Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merchant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Merchant. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2024

HAN PASSAT SEGLES

"The Carriage held but just Ourselves – And Immortality" / "Al Cotxe anem Nosaltres dos – i la Immortalitat".

Aquest vers d'Emily Dickinson, aquest poema i aquest duet de Susan McKeown i Natalie Merchant posant-hi veus són (o si més no a mi em resulten de fa anys) magnètics. Jo ja m'ho sé, per què hi torno avui. A passeig amb les paraules, mirant el cap dels cavalls. I passen segles i som al mateix dia.




 

divendres, 3 de novembre del 2023

divendres, 23 de juny del 2023

BIG GIRL

Em vaig enamorar fa més de trenta anys de la seva manera de no ballar, o de moure's desacompassada, i Tigerlily és potser el disc que més vegades he regalat, i les seves cançons m'han acompanyat en llocs i circumstàncies i expectatives ben diferents. Ara hi torna amb Keep Your Courage, després d'uns anys de silenci, i això del vídeo em va venir un calfred cada vegada que ho escolto.


dissabte, 15 d’abril del 2023

AFRODITES

Tenim disc nou de Natalie Merchant, nascut no sabem si del mar com Afrodita, de la xarxa o dels anys de silenci. Es diu "Keep Your Courage" (fem el que podem), i aquest és un dels primers temes que se n'ha difós, amb vídeo a més. O sigui que a escoltar-lo, i bon cap de setmana, als creients i als sense deessa.

Come and rise from the water, walk on the sandGoddess of beauty, take my handOh, come to meOh, come to meOh, come to me

dijous, 3 de juny del 2021

18:56

En moments de crisi o de desànim en la feina d'ensenyar (i si pertanyeu al gremi, sabeu que al final de curs n'hi ha, d'aquests), torno un cop i un altre, de fa anys, a la cançó que Natalie Merchant canta amb el públic (o fa cantar al públic) a la National Public Radio en el seu Tiny Desk Concert, "Weeping Pilgrim": un pelegrí que plora, o gemega. Aneu al minut 18:56 i ho entendreu. Com pelegrins, camí de Canaan. Tots.


diumenge, 23 de setembre del 2018

PER QUÈ EM PORTES JOGUINES?

Ja us la dec haver posat algun dia: la cançó és esplèndida i el poema, de Charles Causley, encara millor. Sóc tirant a pesat amb el que m'agrada molt. Demà ja us explicaré per què hi torno. Ara, de moment, bona resta de cap de setmana per a tothom.



dissabte, 25 d’agost del 2018

BY AND BY

Vaig demanar un desig i s'ha acomplert: si tot va bé, d'aquí a un mes ho escoltaré en directe. O sigui que avui tot sembla camí avall: bon cap de setmana a tothom i bon retorn a la realitat. Som-hi, que ens esperen un final d'estiu i una tardor intensos.





I sí: la lletra és un poema de Gerard Manley Hopkins. Un d'aquells que si mai arribes a fer alguna cosa que s'hi assembli ja et pots donar per satisfet. Jo fa anys que miro simplement de traduir-lo i la versió encara em grinyola.

dissabte, 17 de juny del 2017

UNA COSA AIXÍ, I LLESTOS

Escriure una cosa així, o cantar-la com Susan McKeown i Natalie Merchant, ni que s'hi assemblés remotament, i llavors ja poder jeure per la resta dels teus dies, passat el sol ponent.

Mentrestant, bon cap de setmana. I visca la Dickinson.





BECAUSE I COULD NOT STOP FOR DEATH

Because I could not stop for Death –
He kindly stopped for me –
The Carriage held but just Ourselves –
And Immortality.

We slowly drove – He knew no haste
And I had put away
My labor and my leisure too,
For His Civility –

We passed the School, where Children strove
At Recess – in the Ring –
We passed the Fields of Gazing Grain –
We passed the Setting Sun –

Or rather – He passed us –
The Dews drew quivering and chill –
For only Gossamer, my Gown –
My Tippet – only Tulle –

  Emily Dickinson

divendres, 8 de juliol del 2016

DIVENDRES

Compondre "I May Know the Word", i llavors anar-te'n a jeure a una altra vida.



dijous, 11 de febrer del 2016

THIS TERRIBLE PLACE

Com ens pot avorrir tant i podem estimar així una cosa, un lloc, una circumstància? Algun dia he de traduir la lletra de "Motherland" i fer-la passar per un poema.



dissabte, 6 de febrer del 2016

PELEGRINS TOTS

Si passeu per aquí de tant en tant ja sabeu que tinc una flaca tant per aquesta senyora com pels concerts minúsculs a la NPR. Per això no me n'he pogut estar de repetir ara que les dues flaques coincidien, perquè aquestes tres cançons ("Motherland", "Texas" i "Cowboy Romance"), amb la perla final de l'himne "Weeping Pilgrim" cantat amb el públic (en moments així aprofundeixo la mania pels cants a les esglésies espanyoles), a més de l'alegria de veure la Merchant nedar com peix a l'aigua així en petit format, bé s'ho mereixen.

Feliç pelegrinatge pel cap de setmana.



dimarts, 19 de gener del 2016

AMB LA IMMORTALITAT

Sobre el punyetero pas del carruatge de la mort, que aquests dies no para de fer soroll pels carrers d'aquí al voltant, Susan McKeown i Natalie Merchant cantaven fa uns anys aquell poema de l'al·lucinada d'Amherst que comença dient:

    Com que jo no em podia aturar per la Mort –
    Ella per mi, amable, s'ha aturat –
    A dins del Carruatge hi anem Nosaltres sols –
    amb la Immortalitat
.





BECAUSE I COULD NOT STOP 
FOR DEATH

Because I could not stop for Death –
He kindly stopped for me –
The Carriage held but just Ourselves –
And Immortality.

We slowly drove – He knew no haste
And I had put away
My labor and my leisure too,
For His Civility –

We passed the School, where Children strove
At Recess – in the Ring –
We passed the Fields of Gazing Grain –
We passed the Setting Sun –

Or rather – He passed us –
The Dews drew quivering and chill –
For only Gossamer, my Gown –
My Tippet – only Tulle –

We paused before a House that seemed
A Swelling of the Ground –
The Roof was scarcely visible –
The Cornice – in the Ground –

Since then – ‘tis Centuries – and yet
Feels shorter than the Day
I first surmised the Horses’ Heads
Were toward Eternity –

                        Emily Dickinson

diumenge, 22 de novembre del 2015

POTSERS

Sense saber-ho, Natalie Merchant va escriure'm (va escriure'ns a uns quants, em sembla) el lema de l'escut d'armes que ja ningú no gasta: "This may be the time / But I might waste it". Escolto rendit la represa del "I may know the word", vint anys després de Tigerlily, a "Paradise is there": piano i veu, llavors baqueta i veu i piano, tot és gris aquí, tot em sembla gris, i set minuts fins al baix final abans dels violins i l'again & again & again...

I may know the word
But not say it
I may know the truth
But not face
I may hear a sound
A whisper, sacred & profound
But turn my head
Indifferent


Foto: Marion Ettlinger




dissabte, 21 de novembre del 2015

SITTING IN A TIN CAN

A setze anys o a un univers d'aquí, la bellesa existeix.

Bon cap de setmana.



dissabte, 26 d’abril del 2014

RENÚNCIES

A l'espera de la sortida del disc nou, el 6 de maig, de moment en podem escoltar aquesta peça.

I bon cap de setmana de renúncies, unes quantes més.


dissabte, 13 d’abril del 2013

PLUJA VERMELLA

En Pere, en Miquel i la Natàlia ara fa ja uns anys, i el desig d'un bon cap de setmana per a tothom, xops d'aquesta mena de pluja.


dissabte, 12 de novembre del 2011

CARTES

M'agraden les cançons en què algú escriu una carta a algú altre, ficció sobre ficció de veus que reconstrueixen el que té lloc en silenci. Com aquesta de Dar Williams (versionada per Joan Baez). O com altres peces igualment esplèndides de Boris Vian, Natalie Merchant o Leonard Cohen.

Que passeu un bon cap de setmana.

Cordialment,


dissabte, 16 d’octubre del 2010

D'INNOCÈNCIA I EXPERIÈNCIA

Ho admeto, aquesta entrada d'avui és pura propaganda. Però quins nou minuts i mig de quina esplèndida propaganda. Perquè si una dona com Natalie Merchant, que per sempre balla al nostre cap amb aquella barreja d'inexpertesa i magnetisme dels vídeos dels 10.000 Maniacs i que després va enregistrar la joia titulada Tigerlily, si ella pot passar-se cinc anys preparant un projecte basat en versos d'altri, en esplèndids poemes que un per un i per diverses raons han semblat atractius a algú que es considera no pas experta sinó lectora ("una convidada tardana a la festa de la poesia") però que sap resumir en un parell de frases (al minut 6, per exemple) la grandesa del gènere, si el resultat després acaba sent aquest que aquí ens ensenyen... com pots no acabar fent-ne propaganda? Poseu-vos còmodes i mireu-vos la pel·lícula. Hi treuen el nas Charles Causley, Lauren Alma-Tadema, Gerald Manley Hopkins, Nathalia Crane, Robert Graves, Mother Goose i un grapat més d'artistes convidats. Aquesta és la mena de curs sobre poesia que m'agradaria saber fer. O a què m'agradaria assistir. Ja ho vaig escriure mesos enrere, i ho repetiré una sola vegada més: feu-vos el favor de regalar-vos-el.


dissabte, 17 d’abril del 2010

MERCADERA

No ens equivoquem: la veritable notícia cultural d'aquest mes abril és que, set anys després, Natalie Merchant acaba de dur disc nou a plaça, Leave Your Sleep. I que la peça és doble i ve tota plena d'adaptacions de poemes.





I alguna altra joia de propina: Carnival, Motherland, River, I may know the word...

diumenge, 4 de desembre del 2005

MERCHANT

Una de les poques coses bones dels inútils dies d'intent d'endreça és la repesca, a la base d'una pila, al fons d'un prestatge, en un racó tapat per llibres o pel rellotge tapat amb un dibuix infantil, de peces de tu deixades enrere però no oblidades. Avui que l'Isern parla de Dylan, que en Biel evoca el fum tardoral de Rosselló-Pòrcel i que L'efecte Jauss recupera Maurici Serrahima (a qui Joan de Sagarra dedicava el seu article de fa una setmana), avui que la llum desbalba el fred i el gris de Barcelona sembla clar, m'han vingut a les mans els cedés de Natalie Merchant i amb ells mesos intensos i després anys més tranquils de companyia, del radical enlluernament en escoltar per primera vegada "Tigerlily" al lent remuntar el riu del temps pels títols dels 10.000 Maniacs ("Eat for two", "These are the days" o "Noha's dove" són part de la meva antologia de cançons). I he anat obrint i tancant la boca afamada de l'aparell i deixant-me queixalar... I know what you tell yourself, you tell yourself. Look in the mirror, look in the mirror what does it show? I hear you counting. I know you're adding up the score. I know, oh yes I know what you tell yourself, you tell yourself.

Merchant és, tant com cantant, compositora: "pop poet", en va dir algú, i signaria per saber a quina escola va anar per a això. A mi em fa pensar o m'ha fet pensar per moments, alternativament, en Tracy Chapman, en Sinéad O'Connor, en Sheryl Crow, en altres dames del folk endollat i sense endollar, però diria que --igual que les barreja estilísticament-- les depassa a totes en sosteniment de l'interès de la pròpia carrera al llarg del temps. These are the days you'll remember. Never before and never since, I promise...

Té, a més, un site excel·lent, on m'assabento que acaba de llançar el doble "Retrospective", pesco algun tresor amagat, i passo i repasso fotos i lletres de totes les seves cançons. Així, puc escoltar i llegir I'm not gonna beg you for nothing. I'm not gonne beg you for your love. Straight talk, give me the straight talk.

I quan arribo a "Kind and generous" em demana que prepari el vermut, i amb "Break your heart" el gel ja peta suau sota el líquid vermellós i alço la copa contra la primera hora de la tarda a la finestra del pati i apujo el volum de l'aparell del menjador per provar la resistència dels altaveus amb l'orgue de "King of May"...

farewell today
travel on now
be on your way