AL REVÉS TE LO DIGO

Sentit al carrer Pau Claris: "Los perros son animales de compañía, necesitan compañía" (subratllant amb la veu el verb). En fi. 

 

 

DESVELAT

"Un advertiment abans de seguir llegint: 'sentit comú' no significa fàcil o elemental."

--Arieh Ben-Naim, La entropía desvelada

 

 

NADALA

 

 

 

DOGMA

 

Potser seria ateu

si no hi hagués

els àngels alts

i els querubins grassons

dins de núvols de plata

presidint tots aquests miracles.  

 

Billy Collins, Musical Tables (2022)

Versió de JS. Il·lustració de Giotto

 

DE DIR

Sempre és més fàcil dir el que s'hauria de fer i el que han de fer els altres amb la taula parada que enfredorit i a les fosques.

 

DE VIATGE

Dalt de l'avió poso al trastet "Nuages" dels Gipsy Kings, tanco els ulls i, apa, a volar.

ENCALÇAR

1 v. tr. [LC] Córrer (darrere algú) per atrapar-lo. L’he encalçat una estona i no l’he pogut haver. El gos encalçava una llebre.
 

TAMBÉ

Tenir raó i penedir-te'n. També pot ser. 

 

LA NEU

Aquí, tot esperant la neu, porto dies amb aquesta cançó de fons, en mode bucle. De l'ocell que a Nord-amèrica en diuen snowbird sembla que aquí n'hem de dir jonc fosc. De la interpretació de la canadenca Catherine MacLellan també en podem dir un bravo (la cançó és de son pare, Gene MacLellan).

Apa, doncs, obrim les ales minúscules i envolem-nos i si hi ha sort se'n emportarà un jonc fosc per damunt del blanc de la nevada.

 

MANIA, ALEMANIA

Registrador i tautòleg. Tenim Hegel, Wittgenstein i llavors ja ve Rajoy: "dije que Alemania es Alemania y creo que Alemania me ha dado la razón".

 

 

VIVALDI A LA SAGRADA FAMÍLIA

Avui a la tarda anem a escoltar el Gloria de Vivaldi (Gloria RV 589) interpretat per una orquestra amateur de flautes de bec, el Consort Pere Serra, a la cripta de la Sagrada Família. El Consort celebra el seu desè aniversari, i ho fan de la millor manera: han hagut de doblar concert, després d'exhaurir les entrades d'un primer concert que es va fer setmanes enrere. Petites alegries que de tant en tant ens dona el Verkami.. El Capellà Vermell de l'Ospedale della Pietà de Venècia també n'estaria content. Et in terra pax.

 

O

L'estranya memòria de coses que no han passat.

MÉS CASA

Què voleu, una casa menuda on has preparat cafè amb cafetera italiana és més casa.

DESPRÉS DE PLOURE MOLT

L'altre dia ens en vam quedar amb les ganes, oi @ClaretVives?

Apa doncs, bon cap de setmana als estranys i als estrangers.

LLEGIR BÉ

Llegir no és una virtut, però llegir bé és un art.

~Edith Warton, "El vici de la lectura"

 

QUÈ FA TANTA GRÀCIA

De vegades em ve com la intuïció que ja comencem a ser uns ganàpies. Bé, doncs aquí en teniu un altre, cantant una cançó que també suma dècades composta per ell però popularitzada per un favorit de qui escriu això, ja ho sabeu.

Apa, doncs. I molt bon cap de setmana als que també us ho heu preguntat algun cop.

 

NI RENAN NI PLEBISCIT, PORRAS

Joan B. Culla descriu molt bé a "La sedició i el plebiscti quotidià" (Ara, 7-XI-22) el panorama madrileny pel que fa a la reforma jurídica del delicte de sedició que mira de fer el PSOE  i a la reacció de la dreta espanyola. Per això no me n'estic de citar-lo in extenso: 

"Si ja va quedar verificat que Alberto Núñez Feijóo no sap qui va ser George Orwell, és evident que tampoc no ha sentit a parlar mai d’Ernest Renan. Les nacions modernes, a l’Occident liberal, s’han construït sobre la base del consens. Un consens no espontani, esperonat per polítiques d’assimilació i aculturació de les minories, però alimentat sobretot per l’existència d’un projecte nacional/estatal atractiu i generós en oportunitats per als que s’hi adherissin, de tal manera que l’estat/nació guanyés de manera còmoda i repetida aquell “plebiscit quotidià” a què s’havia referit Renan. 

   L’estat francès no convertí els occitans o els catalans del nord en francesos a punta de baioneta o a cops de porra, ni tancant els que dissentissin dues dècades en un presidi. Ho va aconseguir per la via de la seducció, dels avantatges: oferint-los una educació eficient –en francès, per descomptat, no en patois–, carreres professionals o funcionarials brillants, plataformes de projecció internacional per a llur creativitat, etcètera. Josep Joffre (Rivesaltes, 1852) no va seguir el camí de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859) perquè a ell França sí que li va oferir una carrera militar brillant i exitosa, un patriotisme reeixit. 

   Si l’estat espanyol no ha estat ni és capaç d’oferir res d’això, sinó tan sols collonades com ara la Marca España, España Global, etcètera; si, en lloc de guanyar a Catalunya el “plebiscit quotidià”, el sentiment nacional espanyol hi topa amb el rebuig frontal d’una gran part de la ciutadania –la qual en voldria un altre, de plebiscit–; si, en resum, Espanya ha renunciat per complet a seduir els catalans que volen deixar de ser espanyols, ¿el PP creu que la solució és l’enduriment de l’amenaça repressiva, el "Si ho torneu a intentar, us podrireu a la presó"? Ja em disculparà el senyor Feijóo, però aquesta és una recepta pròpia dels règims més reaccionaris del segle XIX europeu; així era com pretenien mantenir la seva unitat aquell imperi otomà o aquella Rússia tsarista que eren descrits com a “presons de pobles”... i que van acabar implosionant. Aviat començarà el 2023, i no som a Rússia ni a Turquia."

DUKE ELLINGTON A CASA

Com si fóssim en una sala d'aquelles amb bar i taules i orquestra. Apugeu el volum i tanqueu els ulls. Ara us venen a servir unes copes de xampany.

Bon cap de setmana!

 

INVESTIGAÇÕES NA CULTURA

Sí, la cultura és objecte de recerca, d'anàlisi i de discussió possibles. La setmana vinent, els dies 27 i 28 d'octubre, tindré la sort de compartir micro i discussions a la USC, a Santiago de Compostela, en el seminari "Investigações na Cultura", amb col·legues investigadors en cultura que admiro: Emilio Carral Vilariño, Itamar Even-Zohar, Antonio Monegal, Clara Saraiva, Rakefet Sela-Sheffy i Elias J. Torres-Feijó.

Les sessions seran retransmeses en obert en streaming a través de https://www.facebook.com/RedeGalabra.

FELIP DE FIRA

"La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places. (...) La presència catalana d'enguany –una vintena d'autors– pot semblar, a simple vista, una gota enmig de l'oceà. De fet, fins i tot el rei Felip VI va ometre, en el discurs inaugural, que el 2007 la cultura catalana havia estat convidada d'honor a la fira: va enllaçar la invitació espanyola del 1991 amb la del 2022, com si entremig no hi hagués res més. "Em sembla una manca d'oportunitat política i un error –comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull–. Cada cop que obre la boca fa més ampla la distància entre la cultura catalana i l'espanyola." (Jordi Nopca, "El talent català triomfa a Frankfurt...", Ara, 20-X-22).

La idea d'Espanya que té Felip VI neix a la Plaza de Oriente i s'expandeix per excolònies i ambaixades. Així els va. 

 

 

COM UNA PÀTRIA

No vaig conèixer Gabriel Ferrater. Però cada vegada que llegeixo aquest poema, o el llibre de Carner que hi menciona, sé que llegeixo el que ell llegia, que dic per dins el que deia i m'aturo on s'aturava. Així anem fent una literatura, una cultura: mots compartits que diem i ens parlen. Com una pàtria.

Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan 
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

                       Gabriel Ferrater, Menja't una cama (1962)

 

EN MÚTUA COMPANYIA

Incendi retòric, frivolitat política i buidor d'idees. Què podria anar malament?

TEMPUS

Sembla mentida com vola el temps, quan passa a poc a poc.

U D'OCTUBRE A L'ESCOLA

Hi érem, molts. Milers i milers. 

ARA I AQUÍ

Em miro les fulles acimades en un racó del porxo i em pregunto com hi han anat a parar. Després torno a llegir paraules solemnes sobre la literatura arreu i tota i sempre. A l'altaveu, els Decemberists canten "But we're travelling on/ Sold for a song/ We're travelling on/ And it won't be long". Es pot entendre menys i més alhora? 

RESUM D'UNA VIDA

Què cony n'he fotut.

ELS COMPROMISOS

Visca la tendresa, a més dels encàrrecs. I bon cap de setmana a tothom, com sempre. 

UBI SUNT

Definició d'idiota: qui perd llibres que tenia i els ha de tornar a comprar.

DARRERE

El món podria ser així. Però no ens enganyem, és la part de darrere. Bé, però és. Ja... En fi, endavant.

 

MELLOW TONE

Resumint-ho molt: ser (o si més no ser capaç de respirar amb) el swing o el tempo de les notes que surten del saxòfon de Ben Webster.

MÉS GRIS

 

 

L'adaptació de la lletra de "Misty" és de Jaume Picas.

MARE DE DÉU

Si aquesta cançó et fa somriure, de vergonya (així de tristos eren per aquests verals els anys d'on venim) o pel que sigui, és que ja tenim una edat. Felicitats per haver-hi sobreviscut. I bon cap de setmana, a les Carmes i a tota la resta.

 

COSES QUE CAUEN A TERRA

Ve un dia, o hi ha uns moments, en què no les reculls. Perquè no pots ajupir-te. Saps que hi són, te les mires, però no les reculls. Un ganivet, la tapa d'un pot, un amic, una pastilla, una ambició.

AQUí, ESPERANT

També us passa que hi ha grups i noms que els espereu de fa anys i de vegades us gireu i encara no han arribat, diguin el que diguin?

Doncs això, que bon cap de setmana als que esperem.

OLORS EN L'AIRE

Miris a on miris avui el món fa cada vegada més olor de patacada.

 

BIALETTI

El 1888 no només el celebrem per l'Exposició Universal de Barcelona:

 

LAST CLASS MOOD

ESTRANGERIA

Si penseu que res no iguala la versió de "Don't go to strangers" del duet d'Amy Winehouse (obviem-ne el vestit) i Paul Weller (ep, que a mi m'ha passat), torneu a escoltar-vos abans la senyora Etta Jones.

I bon cap de setmana als que acullen.

 

 

Aquí una altra versió una mica menys salvatge —tot i que amb més mal so— del duet. Per a un doble canvi d'aires, aquí i així la canta Joni Mitchell, i així ho fa ("I told you not to go to strangers") Dinah Washington.

SEXTON DIXIT (I JO HO SIGNO)

 

PER ME SI VA TRA LA PERDUTA GENTE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(via @JuditVerdaguer) 

TENELL

[De la sèrie "Paraules que s'aprenen jugant al Paraulògic"]

1 m. [LC] Grop de la fusta.
2 m. [LC] [AGF] Tros curt d’una branca que queda en una soca després d’esporgar-la.

 

 

PÒTOLS TOTS

Bon cap de setmana a totes i tots els que portem ulleres. Bifocals, multifocals, de sol o de piscina.

 

RETALLADURA

Portem trenta anys retallant pressupostos. Confio que a hores d'ara com a mínim les tisores ja estiguin amortitzades.

 

TIME AND TIME AGAIN

Els valents defensors dels poderosos. Quin fàstic. 

AU, ADÉU

 Avui em sento xativí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 (via @mariusserra)

SOC MECENES

Avui he celebrat el dia del naixement de Jacint Verdaguer fent-me mecenes a Verkami del projecte Canigó 1883, un projecte de pel·lícula o documental (té una mica de cada) d'Albert Naudín i la FJV sobre el poeta i els Pririneus amb la veu de Lluís Soler, que un ja no sap si és la d'ell o la de l'escriptor.

Us convido a afegir-vos aquí al projecte.

 

RETORNS BONS

De la sèrie (o la llista, que potser s'hauria d'obrir), "Cançons més versionades de la història". I a sobre aquesta tampoc no m'agrada gaire. Però és que ella és Stacey Kent, i el vídeo em serveix per explicar-vos que té disc nou, Songs From Other Places (2022).

Apa, bon cap de setmana a tothom.

 

AVISO

(via  @elgranPerich)

PREGÀRIA DE L'ASSEDEGAT

.

 

(via @IrenaBuzarewicz)

CARNER, ACTUAL

Això serà dilluns 16 de maig a la Facultat d'Humanitats de la UPF, a Barcelona, i crec que estarà molt bé. Amb Jordi Manent, Dolors Oller i Marcel Ortín, responsables de tres llibres recents sobre Carner que mantenen oberta la conversa sobre l'escriptor i les seves (tantes) circumstàncies.

 

Dolors Oller, "Mentre hi ha la llengua, hi ha un país" (El Temps, 22-II-2021)

 

ENDAVANT

Fes-ho. Igualment vindran a demanar-te per què ho has fet.

AMICS

i un bon cap de setmana.

AQUEST CANT GENERAL

 

DE LLUNY

Els imperis, com els edificis i les grans idees i les processons, millor vistos de lluny.

SALMS PER A NINGÚ

 

 

I'm sitting with you
Sitting in silence
Let's sing into the years, like one
Singing in tune, together
A psalm for no one
Let's sing in tune
But now it's home

 

I bona Pasqua.

SHAKESPEARE SEGONS COCA

Llibres que no ens haurien de passar per malla: El teatre de Shakespeare en el seu context (Edicions 1984), de Jordi Coca. Assaig de primera, pel que diuen. Per exemple en aquesta entrevista de Jacinto Anton al "Quadern" d'El País: "Al final sembla que només hi hagi Shakespeare, Shakespeare i Shakespeare. Però ell només va ser la culminació -grandiosa culminació, sens dubte- d'una època i una tradició sense la qual no hauria existit. També d'unes circumstàncies molt concretes, com l'enorme augment dels teatres a Londres en el seu temps i l'entusiasme pel teatre, que va fer que se n’obrissin més. El Globe s'omplia amb 2.000 espectadors cada dia, en una població de 200.000 persones. Hi havia una afició gran i transversal, que anava des de la reina fins a l'artesà humil."

 

 

ELS POEMES DE JS

Aquí teniu l'enregistrament de la sessió de lectura de diumenge a la Nollegiu. Mitja hora de xerrera (lleu) i una vintena de poemes traduïts, apropiats i signats pel senyor Subirana. Alegria. Gràcies, Xavier!

NOLLEGIU, JA LLEGEIXO JO

Això serà aquest diumenge al Poblenou, a la Nollegiu. Poemes propis i apropiats, amb vermut de premi.

 

VERDAGUER VE A LA FACULTAT

Properament a les seves pantalles (bé, al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ;) 

L'exposició, produïda anys enrere per la Fundació Jacint Verdaguer, serà a la facultat d'Humanitats fins a mitjans de juny, i forma part d'un programa més extens que hem anomenat "Primavera Verdaguer" coorganitzat amb la Fundació, el MUHBA i l'Institut de Cultura de la UPF. Visitable a partir de dilluns vinent.

 

DIAMANTS I ROVELL

És una de les meves cançons (i una de les meves lletres) preferides, i mai no n'havia vist aquest enregistrament, amb el brillant íncipit. Au, doncs, bon cap de setmana per a totes i tots, bojos i no tant. I vigileu que no us faci aquell mal dolç la nostàlgia.

KÍIV

Mireu això i penseu que ens pot passar a nosaltres, aquí. I llavors ves a dormir i descansa. Els nostres edificis esventrats, entortolligats, esbucats. Els nostres edificis o nosaltres. Bona nit.

CAPÇADA

La forma com un arbre ocupa l'espai. Quina lliçó per a tantes altres coses.

NO HI CAP AL CAP

Quina tristesa. De fa dies, busco una banda sonora per al no mirar el telenotícies, per al no llegir el diari, per a l'esquivar vídeos a twitter. Avui he decidit que havia de ser una que d'alguna manera, ni que fos per uns minuts, restaurés la fe en la bellesa. Doncs aquí la teniu: "It never entered my mind". Val per la cançó del cap de setmana.

 

"I PER AQUELLA BANDA D'ALLÀ..."

Imatge d'arxiu. Putin visita el Museu de la Victòria. (Kremlin/dpa)

 

SOLILOQUI

Que la gent et caigui bé o et caigui malament és irrellevant. De fet, sovint pot ser una nosa. Que els coneguis o no hauria de ser indiferent. De fet, sol ser una pega. Llegeix. Llegeix i escriu.

RÚFOL

Que amenaça pluja, tempesta. Com el dia d'avui. I algunes altres coses.

 

BUCLE

Escoltar i tornar a escoltar "Overtime" en la veu de Lucinda Williams. Qui ha dit que no has fet res, aquesta tarda?

 

Una altra versió xula de la cançó: el duet de Williams amb Willie Nelson (encara que no l'acabin d'acabar bé). Si us agrada ella, no us perdeu el seu Tiny Desk Concert a la NPR.

QUE PARLIN

Avui ho fem, ho pengem i escoltem, en diumenge. I que parlin. Amb un que canta com podríem cantar nosaltres sobre un fons més que conegut. "How about silence?"

Molt bona resta de cap de setmana a tothom.

 

 

David Lynch: "Harry Dean singing Everybody's Talkin' is one of the most beautiful things I've ever seen or heard... His ending of the song is pure beauty, deep, deep, deep, beauty... He takes the song and he takes you to another place with it" (Mojo Magazine).

MÈRVILS

No em digueu que aquesta llengua no és meravellosa... Avui, de la mà de Rodamots, una paraula arribada al català per Menorca via l'anglès:

mèrvil m.

Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar; bala, bola (o bolla) (menorquí).

Aquest joc es practica al carrer, en una superfície plana, amb un clot circular (es rotlo) on es dipositen els mèrvils dels jugadors, i una posició de sortida o estonx.

També: mèrvel, mèrvol

Etimologia De l’anglès marble, ‘marbre’ (del francès marbre, del llatí marmor, -oris, mateix significat), ‘bala, bala de vidre’. «En aquest sentit va passar al català de Menorca en la forma mèrvel de la boca dels mestres anglesos de minyons durant la dominació britànica» (Joan Coromines, DECat V, p. 466).

Usos

L’edifici era senzill i sempre estava emblancat. M’agradava aquell lloc perquè al costat hi havia una font dels temps dels anglesos i una llosa allargada. Era ideal per jugar-hi a mèrvils. Les bales de vidre o de fang lliscaven pel pendent de la llosa gastada i, projectades per la inèrcia, anaven separant-se i prenent els diferents camins de pedra fins que topaven una amb l’altra. Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010)

SALIVA

Dimarts vinent a València empassarem saliva.

 

QUAN NO

Tradueixo (és dir molt) un text potser intraduïble (o que no sé si cal traduir) perquè m'ho van proposar i em va fer il·lusió i vaig creure que era diferent i que me'n sortiria o ves a saber. Penar on habitualment gaudeixes. Arrossegar, reressagar-se, rascar, divagar, retardar, renegar. Ah, les lliçons del quan no.

 

LA COMPETÈNCIA

 

A MÉS A MÉS

A més a més, la gent gran ens ajuda a tenir paciència. I a relativitzar. I a agrair. I a oblidar. I a agrair. I a tenir paciència.

PLANS (TANTS)

Tants plans, al principi del confinament. El que volíem fer i el que no hem fet. I què vol dir una cosa i l'altra.

 

QUANT FA

My fault! No sabia que Bill Charlap tingués un disc en què interpreta Gershwin (Bill Charlap plays George Gershwin. The American soul). De dret a la llista de versions i reversions.

I ara, veus?, em serveix per desitjar-vos un bon, un excel·lent cap de setmana. Així, segur que sí.

 

DIÀLEGS HUMANÍSTICS

Primer partit a casa: dimarts 8 de març, amb la Xènia Dyakonova parlarem una estona sobre escriure i traduir al cicle "Diàlegs Humanístics" de la Universitat Pompeu Fabra. La nòmina de la resta del cicle impressiona, començant amb la primera sessió dimarts vinent, 1 de febrer, amb Jaume Casals i Juan Malpartida que parlaran sobre Montaigne. Accés lliure i gratuït (amb inscripció prèvia).