La platja de la Barceloneta, en una fotografia de Wolfgang Weber de cap al 1927. És l'any d'El somni de Tomàs Garcés. Fa poc que ha mort Salvat-Papasseit i aviat s'inaugurarà a la ciutat l'Exposició Internacional. El PEN Català i la Llibreria Catalònia s'obren pas. Josep Pla publica Relacions, i Carles Riba, Els marges.
Un govern inquiet faria servir imatges així per promoure Barcelona.
(via @CatalunyaColor)
Què ha estat, la llarga història de l'Hora Curta World Tour, si no una bona embarcada?
Bé, doncs ara la culminem demà dijous a Madrid, a la Librería Alberti, i divendres 7 de juliol en mar, sortint del port de Llafranc i amb Gramon de premi i cartell de Marc Vicens. Qui li havia de dir, a aquell versaire mandrós i tirant a poc social!
Tenim disc nou de Natalie Merchant, nascut no sabem si del mar com Afrodita, de la xarxa o dels anys de silenci. Es diu "Keep Your Courage" (fem el que podem), i aquest és un dels primers temes que se n'ha difós, amb vídeo a més. O sigui que a escoltar-lo, i bon cap de setmana, als creients i als sense deessa.
Come and rise from the water, walk on the sandGoddess of beauty, take my handOh, come to meOh, come to meOh, come to me
A Eduardo
Amei a mar de Vigo.
Amei a luz que modifica a doctrina dos astros
a total curvatura que da unidade ás formas
cando a badía nace cada mañá
e ti agardabas.
Foi o móvil primeiro.
Amei o espacio único
cando decrece a chuvia pola banda da Guía
e a mar indefinida —paráfrasis celeste—
pode entregar a luz.
Amei o reino onde as aves inician unha curva
melódica para morrer de amor nos outonos diáfanos
do norde.
Amei os días indecisos. Había un río inmóvil.
Aínda ausencia implacable escribía
nunha letra miuda a nosa historia
e pechamos nun códice as derradeiras páxinas
do amor. Opera omnia.
Agora contemplamos a mar de Vigo xuntos.
Vemos caer a noite nun equilibrio ingrávido
e escoitamos a última sinfonía do crepúsculo nas avenidas
interiores dun xardín en penumbra.
Ben sei que ficarei neste sosego para sempre.
Mentres cruzamos pórticos transparentes
pontes iluminadas
espacios sucesivos
chegan coma mensaxe as horas extinguidas
no axioma da existencia.
Ben sei que ficarei neste sosego inda despois
da morte.
Luz Pozo Garza, Códice calixtino (1986)
Tir i Sidó, 'pals de cedre, veles de lli, rems de roure de Llevant': la veu del profeta Ezequiel ressona encara als ports. Hi ha càrregues precioses enfonsades en aquelles aigües. Les seves ombres són encara al fons, entre les restes del passat.
Ho escriu a "Ombres de ciutats mediterrànies" l'assagista Predrag Matvejević, nascut a Mostar i naturalitzat italià, autor del Breviari mediterrani (pot ser que no estigui traduït al català?). Les "Ombres..." són el text que clou un llibre de bandera, L'altra Venècia, i aquesta hi és la primera d'una sèrie de breus evocacions de ciutats històriques a la vora del mar que a tots ens va fer. Després vénen Atenes, Alexandria, Siracusa, Jerusalem, Roma, Cartago, Leptis Magna, Nàpols, Gènova, Marsella, Beirut, Barcelona (sí, Barcelona: "El mar ha empès la ciutat cap a terra, la terra ha empès la ciutat cap al mar. [...] En l'endemig, la ciutat ha buscat un destí català"), Dubrovnik/Ragusa, Sevilla, Salònica i Istambul.
MÉS
Podeu llegir La otra Venecia en castellà a Pre-Textos (2004), el Breviario mediterráneo a Destino (2008) i una meravella que es diu Nuestro pan de cada dia a Acantilado (2013).
Aigües avall, la vida, com la nit i l’amor.
Però deixa penyores a la platja, vermelles.
Joan veu la badia, i el poble allargassat
vora mar, campanar rosegat pel salobre.
L’estel del navegant es fon a l’horitzó.
Estel i campanar, quina enyorança viva!
Amb gust de cendra, fina la nit de Sant Joan.
El sol acoloreix els darrers vels de l’alba.
Tomàs Garcés, La nit de Sant Joan (1951)
MÉS
Albert Benzekry, "La nit de Sant Joan, de Tomàs Garcés" (al blog Sega de mots)
El llibre original sencer, escanejat, al portal de la Càtedra Màrius Torres.
Un text esplèndid d'Enric Sòria sobre Garcés, a Lletra.
Un altre poema de Garcés sobre la nit Sant Joan.
Entrades
Comentaris
