Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de novembre del 2022

NI RENAN NI PLEBISCIT, PORRAS

Joan B. Culla descriu molt bé a "La sedició i el plebiscti quotidià" (Ara, 7-XI-22) el panorama madrileny pel que fa a la reforma jurídica del delicte de sedició que mira de fer el PSOE  i a la reacció de la dreta espanyola. Per això no me n'estic de citar-lo in extenso


"Si ja va quedar verificat que Alberto Núñez Feijóo no sap qui va ser George Orwell, és evident que tampoc no ha sentit a parlar mai d’Ernest Renan. Les nacions modernes, a l’Occident liberal, s’han construït sobre la base del consens. Un consens no espontani, esperonat per polítiques d’assimilació i aculturació de les minories, però alimentat sobretot per l’existència d’un projecte nacional/estatal atractiu i generós en oportunitats per als que s’hi adherissin, de tal manera que l’estat/nació guanyés de manera còmoda i repetida aquell “plebiscit quotidià” a què s’havia referit Renan. 
   L’estat francès no convertí els occitans o els catalans del nord en francesos a punta de baioneta o a cops de porra, ni tancant els que dissentissin dues dècades en un presidi. Ho va aconseguir per la via de la seducció, dels avantatges: oferint-los una educació eficient –en francès, per descomptat, no en patois–, carreres professionals o funcionarials brillants, plataformes de projecció internacional per a llur creativitat, etcètera. Josep Joffre (Rivesaltes, 1852) no va seguir el camí de Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859) perquè a ell França sí que li va oferir una carrera militar brillant i exitosa, un patriotisme reeixit. 
   Si l’estat espanyol no ha estat ni és capaç d’oferir res d’això, sinó tan sols collonades com ara la Marca España, España Global, etcètera; si, en lloc de guanyar a Catalunya el “plebiscit quotidià”, el sentiment nacional espanyol hi topa amb el rebuig frontal d’una gran part de la ciutadania –la qual en voldria un altre, de plebiscit–; si, en resum, Espanya ha renunciat per complet a seduir els catalans que volen deixar de ser espanyols, ¿el PP creu que la solució és l’enduriment de l’amenaça repressiva, el "Si ho torneu a intentar, us podrireu a la presó"? Ja em disculparà el senyor Feijóo, però aquesta és una recepta pròpia dels règims més reaccionaris del segle XIX europeu; així era com pretenien mantenir la seva unitat aquell imperi otomà o aquella Rússia tsarista que eren descrits com a “presons de pobles”... i que van acabar implosionant. Aviat començarà el 2023, i no som a Rússia ni a Turquia."


dissabte, 30 de novembre del 2019

ELEMENTO TRADICIONAL

Com tothom sap, els ja llavors espanyols van ensenyar als futurs nord-americans a celebrar el Thanksgiving (o això expliquen, pagat entre tots, els savis d'@EspañaGlobal), i el dia que va néixer el Nen Jesús el drap en què el van embolicar a Palestina (o amb què s'embolicaven les muntanyes) duia els colors de la rojigualda, com es pot veure reproduït al pessebre institucional de la foto. "Todos los que hemos tenido belenes en las casas sabemos que era también un elemento tradicional poner la enseña nacional", ha explicat l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, un home molt viatjat, lector segurament de Michael Billig i que recorda perfectament com van anar les coses fa un parell de mil·lennis.

Thanksgiving i Nadal són tradicions espanyoles. Dos fets històrics d'interès que espero que no obviï l'assignatura d'Espíritu Nacional que aviat ens deuran tornar a clavar entre Matemàtiques i Religió. ¡Pardiez!




dijous, 11 d’abril del 2019

dimecres, 20 de març del 2019

LEY DE MENGUAS

El president del Partido Popular parla darrerament del projecte d’una “ley de lenguas” que seria, de fet, una llei contra les llengües peninsulars diferents del castellà. Casado accepta que les “altres llengües” siguin un mèrit, però mai un requisit. El requisit (l’obligació) es reserva a la que segons Juan Carlos I “nunca fue lengua de imposición, sino de encuentro”, com bé saben els milions de parlants de guaraní, quítxua o maia que van sortir alegrois a l’encontre dels no colonitzadors espanyols d’Amèrica.

Arran del projecte de llei, potser valgui la pena apuntar alguns fets. El primer, que es calcula que a Catalunya es parlen avui unes 280 llengües (ho expliquen bé a paisdeparaula.cat), i que més del deu per cent de catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua. També que prop de la meitat de la població espanyola (un percentatge més alt entre els immigrants) parlem altres llengües, a més del castellà. A aquesta gran minoria, la “igualdad de oportunidades” ens agradaria que s’apliqués a les nostres altres llengües. I que arribés més enllà del territori regional: per què un funcionari de Guadalajara desplaçat a Maó o a Alcoi té uns drets lingüístics que es neguen als alcoians i a les maoneses? Finalment, als catalanoparlants bilingües ens costa d’entendre que els suposats defensors del bilingüisme presentin una candidata a diputada per Barcelona que fa gala com a mèrit del fet de no parlar català. Què passaria si fes el mateix a París o a Buenos Aires? No serà que hi ha llengües (i, doncs, ciutadans) de primera i de segona?

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Per afegir-s’hi, el PEN Català ha convocat avui un acte a la llibreria La Impossible, a Barcelona, on Fernando Beltrán, Alicia Fernández, Jordi Llavina i Berta Piñán llegiran versos en castellà, gallec, català i asturià. Aquí sí, en igualtat d’oportunitats. El món possible de llengües i ciutadans iguals existeix. És a la societat real, i és el revers dels discursos sobre el tema de PP o Ciudadanos.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 20-III-19
Versión en castellano



diumenge, 10 de febrer del 2019

HIBERNATOR

Foto dels organitzadors de la manifestació d'aquest matí a Madrid, a la plaça de Colón.



diumenge, 27 de gener del 2019

ESPAÑA Y LOS PERROS

"(...) Ahora, lo peor de todo no es lo que ­escribió Vargas Llosa en su carta al PEN. Fue lo que dijo unos días antes en la convención anual del Partido Popular que preside el baby Trump español, Pablo Casado. Primero, se rebaja a meterse con Quim Torra, el presidente ac­cidental de la Generalitat. ¿No entiende Vargas Llosa que una ­figura mundial ­como él pierde dignidad, daña su ilustre reputación, al dignificar a semejante mediocre con su patricia mirada?

Parece que no, porque no sólo repitió la banalidad de siempre, que el pobre Torra era “racista”, “discriminatorio” y bla bla bla, sino que agregó que Torra “no oculta que considera a los españoles perros rabiosos”. En el mismo acto recordó a sus nuevos correligionarios, aliados de Vox, que su enfado proviene, como leemos en sus columnas en El País hasta el aburrimiento, de su gran obsesión y objeto de ira, el nacionalismo. Está bien. A muchos tampoco nos gusta. El problema es que a Vargas Llosa le disgusta demasiado. Quiere acabar con el nacionalismo, lo quiere erradicar. El odio le ciega. No parece haber entendido (como tampoco lo entendió otra de sus bestias negras, Karl Marx) que el nacionalismo es como el invierno: debemos aprender a convivir con él y, si no nos gusta, a limitar sus daños. Como la envidia o la vanidad, es una constante en la sociedad humana desde nuestros comienzos tri­bales.

Lo que resulta casi cómico es que si Vargas Llosa y los devotos de la derecha española se miraran honestamente en el espejo verían que ellos son nacionalistas también. En este caso, nacionalistas españoles que desprecian y detestan tanto a los nacionalistas catalanes como los nacionalistas catalanes los detestan y desprecian a ellos. Quizá más.

Para ser justos, Vargas Llosa tuvo un momento de lucidez durante su gloriosa intervención en el acto del PP. Dijo que para combatir el independentismo catalán, “enemigo de nuestra democracia y nuestra libertad”, lo mejor es “derrotarlo en la batalla electoral”. Cien por cien de acuerdo. Cambien el tono, cambien las formas, no actúen como perros rabiosos y denles un referéndum real a todos los catalanes (...)"

 John Carlin, "El españolito cabreado" (La Vanguardia, 27-I-19)

dimarts, 8 de maig del 2018

COMUNICACIÓN (SECRETARIA DE)



Ahir el web belga de referència Politico.eu destacava que l'estil i la retòrica de Trump comencen a arrelar a Espanya tot traduint les paraules de la Secretaria de Comunicación de Rajoy, Carmen Martínez Castro, referides a un grup d'aturats que xiulaven el president.

A Politico.eu no deuen conèixer la diputada Andrea Fabra Fernández, filla del diputat condemnat per frau fiscal Carlos Fabra Carreras (d'una nissaga política que inclou cinc generacions de presidents de la Diputació de Castelló), i el seu elegant "Que se jodan" referit als aturats de 2012, o els insults de la també diputada del PP Celia Villalobos al seu xofer a la sortida del Congreso el 2010.

Com als Estats Units amb Doland Trump, avui a Espanya jubilats i treballadors tenen en el Partit Popular un gran garant.

dijous, 15 de març del 2018

CINISME I POSTVERITAT

"Al gobernante de Catalunya lo pone o lo quita el pueblo y el Parlament."

Poques vegades he llegit en tan poques línies un catàleg tan evident i il·lustratiu de sentències fetes a mida per qui les diu sobre una cosa que no entén però que aspira a controlar a base de reescriure'n els fets i, sobretot, les consideracions. Amb la cirereta esplèndida de dir a la gent des de dalt del tron que qui mana és la gent.

Al pot petit hi ha la màxima impostura.



MÉS
I no us perdeu Enric Millo fent els cors a la cantata "You Love to Be Harassed".

dimecres, 10 de gener del 2018

NO INSULTEU EL POBRE DELINQÜENT

El que va de 2013 a 2018. I d'un home lliure a un condemnat a quatre anys de presó... també lliure:





"Usted me acusa porque está protegida, ¿eh?, porque está protegida. Eso no sé si es ser delincuente penalmente pero moralmente es muy grave".





"A mi no me echan, dimito yo".





Però el millor de tot de la compareixença de Rodrigo de Rato y Figaredo a la comissió del Congreso sobre la crisi ha estat l'aforisme xulesc i tanmateix eficaç, que probablement incorporaran des d'ara les Escoles de Negocis, usat per descriure el capitalisme: "¿Esto es un saqueo? No, es el mercado, amigo".

diumenge, 17 de desembre del 2017

TESTES A L'ESCAPARATA

Pregunta:
"SSS: ¿Quién ha hecho que hoy poy hoy ERC y el resto de los independentistas no tengan líderes porque están descabezados?"


Resposta:

MARIANO, MESTRE PERRUQUER

Antonio,
mestre perruquer,
ha sorprès a la seva muller
en amorosa baralla
amb un tercer,
i el cap li talla,
amb la navalla
tot cridant:
Traïdora! Infidel!
i tot pensant:
Bonica i barata
obtinc així
una testa model
per a l'escaparata.

        Pere Quart, Les decapitacions (1934)

dimarts, 21 de novembre del 2017

EN MANS DE QUI ESTEM

Nivellàs institucional, a partir de 1:45, i aquest to de ròlex i gomina: "Pues nada, ya l'he dao los datos"; "Esto de la memoria está muy bien, de verdad, lo digo sinceramente, me parece que es algo muy útil"; "Pero me va a permitir señoría que yo le pida que no haga memoria selectiva"; "Condenar el bombardeo de Guernica es una cosa estupenda que yo desde luego hago"... Agustín Conde Bajén, Secretario de Estado de Defensa de España. Secretario de Estado.




dijous, 5 d’octubre del 2017

TE TE TE

Dels creadors de "Te robo para salvar tu dinero" i "Te pego para proteger tus derechos", ara arriba "Te quito la autonomía para así defenderla". Properament a totes les pantalles de Catalunya.




dimarts, 3 d’octubre del 2017

dilluns, 2 d’octubre del 2017

VIVA LA LEY

Segons Mariano Rajoy Espanya és "un ejemplo para el mundo", ahir a Catalunya no hi va haver cap referèndum i els únics responsables del que va passar en el no referèndum que no es va fer i que no va produir ni 893 ferits ni centenars d'urnes requisades ni desperfectes a desenes d'escoles ni cap hackeig informàtic per part de la Guardia Civil, els únics responsables deia són els "violadors de la legalitat". Dos o tres milions de catalans som, doncs, d'entrada violadors i, a més, tristos fantasmes que ens pensem que fem coses però no: el que fem no és real, perquè no té lloc. Ho diu el xèrif, Ell que és la llei.




dilluns, 25 de setembre del 2017

TUITS I TWEETY

Sembla que a hores d'ara això va ja, també, d'ocells i de pollastres.




dimecres, 20 de setembre del 2017

GOODBYE, GENERALITAT



En l'etapa actual, la Generalitat de Catalunya ha durat quaranta anys, de 1977 a 2017. Però ve del segle XIV, amb diverses restauracions. Esperem que n'hi hagi una altra.