric no pense que serà aprofitat per a una pel·lícula, però sí que pense en imatges" (MB)

"en la meva formació el cinema és fonamental. (...) I quan escric ho tinc present com imatge, però de cap manera no penso si anirà o no al cinema" (JB)

"quan pense en Trieste, no trobe una ciutat que tinga més densitat d'escriptors... excepte Sueca" (JB)

"sempre dic que l'art per a mi és una religió. Me trau d'ací i me proporciona l'espiritualitat que tots necessitem" (MB)

"és molt important la feina que fa el PEN, perquè s'ha de contrarestar la propaganda dels estats" (MB)

"esperem que algun dia tinguem els mateixos drets que els que parlen l'altra llengua" (MB)

"ara resulta que utilitzar una llengua [al País Valencià] és un atac contra uns altres. (...) Jo no tinc dret a veure una televisió en la meva llengua. I no passa res. Si vols pots, però nosaltres si volem no podem" (JB)

ETIQUETATGE

"Les definicions pertanyen als definidors, no als definits."

  Toni Morrison (via @LiteraryVienna)

SOBRE EL CASTELLÀ (I EL CATALÀ)

Enric Gomà ("jo no sóc historiador, sóc un divulgador lingüístic") acaba de publicar a Pòrtic El castellà, la llengua del costat, i al suplement "Faves tendres" del digital Núvol Bernat Puigtobella hi ha parlat amb calma i n'han penjat el podcast a Internet i en obert. Una conversa sobre bisbes i heretges, sobre Montserrat i Carles I, sobre el lloc on viuen i el lloc on escriuen els escriptors, sobre bilingüisme i multilingüisme, sobre llengua ambiental, sobre vodevils idiomàtics i sobre no bibliografies.

Altament recomanables, la conversa i el llibre.