Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bilbao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bilbao. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de gener del 2024

BERRI ONAK

Arriben bones notícies de Kalandraka i els Bitxopoemes i altres bèsties de Leire Bilbao, un llibre que no para de moure's en quatre versions lingüístiques (l'original èuscar, el català, el gallec i el castellà), i que al seu dia ja va obtenir el Premi Euskadi de Literatura. 




divendres, 13 d’abril del 2018

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao


dissabte, 20 d’octubre del 2012

GUTUN ZURIA

Demà hi ha coses importants en joc al País Basc i a Galícia, dues terres estimades. Esperem que d'alguna manera s'hi trenquin alguns silencis. He trobat aquest vídeo d'un acte de Manuel Rivas a Bilbao que, d'alguna manera, les agermana. Que el disfruteu.





BLUES

Só a noite é o paraíso: dormen os homes.

Os soños abren las xanelas
e lámbense as feridas nas praias e nas beiras
dos ríos.

Os soños cantan coa gorxa xeada.
Como esclavos, fan tocar os tambores
.

 Manuel Rivas


[Només la nit és el paradís: dormen els homes.

Els somnis obren les finestres
i es llepen les ferides a les platges i a les vores
dels rius.

Els somnis canten amb la gola glaçada.
Com esclaus, fan sonar els tambors.]

dimecres, 9 de maig del 2012

AUPA

Potser no siguin fora de lloc, justament avui, aquestes tres vinyetes extretes del llibre de Jon Rivas Athletic. Paisajes, escenas y evocaciones (Roca, 2012)...


"Apenas ocho años después [el 1922] moría, víctima de unas fiebres tifoideas, el primer mito de la historia del Athletic, Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, sobrino de Telesforo de Aranzadi y de Miguel de Unamuno, goleador de los años gloriosos y héroe en Amberes, en el primer éxito de la selección española de fútbol. El recuerdo de Pichichi se plasmó en un busto realizado por Quintín de la Torre, que se colocó en San Mamés en 1926 (...). La tradición dicta que los equipos que visitan por primera vez la Catedral homenajean a Pichichi colocando un ramo de flores junto a su efigie." (p. 160)















[Parla Ildefonso Urizar Azpitarte] "Lo de que a los árbitros se les conozca por el doble apellido fue por Franco Martínez. Quedaba muy feo que en una final, con el dictador en el palco, la gente gritara '¡Franco, cabrón!' En un partido en San Sebastián, al pobre Franco Martínez le dijeron que se pusiera enfermo porque iba a ser televisado y no querían que se oyera nada inconveniente." (p. 55)










[Parla Koldo Agirre] "Luego pasaron los años, llegué a capitán del Athletic. Lo fui en aquella eliminatoria en Anfield Road contra el Liverpool [1968]. Hicimos el mismo resultado que en Bilbao y en la prórroga no hubo goles. No había desempate ni se tiraban penaltis. Nos lo jugamos a cara o cruz. Yo no sabía inglés. Bajó el presidente Javier Prado y hablaron. Le pregunté a ver lo que había elegido y me dijo que azul. El árbitro tiró la moneda y salió rojo. Pensé: adiós, hemos perdido, pero no. Habían hablado que la primera vez se tiraba para tener la preferencia de elegir color. Eligió el capitán del Liverpool. Salió nuestro color. Todos los compañeros se enteraron de que habíamos ganado por el salto que di." (p. 19)