SOBRE LA PÀTRIA (B. Piñán)

[F l u x d'estiu, #5. Deu anys de versions]

Berta Piñán, "Variacions sobre un poema d'Eugénio de Andrade" 

No em demaneu que parli de la pàtria... 

POEMES ANTERIORS

W.B. Yeats, "Política"

Adam Zagajewski, "Als peus de la catedral"

R.S. Thomas, "El prat il·luminat"

W. Szymborska, "Possibilitats"

INJÚRIA

 

KOSOVO DE ENTRADA NO

Schengen empieza en los Pirineos. 

NI RENAN NI PLEBISCIT, PORRAS

Joan B. Culla descriu molt bé a "La sedició i el plebiscti quotidià" (Ara, 7-XI-22) el panorama madrileny pel que fa a la reforma jurídica del delicte de sedició que mira de fer el PSOE  i a la reacció de la dreta espanyola. Per això no me n'estic de citar-lo in extenso: 

"Si ja va quedar verificat que Alberto Núñez Feijóo no sap qui va ser George Orwell, és evident que tampoc no ha sentit a parlar mai d’Ernest Renan. Les nacions modernes, a l’Occident liberal, s’han construït sobre la base del consens. Un consens no espontani, esperonat per polítiques d’assimilació i aculturació de les minories, però alimentat sobretot per l’existència d’un projecte nacional/estatal atractiu i generós en oportunitats per als que s’hi adherissin, de tal manera que l’estat/nació guanyés de manera còmoda i repetida aquell “plebiscit quotidià” a què s’havia referit Renan. 

   L’estat francès no convertí els occitans o els catalans del nord en francesos a punta de baioneta o a cops de porra, ni tancant els que dissentissin dues dècades en un presidi. Ho va aconseguir per la via de la seducció, dels avantatges: oferint-los una educació eficient –en francès, per descomptat, no en patois–, carreres professionals o funcionarials brillants, plataformes de projecció internacional per a llur creativitat, etcètera. Josep Joffre (Rivesaltes, 1852) no va seguir el camí de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859) perquè a ell França sí que li va oferir una carrera militar brillant i exitosa, un patriotisme reeixit. 

   Si l’estat espanyol no ha estat ni és capaç d’oferir res d’això, sinó tan sols collonades com ara la Marca España, España Global, etcètera; si, en lloc de guanyar a Catalunya el “plebiscit quotidià”, el sentiment nacional espanyol hi topa amb el rebuig frontal d’una gran part de la ciutadania –la qual en voldria un altre, de plebiscit–; si, en resum, Espanya ha renunciat per complet a seduir els catalans que volen deixar de ser espanyols, ¿el PP creu que la solució és l’enduriment de l’amenaça repressiva, el "Si ho torneu a intentar, us podrireu a la presó"? Ja em disculparà el senyor Feijóo, però aquesta és una recepta pròpia dels règims més reaccionaris del segle XIX europeu; així era com pretenien mantenir la seva unitat aquell imperi otomà o aquella Rússia tsarista que eren descrits com a “presons de pobles”... i que van acabar implosionant. Aviat començarà el 2023, i no som a Rússia ni a Turquia."

AQUEST CANT GENERAL

 

SEMPRE EN PERICH

 i el seu gat: no hi ha millors comentaristes.

 

LA DISTÀNCIA SOCIAL

 explicada per països:

EL QUE DIEM QUE FEM

[El CoNCA em va convidar a participar en la iniciativa "Cultura en 300 paraules", on cent cinquanta veus del sector hem mirat de definir com ha de ser la cultura de l'endemà (s'entén que de l'endemà de la Covid). Reprodueixo aquí la meva resposta, i us recomano que feu un cop d'ull a la resta.]

TIRALLONGA

Podríem fer, d’entrada, el que diem que fem o farem i no fem. Dedicar el 2 % del pressupost de la Generalitat a Cultura. Donar suport efectiu a editors, llibreters, traductors i autors (amb crèdits, ajuts i encàrrecs; no amb un altre Pla de Lectura i la foto consuetudinària). Crear i dotar una xarxa de biblioteques escolars i de promotors de la lectura. Duplicar les retribucions en actes públics vinculats a la literatura (presentacions, lectures, festivals, conferències, taules rodones, jurats, articles, pròlegs), i exigir aquestes tarifes dignes com un requisit a qualsevol organització o entitat que tingui relació amb l’Administració, com l’Institut Ramon Llull exigeix un contracte amb el traductor a qualsevol editorial estrangera que demani un ajut. Posar en marxa programes de llibres a TV3 (més d’un alhora). Finançar generosament Espais Escrits, el Centre d’Art i Natura de Farrera, la Viquipèdia o Llegir en Català, i no duplicar mai des de l’Administració el que la societat civil tira endavant amb encert i esforç. Dissenyar un pla de beques a l’estranger i estades de formació per a joves escriptors, i un pla de publicació de clàssics literaris descatalogats amb els editors interessats o, si no n’hi ha, amb una Editora Nacional not-for-profit. Prohibir que els càrrecs públics prologuin llibres, facin conferències, comissariïn anys i inaugurin exposicions. Coordinar-se amb les altres administracions estatals per a una circulació fluïda dels productes literaris en les cinc llengües de l’Estat. Coordinar les administracions dels territoris de parla catalana per a una circulació fluïda dels productes culturals en català (això inclou TV3, és clar, però també els llibres publicats a Palma, a València, a Perpinyà i a Lleida). Ei, si pot ser.

I llavors, quan passi tot això que se suposa que ja passa, llavors podrem obrir el meló de com ha de ser la cultura de demà pel que fa a la literatura.

JS

ELEMENTO TRADICIONAL

Com tothom sap, els ja llavors espanyols van ensenyar als futurs nord-americans a celebrar el Thanksgiving (o això expliquen, pagat entre tots, els savis d'@EspañaGlobal), i el dia que va néixer el Nen Jesús el drap en què el van embolicar a Palestina (o amb què s'embolicaven les muntanyes) duia els colors de la rojigualda, com es pot veure reproduït al pessebre institucional de la foto. "Todos los que hemos tenido belenes en las casas sabemos que era también un elemento tradicional poner la enseña nacional", ha explicat l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, un home molt viatjat, lector segurament de Michael Billig i que recorda perfectament com van anar les coses fa un parell de mil·lennis.

Thanksgiving i Nadal són tradicions espanyoles. Dos fets històrics d'interès que espero que no obviï l'assignatura d'Espíritu Nacional que aviat ens deuran tornar a clavar entre Matemàtiques i Religió. ¡Pardiez!

CERVANTES I ELS EVANGELIS

En un article interessant sobre la misèria i les dificultats de Pío Baroja durant la Guerra Civil espanyola, topo amb aquest paràgraf en què surten a escena Eugeni d'Ors i l'ombra allargassada de Cervantes o el Quixot com amulets del nacionalisme cultural espanyol o espanyolista:

No ayudó precisamente la publicación en España de una recopilación de textos que (seguramente titulada por el editor José Ruiz-Castillo) apareció rotulada en 1938 como Comunistas, judíos y demás ralea y con un prólogo de Giménez Caballero encabezado con estas palabras: "Un precursor español del fascismo", que era un artículo ya aparecido en 1934. Esto, sostiene Mainer, tuvo que autorizarlo Baroja, quien de muy mala gana tuvo que acudir a Salamanca durante una estancia en España en plena Guerra Civil (de abril de 1937 a febrero de 1938): Eugenio d'Ors escenificaba la creación del Instituto de España, que agrupaba todas las Reales Academias. "Allí sobre un ejemplar de los Evangelios y otro del Quijote", relata Mainer en su libro, "se le dio a elegir entre el juramento y la promesa". Según unos, dijo "Lo que sea costumbre". Otros sostienen que comentó: "Lo que manden". Así que se volvió a su exilio parisino semanas después.

  Manuel Llorente, "Pío Baroja en París: 'Muy solo, viejo y sin dinero'" (El Mundo, 1-VII-19)

ROSSINYOLS

Diu Carles Riba a López-Picó, carta del 1922: "tenim, tant la vostra generació com la meva, la responsabilitat a sobre d'haver fet creure a una multitud de minyons (...) que un poble no pot viure sense rossinyols, o pitjor encara, que amb rossinyols sols ja es pot viure." [via @XeniaBussé]

PATRIOTISME ESMOLAT

"Patriotisme vol dir donar suport al teu país sempre, i al govern quan s'ho val."
  —Mark Twain

DOS O RES

«No es pot entendre un idioma fins que no n'entens com a mínim dos», Geoffrey Willans (via @sklla1).

Això en anglès, en castellà, en xinès, en francès, en italià. I anar-ho escampant, més que discutir.

EL QUE HI HA (I FA POR)

"Fa mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers catalans. Quan prengui possessió, el conseller d'Interior tindrà una feina ingent per retirar del carrer aquests grups parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat. No hi ha, en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i unionistes. El que sí que hi ha és una violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb violència i intimidació."

  José Antich, "La llavor que va plantar Ciutadans" (elnacional.cat, 27-V-18)

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao

DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.

BENVINGUT A CASA, MAJESTAT

Passage rapide à Barcelone du cortège du roi d'Espagne, copieusement sifflé, défié par un concert de casseroles et aux cris de "fora" l'enjoignant à dégager de Catalogne.pic.twitter.com/efGMbBHFBc

— Claude Duguay (@ClaudeDuguay2) February 26, 2018

via Claude Duguay
 

MARMOTA CASTIZA

Busqueu la pancarta eterna...

2017

1934

2017

CALLA, DICTADOR

S'ha de reprimir i deixar sense veu la minoria perquè és nazi i discrimina. La minoria. Resumint, el punt de vista del Poder avui a Espanya ve a ser aquest. I així de sofisticat.

IBI PATRIA

Ubi bene, ibi patria. (Ciceró)

Ubi em diguin bon dia, ibi patria. (Josep Pla, aprox.)

Ubi panis, ibi patria.

Ubi hi hagi els meus, ibi patria.

Ubi no m'insultin, ibi patria.

Ubi hi hagi minories, ibi patria.

Ubi no m'obliguin, ibi patria.

Ubi em llegeixin, ibi patria.

Ubi no em vigili un helicòpter, ibi patria.

Ubi vi bo, ibi patria.

Ubi no calguin disculpes, ibi patria.

Ubi Vivaldi, ibi patria.

Ubi Messi, ibi patria.