MÈRVILS

No em digueu que aquesta llengua no és meravellosa... Avui, de la mà de Rodamots, una paraula arribada al català per Menorca via l'anglès:

mèrvil m.

Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar; bala, bola (o bolla) (menorquí).

Aquest joc es practica al carrer, en una superfície plana, amb un clot circular (es rotlo) on es dipositen els mèrvils dels jugadors, i una posició de sortida o estonx.

També: mèrvel, mèrvol

Etimologia De l’anglès marble, ‘marbre’ (del francès marbre, del llatí marmor, -oris, mateix significat), ‘bala, bala de vidre’. «En aquest sentit va passar al català de Menorca en la forma mèrvel de la boca dels mestres anglesos de minyons durant la dominació britànica» (Joan Coromines, DECat V, p. 466).

Usos

L’edifici era senzill i sempre estava emblancat. M’agradava aquell lloc perquè al costat hi havia una font dels temps dels anglesos i una llosa allargada. Era ideal per jugar-hi a mèrvils. Les bales de vidre o de fang lliscaven pel pendent de la llosa gastada i, projectades per la inèrcia, anaven separant-se i prenent els diferents camins de pedra fins que topaven una amb l’altra. Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010)