VIVALDI A LA SAGRADA FAMÍLIA

Avui a la tarda anem a escoltar el Gloria de Vivaldi (Gloria RV 589) interpretat per una orquestra amateur de flautes de bec, el Consort Pere Serra, a la cripta de la Sagrada Família. El Consort celebra el seu desè aniversari, i ho fan de la millor manera: han hagut de doblar concert, després d'exhaurir les entrades d'un primer concert que es va fer setmanes enrere. Petites alegries que de tant en tant ens dona el Verkami.. El Capellà Vermell de l'Ospedale della Pietà de Venècia també n'estaria content. Et in terra pax.

 

QUATRE

L'andante del concert en sol major RV 532 de Vivaldi per a dues mandolines, i callar i somicar i somriure mirant coses que la llum emmarca, si pot ser. Quatre minuts de felicitat.

 

 

MAGNÍFICAT

Escrit en grec, cantat en llatí, escoltat i entès en totes les llengües. La mare que el va parir.

Bona vigília i bon Nadal.

TRANSPORT

Escoltar Vivaldi (l'oboè del concert en do major RV 449, per exemple) i venir-te aquestes ganes de plorar en sec i de sortir a passejar per Venècia, sol i en silenci, llarg, a la tarda si pot ser, i de seure a mirar sense intenció les algues molles a la pedra allà on puja i baixa l'aigua amb el pas de cada barca, dels dies, de les notes.

EL CAPELLÀ VERMELL

AQUÍ VA VIURE VIVALDI

Moltes ciutats, fins i tot països, tenen el seu famós històric, que han convertit en marca i que els serveix per il·lustrar tant bitllets com tasses i samarretes, per donar nom a un centre cultural o a un tren. A Venècia la nòmina de noms il·lustres és tan extensa (de Marco Polo a Goldoni, de Casanova a Bellini o el Tintoretto) que no sabrien gaire per on començar. I a més ja tenen les gòndoles o el Campanile... Al capdamunt de la meva llista particular hi ha un tòpic: Antonio Vivaldi.

I

Al quadre de Cima da Conegliano que presideix l'altar de San Giovanni in Bragora, emmarcat per dues columnetes de marbre, Joan el Baptista, a la dreta, bateja un Jesús alt i prim amb el cos lleument vinclat endavant com l'arbre jove i fi que darrere d'ell també s'inclina. A la pica de la parròquia (ens ho recorden una placa a l'exterior i una còpia de la partida de baptisme penjada a dins) hi va ser batejat el 6 de maig de 1678 Antonio Lucio Vivaldi, que havia nascut setmesó a principis de març i pel seu precari estat de salut (també perquè aquell dia hi va haver un terratrèmol) ja havia rebut una primera aigua provisional a casa seva, a Ca' Salomon (al Campo della Bragora, el de l'església, avui Bandiera e Moro). Vivaldi tindrà per sempre la salut fràgil: parla del "male che io patisco a nativitate, pel quale io sto opresso", una "strettezza di petto" (potser asma), i explica que per això s'està molt de temps a casa i no surt si no és amb gòndola o amb carruatge, perquè gairebé no pot caminar del mal que li fan els ossos.

El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, era barber i violinista, amb un cert reconeixement a la ciutat de la Sereníssima: arribà a formar part de l'orquestra de la basílica de San Marco (llavors capella del Dux: la catedral era a San Pietro di Castello). El pare va ensenyar a tocar el violí al primogènit (que va tenir vuit germans més, dos dels quals moriren molt petits), i Antonio mostrà de seguida un talent precoç i extraordinari. De fet, a l'època Vivaldi era reconegut per tothom bàsicament com un violinista excepcional, dels millors del seu temps, i com un compositor més o menys remarcable (Carlo Goldoni, conciutadà i contemporani, el considerava "un eccellente suonatore di violino e un mediocre compositor"). [...]

 JS, "Aquí va viure Vivaldi", L'Avenç, 385, desembre de 2012

ENCALMAT

La prova que calma i modernitat poden anar de la mà i tenen poc a veure amb el segle. Segon moviment, largo, del concert en si bemoll RV502 per a fagot, cordes i baix continu d'Antonio Vivaldi. No us fixeu si us plau en la il·lustració, una bestiesa fora de lloc. I feliç cap de setmana amb tempo encalmat.