dissabte, 5 de setembre de 2020

ERROS


Aquesta setmana un col·lega de feina m'ha demanat un vell article de diari d'una brega literària en què vaig acabar embolicat i que em va costar un amic (o algú amb qui jo pensava que érem amics). Tot plegat, després de desenterrar carpetes i rellegir papers esgrogueïts, té a hores d'ara a penes la consistència ínfima i llefiscosa d'un remordiment o un peixet de plata mort. I he pensat que som dissabte i què millor que una cançó esplèndida sobre errors de joventut, per acompanyar-ho. Jo l'escolto i se m'aplanen les arrugues. Tant de bo us passi el mateix. 

Apa, bon cap de setmana a tots els que alguna vegada ens hem equivocat.

All the stupid things I've said,
And people I've hurt in my time.
I hope it's not my fate
To keep defeating my own self,
And keep repeating yesterday.
 
 
 
 

0 comentaris:

Publica un comentari

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.