La platja de la Barceloneta, en una fotografia de Wolfgang Weber de cap al 1927. És l'any d'El somni de Tomàs Garcés. Fa poc que ha mort Salvat-Papasseit i aviat s'inaugurarà a la ciutat l'Exposició Internacional. El PEN Català i la Llibreria Catalònia s'obren pas. Josep Pla publica Relacions, i Carles Riba, Els marges.
Un govern inquiet faria servir imatges així per promoure Barcelona.
(via @CatalunyaColor)
Al riu, veient la lliçó a un pare de setanta anys, regal d'aniversari del fill. Estem a vuit graus, el dia és rúfol, fa una mica de vent, i anem tots recoberts amb capes com entrepans al pati de l'escola. Costa explicar o transmetre aquesta pau, aquesta mena de reconciliació instigada pel paisatge, pel silenci, de tant en tant per la remor llunyana del corrent. Aquí sí, així sí. Ni avorriment ni angoixa ni mandra, en aquest mirar encalmat. Al fons, un altre pescador, aquest experimentat, contrapunteja les desventures amb la llançada del pobre home que ben podria ser jo.
La mort té vida pròpia.
Fixa't en el seu àlbum,
com canvia en un any:
com s'ha difuminat
aquella taca fina,
i en aquesta foto
allò altre darrere
del cirerer florit
bé podrien ser ombres.
De fet no pots
provar que no
ho siguin.
Kay Ryan
versió de JS
MÉS
"Escriure un poema és com teixir una xarxa de pesca". Poètica de Kay Ryan
Coses que mai no havies pensat que faries: dinar aquí, asseguts al cotxe. Demà passat us ho explico.
(Diu que el nom del lloc és una deformació en francès de com anomenaven aquesta zona d'aigua calma els indis Potawatomi, o bé una corrupció del francès antic chalemel, jonc).
Jo no he vist mai a ningú atrapar una truita nedant darrere d'ella per dins de l'aigua.
"Escriure un poema és com teixir una xarxa de pesca: t'has d'esperar un temps per saber si agafa o no algun peix."
Kay Ryan, "The Art of Poetry No. 94" (The Paris Review, 187, 2008)
via @parisreview
També les virtuts (la paciència, per exemple) demanen unes condicions mínimes en les quals ser exercides.
D'entrada podríem desactivar la mala llet. Un adagi llatí (Furor fit laesa saepius patientia) ja advertia que, posada massa sovint a prova, la paciència pot acabar convertida en ira. I de la ira en surten poc més que estèrils cops a l'aigua.
CANÇÓ DEL BANY
Fragant del bany, no et rentes el capell;
cos perfumat, la roba per llavar.
Detesta el món tot allò que és molt pur;
el virtuós s’amaga l’esplendor.
Vell pescador que t’estàs vora el riu,
hi tornaré i ens hi estarem tots dos.
Li Po, versió d'Eduard J. Verger
Entrades
Comentaris
