ANIHILAMENT

L'única cosa que pots fer amb un enemic és destruir-lo, anihilar-lo. Per tant, millor no tenir enemics.

 

 

INVESTIGAR LA CULTURA

D'ara endavant, quan em preguntin què són els polisistemes i qui és aquest Itamar Even-Zohar podré afegir a la resposta aquesta bona entrevista d'Antoni Bassas.

Vostè es dedica a la investigació de la cultura. En quin sentit?

La cultura és un fenomen que ha interessat sempre els éssers humans. Des de la història més antiga ja es van adonar que hi havia grups que tenien altres creences o s’organitzaven d’una altra manera. Des dels anys 70, amb els treballs de Luigi Luca Cavalli-Sforza i Marcus Feldman, s’ha desenvolupat el concepte que la cultura és també un tret de la vida d’altres éssers vius, com els ocells, els peixos i els primats, de manera que hem arribat a una conclusió molt important: cultura és el conjunt d’informacions necessàries per fer possible la vida. Si un ocell no pot aprendre els senyals sonors de la seva espècie no podrà trobar aliments o parella.

Llavors la cultura és molt més que la llengua.

Esclar!

Cultura és identitat?

No, és tot el que condiciona la nostra vida, el que mengem, el que fem... Per exemple, la cultura inclou quins són els límits de la ironia o de la serietat. Les dones israelianes que van emigrar d’Etiòpia ara estan més enfadades que abans perquè a Israel han trobat la legitimitat per estar enfadades. Abans, a Etiòpia, no era legítim que una dona s’enfadés, només podien enfadar-se els homes. És a dir que les emocions també estan condicionades pel territori.

[+]

SISTEMA DE SISTEMES

D'aquí a un parell de setmanes s'aplegarà a Barcelona (després d'haver-ho fet en anys anteriors a Islàndia i a Trento) la International Society for Polysystem Studies (ISPS), creada per ser el punt de trobada dels que hem après a mirar-nos la cultura, en el sentit més ampli i més articulat, de la mà dels escrits i de la figura d'Itamar Even-Zohar, catedràtic emèrit de la Universitat de Tel Aviv.

Aquest tercer seminari internacional està coorganitzat per l'Institut de Cultura de la UPF i pel programa Trinity-in Barcelona. Si hi esteu interessats, aquí podeu fer un cop d'ull al programa i a la llista de participants de la trobada, que inclou especialistes provinents dels Estats Units, de Galícia, d'Holanda, d'Islàndia, d'Israel, d'Itàlia i del País Basc.

BLAT

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

              Ronny Someck, En paper de vidre (Proa, 2000)

MÉS
Entrevistat a l'Ara Balears (13-IV-18): "M'agrada mesclar coses..."
Amor pirata (Proa, 2006), antologia de Someck en català, traduïda per Manuel Forcano
"Poema d'amor pirata"

APPELFELD

«Herr Appelfeld»? Baixa de l’escala, em mira i no pot dir ni un mot, només el neguen les llàgrimes. Va estar un dia sencer sense poder dir res, només feia un plor poruc. No em diu que és mon pare. No li dic que sóc son fill. Fins ara no he pogut fer-hi res. Els ulls em vessen de llàgrimes. No el puc tocar, aquest tema. No puc. No encara. Potser d’aquí a vint anys podré tocar aquest ferro roent.»

Fitxa a Visat
http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/224/aharon-appelfeld.html

Hommage à Aharon Appelfeld (France Culture)
https://www.franceculture.fr/emissions/hors-champs/aharon-appelfeld

Sobre el jiddisch
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jiddisch

PARTITS I SILENCI

"Sempre s'ha de prendre partit. La neutralitat ajuda l'opressor, mai la víctima. El silenci encoratja qui turmenta, mai qui és turmentat.”

                                Elie Wiesel, al discurs d'acceptació del premi Nobel de la Pau de 1986








(via @brainpicker)

ISPS

Ja sé que potser no n'heu de fer res, però entremig de tanta bestiesa retòrica, de tant minifundisme mental, de tant pal de bandera i del bany de parenostres legalistes, a mi deixeu-me l'orgull dels savis amics retrobats.

POLISISTEMES

Cada cultura i moltes comunitats tendeixen a pensar-se des de l'excepcionalitat, però hi ha dinàmiques i raons i punts de vista que ajuden a llegir-nos com a pàgines d'un gran llibre comú que llavors s'expressa en molts llengües i en un munt de circumstàncies.

Amb els professors Thomas Harrington, Jón Karl Helgason i Rakefet Sela-Sheffy portem un temps preparant la posada en marxa d'una International Society for Polysystem Studies (ISPS) que per fi es farà realitat la setmana vinent a Reykholt, a Islàndia, amb la celebració de la primera trobada anual de l'ISPS, organitzada al voltant de la figura del professor Itamar Even-Zohar, expert en estudis de la cultura i responsable de la teoria de polisistemes. La trobada s'obrirà amb una conferència de José Lambert, un dels noms de referència dels anomenats Translation Studies, i aplegarà, a més del pensador israelià, un grapat de deixebles seus vinguts d'Itàlia, la Xina, Turquia, els Estats Units i els Països Baixos.

Si tot plegat us sona una mica abstrús, a Reykholt us esperem.




MÉS
El lloc web del professor Even-Zohar.
"Factors i dependències en la cultura", article d'Itamar Even-Zohar traduït al català (Els Marges, 62, 1998).
"El paper dels sants culturals en els estats-nació europeus", article de Jón Karl Helgason traduït al català (L'Espill, 45, 2014).

DIVIDIU PER CATORZE

"¿Para qué siguen naciendo países nuevos si los que hay todavía no funcionan?".

Un dubte prou raonable i un repàs hilarant al mapamundi, de la mà de l'escriptor argentí i barceloní Hernán Casciari, inclòs de fa anys al meu panteó particular pel conte "Messi es un perro".



(via @FrancescFreixa)

LA BALENA, PER EXEMPLE

Si us interessen les històries relacionades amb llengües i paraules, us agradarà l'article "Hebrew words in English you didn't even know you knew" del diari Haaretz sobre mots d'origen hebreu a la llengua anglesa (paraules com amén, messies, querubí o sabàtic), on se n'explica el sentit original i en algun cas el curiós viatge semàntic que han fet, de vagades d'anad ai tornada, fins al sentit actual en les llengües de William Shakespeare i David Grossman.

ELS LLIBRES!

Via Santiago Romero

AUTODETERMINACIÓ VARIABLE

M'escriu un amic israelià, una persona sàvia i ponderada, enviant-me l'enllaç amb el solemne "Los socialistas nunca estaremos a favor de la autodeterminación" d'Alfredo Pérez Rubalcaba a La Vanguardia d'ahir. L'amic, ja prou granat, hi afegeix una simple pregunta, per a la qual no tinc resposta: "Com expliquen aquests 'socialistes' el seu suport a un estat palestí"?

Només se m'acut pensar que el famós NIMBY (Not in my back yard) pateix a Espanya un clar decantament cap a la dreta de les sigles: my back yard. El pati és meu, i jo a casa meva hi faig el que vull. A més, és un pati, no fotem. Molts catalans no independentistes (o no especialment motivats per l'independentisme) veiem de fa mesos amb tristesa i fatalisme com els mitjans serveixen cada dia ració doble o triple d'aquesta idea d'Espanya com a finca privada dels jerarques del PP-PSOE (i l'amiga Díez) i com a territori exempt de les lògiques que fora de casa es permeten el luxe d'acatar i fins de pregonar. Però la pròpia, a casa amb la pata quebrada. I gràcies que li dono la paga.

CAMINA QUE CAMINA

Fa estrany, passar per davant de casa d'un mort, perquè un associa la paraula casa tan clarament a la vida que per un instant, inevitablement, penses en el mort com si fos viu i per dins t'incomoda no saber gaire qui dels dos és fora de joc.

CAMINANT

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

    Jacint Verdaguer, "Caminant" (musicada per Roger Mas)

I NO NOMÉS

Com ens agrada, farcir el gall. Al manual d'instruccions per als passatgers dels avions d'El-Al, a sota del logo bilingüe de la companyia, hi ha escrit ben visible el lema "It's not just an airline, it's Israel" (No és només una aerolínia, és Israel). Què ens han d'explicar a nosaltres, d'això que una companyia, una institució, una muntanya, una llengua, un club, una bandera, un animal, una cançó o una beguda siguin a més del que són alguna altra coseta, com ara un país per exemple?

PASTERA

Déu és la llum del Cel i de la Terra. La seva llum és un nínxol, a dins del qual hi ha una làmpara.

La inscripció, que prové de l'Alcorà (sura Ayat nal-Nur, XXIV: 35), és escrita al coll d'una impressionant làmpara de mesquita mameluca del segle XIV, una de les peces destacades de la col·lecció de vidre de l'Eretz Israel Museum. I de la paraula nínxol se'n pot dir també pastera, un forat en una paret. Vull dir que bon Nadal.

DAVANT DEL MUR

M'agrada la idea d'un Déu present en el no-res, que resta en la ruïna, que és memòria en la destrucció.

Pedra freda a la mà. Alguna mena de vibració que no tens manera de saber si és altra cosa que pura suggestió. I tots aquests paperets que ataconen literalment els intersticis dels grans blocs amb agraïment, desig, puresa, vilesa, ambició, ceguesa, penediments, humilitat... Tot el que puguem imaginar convertit en paper, en petites notes que ningú no ha de llegir mai podrint-se les unes al costat, a sobre, a dins de les altres, fregant en silenci els grans carreus d'un mur d'un temple que ja no hi és. Les llegiria totes.

Ridiculesa de les reglamentacions, i aquí som a l'ull del tifó, al súmmum, al vòrtex de la interpretació del text d'on s'extreuen les regles que interpreten els textos i mil·limetren la vida de qui s'hi avé.

Dures paraules de Verdaguer (que en diu "Plaça dels plors dels jueus") sobre el lloc i el que hi veu. No en perdona ni una, als "pobres fills d'Abraham". En general, malgrat la ultrapropaganda planiana, la lectura del Dietari... costa, passat un segle llarg.

Aquest és el Mur vell. Ara tenen també el nou, que des d'aquí és com si no existís.

ARA SÍ?

Els diaris publiquen alhora la notícia (sense fotos) de la carnisseria infantil de Qana (per a nosaltres, Canà, el lloc d'aquelles noces on Jesús va fer el seu primer miracle) i les fotos del vestit de Pamela Anderson el dia del seu casament, totes dues coses tan previsibles que fan venir basca.

Però resulta que ara sí: davant de la mort de molts innocents de curta edat junts, el món dirà que ja n'hi ha prou, i potser fins i tot Tel Aviv aturarà unes hores els bombardeigs. De fet, d'innocents en moren cada dia, sota les bombes (a les dues bandes, d'acord: en una proporció de deu o cent a u però a les dues bandes). I molts dels innocents que moren són nens. Ha calgut que fossin nens innocents però molts alhora perquè ens hi fixem. Vist l'èxit de l'assumpte, i si l'ONU demana al Líban que agrupi els seus infants (en tenen molts, no?) en paquets de trenta o quaranta, com per anar de colònies, i corri a posar-los sota l'abast de cada bombardeig antiterrorista? Així segur que la bona gent de la resta del món ens indignem. I potser passa alguna cosa a favor dels vius.

MENGEM SANG

Pluja d'estiu. No, no és el títol d'un poemari per a un premi municipal... Porto cinc dies llegint i veient al diari i a la pantalla, amb un punt d'enfonsada incredulitat, la crònica de la reacció israeliana al segrest d'un jove soldat: ponts ensorrats, infrastructures destruïdes a tot Gaza, bombardeig de seus oficials, detenció de ministres palestins, fam i set, pols i enderroc, por i humiliació. Què deuen pensar, els pares d'aquest únic ésser tan preciosament defensat i els pares de tots els que ningú no defensa? A nosaltres, com a ciutadans-espectadors, se'ns han acabat les paraules i el ble de la revolta. Vivim en un estrany astorament encalmat que creix per sota, convertint en balma més i més profunda la nostra capacitat per escoltar i veure i entendre i resituar i finalment acceptar.













Llavors, arribo a casa i hi trobo un sobre amb el darrer llibre d'un dels millors poetes catalans vivents (gràcies, Màrius!), i obro el llibre i hi llegeixo, a la pàgina quaranta-dos:

MAI NO HA DORMIT EL GANIVET

Mai no ha dormit el ganivet.
La pedra va aparèixer
esmolada. Les guspires
esdevingueren flors: un ram de flors
per a l'anyell del sacrifici.

Una divinitat tenia set
i els caçadors van sortir a l'alba.
Ara tallo i menjo pa de sang.
A taula, amb els meus.