Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Machado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Machado. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de novembre del 2017

NOVEMBRE

Posar gent a la presó per les seves idees i il·legalitzar partits en una democràcia europea al segle XXI. Què podria sortir malament?



dimecres, 20 de juliol del 2016

AQUELLES BANDERES

  Tristes banderes
  del crepuscle! Contra elles
  sóc porpra viva.
  Seré un cor dins la fosca;
  porpra de nou amb l’alba.


Xavier Febrés explica avui al seu blog amb detall i coneixement de causa que aquests versos esplèndids de Carles Riba els va escriure i els va oferir el futur estadant de Bierville a la ratlla de la frontera i de la guerra a Antonio Machado al Mas Faixat, pocs dies abans de la mort de l'autor de Soledades.

dissabte, 31 de gener del 2015

SAETA

Una saeta posant distància amb les saetas, mirant d'una altra forma el Crist siempre por desenclavar... Avui us deixo amb Antonio Machado, Camarón de la Isla i Joan Manuel Serrat de teloner.

Bon cap de setmana.




MÉS
Aquí teniu de propina, a partir del minut 2:00, unes bulerías de Paco de Lucía i un joveníssim Camarón.
Més bulerías de Camarón (1991).
Dues hores llargues de Paco de Lucía, al festival de Burghausen, l'any 2004.
I una curiositat: Paco de Lucía a Barcelona, a la Casa de Almería, el 1974. Entre el públic, a 13:10 hi ha una sorpresa.

dimecres, 21 de maig del 2008

FENT VUITS











No és només la Fortuna, que volta i ens fa voltar. Dies enrere en una conversa entre escriptors sobre poesia en castellà algú, displicent, relativitzava Antonio Machado i jo no vaig saber o no vaig gosar intervenir-hi. Avui llegeixo la trascripció d'unes paraules d'Ángel González en un audiovisual i somric i faig anar lleument el cap amunt i avall per dins: "Machado vino más tarde. Entonces me parecía un poco polvoriento y viejo. Es misterioso y hondo". Tenim el dret a canviar, a corregir-nos, òbviament. Però també una altra possibilitat més embolicada, qui sap si menys difícil: que tot plegat sigui cert alhora, que Machado pugui semblar-nos vell i polsegós i (no per això, però també) misteriós i pregon. Cada cosa, cada nom, arriba en un moment que de vegades és bo, i si no passa. I llavors n'hi ha que tornen, que sembla que tornin, com als meandres, com a la segona corba del vuit ajagut. ¡Yo alcanzaré mi juventud un día!

+ P I Ñ Á N
Tierra alantre -- La paraula nostra

+ R A P A L A
Bloc del Festival Primavera Poètica -- Els dies i les dones

divendres, 8 de setembre del 2006

I TENS SORT QUE SOM DEMÒCRATES








"El alcalde de Madrid acierta de lleno con la decisión de que no sea contratado para actuar en el Teatro Español, si bien oficialmente se anuncia que es el actor y director teatral quien renuncia a su puesta en escena. No es, por supuesto, un caso de censura, de veto o de represalia política, como algunos pretenden en un lamentable ejercicio de sectarismo. Es cuestión de sentido común y de responsabilidad derivada de los propios actos. El ciudadano Pepe Rubianes tiene la fortuna de vivir en una sociedad democrática cuyo ordenamiento jurídico le permite expresar en público sus opiniones irrelevantes y exhibir una penosa zafiedad en su forma de hablar. Esa misma libertad conlleva el deber de asumir las consecuencias. Entre ellas, que una gran mayoría considere intolerables sus palabras referidas al pueblo español, titular de la soberanía nacional de acuerdo con la Constitución. Ruiz-Gallardón ha sido sensible a esa opinión generalizada entre los ciudadanos con independencia de las preferencias ideológicas. No se trata, claro está, de limitar la libertad de expresión, ni mucho menos de poner barreras a la creación artística. Pero una institución cultural, dependiente de una administración pública, no puede acoger a quien no ha sabido estar a la altura de la convivencia democrática. El autor pretende ahora involucrar no sólo a García Lorca, sino también a Antonio Machado y a Miguel Hernández, y se presenta como modelo de una España de «progreso». No engaña a nadie. El talento, por definición, es incompatible con la ordinariez. Si alguna vez fue posible, resulta ridículo a estas alturas identificar la cultura con ciertas provocaciones gratuitas. Por este camino no conseguirá superar la fama de mediocre que le acompaña en los ambientes culturales (...)"

Transcrit de l'editorial d'avui al diari ABC, "Gallardón contra la falsa cultura". Les coses clares, i la tonteria espessa.