UN NOU SANTORAL, LAIC I CATALÀ

Endreçant papers m'adono que han passat tres anys des de les primeres sessions de treball amb l'historiador Jaume Claret per preparar la presentació pública que havíem de fer (a l'Anglo-Catalan Society) de la recerca conjunta sobre la munió d'entrevistes a personatges destacats de la cultura catalana als anys seixanta i setanta, ara finalment convertida en l'article "Un santoral laic de referència. Les sèries d'entrevistes a figures culturals en el tardofranquisme", acabat d'aparèixer a Catalan Review (no en obert, ho sento).

A l'article hi ha Baltasar Porcel i Montserrat Roig com a entrevistadors i protagonistes, però les pàgines són plenes d'una plèiade d'altres noms, d'entrevistadors (Lluís Busquets i Grabulosa, Joaquim M. Puyal, Antoni Ribas, Robert Saladrigas, Joaquín Soler Serrano) i sobretot d'entrevistats, centenars d'entrevistats, amb una llista preciosa cap al final de la peça.

Miro les dates dels papers i penso que en molts casos cal fer-se càrrec, en l'àmbit de les humanitats, que aquest és el ritme per a la recerca&presentació&redacció&discussió&revisió&publicació acadèmiques. Com amb l'arròs o amb els fills, amb el coneixement compartible no hi ha manera de forçar que les coses vagin més de pressa, si no les volem de supermercat.

D'EXÀMENS

En aquest, poden usar diccionari. Majoria de butxaca, o assimilats (malgrat l'avís de Carner que els diccionaris de butxaca no només deformen la butxaca), alguns francament antics. Al fons de l'aula, em crida l'atenció un noi que per comptes de mirar al sostre o al buit passa les estones que no escriu llegint, seriós, encalmat, el seu diccionari.

SALVAT A LA SELE

Mentre reviso segones proves i organitzo l'índex de noms del llibre, Ediciones Cátedra ha donat permís al blog de Llengua i literatura catalanes de la UOC per reproduir un dels capítols de Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), producte de l'estada a Chicago i que se suposa que a la tardor ja serà a les llibreries.

Atès que El poema de La rosa als llavis és una de les lectures prescriptives de literatura catalana per a la Selectivitat d'enguany, que just comença avui, hem escollit el capítol sobre Joan Salvat-Papasseit. Aquí el teniu sencer. A veure què us sembla.

I sort a la Selectivitat als que la feu, als que la vigileu, als que la corregireu i als pares i germans que també la patiu.

RITORNELLO

"La situation politique de notre pays n’est pas, malheureusement, normale. Notre action culturale et politique, qui s’était developpée jusqu’ici avec une liberté presque absolue, est à nouveau très serieusement limitée comme résultat des évènements révolutionnaires du mois d’octobre dernier. Malgré les difficultés de l’instant, bien qu’il ne nous sera peut être pas possible de vous offrir le programme que nous avions preparé, nous tâcherons de faire de notre mieux pour suivre l’exemple des douze magnifiques réunions précèdentes."

És un fragment de la carta adreçada pel PEN Català als escriptors d'arreu del món que havien d'assistir al Congrés internacional del PEN que va tenir lloc a Barcelona al mes de maig de 1935, amb consellers de la Generalitat empresonats i el president del PEN Català, Pompeu Fabra, acabat d'alliberar d'un vaixell al port.

Avui, vuitanta-dos anys després, arriben a Barcelona experts en organitzacions culturals i literàries internacionals per al seminari acadèmic "Polítiques de l’esperit: internacionalització de la modernitat hispànica a la primera meitat del segle xx" i em fa gràcia (per dir-ho d'alguna manera) constatar que els podríem donar la benvinguda llegint-los el vell text escrit pels Millàs-Raurell, Carles Riba, Marià Manent i companyia. Anem i tornem, i tornem i tornem.

ALLÀ, AQUÍ I PERTOT

Això és de fa un any. Hi parlava de Turquia i d'Asli Erdogan, però ara podríem canviar-ne data i lloc i noms propis i seguiria podent-se llegir. Avui allà (o a Islàndia o a Anglaterra) parlant d'aquí.

Som no un bucle sinó un ressò. Una continuïtat, una comunitat, un brotar de fulles en diferents arbres però sempre fulles.

ARXIU ENDINS

Amb en Jaume Claret al Harry Ransom Humanities Research Center, a la Universitat de Texas a Austin. Hi conserven, entre centenars, milers d'altres fons, el del PEN Internacional. Papers i cartes inèdits a les mans, memòria conservada, gruix del passat en una xarxa de fils i nusos que no s'acaba mai... Només algú que es dediqui a la recerca, que hagi treballat amb fons documentals, en un arxiu, pot entendre aquesta nostra exaltació d'avui. Anem passant pàgines i inspirant ("Has vist això?"), i inspirant i passant pàgines.

NOVA OFERTA

La UOC s'equivoca: el màster que jo brodaria és un sobre com no saber calcular mai prou bé el temps.

O TU, O JO

No sé si ens n'acabem de fer el cas: a Turquia ahir, abans d'ahir, avui estan empresonant, sense altra acusació que pensar o llegir o escriure de forma incorrecta, periodistes com el que acabes de llegir mentre esmorzaves, rectors i vicerectors i catedràtics d'universitat com els que saludes al menjador de la UOC, novel·listes com les dues que tens a la tauleta de nit, mestres com els dels teus fills, activistes com els responsables de l'associació de veïns del barri o d'Òmnium o d'Amnistia. Només ens ens separa el mateix mar.










MÉS
Margaret Atwood escriu a la novel·lista turca Asli Erdogan, empresonada (The Guardian, 15-XI-16)
Al web del PEN Internacional, sobre Turquia
Martin Niemöller (no Bertolt Brecht), "Vaig guardar silenci": Quan els nazis van venir a buscar els comunistes...

ÍMYND BARCELONA

Fimmtudaginn 7. apríl flytur Jaume Subirana opinn fyrirlestur á ensku við Háskóla Íslands um ímynd Barcelona... Com porteu l'islandès? Jo no en sé gaire, però confio que aquí digui que dijous parlo (en anglès, ep) sobre la ciutat de Barcelona a la Universitat d'Islàndia, a Reykjavik, un altre cas d'èxit del turisme transnacional, convidat pel professor Jón Karl Helgason. Hi sereu benvinguts.










MÉS
El "Reykjavik" d'Els Amics de les Arts.

JUST ARRIVED

Un d'aquells moments en què dónes per bons seminaris i congressos, informes, reunions, correus, avaluacions, excels, doodles, prezis, terminis, pressupostos, paginades i projectes.

Els editors ens l'acaben de dur, embolcallat amb cartrons i cel·lofana. Tres anys de feina i una quinzena de veus agombolats en tres-centes deu pàgines.

CATALANÍSTICA GLOBAL

Com a continuació o ampliació dels actes del 15è Col·loqui biennal de la North American Catalan Society (NACS) que aquests dies té lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, des del Màster d'Estudis Catalans i el grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC hem organitzat, el proper dijous a la tarda a l'Ateneu Barcelonès, una doble sessió sobre el futur dels Estudis Catalans vistos amb perspectiva internacional, sota el títol "Catalanística global". Aquest és el programa de la jornada:

17:00h La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació
Jordi Casassas Ymbert, catedràtic d’història (Universitat de Barcelona) i president de l’Ateneu Barcelonès
P. Louise Johnson, especialista en literatura contemporània (Universitat de Sheffield, Regne Unit)
Christian Muench, sociolingüista (Goethe-Universität Frankfurt am Main)
Modera: Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya)

18:45h Més enllà de la llengua i la literatura?
Josep Maria Domingo, especialista en literatura del segle XIX (Universitat de Lleida i Universitat de Barcelona)
Elisa Martí-López, especialista en literatura i cultura del segle XIX (Northwestern University, Estats Units)
Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània (Università Ca’Foscari de Venècia, Itàlia)
Modera: Roger Canadell (Universitat Oberta de Catalunya)

20:00h Síntesi del relator de la jornada, Carles Torner, escriptor i director executiu del PEN International (Londres, Regne Unit)

(Assistència gratuïta, amb inscripció prèvia)

DETENIR EL DISCREPANT

Diu que si demà xiulo em detindran. Probablement qui proposa aquestes coses no ha estat mai en un concert de música rock, en un embús monumental, en una assemblea universitària o en alguns partits de la Roja.

Aquests dies circula per Twitter un escrit anònim que de tan evident faria somriure si no fos per les dificultats que fa anys que la raó i l'evidència passen a l'Espanya institucional: s'hi diuen coses com ara que polititzar l'esport no és pitar un himne, sinó obrir amb l'himne (amb qualsevol himne) un partit de futbol; que quan un programa una cançó (o un discurs) i espera que al final la gent aplaudeixi per la mateixa regla de tres ha d'acceptar que alguns, molts o pocs, no aplaudeixin, o se'n riguin, o xiulin; que si som lliures per aplaudir un Rei hem de ser-ho també per callar o per xiular-lo. Curiós país aquest en què les obvietats circulen sense signar per Internet i la policia, moguda per les autoritats judicials i atiada pels mitjans, actua just en la direcció contrària.

Però ja sabem que no hi ha res de nou sota el sol: amb el professor Jaume Claret hem escrit una peça breu sobre els antecedents (malauradament nombrosos, i antics) de barreja de xiulada, futbol i repressió a l'Espanya de diversos règims polítics. Aquí en podeu llegir la versió (reduïda) que en publica avui La Vanguardia.










MÉS
"Pitos al himno" (El derecho y el revés, 1-VI-15)
"Intoleràncies" (F l u x, 1-VI-15)
Joan J. Queralt, "Tornem-hi amb l'himne" (El Periódico, 30-V-15)

VERSOS AMB ENDOLL

Avui 17 de març el portal lletrA i la UOC convoquen el Dia de la Poesia Catalana a Internet per fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català.

Col·laboreu-hi enviant el vostre tuit o tuits amb el hashtag #jollegeixo.

VENIU DE CONGRÉS?

La setmana vinent, del 12 al 14 de novembre, des del grup de recerca IdentiCat de la UOC organitzem al Palau Macaya el congrés internacional "Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat", que és la cloenda de la feina de tres anys de projecte.

Aquí teniu el programa del congrés (l'assistència és gratuïta, prèvia inscripció) i aquí els abstracts de la quasi quarantena de comunicacions que s'hi presentaran. Però el millor resum de tot plegat el teniu a la fantàstica imatge del cartell, una foto de la instal·lació de Ricard Martínez (d'Arqueologia del Punt de Vista) "Repressió i resistència" amb una imatge de la darrera visita del Caudillo a Barcelona muntada in situ a mida 1:1.

FUTUR I CONVIVÈNCIA

Ara fa quinze anys, Isidor Marí (avui president de la Secció Filològica de l'IEC) posava en marxa els estudis de llengua i literatura catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Per celebrar l'efemèride, els responsables del grau actual convoquen aquest divendres (23 de maig) a la seu de l'IEC una jornada sobre "La convivència lingüística a la Catalunya del futur". Hi ha previstes dues ponències de Georg Kremnitz (Universitat de Viena)i Joan Pujolar (UOC) i una taula rodona sobre "Cap a quin model de convivència lingüística volem anar?", moderada per Vicent Partal, en què participaran Josep Soler (Universitat de Tartu), Bernat Gasull (Plataforma per la Llengua) i l'escriptora Najat El Hachmi.

Teniu els detalls del programa en aquest enllaç.

INSTITUCIONS I IDENTITAT

Dijous i divendres vinent, 12 i 13 de desembre, el projecte de recerca en què participo (vinculat al grup de la UOC Llengua, cultura i identitat en l'era global, IdentiCat) organitza al CaixaForum de Barcelona un seminari internacional que duu per títol "Institucions i identitat en la cultura catalana de la normalització".

S'hi aplegaran experts nacionals i internacionals de diversos àmbits dels estudis de la cultura, amb un focus en la relació d'aquesta amb la identitat i la memòria en el cas dels anys de la Transició a Catalunya. Els dos ponents destacats són els professors Andrew Dowling, de la universitat de Cardiff, que recentment ha publicat Catalonia since the Spanish Civil War: reconstructing the nation, i Sharon G. Feldman, de la universitat de Richmond, autora de A l’ull de l’huracà: Teatre català contemporani (L'Avenç, 2011).

L'assistència hi és lliure i gratuïta. Aquí en teniu el programa.

LECTURA EN ACCIÓ

Avui és el dia que des del Gabinet virtual de lectura La Central-UOC, i amb la complicitat de la gent de LletrA, ens hem empescat una petita acció d'agitació lectora a Internet.

Si teniu Twitter, estigueu atents als coixinets #comcomença i #comoempieza, i #gabinetvirtual i #gabinetevirtual. Tot de lectors i lectores hi anirem penjant l'inici del llibre que llegim en aquests moments. Afegir-s'hi és tan fàcil com enviar-hi la primera frase del llibre que dueu a la bossa o que teniu a la tauleta de nit o al lector digital. De bon matí ja hi ha Garcés, Dicker, Donna Leon, Conrad, Sanahüja, Rousseau, Baricco, Dueñas, Echenoz, Haddon, Pàmies, poesia japonesa... Lectura en acció.

MARTÍ I POL, POETA NACIONAL?

Ara fa uns mesos, dissabte 23 de febrer (sota un fred digne de terres hiperbòries), els responsables del programa de Llengua i literatura catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya em van convidar a participar a la seva III Trobada amb estudiants i professors, i a parlar-hi al costat de Ramon Martí i de Roger Canadell sobre Miquel Martí i Pol, a la memòria del qual estava dedicada la jornada.

Ara la UOC ha penjat a Internet en obert la meva intervenció. Sota el títol "Miquel Martí i Pol, poeta nacional?" hi parlo de la figura del poeta nacional en la literatura catalana i, òbviament, sobre si l'autor d'Estimada Marta pot o no ser considerat com a tal. Si el tema us interessa, aquí ho teniu sense talls ni maquillatge.





MÉS
Fa anys vaig escriure un paper sobre el tema: aquí en teniu la referència (en versió anglesa).

DOS DIES

Al Núvol es fan ressò del seminari sobre "Resistencialisme i normalització: Usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània" de la setmana passada a la Universitat Oberta de Catalunya, amb un article-crònica de la professora Laura Solanilla ("Resistir i normalitzar") que inclou un bon muntatge d'imatges dels ponents.

RESISTENCIALISME O NORMALITZACIÓ?

Demà i demà passat a la seu barcelonina de la Universitat Oberta de Catalunya organitzem el primer seminari internacional del nostre projecte de recerca, sobre "Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània". Aquí en teniu el programa complet.

Hi haurà conferències destacades de Luisa-Elena Delgado (University of Illinois al Urbana-Champaign), sobre "El estado de consenso y la fantasía de la normalidad española", i del filòleg i investigador Jordi Amat, que parlarà sobre "L'Ametlla 1966. Un programa d'ofensiva intel·lectual", i un seguit de comunicacions dels professors Cristina Badosa (Universitat de Perpinyà), Enric Bou (Università Ca’Foscari, Venècia), Helena Buffery (University College Cork), Jaume Claret (UOC), Josep-Anton Fernàndez(UOC), Joan Fuster (UOC), Louise Johnson (University of Sheffield) i Anna Titus (UOC).