L'any que ve és ara, cada any. Fa tres tardors escrivia això al porxo de darrere de casa del Tom (gràcies, Tom) a Hartford. I pensava en els octubres i les fulles i la mirada de llavors i d'abans i d'ara. Endavant i enrere. Com un blog, o un èmbol.
El clàssic "Autumn leaves" a deu mans, o cinc pianos.
Aquí ja són totes per terra. Bon cap de setmana despullat, doncs.
La tardor subratlla la lectura o la mirada japonitzant als edificis del primer Frank Lloyd Wright, el d'Oak Park i Chicago.
Em miro el pati del darrere, l'eixida (dubto com dir-ne, del backyard) de la casa on m'estic a Nova Anglaterra. Me'l miro sense pressa. Octubre. Si miro sense pla ni rellotge veig caure les fulles, ara una, ara una altra, de tant en tant un branquilló. Si miro molta estona en silenci, sense voler ni esperar res. Llavors és quan la tarda em regala totes aquestes fulles i les va deixant a terra, ara una, ara una altra, per a l'any que ve, si encara sé mirar amb calma. L'any que ja ve.
PS. Veig que a @llambreig li passa una cosa semblant.
TO THE LIGHT OF SEPTEMBER
When you are already here
you appear to be only
a name that tells of you
whether you are present or not
and for now it seems as though
you are still summer
still the high familiar
endless summer
yet with a glint
of bronze in the chill mornings
and the late yellow petals
of the mullein fluttering
on the stalks that lean
over their broken
shadows across the cracked ground
but they all know
that you have come
the seed heads of the sage
the whispering birds
with nowhere to hide you
to keep you for later
you
who fly with them
you who are neither
before nor after
you who arrive
with blue plums
that have fallen through the night
perfect in the dew
W.S. Merwin
Ep, que Lisa Hannigan ha tret disc nou. Es diu At Swim i inclou aquesta "Tardor". Apa, doncs: bon cap de setmana a tothom, ja a l'espera. (Si trobeu el vídeo massa historiat, potser us agradi més aquí amb foto fixa fent la versió d'un superclàssic).
Avui he lliurat per fi a l'editora el recull de poemes de Stevenson. Per celebrar-ho, i també com un eco del Dia Internacional del Traductor, encara uns versos més del llibre, que en aquest cas podrien ser igualment llegits com un homenatge a Francesc Parcerisas, acabat de nomenar Degà de la Institució de les Lletres Catalanes.
FOCS DE TARDOR
Per tota la contrada
i als jardins del voltant
d’un munt de focs d’octubre
el fum es va enfilant.
Després dels dies càlids
i les flors de l’estiu
el foc vermell flameja,
el fum gris vola viu.
Cada estació que passa
conté una resplendor:
a l’estiu flors obertes
i focs a la tardor.
Robert Louis Stevenson, A Child's Garden of Verses (1885)
Versió de JS
Entrades
Comentaris
