POLÍTICA (W.B. Yeats)

[F l u x d'estiu, #1. Deu anys de versions]

W.B. Yeats, "Política" 

Com vols, veient aquesta noia...

ELS POEMES DE JS

Aquí teniu l'enregistrament de la sessió de lectura de diumenge a la Nollegiu. Mitja hora de xerrera (lleu) i una vintena de poemes traduïts, apropiats i signats pel senyor Subirana. Alegria. Gràcies, Xavier!

POLITICS

Instat per un tuit del traductor i poeta Miquel Àngel Llauger (@mallauger) i per la inevitable exposició a les notícies d'aquests dies, plenes de Chamberlains del XXI, he dedicat alguna estona de vetlla a reescriure en català el "Politics" de W.B. Yeats que mencionava al F l u x l'altre dia, escrit al mes de maig de 1938 i inspirat per la Guerra Civil espanyola. Sé que ja n'hi ha una bona versió de Marià Villangómez (avui introbable al mercat, com tantes altres coses), però m'ha vingut de gust afegir-hi la meva, a la recerca del to entre reflexiu i col·loquial del poema en anglès. Com deia aquell, Déu mos guard d'un ja està fet.













POLÍTICA
                Als nostres temps, el destí de l'home presenta
                    el seu sentit en termes polítics. (Thomas Mann)

Com vols, veient aquella noia,
que atengui al que dieu
de la política de Roma,
de Rússia o d’Espanya?
Escolto el viatger
que sap bé de què parla,
escolto aquest polític
tan reflexiu i tan llegit,
i potser sigui cert tot el que han dit
sobre la guerra, sobre les alarmes;
però, ah!, si fos jove altra vegada
i la pogués tenir abraçada!

                          W.B. Yeats (versió de JS)

MÉS
Un altre poema de Yeats sobre la guerra (de 1915): "On being asked for a War Poem"
El poema musicat pels Waterboys
Una altra versió de Yeats: "Un aviador irlandès preveu la seva mort"

OF WAR AND WAR'S ALARMS

Ho sé, massa política. Tens raó. Jo voldria escriure versos clars i nets com els d'Aleksander Kúixner traduïts per Xènia Dyakonova que ahir destacava al seu blog Miquel Àngel Llauger, o parlar amb admiració de les versions castellanes de Narcís Comadira que José María Micó ha fet per a l'antologia que preparem, o dels versos de Joan Navarro que encara em ballen al cap d'ençà de la Festa de la Poesia de Sitges. Però no paren de sonar les alarmes. I això no obstant ressonen en alguna banda, rere tot plegat, els versos del "Politics" de Yeats cantats pels Waterboys: ah, qui tornés a ser jove i la tingués entre els seus braços!













MÉS
Una altra versió musicada del mateix poema, a càrrec de Karl Wallinger (al disc de versions de Yeats Now and in time to be, de 1997).

ESPERA *

Ho va dir Yeats. I jo,
de jove, m’hi delectava:
hi havia prou temps.

Amb els dits cremats, el cor
mustiat i un mal gust
a la boca el torno a llegir,

però sense creure-hi,
ja. ¿Quin consell
m’ha de dictar la retòrica

de la ploma? ¿Trenca miralls, mira
els fantasmes a la cara, prova
de caminar sense crosses

al caire de la tomba? Ara,
en les hores petites
de creença, l’única eloqüència

a dominar és la del
cap ajupit, la del genoll
doblegat, a l’espera, com al final

d’un hivern dur s’espera
que una sola flor s’obri
a l’arbre d’espines de la ment.

  R.S. Thomas, Between Here and Now (1981)
  versió de JS


* La meva aportació al Dia de la poesia catalana a Internet organitzat avui per lletrA i la UOC.

D'AVIADORS IRLANDESOS

Hi ha poemes que ens subjuguen, que se'ns instal·len en un racó de la memòria sense que sapiguem gaire com ni per què. De vegades, sense que siguem ni tan sols capaços d'acabar d'entendre'ls. A mi em va passar amb "An Irish Airman Foresees His Death" des que el vaig llegir per primera vegada, diria que en aquell auroral El gran vent i les heures de Marià Manent a Laertes (quan Columna era només el nom d'una col·lecció), perquè el poema no figura a la tria de W.B. Yeats traduïda per Marià Villangómez i editada pels Quaderns Crema també l'any 1983.

Després va venir l'estranya versió entre recitada i cantada per Shane MacGowan (el vocalista dels Pogues) a Now and in Time to Be (disc que em consta que el JJ també s'escolta de tant en tant). Quina manera tan poc solemne, amb l'acordió de fons, de dir

I know that I shall meet my fate
Somewhere among the clouds above;
Those that I fight I do not hate,
Those that I guard I do not love;
My country is Kiltartan Cross,
My countrymen Kiltartan's poor,
No likely end could bring them loss
Or leave them happier than before.
Nor law, nor duty bade me fight,
Nor public men, nor cheering crowds,
A lonely impulse of delight
Drove to this tumult in the clouds;
I balanced all, brought all to mind,
The years to come seemed waste of breath,
A waste of breath the years behind
In balance with this life, this death.

Llavors, mesos enrere, Josep Porcar va incorporar el poema, amb muntatge videogràfic seu i veu de Robert Nichol, a l'excel·lent selecció de vídeos de Blocs de lletres, fent servir per al subtitulat la versió catalana d'Albert Roig i Patrícia Manresa Ní Ríordáin a L'espasa i la torre (Edicions 62, 2005), que diu:

Un aviador irlandès preveu la seua mort

Sé que entre els núvols enlaire
Em trobaré amb el meu destí;
No odio aquells contra qui lluito,
No estimo aquells que defenso;
La meua terra és Kiltartan Cross,
Els meus els pobres de Kiltartan,
Sigue quin sigue el final ells res no hi perdran
Ni els farà més feliços que no eren.
Cap llei, cap deure m’ha dut a la lluita,
Els cabdills, la gentada que els aclama.
Un solitari impuls de joia
Va abocar-me a aquest tumult de núvols;
Vaig sospesar-ho tot, tot ho vaig evocar,
Em van semblar els anys a venir
Dies desesmats, dies desesmats els anys passats
A la balança d’aquest vida, aquesta mort.

[Traducció de Patrícia Manresa Ní Ríordáin i Albert Roig]

Com que jo preparava un curs en què m'anava bé fer servir el poema, ho vaig incorporar a la selecció de materials, però precisament perquè volia fer referència a l'ús de l'anàfora i al joc amb el ritme i la rima, la versió del vídeo no m'acabava d'anar bé. Tampoc una altra castellana que havia trobat (igualment bona pel que feia al sentit). Vaig desfer el camí fins a Manent, però la seva opció (com en bona part de les versions de poesia xinesa) és tan interessant com lliure (en el sentit d'alliberada de la literalitat) des del punt de vista poètic:

Un aviador irlandès preveu la seva mort

Prou sé que el meu destí m’espera
entre els núvols, pel cel ventejat;
no m’abrandà cap odi a la lluita lleugera,
i als que guardo no porto voluntat;
Kiltartan Cross és on neixia,
pobra gent de Kiltartan són els meus:
la meva fi cap dany no els portaria,
ni els farà les sofrences més lleus.
Cap llei, cap manament no em duia a la milícia,
ni homes públics, ni gent clamorejant;
un impuls solitari de delícia
em menà a aquest tumult de núvols onejant;
ho sospesava tot, en l’ànima reclosa:
els anys futurs mirava com una pobra sort
i els anys passats com una trista cosa,
comparats amb aquesta vida, amb aquesta mort.

[Traducció de Marià Manent]

Total, que a base de parlar-ne, de tornar a dir el poema, d'escoltar-lo i escoltar-lo en anglès i mirar de subratllar-ne l'estructura (que segueix la d'un elogi fúnebre segons la retòrica clàssica) i la mètrica, no vaig saber resistir la temptació de dir-hi la meva. L'excusa d'una antologia de poemes per a funerals a mig preparar (on els poemes només apareixen traduïts al català) va ser l'esca final, i ara sóc aquí on us deixo:

Un aviador irlandès preveu la seva mort

El meu destí, prou sé que el trobaré
en algun lloc als núvols, allà dalt;
combato sense odi pel rival,
defenso sense amor el més proper.
El meu país es diu Kiltartan Cross;
la meva gent, aquells que hi passen fam:
cap desenllaç els és cap pèrdua gran
ni cap un goig que sigui massa gros.
Cap llei, cap compromís m’han fet soldat,
cap orador, cap públic enardit:
un impuls solitari de delit
m’ha dut a aquest tumult ennuvolat.
Hi penso, sospesant la meva sort:
el temps passat em sembla un buf en va;
un buf en va, el temps que ha de passar,
el pes d’aquesta vida, aquesta mort.

[Traducció de Jaume Subirana]

No cal dir que suggeriments i comentaris seran més que benvinguts (just aquí a sota, clicant —no en sé més— allà on diu "09:10 AM").

POLÍTICA O LITERATURA

Escolto col·legues que parlen del què i el com d'escriure bé, plàcidament instal·lat al fons d'una sala conventual, i segueixo amb interès els diferents punts de vista sobre què fa bona una història segons guionistes, dramaturgs i narradors de pes, fins que arriba de no sé on, sense soroll de porta ni corns d'avís, una noia alta i prima, de gest elegant, amb mans perfectes i cabells foscos deixats anar per sota de les espatlles i s'asseu dues files més enllà, es treu amb gest melós l'abric i un jersei gruixut, decanta l'esquena i deixa la galta damunt dels tres dits centrals de la mà dreta. No goso voler que es giri, per no trencar l'estampa. Ja no sé qui parla ni de què. I em vénen al cap els primers versos d'un poema de W.B. Yeats, un poema de guerra i vida dels anys trenta que fa:

POLITICS

How can I, that girl standing there,
My attention fix
On Roman or on Russian
Or on Spanish politics?
Yet here's a travelled man that knows
What he talks about,
And there's a politician
That has read and thought,
And maybe what they say is true
Of war and war's alarms,
But O that I were young again
And held her in my arms!

I en la versió de Marià Villangómez (Quaderns Crema, 1983):

POLÍTICA

¿Com puc, havent-hi aqueixa noia aquí,
fixar la meva atenció
en la política romana
o russa o espanyola?
I amb tot hi ha un que ha viatjat
i que sap de què parla,
i també hi ha un polític
que ha llegit i ha pensat,
i potser és veritat allò que diuen
sobre la guerra i els temors de guerra,
però, ai!, si fos jove una altra volta
i la tingués a ella entre els meus braços!