RADIALS

Quan era petit ens deien que tot era al món per alguna raó. El soroll de les radials, se sap per què? 

 

CIUTATS

A Nova York hi vas, a Chicago hi viuries.

BIBLIOTECA J.V. FOIX

A Sarrià. De vegades ens en sortim. 

 

F1 ROAD SHOW

No digueu Eixample, digueu Konilòsia.

«Els konilosians, gent d'una història gloriosa, rodolaren i encara rodolen per un pendent d'una decadència inacabable (...) Tracten el seu patrimoni col·lectiu, espiritual i material, amb la més grossa de les indiferències», Salvador Espriu  

 

A L'AUTOBÚS, I A LA VIDA

Si puc escollir, al costat d'algú que llegeix.

 

CIUTAT BUIDA

Torno sol del supermercat. Puc sentir el soroll que fa el silenci en una ciutat buida el dia que tothom és a casa. Us sona? Com tantes altres coses, a més, això té la seva cançó. I no és de Johnny Cash, com em pensava (ell la va popularitzar), sinó de Kris Kristofferson. Sí, l'actor (i cantant no del tot negligible: coneixeu les seves Austin Sessions?).

Però la millor versió que conec de "Sunday Morning Coming Down" és, de llarg, l'acústica de Joe Henry a l'AmericanaFest, i no la trobareu a Spotify. Per això us la deixo aquí. Per tots els diumenges i tots els dies de confinament que puguin venir.





Ah, per cert, diu que Kristofferson, vuitantí, ha demanat que a la seva làpida hi posin els versos inicials del "Bird on the Wire" de Cohen:

    Like a bird on the wire
    Like a drunk in a midnight choir
    I have tried in my way to be free

LLOCS QUE ENS ACULLEN

The pattern fades, the city stands.

Bon cap de setmana altra vegada, i bentornades i tornats tots.

PREDICANT

TURISME I CIUTATS

Aquest dijous a la tarda inaugurem a Barcelona, a l'auditori Mercè Rodoreda de la UPF, el tercer seminari de la International Society for Polysystem Studies (ISPS), coorganitzat enguany juntament amb l'Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra i Trinity-in-Barcelona.

I ho fem amb una conferència sobre "Turismo como aliado o amenaza: identidades y espacios públicos en Santiago de Compostela" a càrrec del professor Elias J. Torres-Feijó, de la USC, i director de la xarxa Galabra.

L'acte és obert al públic.

DETROIT

Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".

A LA CINQUENA

Què feu que no seguiu a twitter @stjohnsphoto, el compte sobre fotografia de la St John's International Academy, una escola secundària "with academy status" de Marlborough, UK?

Avui, per exemple, hi han penjat "The Flatiron" (1904), d'Edward Steichen, amb l'edifici acabat de construir, i m'agradaria que em diguéssiu així en una mirada ràpida si és una foto, un quadre, un conte, una cançó de Joe Henry o una escena d'una pel·lícula de Jim Jarmusch o James Ivory. Per exemple.

CÀRREGUES PRECIOSES

Tir i Sidó, 'pals de cedre, veles de lli, rems de roure de Llevant': la veu del profeta Ezequiel ressona encara als ports. Hi ha càrregues precioses enfonsades en aquelles aigües. Les seves ombres són encara al fons, entre les restes del passat.

Ho escriu a "Ombres de ciutats mediterrànies" l'assagista Predrag Matvejević, nascut a Mostar i naturalitzat italià, autor del Breviari mediterrani (pot ser que no estigui traduït al català?). Les "Ombres..." són el text que clou un llibre de bandera, L'altra Venècia, i aquesta hi és la primera d'una sèrie de breus evocacions de ciutats històriques a la vora del mar que a tots ens va fer. Després vénen Atenes, Alexandria, Siracusa, Jerusalem, Roma, Cartago, Leptis Magna, Nàpols, Gènova, Marsella, Beirut, Barcelona (sí, Barcelona: "El mar ha empès la ciutat cap a terra, la terra ha empès la ciutat cap al mar. [...] En l'endemig, la ciutat ha buscat un destí català"), Dubrovnik/Ragusa, Sevilla, Salònica i Istambul.




MÉS
Podeu llegir La otra Venecia en castellà a Pre-Textos (2004), el Breviario mediterráneo a Destino (2008) i una meravella que es diu Nuestro pan de cada dia a Acantilado (2013).